Esportiva a Sant Romà de la Clusa (Berguedà)

Escalada esportiva a Sant Romà de la Clusa (Vilada, Berguedà)

Zona d'escalada entre les poblacions de Vilada i Castell de l'Areny, al Berguedà, que inclou una sèrie de sectors dispersos i propers al poblet de Sant Romà de la Clusa, com són l'Hereuet, Rossinyol, Quart Minvant, Quart Creixent, la Talaia, els Racons, Can Fàcil i la Dent. La roca de la zona és un calcari atípic que presenta diversitat de preses: forats, regletes, fissures, roms, etc. Les vies solen ser físicament exigents i amb alguns passos aïllats a bloc, i la graduació és apretada però no en excés.

Aquestes parets es van començar a equipar a mitjans noranta gràcies a un grup d'escaladors que es van agrupar i van crear el Club d'Escalada Castell de l'Areny (municipi del qual pertany Sant Romà de la Clusa), i això s'ha traduït al cap dels anys en un total de 170 vies esportives repartides en els 9 sectors.

Per arribar-hi és més recomanable anar-hi per la pista que surt des de Vilada en direcció a Sant Romà de la Clusa (senyal indicadora), i no per on recomana la guia Berguedà Vertical ni l'aplicació de mòbil: la que proposem és més ràpida i en més bon estat. Les ressenyes es poden trobar a la guia mencionada anteriorment.

Setembre 2018

Sector L'Hereuet

Quedo amb un grupet d'Osona, l'Edu i el Robert (que han proposat el sector) i l'Edu per començar a escalar al matí. Nosaltres ja sortim tard i l'arribada se'ns fa llarga, ja que prenem el camí que indica la guia i també l'aplicació de mòbil. Arribem cap a les 11h a peu de via, i de seguida ens posem a escalar. Fem les següents vies:

Drako (6b, 20m): via que té un inici força vertical, on trobem la màxima dificultat de la via, i més amunt un altre pas però més d'equilibri, i amb un final de panxa però amb bústies. Recomanable.

Anouk (6b, 20m): a l'esquerra de l'anterior, amb la dificultat més repartida i amb el mateix final que l'anterior. Recomanable.

Pluja i rocs (6c, 20m): inici en una fissura oberta, amb uns passos a bloc durillos a vista, i després més fàcil fins arribar al mateix final de les anteriors vies, amb pas més llarg. Encadeno al segon intent. Recomanable.

Putus gabatxos (6b+, 20m): inici vertical de forats allunyats i més fàcil a dalt, passant per un tram ple de defecacions d'aus. Recomanable.

Ratpenat (6c+, 20m): via amb una panxa a la meitat i uns passos a bloc i llargs, força complicats, i un altre pas sense gaire presa i d'equilibri, que ens costen bastant. No encadenem. Final i reunió compartides amb l'anterior via. Recomanable.

Les mil i una nits (6b+, 25m): inici amb pas de panxa a bloc, i continuació per unes fissures invertides diagonals on fer una mica de bavaresa, amb pas estrany, i finalment un ressalt amb pas llarg. Recomanable.

Esportiva al Roc de la Lluna

Escalada esportiva al Roc de la Lluna (La Pobla de Lillet, Berguedà)

El Roc de la Lluna és un d'aquells llocs que és difícil descriure, perquè el millor per copsar la seva bellesa i el seu ambient és anar-hi. Tot i això, una de les millors descripcions que es poden trobar d'aquest lloc i la seva escalada és la del Blog d'en Pere Herms, ja que explica molt bé l'essència de l'indret, i a més ens enllaça les ressenyes de l'escola.

Així doncs, aquest espai és especial i jo diria que únic, perquè enlloc es troba una escalada així, en una placa vertical plena de forats de tots els tipus i formes, en que has d'anar escollint el més bo i la col·locació de peus més adient. Un lloc que és especial també per l'entorn ple de boscos, muntanyes, prats i valls, i amb el Pedraforca de teló de fons. Un indret on la tranquil·litat i la pau ens envaeix, i on el cel blau brilla darrere les muntanyes.

