Via Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica

Via "Bàlsam de Tigre" a la Paret Bucòlica, a Oliana (Alt Urgell)
6a+/6b (V+/Ae), 190 metres

Vistes de la Paret Bucòlica des de l'aparcament

Característiques i informació general

1a ascensió: Frank i Ramón (1995)
Dificultat: 6a+/6b en lliure, V+ obligat en Ae
Llargada: 190 metres.
Equipament: equipada amb parabolts. Reunions no rapelables.
Material necessari: 12 cintes exprés, estreps opcionals.
Orientació: Sud-Est
Grau d'exposició i compromís: Mitjà-Baix
Valoració: Molt bona

Escaladors a la primera tirada de la Balsam de Tigre

Aparcament i aproximació: podem deixar el cotxe al tram de la carretera antiga que correspon al túnel de l'Obaga Negra, i travessar a peu el tram fins a la carretera antiga que condueix a la Paret Bucòlica. Un cop aquí, trobem un camí que ens mena cap amunt, i al cap de poc busquem un trencall a la dreta seguint un camí menys marcat pujant poc a poc en diagonal fins al peu de via. Trobem un pi gran i característic just davant de la via Terra de Dinosaures, i la nostra via es troba just a l'esquerra.

Ressenyes

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya de Kutreskaladors

Descripció de la via

Faig cordada amb la Laura, i compartirem paret amb el Jordi i el Sergi, que fan la via Terra de Dinosaures, que va per la dreta de la Bàlsam, just a 10 metres, i vas veient com puja l'altra cordada. Preparats? A veure qui arriba primer a dalt!

Abans de començar

1a tirada (V+, 40m): la via comença en terreny lleugerament tombat, amb els parabolts força visibles, i a partir del segon es va posant vertical. Trobem petites fissures horitzontals, pedretes  i forats per anar progressant. Després d'una petita lleixa hi ha un pas desplomat, però amb molt bones mans, i després continuïtat en vertical amb presa més tímida fins a una còmoda reunió en una lleixa ampla.

Recuperant al primer llarg, i ja hi ha una cordada esperant

2a tirada (6a, 30m): a la sortida de la reunió trobem una panxa a pocs metres, assegurat amb una expansió, on cal anar a buscar unes mans molt bones molt amunt, i fer el pas sense peus. Si no arribem podem fer Ao o posar estrep. Després apareix un bustiamen d'insomni que ens fa progressar ràpidament en lleugera tendència a l'esquerra per una placa vertical i aèria, per xalar de valent. Ràpidament ens trobem la reunió a una encara més gran lleixa.

3a tirada (V+, 40m): anem cap a l'esquerra per un tram una mica trencat, però que dóna confiança, i després un pas de bavaresa boníssima abans d'atènyer un altre tram de placa amb fissures horitzontals, seguint cap a l'esquerra i finalment cap a la dreta per anar a buscar la reunió, altrament molt còmoda.

Acabant la tercera tirada

4a tirada (V+, 20m): sortim de la reunió a buscar una llasta una mica amunt, que aguanta bé i ens permet progressar cap amunt fins a enganxar una altra fissura per fer en bavaresa però no tan atlètic, i poc a poc per placa fins a la propera reunió, passant entre arbustos, també còmoda.

5a tirada (6a+/6b, 20m): a pocs metres de la reunió tenim el pas clau de la via. Un cop superats uns 5 metres, ens trobem la segona expansió bastant a l'esquerra, que hem d'anar a buscar fent un flanqueig d'un parell de metres per una fissura que agafarem amb preses invertides, i on els peus no són gaire segurs. El bolt queda bastant amunt i a l'esquerra, i no dóna molta confiança el pas abans de xapar-lo. Podem posar algun friend o similar a la fissura, per estar més tranquils. Un cop xapat ve un pas de desplom molt atlètic i explosiu, amb mans no gaire bones, una mica romes, intentar pujar peus a algun lloc i tibar molt fort de braços, fins a poder pujar els peus i agafar una presa invertida, i ja sortir. També podem posar estreps. Reunió còmoda per assegurar el pas al segon.

6a tirada (IV, 30m): finalment, llarg de tràmit per terreny herbat i sense assegurances. Podem llaçar alguna sabina si ho volem. Anem una mica cap a la dreta i fem la reunió a un arbre.