L'escalada, doncs, es desenvolupa sobre línies de continuïtat en la seva majoria, plenes de forats, amb parets lleugerament tombades, verticals i lleugerament desplomades, alguna amb algun pas de bloc aïllat. No hi ha gaires vies, tampoc, cosa que fa d'aquest sector un lloc per visitar un cop o dos a l'any. Les parets estan orientades al Sud, per la qual cosa la millor època per venir serà entre la tardor i la primavera. Nosaltres, per portar la contrària, hem vingut a ple estiu. Tot i això, hi hem pogut escalar sense fregir-nos massa, ja que el peu de via gaudeix de bona ombra. Hi ha dos parets principals per escalar, i una de secundària.

La primera, el sector del Joc de Pilota, té una vintena de vies, o més, amb una part a l'esquerra amb 5 vies d'iniciació, una part central amb tres vies dures, i una part dreta amb la majoria de vies (12) entre el 6a i el 6c, equipades per en Toti Valés i en Joan Cano principalment. Recentment han aparegut noves vies a la part central, ressenyades a la guia Berguedà Vertical.

Vistes del Pedraforca des del Joc de Pilota

El segon sector, la Flor de Neu, és una mica més lluny, i disposa d'unes 15 vies, entre el 6b i el 8a, equipades pel Jordi Pou principalment. Recentment han aparegut noves vies, ressenyades a la guia Berguedà Vertical.

Part de darrere del sector Flor de Neu

Finalment, hi ha La Moreneta, una paret orientada al nord que té únicament tres vies.

Vistes de La Moreneta

Agost 2018

Avui he tornat a l'idíl·lic Roc de la Lluna, aquesta vegada amb la Mònica, i també he repetit bivac al mirador inferior. L'endemà al matí hem escalat i hem començat fent les cinc vies del petit sector esquerre del Joc de pilota, inclosa la via Tots els matins del món (IV+), que no havia fet, i que és una via equipada amb burils antics el 1990.

Després hem anat al subsector Flor de Neu, i he fet les següents vies:

Tabola (6b, 19m): via equipada mes recentment, que va per una franja de roca una mica sorrenca i trencadissa, amb forats petits i d'anar fent. Poc recomanable.

Xevi Machine (6c, 19m): via també bastant recent, amb més desplom i algun pas dur i raro, amb forats petits i alguna regleta. Encadenada al segon intent. Recomanable.

Aquesta subsector és lleugerament diferent al Joc de Pilota, amb molts més forats i en general més petits, i segons la meva opinió ofereix una escalada de menys qualitat, menys divertida, però també molt de força-resistència.

Juliol 2017

Jo avui he fet això:

11. Alpinopausia (6b): em poso a "escalfar" en aquesta via. I déu-n'hi-dó si he escalfat! La via és una passada, un festival de forats i més forats, tots molt bons, però el fet que la paret desplomi una mica et va inflant poc a poc. És una via bastant llarga, totalment de continuïtat, de pila, i anar fent, sense parar gaire. He encadenat i ha estat una felicitat absoluta. Una passada, una via excepcional, de 5 estrelles. Molt i molt recomanable.

10. Mascamierdas (6c): entusiasmat pel moment, i després de descansar una estona, m'he posat en aquesta via, no gaire segur del tot. La via és de la tònica de l'anterior, però té dos passos durs, el primer a la segona xapa i el segon entre la 3a i la 4a, que si no vas molt segur et fan pensar-t'ho, com m'ha passat a mi, i sobretot si et falla la pila. La resta és anar fent, però no l'he pogut encadenar. El proper cop l'hauré de repetir. Molt recomanable.

8. Historias de "O" (6b+): veig un escalador fent aquesta via, i m'entren ganes de provar-la. La via és de 6b o menys excepte un parell de passos concentrats cap a la meitat de la via amb preses més minses i de tibar fort amb decisió. Em surt amb una mica d'esforç i arribo ràpidament a la R, cap a l'esquerra. Recomanable.

6. Ojos y oídos del mundo (6b): i per acabar el dia, no podia faltar l'encadenament d'aquesta via, que tenia pendent des de l'últim cop que vaig venir, ja que la vaig intentar dos cops i no la vaig poder acabar, ja que em vaig caure a un pas fi que té al final. Aquest cop, però, més preparat, l'he pogut acabar, no sense notar el pas raro que té, però aquest cop no se m'ha pogut resistir. Recomanable.

I fins aquí el matí, amb unes bones tibades en roca excel·lent. Encara queden un parell de visites més en aquest racó tan especial. Fins a la propera, doncs!

Ja hi vam ser l'any passat, i vaig fer les següents vies:

Joc de Pilota esquerre

1. Mastarile dream (6a): via que no té res a veure amb la resta, doncs va per una placa llisa sense pràcticament preses, i les assegurances es troben bastant allunyades.

2. ??? (V+): via de forats molt fàcil.

3. Em kagu en el kumba (V+): via de forats molt fàcil.

5. Xapes Jom (V+): via de forats molt fàcil.

Joc de Pilota dreta

2. Dulcinea del tobillo (6a)

3. Catllaràs per sempre (6b)

6. Ojos y oídos del mundo (6b): no encadenada

7. La sombra del llop (6a+)

Esportiva a Riugréixer

Escalada esportiva a Riugréixer (Bagà, Berguedà)

Agost 2018

Secció de la paret nord-oest

Riugréixer és un sector molt interessant, que he descobert en aquesta primera visita, buscant llocs on escalar a l'ombra aquest estiu tan calorós que està fent. Es troba a prop de la població de Bagà, a la comarca del Berguedà, al vessant sud de la serra del Moixeró, poc abans de la boca sud de l túnel del Cadí, i per anar-hi haurem d'anar per la carretera BV-4024 que va cap a Coll de Pal. Les parets es troben ben bé al costat d'aquesta carretera, una mica abans d'arribar al km 3. El pàrquing és un petit descampat al costat de la carretera, ben bé a 100 metres de les parets.

El sector de Riugréixer va néixer tal com el coneixem ara pels volts del 2008, quan en Ricard Calmet obre la majoria de vies, juntament amb altres equipadors. L'escola comprèn dos sectors, a banda i banda del riu Gréixer i de la carretara, i aquests estan orientats al nord-oest i al nord-est, per la qual cosa es pot escalar durant tot l'any, i especialment durant la primavera-estiu-tardor, ja que degut a la seva altitud imagino que durant l'hivern hi farà força fred. Així doncs, podem buscar l'ombra durant tot el dia quan apreta la calor. La roca és calcària, d'un tipus característic de la zona, que no he vist a gaires llocs, que formen plaques verticals i lleugerament o molt desplomades.

Hi trobem unes 25 vies, on l'escalada és principalment sobre regletes de diferents tipus i mides, i preses laterals, en plaques verticals o desploms generalment amb bona presa. És per això que hi predomina l'escalada de força-resistència, i també amb alguns passos a bloc en algunes vies. El grau d'aquestes va del 6a+ fins al 7c+, amb predomini dels sisens alts i setens. L'alçada de les vies pot anar dels 12 fins als 40 metres, però sobretot ens mourem en vies d'entre 20 i 30 metres generalment. La roca és molt compacta, dóna gust escalar-la, i pot ser que es desgasti més ràpidament que altres tipus de roca, però no podem dir que les preses estiguin sobades, per sort. L'equipament és a base de parabolts i químics, en bon estat i ben col·locats, i en les reunions hi ha una mica de tot, sempre segures.