Descens: Pugem una mica més amunt i trobem un corriol cap a l'esquerra amb fites, el seguim i ràpidament en lleuger descens fins a una cornisa a la paret que ens mena a una tartera cap avall, fins al camí d'aproximació. Uns tres quarts d'hora.

Valoració general

La via m'ha agradat molt, jo la definiria com una via fàcil, amb successió de trams de placa, amb bona presa, i amb algun pas de panxa més difícil o tècnic en almenys tres tirades. S'ha d'anar amb el grau de 6a bastant còmode, o tirar d'estreps. La via és molt fàcil de seguir i té les assegurances justes, ni molt lluny ni molt a prop. Ambient molt agradable i roca excepcional, i amb unes vistes molt bones al pantà. És una via molt repetida, juntament amb la Terra de Dinosaures, per la seva facilitat i per oferir una escalada agradable i sense gaires problemes. Enhorabona!!

Foto-cim

Esportiva al Clot del Boixar

Escalada esportiva al Clot del Boixar (Montserrat)


13/4/17

Clot del Boixar - Congost

El sector del Congost del Boixar és una fondalada estreta, d'uns 5 metres d'ample, on hi ha vies a totes les parets. Es troba al centre i al fons de tot del Clot del Boixar, després de passar entre les roques. La seva morfologia fa que no li toqui el sol gairebé en tot el dia, ja que a la tarda entra una mica en algun tros de la paret dreta. Avui, amb la Maria, buscàvem un lloc arrecerat del sol, ja que es preveia un dia calorós, i l'hem clavat.

Vista del Congost del Clot del Boixar

Placa Fernández

La placa Fernández és la primera que ens trobem un cop al Congost del Clot del Boixar, una paret d'uns 20 metres amb tres vies de placa.

Ressenya de La Noche del Loro

El Rumano (6a): comencem per aquesta via, que és la més fàcil de la placa. Un primer tast de les característiques d'aquesta roca, lleugerament diferents a les de la típica roca montserratina: en general menys aspre i més lliscós. Tot i així, la roca es deixa escalar, i es va fent poc a poc i amb bona lletra. Algun passet més fi, però en general sense problemes. Recomanable.

Maria començant per la via El Rumano (6a)

? sense nom (6b): via semblant a l'anterior, però més divertida i entretinguda, amb alguns forats boníssims i uns laterals genials. M'ha semblat molt xula. Molt recomanable.

Salouncòleg (6b+): via que va per la dreta de la placa, amb un pas una mica més fi al mig i un altre més amunt al flanquejar cap a l'esquerra per anar a la reuniṕ, però ben graduat. Cal anar mirant una mica més, però no ofereix més inconvenients. Recomanable.

Maria pujant per la via Salouncòleg (6b+)

Congost esquerre

A la dreta de l'anterior placa trobem aquest tros de paret, amb unes quantes vies més, d'una mica més alçada, entre els 20 i els 30 metres, i de diferents tipus.

Ressenya de La Noche del Loro

Ana Pérez Nieto (6a+): seguim amb aquest diedre que es veu molt xulo i a més resulta fàcil i divertit de fer. Un passet més fi abans d'arribar a la R, i ja la tenim. Molt recomanable.

Intima churry (6b+): via a l'esquerra del diedre, que és una placa lleugerament tombada amb successió de passos fins, sorida d'una petita panxa amb una petita travessa. Via molt guapa i fanàtica. Surt a la primera. Molt recomanable.

Escalador a la via Intima churry (6b+), i a la dreta el diedre Ana Pérez Nieto (6a+) amb les cintes posades

Castawillies (6c): com que portem bona ratxa, ens posem a aquesta via, el projecte del dia. Té una entrada molt i molt dura de bloc i amb passos llargs, en concret dos seguits, amb peus molt dolents, i una continuació per placa vertical més fàcil (6b/+). L'entrada no ens surt ni amb pintura, però segueixo fent la via. Després li faig un altre intent i em surt després de provar-ho un cop, fent un rebot amb mà dreta ben llarga al forat, i després aguantar fins a la bona mà. Per tant, encadenada al segon intent. Molt recomanable.

Perroflautas (6b+): per acabar la jornada, em poso a aquesta altra via, a la dreta de l'anterior. Es deixa fer fixant-hi bé, però té un passet dur al final, abans de flanquejar a l'esquerra cap a la reunió, quan ja vas cansat, però si la lluites et surt, com a mi. Molt recomanable.

Acabem la jornada matinal amb un 6b, tres 6b+ a vista i un 6c a la butxaca com a vies dures. No està gens malament, redéu! Hem de sortir més, Maria! ;)

Sembla que aquí hi tenen el xiringuito muntat

9/4/17

Clot del Boixar - Esquerra

Ja feia aproximadament dos mesos que no venia a Montserrat. Massa, i després passa el que passa amb el conglomerat, tot i que cada cop li tinc més confiança. Avui el Robe em proposa de fer una tibada de tarda, i a les 15h ens presentem al Clot del Boixar, disposats a tot, i jo amb ganes de conèixer un sector nou.

Panoràmica del Clot del Boixar Esquerre de La Noche del Lloro

Agulla Si-Pan

Ressenya de La Noche del Loro

Guaytayama + Spitting blood (6b, 33m): agulla espectacular amb viots de 33 metres, un bon lloc per escalfar, sí senyor! La via que hem fet ha estat començar per la Guaytayama i continuar recte per la Spitting blood. Sense saber-ho, clar. La primera part sense problemes, però poc a poc m'he anat cansant, i a la metitat del flanqueig cap a la dreta he hagut de descansar. Tot i així, m'ha agradat molt, i per tant, és molt recomanable.

Foto del blog Jaumegrimp2

Agulla Brokol

Ressenya de La Noche del Loro

La batalla Pantone (6b+, 30m): via molt entretinguda, i la que m'ha semblat més fàcil del dia. Començament una mica fi i dubtós, però es van trobant coses bones la majoria del temps, excepte algun pas. I després superar el minisostre no té massa complicació, tot i el mal aspecte de la roca. Molt recomanable.

Robe a La bantalla Pantone (6b+)

Agulla Teràpia

Ressenya de La Noche del Loro

Teràpia (?) (6c): ens posem en aquesta via, que es troba al mig de l'agulla Teràpia, i que és un projecte del Robe. Primer la faig de primer, i em sembla molt dura. Vaig fent i descansant quasi a cada xapa, fins a la cinquena o sisena, que no puc seguir, i baixo. La fa el Robe, que no pot encadenar, i després la faig de segon. Passo el pas que és finíssim amb unes mans "de merda", i la continuació és millor. Em sembla una via molt i molt dura, d'aguantar durant molta estona en bloquejos, amb bastants passos de bloc, amb molt pocs descansos, amb un parell de xapatges complicats, i lleugerament desplomada tota ella. 6c durillo, no sé si és un bon exemple.. Tot i així, recomanable pels bouots i les bouotes.

Robe al 6c

Clot del Boixar Fons esq.

Ressenya de La Noche del Loro

Xusco Bolinguero (6b+, 14m): el Robe em recomana de fer aquesta via per acabar, un 6b, diu. Resulta ser una via molt física de preses bastant petites i molt tècnica també, amb successió de passos d'equilibri, i que no et deixa descansar pràcticament en cap moment. Per sort encadeno amb bastant d'esforç. Molt recomanable.

Paret de la via Xusco Bolinguero (6b+)

I aquí acaba el dia, molta feina i un sector nou descobert, que rebrà una visita properament, segur!

Esportiva a la Falsia

Escalada esportiva a la Falsia (Moià, Moianès)

La Falsia és un petit sector molt a prop de Moià, que té un subsector dreta, on hem anat avui, i també un subsector esquerra, molt més dur. Hi he anat amb el Sergi i la Marta, en un dia de molta calor, i hem estat fent algunes vies. Jo ja el coneixia perquè hi havia vingut en els meus inicis de l'escalada, ara farà una mica més d'un any i mig, i recordo haver fet la via 9 (6a+), i algunes de la part de la dreta de tot, però poca cosa més. En aquella època mirava més que no pas escalava. Avui era el dia de fer-ho a consciència.

Les característiques del subsector (part dreta) són les següents: 

- Unes vint vies, de grau entre el V i 7a+

- Roca calcària bastant bona, amb algunes preses (poques) una mica sobades

- Vies curtes, entre 8 i 12 metres

- Orientació sud, amb sol la major part del dia

- Equipament molt bo, amb alguns mosquetons

- Aproximació nul·la, ja que el cotxe es deixa a peu de via

Les ressenyes es poden trobar al blog de SensePell, però com que falten tres vies, també adjunto més avall les ressenyes modificades pel Fernando.