També cal anotar que hi ha una restricció al sector, concretament en dues vies, que segons la nova guia del Berguedà és en les vies Rara avis i Fashion victim (que suposadament estan desequipades) en les quals no s'hi pot escalar per a protegir una petita falguera endèmica dels Pirineus (asplenium seelosii subs catalanicum) que està legalment protegida, i des del 2005 es va acordar fer un estudi per valorar l'afectació de l'escalada sobre aquesta planta. Aneu molt amb compte i respecteu sempre la verdor.

Pel que fa a les ressenyes de l'escola, podem trobar-les no actualitzades al llibre Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà, i actualitzades a la nova guia Berguedà Vertical. També podem trobar les ressenyes a Internet (tot i que no actualitzades) al bloc Topos Berga. En els dos llibres on trobem ressenyes hi ha algunes diferències pel que fa al grau d'algunes vies, que referenciem més avall en les que hem fet.

Ressenyes de Topos Berga

En aquesta primera visita hem fet les següents vies:

Cara Oest

Rikiparc (6a+/b, 18m): via curteta i vertical amb un pas tens cap a la meitat, per raro de col·locació. La resta de la via més fàcil. Bona per entrar ràpidament en calor. Recomanable.

Derbi variant (6b/+, 15m): una altra via més curteta d'aquest tros de paret vertical, que segueix una fissura i va cap a la dreta oferint una última part física i tècnica. Molt recomanable.

Tiramilles L1 (6c/+, 25m): via amb uns primers metres molt fàcils, fins que arribes a la part central desplomada, amb bon cantell però difícil de trobar a simple vista, i que et va cansant, fins a sortir en vertical amb un pas fi abans de la reunió. Encadenada al segon intent. Molt i molt recomanable.

Decotació Addicte (6b+, 35m): combinació de la via Decotació absoluta i Viatgeaddicte (sortint per aquesta després de passar la reunió de la primera). Té una primera part fàcil i contínua, i una segona part amb algun pas tens. Preveure unes quantes cintes llargues o molt llargues, ja que algunes assegurances estan col·locades molt separades de la línia recta (de memòria: la 2, 4, 8, 10, 12). No l'he pogut encadenar, perquè el fregament de la corda em tirava cap avall, i els últims 10 metres, després de passar la reunió, són prou tensos. Recomanable.

Cara Est

L'Orfe esquerra (6a+, 30m): via molt bona, amb desploms lleugers successius, llarga i contínua, amb un passet més tens al principi de tot. Molt i molt recomanable.

Després d'aquestes vies, ben contents i satisfets, i sobretot per haver descobert aquest genial lloc per escalar, marxem cap a casa molt contents!

Esportiva a Malanyeu

Escalada esportiva a les Taules de la llei (Malanyeu, Berguedà)

Gener 2018

Malanyeu m'encanta, és un racó idíl·lic, amb uns paisatges boscosos, un sol radiant, i unes vistes al Pedraforca molt bones. Ja he vingut en tres ocasions a fer via llarga a la Paret del Devessó, i sempre m'han cridat l'atenció les dues plaques que hi a la part de la dreta, on hi ha vies esportives, i que tenen una forma curiosa i característica, com el nom que reben: les Taules de la llei.

Avui era el dia per anar-hi, aprofitant que els companys volien anar a fer les vies Stoc de Coc i la Farigola Indòmita, mentrestant nosaltres hem estat fent el friki en aquesta espectacular placa plena de forats. I la sorpresa ha estat que ens ho hem trobat nevat! Tot i així, el sol ha dominat i hem arribat a escalar amb màniga curta i passant calor!

El Pedraforça ben emblanquinat

Les Taules de la llei es tracta de dues parets de placa vertical separades per una marcada fissura, i que curiosament tenen una roca una mica diferent, i que influeix en la dificultat de les seves vies. A la placa de l'esquerra, més grisa i amb més forats, hi ha unes dotze vies entre el V+ i el 6c, amb la majoria de vies entre 25-30 metres, però també algunes vies d'uns 45 metres. 