Ressenyes de SensePell

Així doncs, això és el que he fet:

Sector dreta

Ressenyes modificades de Fernando

Sense nom (nº 13 en ressenya de Fernando) (V+, 8m): via que comença més o menys fàcil però que té un pas amb mans romes dolentes a la tercera xapa. Després sortir i ja som a reunió. Recomanable.

Sense nom (nº 14) (V, 8m): espècie de diedre  que queda molt propera entre dues vies, amb bones mans. Escalada molt fàcil i curta. Es pot acabar anant cap a la reunió de l'esquerra o cap a la de la dreta, com hem fet nosaltres. Recomanable.

Sense nom (nº 15) (V+, 8m): via d'esperó amb mans molt bones, passos atlètics però fàcils. Sense problemes fins a la reunió, comuna amb la via anterior. Recomanable.

Sense nom  (nº 18) (6a+, 8m): via de placa amb regletes bastant bones, però una mica allunyades. Se'n va cap a l'esquerra a buscar la reunió de la via Turbio. Molt recomanable.

Turbio (V+, 8m): via de fissura-diedre però amb bones preses i d'anar fent, buscant als dos costats. Recomanable.

Marqués de Cáceres (6a+, 8m): via amb començament vertical i final desplomat, però amb molt bones mans. Es pot fer una mica més fàcil anant a buscar preses una mica cap a l'esquerra, enlloc d'atacar-la directament pel desplom. Molt recomanable.

Sense nom (nº 12) (6c): amb ganes de fer més de grau, em poso aquesta via, sense saber ben bé el que em trobaré. El començament es fa bastant bé, agafant un parell o tres de regletes, i després va una mica a la dreta, amb dos invertits molt bons i ja comença a desplomar. Aquí ve un pas molt dur, que cansa molt, ja que hi ha molt pocs peus o estan molt amunt i separats. A partir d'una mà esquerra lateral, s'ha d'anar a buscar unes mans que no són gaire bones, primer una a la dreta i després, sense canviar, un altre cop la dreta a dalt però que només aguanta la mà encasant-la. Llavors s'han de recol·locar peus i anar buscar una mà bona amb esquerra. Es pot xapar aquí o amb la mà d'abans, però el xapatge resulta molt complicat. He fet 4 intents, i 0 encadenaments, caient un munt de vegades. A la tercera he fet el pas dur bé i he caigut després, i a l'últim intent també ha estat impossible acabar-la. És bastant dura de físic, i de col·locació del cos en el pas. El proper dia caurà si o sí, hagi de fer els intents que calgui.. Molt recomanable i fanàtica.

Seqüència abans del pas dur i durant:

Estic bastant petat, he fet molts pegues al 6c i la calor apreta molt, així que decidim marxar a fer una birreta fresca. De segur que tornaré, a acabar els reptes pendents. Fins aviat!

Esportiva a Les Escletxes

Escalada esportiva a Les Escletxes (El Papiol)

Avui amb el Jordi teníem ganes de conèixer algun sector nou. N'hi havia en ment un parell, però ens hem decantat per Les Escletxes perquè es troba a prop de Barcelona, i volíem veure què tal era. Les ressenyes que hem trobat no ens transmetien gaire bones sensacions pel que fa a l'escalada, però havíem d'anar-hi per poder confirmar-ho. Per cert, les ressenyes són les de Xapa't Bé i aquest altre lloc web. Hi ha dos subsectors, l'Antena/Dipòsit, i el de la carretera o més a prop del poble. Nosaltres hem triat el primer.

Després d'escalar a aquest sector, les conclusions que n'hem extret són les següents:

Aspectes negatius:

- Roca molt i molt relliscosa.

- Graus de les vies molt apretats (molt durs).

- Alçada de les vies curta.

- Està ple de cucs a la paret, i imagino que a l'estiu de mosquits.

- Equipament en alguns casos antiquat.

- El lloc, si s'omple de gent, pot resultar "claustrofòbic".

Aspectes positius:

- Se us acut algun?

- Com a molt diria la proximitat.

- I potser també l'entorn, que és curiós, si més no.
- A l'estiu s'hi deu estar fresc, però segons a quina hora també hi toca el sol.

Per tot això, és bastant probable que no hi tornem. Tot i que vam anar a visitar el sector de la carretera i a primera vista semblava interessant..

Hem fet les següents vies a L'Antena

Vistes des de dalt de l'escletxa del sector L'Antena

Paret esquerra (O):

Petrestoika/Pereastroika (6a): cap a la meitat hi ha aquesta via, que té una entrada molt dura i fina, de minipreses, que em fa descansar abans de continuar. Comencem a notar el caire relliscós de la paret, des de l'inici. Una mica més amunt millora una mica, passes un ressalt i cap a la reunió. Poc recomanable.

La Petitona (6a/+): via a l'esquerra de tot, molt curta, que té una sortida de bloc bastant dura. Després d'aquest pas es pot anar fent bastant millor, amb el caràcter de la roca. Poc recomanable.

Pajarito (V+): una mica més a la dreta de l'anterior, una mica més fàcil però amb un passet molt fi. No recordo gaire més. Poc recomanable.

Jam/Más difícil todavía (V): via bastant fàcil, que ressequeix una fissura, amb bon canto, algun més relliscós que altre. Però és del grau que marca. Recomanable.

Paret dreta (E):

Del CEM (6a): passem a l'altra paret, i ens posem a aquesta via, a veure què tal. I una agradable sorpresa que ens hem trobat, perquè m'ha semblat una via molt i molt guapa, que et fa gaudir d'escalada agradable, per fi!! És realment recomanable, i en el seu grau. Possiblement l'única via que realment valgui la pena de totes les que hem fet.

Mikromaster (V+): just a l'esquerra hi ha aquesta altra, que ressegueix la xemeneia, lleugerament per l'esquerra. Bastant atlètica, sobretot a la part de dalt. O potser és el cansament acumulat.. Recomanable.

La iaia Antònia (6a): i una mica més a la dreta, faig de segon aquesta altra via, que és bastant dura, té un pas de bloc que s'ha de fer en un dinàmic força llarg. Recomanable.

I em sembla que ja n'hi ha prou per avui, perquè estic escalant bastant per escalar, perquè el sector no m'ha transmès bones vibracions..

Aspecte del sector proper a la carretera i al poble

Per curiositat, hem pujat a la part de dalt i hem estat tafanejant per les esquerdes, i és ben curiós i bonic de veure. També hem anat a veure l'altre sector, i sembla una mica més interessant que aquest d'avui. Possiblement hi tornarem, si se'ns oblida el mal gust de boca que ens ha quedat. Hem aprofitat per fer algunes fotos divertides.. Fins una altra (o no).

L'escletxa m'engoleix

Encastament de cos sencer

Esportiva al sector Xapat (Fígols)

Escalada esportiva a Fígols, al sector Xapat

18/3/17

Subsector Indian Summer

Avui, amb la Neus i el Kiku, és el dia de visitar el subsector Indian Summer, perquè fins ara només havia escalar a L'Alzinar. Aquest és el que queda més avall, i com que aquest cop hem arribat a les parets pel camí de Narieda (pista en bastant mal estat, recomano fer-la només amb 4x4 o cotxe molt alt), ens plantem a peu de via en un moment. Aquesta paret, a diferència de l'altra, té vies una mica més plaqueres, a simple vista. Parets més verticals, i més fines. Hi ha vies en general de més grau (veure ressenya més avall). També les trobareu a la guia Lleida Climbs.

Hem fet aquestes vies:

El regal d'en Pere (6a, 30m): comencem per la més facileta de totes, aquesta via que comença per un diedre fàcil i continua per una placa amb bon canto, amb un pas bastant fi al final de tot, que et posa bastant a to. Recomanable.

Esperant el Màstil (6a+, 28m): una mica més a l'esquerra, aquesta altra també bastant assequible, i molt llarga també. Té una entrada una mica dura, sobretot per un canto bo bastant lluny, i després és d'anar fent per placa amb canto acceptable, passant just pel mig de dos arbres. Bastant divertida. Molt recomanable.

Si tens por queda't a casa (6b, 30m): a la dreta de tot ens crida l'atenció aquesta via, i ens hi fiquem de cap. Té una entrada fineta amb poca cosa, després es posa vertical però amb més canto, amb alguns passos fins d'equilibri i col·locar-se bé, que et fan gaudir d'allò més. La recordo molt guapa, així que la recomano molt.