A la de la dreta, en canvi, la roca és més marronosa i amb presa més petita, i hi ha unes nou vies entre el 6a+ i el 7b+, però amb un predomini clar dels 7a/+. Les distàncies són semblants, però en aquest cas la majoria de vies arriben als 50 metres i tenen reunions intermèdies a uns 30 metres aproximadament.

Foto del bloc Muntanyenc

Nosaltres hem optat clarament per escalar a la placa de l'esquerra, d'on podeu trobar les ressenyes al blog de Topos Berga, però també podeu trobar les ressenyes senceres a la guia Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà. El tipus d'escalada és majoritàriament sobre forats, de totes les mides i formes, en placa vertical i algunes vies tenen una petita panxa a la segona meitat. Escalada amb dificultat mantinguda en la majoria de casos, o amb alguns passos més durs (a la panxa). Roca entre bastant i molt bona, però trobem alguna via amb alguns forats una mica polits. Totes les vies van estar reequipades per la UEC de Bagà el 2011, a través d'una ajuda de la FEEC. Des d'aquí, moltes gràcies!

Escalant la via Pixapins (6b)

Així doncs, això és el que he fet:

Pixapins (6b, 25m): ens posem a "escalfar" amb aquesta via pensant-nos que estem fent la Peligrosa Maria (6a), i a part que no l'encadeno (descanso a la panxa), m'he inflat d'una manera poc habitual per a un 6a. Al baixar repassem les línies i ens n'adonem que ens hem equivocat. Després li faig un altre intent i l'encadeno. La via és xula, amb algun forat que altre una mica polit, i amb dos seccions més dures que la resta de la via. Molt recomanable.

El Robe "escalfant" a la via Pixapins (6b)

Perepunyetes (6a, 45m): fem aquesta via, però fins a la reunió de la Peligrosa Maria, ja que tenim una corda de 80 metres i no estem segurs de si ens arribarà. La via és molt fàcil, amb preses molt bones, que et fa gaudir de l'escalada. Això ja em quadra més pel que fa al grau. Escalada plaent. Molt recomanable.

Bongomaniac (6b, 25m): em poso en aquesta altra, que és més curta, i només té la última part més difícil, de placa fina i panxeta. La trec sense massa problemes. Recomanable.

Peligrosa Maria (6a+, segons criteri propi, 28m): finalment acabo aquesta via, que ha quedat sense finalitzar, i l'he de desmuntar. No sé si estic molt cansat, però la última part, després de la panxeta, em costa força i trobo que té uns passos raros. Tot i això la trec, però penso que no estaria malament pujar-li mig grau, ja que l'he trobat més difícil que la Perepunyetes i fins i tot que la Pixapins. Recomanable.

I fins aquí el dia, que tot i que són poques vies, i tenint en compte que he repetit la Pixapins, he fet uns 130 metres, i ja és més que la via llarga que han fet els companys! Tornem a casa molt contents pel descobriment, i amb ganes de tornar molt aviat!

Via Stoc de coc sortint per Monges mascles a Malanyeu

Via Stoc de coc sortint per Monges mascles a la Paret del Devessó (Malanyeu, Berguedà)
V+, 130m

23/12/17

Quedo amb la Clàudia (quan de temps sense veure't!) per anar a Malanyeu, a fer la Stoc de coc (sortint per la Monges mascles), que és la via que va escollir de les diferents que li vaig proposar. Arribem ben d'hora al pàrquing, cap a les 9:30h, i ens n'adonem que hem matinat massa, doncs tota la paret encara es troba a l'ombra. Ens quedem al cotxe i esperem a que surti el sol, que no acaba d'omplir la paret d'escalfor i llum fins a les 10:30h. Ens dirigim cap al peu de via, no sense confondre'ns una mica amb el camí, que està ple de fulles i costa de seguir.