Neus en acció a la via Si tens por queda't a casa (6b)

Makira (6b+, 33m): via bastant de pila, amb un parell de passos molt difícils, però escaquejables. Em va semblar una via bastant mantinguda de força, però no excessivament dura, excepte dos passos molt fins. El primer es troba just després d'un marcat desplom, que es pot evitar fent el pas per l'esquerra. I l'altre és al final de tot, en una placa molt fina, que també es pot fer més fàcil anant una mica per l'esquerra, amb millors mans. Molt recomanable.

Un bon dia, amb la feina ben feta (tot encadenat a vista), poques vies però ben llargues per gaudir tibant de valent!



18/2/17

Subsector L'Alzinar

Aquest sector em va agradar tant que he aconseguit convèncer la Maria, la Laura i la Clàudia per venir. I em sembla que ho han gaudit molt! Vies llargues i molt disfrutones, calcari agraït i del bo, i solet. Què més es pot demanar?

Això és el que hem fet:

Guillemet (6a+, 32m): via de fissura molt atlètica i tècnica, de col·locar molt bé els peus i les mans, i a més de pila. Bastant complicat encadenar, he hagut de descansar a mitja via. Molt recomanable.

Laura a la via Estripajecs (6a+)

Valiga Balaga (6b, 33m): via molt però molt bonica. Escalada de plaer, bona presa, alguns passos fins (sobretot un), col·locació, bona roca, buff, una joia. I a més té una sorpresa al final (que totes ens hem saltat tot i tenir-la just davant la cara), un fòssil molt maco. Jo no encadeno perquè descanso al final del pas, però la Maria sí. Molt i molt recomanable.

Fòssil a la via Valiga Balaga (6b)

Mar de Núvols (6b+, 33m): a la dreta de l'anterior tenim aquesta altra, que fa molt bona pinta. Molt semblant a l'anterior, però més complicada, amb més passos finets, on toca fixar-se bé a l'escalar. La Maria l'encadena oferint-nos un gran espectacle d'escalada d'a poc a poc i bona lletra, però jo no ho aconsegueixo. Molt recomanable.

Maria a la via Mar de núvols (6b+)

No em Tallis (6b, 33m): via rara i quasi que diria lletja. Només començar té una entrada de bloc impossible de fer. No hi ha mans, no hi ha peus.. Després l'escalada és discontínua, res a veure amb les anteriors vies que hem fet. A dalt de tot l'escalada és fina i amb un pas de mantle que m'ha costat força, després d'una bona caiguda. Per cert, s'han de seguir els parabolts que van cap a l'esquerra, i obviar el que segueix cap a la dreta. A mi no m'ha agradat, definitivament. A la Maria si que li va fer el pes. Poc recomanable.

Intentant resoldre l'entrada de la via No em tallis (6b)

Diedre (6a+, 35m): encara tenim temps, i em poso a fer aquest bonic i llaaarg diedre. Al principi es va fent fàcil, però poc a poc la cosa es va tornant una mica més complicada i tècnica. A més a més hi ha uns alejandros del copón.. Però es deixa fer i poc a poc fins a dalt. Un bonic encadenament (per fi!). Molt recomanable.

Jo a dalt del Diedre (6a+) i la Clàudia a la reunió del seu primer 6b de primera :)

Fent una mica de resum, ha estat un dia genial! Bona roca, bones vies, bona companyia, solet, tibades, i rialles. He de dir que no ha estat el meu dia, perquè no he encadenat pràcticament res. Però per contra, sí que ha estat el dia de la Maria, que s'ha anat lluint a cada escalada. Ole tu! En total he fet uns 166 metres d'escalada entre 6a+ i 6b+, així que el resultat quantitatiu és considerable.. Demà més! I millor!

31/12/16

Subsector L'Alzinar

Avui és l'últim dia de l'any, i què millor que acabar-lo escalant. Deixar aquest 2016 enrere fent el que més ens agrada, pujant per les parets. Però també cal dir-ho, portem 4 dies seguits escalant, i un d'excursió, i això ens passa factura i estem una mica cansats. Això no obstant, com que som uns motivats de la vida fem un esforç i anem a treure el cap a aquest sector de Fígols, que a ressenya vista té bastanta bona pinta. El sector, que es diu Xapat, té dues parets separades, però amb roca molt semblant. Ens decidim per la que queda més al final, que es diu L'Alzinar. Les ressenyes les podeu trobar a la guia Lleida Climbs, i també fàcilment a Internet.

Aproximació: és el més complicat de tot plegat, perquè la més senzilla, que és pel camí de Narieda, només s'hi pot accedir amb 4x4, i a més en teoria pel camí està prohibit passar-hi. L'única alternativa que ens queda, i la que utilitza la majoria de gent que ve aquí és agafar el camí de Romanins, a dalt de tot de Fígols, aparcar a prop de la masia de Can Serra (del qual ens vam trobar l'amo i ens va avisar que per allà no s'hi podia passar, i que va inutilitzar l'aparcament que es feia servir anteriorment), i després travessar la muntanya per un corriol i finalment baixar fins al camí de Narieda, i des d'allà, una mica més amunt, pujar fins a les parets. En total una mitja hora de caminada.

Característiques del sector: està format per un una quinzena de vies, entre el 6a+ i el 6c+, de bona roca calcària, i distàncies llargues entre els 20 i els 35 metres. L'equipament és molt bo i nou, algunes vies estan força cosides, i les reunions són excel·lents. Trobem sobretot vies de placa, però també algunes amb amples fissures que es van estrenyent, i en general parets verticals amb lleugers desploms o poc tombades. Personalment em va semblar un sector maquíssim, i em van quedar moltes ganes de tornar.

Agradable racó d'esbargiment "domingueril"

L'objectiu d'avui no era gaire ambiciós pel que fa a la quantitat de les vies, tenint en compte el cansament acumulat, així que ens vam plantejar donar importància al factor qualitatiu. El fred tampoc ajuda gaire, tot i que al sol s'hi està de categoria, i muntem una manteta per estirar-nos-hi. Així que ens proposem com a objectiu fer un 6c (de tope en principi), després de muntar alguna via veïna més facileta.

Ressenyes trobades a Internet

Després de trobar el nostre objectiu, el resultat va ser aquest:

Estripajecs, 25m (6a+): una genial via de fissura i placa, molt bonica i tècnica. La fissura comença sent d'un pam d'amplada, i a poc a poc es va estrenyent, fins a convertir-se en una estreta fissura de menys d'un centímetre. Un cop s'acaba, passos de flanqueig en diagonal fins a la reunió, sota un gran sostre. Escalada molt agradable i bonica, que et fa moure't amb delicadesa i buscar els passos més òptims. No es regala, però poc a poc es va fent. Molt content d'escalfar amb aquesta via, i a més encadenant. Molt recomanable.

 Jo en dos moments de la via Estripajecs (6a+)

La Clara en dos moments de la via Estripajecs (6a+)

Accés restringit, 25m (6c): un cop acabada la via anterior, muntem aquesta per fer-la en tope rope. La via la podem dividir en dos parts, una primera meitat bastant dura i fina, i una segona meitat molt més fàcil, de placa una mica tombada de 6b més o menys. Els primers passos em semblen força durs, i com que just hi ha un arbre que no fa gaire bona pinta per una possible caiguda, l'utilitzem per progressar els primers metres. Anant de segon es va fent, però les preses són petites i la tibada és important. Algun pas més fàcil gràcies a unes bones mans, i després un altre pas més tècnic, i a mitja via la cosa canvia completament, tornant-se molt més fàcil, amb preses abundants i bones, que et conviden a escalar fins a la reunió sense gaires problemes. La fa la Clara després, i deixem la via muntada de segon fins a la meitat, i li faig un altre intent amb la primera meitat de tope, i la segona de primer. Una mica millor en general, però encara fa yuyu fer-la sencera de primer. El proper cop serà. Molt recomanable.

Jo esbufegant a la primera part de la via Accés restringut (6c)

 La Clara en dos bonics passos de la via Accés restringut (6c)

Se'ns passa el dia volant, entre via i descans, i decidim marxar perquè no tenim temps de fer cap altra via, ja que es farà fosc aviat i no volem fer el camí de tornada de nit.

 Pedrots que cauen entremig dels arbres i s'hi queden clavats

Anem baixant i veiem com la gebrada s'ha fet més intensa. A la masia de Can Serra ens trobem a l'amo, que ens avisa que no podem passar per allà, ja que és un camí particular, i que hem d'anar pel camí de Narieda o pel barranc de Codonyes. Li demanem disculpes, i es queixa que algú va posar en un llibre que hi ha un pàrquing al costat del camí (del qual ell mateix ha tallat l'accés), i ens acomiadem d'ell. I cap a descansar, que fa fred del bo! I bon any nou!!

 La gebrada ens mostra espectaculars obres d'art natural