Característiques i informació general


Dificultat: V+
Llargada: 130 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 18 cintes exprés +1 si volem fer reunió a la feixa
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe a l'entrada del poble, i agafem el camí que baixa. Aquest cop, però, ens hem desviat anant per la masia de l'esquerra. Donem la volta pel seu darrere i recuperem el camí. 20 minuts

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya d'El Príncep de les Maduixes

Descripció de la via

La via és un gaudi des del primer metre fins a l'últim, tres tirades de bona roca, entre tombat i vertical, amb molt forats, de trams amb presa més petita, però sempre amb opcions. Tres tirades, dues d'elles molt llargues, que et fan anar amunt sense aturador.

Per trobar el peu de via hem d'identificar un ressalt de roca, amb una inscripció groguenca quasi esborrada, i pujar-hi. La nostra via segueix una línia de parabolts fàcilment visibles que va en diagonal cap a la dreta.

1a tirada (IV+, 25m): comença la Clàudia, en una tirada molt adient per escalfar, amb bona presa, i anar fent. La reunió és una mica penjada.

2a tirada (V+, 55m): segueixo jo en aquesta espectacular tirada de 55 metres sobre placa plena de forats, amb un inici i un final una mica més difícils. Molt parabolts en un passeig que sembla no acabar mai, però que vas fent a poc a poc quasi sense adonar-te'n, navegant en alguns punts puntuals. El tram més difícil és justament els últims metres abans d'arribar a la reunió, quan el pes de les cordes comença a notar-se. Una meravella de tirada, roca deliciosa i infinitat de forats i foradets de totes les mides i formes. Compte on poseu els peus, doncs hi ha almenys un bloc molt solt que cauria directament a sobre el segon de cordada. Recomanable dur una cinta de més i pujar fins a la feixa, fent una reunió de bagues que trobem a uns arbres.

3a tirada (IV, 45m): hi torno jo en aquesta altra bonica tirada, molt semblant a l'anterior però més curta, amb algun pas més fi, que ressegueix la part dreta d'una aresta. Es va fent xino-xano, també molt assegurada, fins a superar una espècie de llavi i arribant a la reunió, que es troba a una còmoda feixa.

Gaudim de les magnífiques vistes que ens ofereix el blau i assolellat dia d'avui, passant calor però gaudint com mai de la roca. Bevem una mica d'aigua, ens fem una "selfie-cim", i ja només ens queda grimpar fins a la cresta, on la temperatura canvia dràsticament, degut a la menor incidència del sol.

Descens: seguim la cresta en direcció est fins que trobem un camí que ens duu a una esplanada on hi ha una caseta molt bonica, i seguim caminant fins a trobar el corriol que baixa a mà dreta. El seguim fins a trobar una pista de terra, que ràpidament ens mena al pàrquing. Hem trigat 30 minuts màxim, per la qual cosa considero una opció molt més interessant baixar caminant que rapelant, sens dubte.

Valoració general

M'ha semblat una via molt i molt bona, la millor que he fet a Malanyeu, amb roca excel·lent, tirades d'escàndol, molt protegida (potser massa), i en un ambient immillorable, com és Malanyeu, i en un dia ben blau i groc de sol, on hauríem pogut escalar amb samarreta i tot. I si a més la companyia és la que és, l'escalada esdevé un plaer com n'hi ha pocs. Així que fins a la propera, que no trigarà gens en arribar!

Via Adéu Espanya a Malanyeu

Via Adéu Espanya a la Paret del Devessó (Malanyeu, Berguedà)
V, 100m

12/10/17

En un dia com aquest, el millor que podíem fer era una escalada simbòlica, amb un rerefons diferent. I la millor opció que se'm va acudir va ser anar a Malanyeu a fer la via Adéu Espanya, per anar acomiadant-nos d'aquest Estat que ben aviat marxarà de les nostres vides. Així que li proposo a l'Olga i accepta molt motivada. Ella em diu que si anem ràpid potser tenim temps de fer una altra via: genial, hi ha una via a la paret que es diu Independència. Perfecte, dia rodó! Però finalment ho hem hagut de suspendre (per falta de temps).

Característiques i informació general

Oberta per Joan Baraldes i Toni Alarcón el 2014
Dificultat: V
Llargada: 100 metres
Equipament: equipada amb parabolts, ponts de roca i bagues savineres
Material necessari: 9 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 3:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe abans d'entrar al poble, al costat de la carretera, i abans del camp de futbol. Seguim carrer avall el camí fins a arribar a un mas particular, on hem d'agafar un corriol que surt cap a la dreta i amunt, i després seguir per l'esquerra, creuant abans un filat elèctric. Seguim el corriol després en descens, trobem un altre filat i seguim ara ja apropant-nos a la paret i en pocs metres de pujada ja som a peu de via.

Ressenyes

Ressenya d'Escalatroncs i d'El Col·leccionista de vies

Descripció de la via

La via té quatre tirades més aviat curtes (entre 20 i 30 metres), que es poden fer bastant ràpid, a mercè d'una bona roca amb moltes possibilitats diferents, en la qual has de triar la millor, i anar gaudint de la roca. La tirada més bona és la tercera, i la primera i la segona també són de bon veure, però la quarta és totalment de tràmit, que personalment hauria evitat, ja que està molt trencada. La via s'inicia just al davant d'un gran arbre, i les inicials a peu de paret estan quasi esborrades, com podeu veure a la foto.

1a tirada (V+, 30m): primera part fàcil, amb bones preses, i després lleugerament a l'esquerra per anar a buscar una llastra, amb algun passet més de mirar-s'ho, però fàcil. Reunió còmoda a sobre la llastra.

2a tirada (V, 25m): tirada que he trobat més "complicada" de totes, especialment uns metres més amunt de la reunió, en que no veia clar per on havia de seguir i me n'he anat a l'esquerra a una espècie de diedre. Després, abans de sortir per la repisa, he vist que l'últim parabolt estava prou lluny i he col·locat un alien que ha quedat molt bé en un forat, i després ja he xapat la savina i he sortit a la còmoda reunió en una repisa.

3a tirada (V, 20m): la curta tirada és vertical però amb infinitat de forats, placa molt entretinguda i fàcil, amb alguns ponts de roca, i després s'acaba i arribem a un gran balcó, amb una còmoda reunió.

4a tirada (V, 25m): aquesta última tirada no m'ha agradat gens, hi havia punts on la roca es veia molt solta i havia d'anar mirant que no es trenqués. Penso que es pot prescindir d'ell si penseu que no val la pena.

Arribem a la reunió, que per cert és una mica incòmode per recuperar la corda, ens fem una foto, bevem aigua (que fa calor), mengem alguna cosa i ens disposem a baixar a terra.

Descens: nosaltres l'hem fet en tres ràpels, des de la reunió-cim fins a la R3, d'aquesta a la R1 de la via Dels Senzills, i d'aquesta al terra, però penso (s'hauria de comprovar) que es podria baixar en dos ràpels, fent el primer directament fins a la R2 de la via Dels Senzills (40-50m?), i d'aquesta al terra (50-60m?). Amb dues cordes de 60m, evidentment.

Valoració general

La valoració que faig d'aquesta via és que és una via bona, no espectacular, però almenys els tres llargs inicials són bons, especialment el tercer. Roca típica d'aquesta zona, amb múltitud de forats i altres tipus de preses, que també ens dóna la possibilitat de reforçar o col·locar assegurances flotants enlloc de les fixes. Un lloc on val molt la pena venir i gaudir de la seva roca i dels seus paisatges.

Capgirem la història!