Els Ecrins i els seus voltants
Aquest estiu hem fet un viatge al Parc Nacional dels Escrinhs (també Écrins), que està situat a la zona dels Alps francesos, i està considerat Parc europeu d'alta muntanya. El seu punt més alt és la Barra dels Écrins, de 4.102 m d'altitud. La idea del viatge, d'aproximadament 16 dies, era fer vies llargues i excursions a llocs emblemàtics.
Via Brazil a Quiquillon est (Orpierre/Aurpèira) - 200m, 6a
De camí al nostre destí principal, vam parar a la zona d'Orpierre a tastar la roca d'aquesta zona, a la paret de Quiquillon hi ha unes quantes vies, de roca calcària i uns 150-200m. Paret orientada a l'est, amb ombra a partir de les 15 h, la via Brazil està completament equipada i la única dificultat és seguir el seu recorregut, ja que hi ha altres vies al costat o que la creuen. La baixada es fa caminant per darrere la muntanya. Ens va agradar força.
La nostra primera destinació principal és Ailefroide, una vall envoltada de muntanyes al mig dels Écrins, que és un paradís de l'escalada, ja que s'hi pot fer via llarga, esportiva i bloc. També moltes excursions, sobretot per anar a diferents glaceres. Nosaltres vam triar aquesta via per començar, de roca granítica, força variada i amb un parell de tirades més difícils que les altres. La paret està orientada a l'est, amb ombra a partir de les 15 h aproximadament, i la via completament equipada, només cal dur les cintes exprés.
Ressenya d'Eskalatzencas
Caminada al refugi de Séle
Vam anar fins al refugi de Sélé, des d'Ailefroide mateix, i després vam seguir una mica més amunt per veure de més a prop la glacera, que té algunes coves de gel. Hi ha un tram aeri equipat amb cable, i tot el paisatge és molt bonic. En total són uns 19 km.
Via Little Palavar a Première Pointe de Palavar (Ailefroide) - 280m, V+
La intenció inicial era fer la via Palavar-les-Flots, però degut a la calor i la llargada de la via, vam optar per fer la via alternativa que ja teniem pensada, i penso que va ser una gran decisió. Aquesta via em va encantar (potser la millor del viatge) perquè és molt variada: té plaques d'adherència, té passos de panxeta, té placa amb regletes, té un tram d'esperó. En definitiva, una petita joia. La paret és de granit i està orientada al sud, té sol pràcticament tot el dia, la via completament equipada, i es baixa rapelant. Nosaltres vam escalar fins a la R7, abans d'arribar a la reunió-cim, i així ens vam estalviar un rapel. Atenció en el 3r rapel (2n nostre), ja que la ressenya sembla que s'hagi d'anar a buscar en tendència a l'esquerra i no és així, sinó recte i més aviat en tendència a la dreta.
Ressenya d'Antxpavil
Caminada fins a la glacera Blanc
Sortint de Pré de Madame Carle, ens dirigim al refugi de la glacera Blanc, al vessant nord de la Barra dels Écrins, i d'aquest pugem una mica més per veure més de prop aquesta glacera tan imponent, que es va desfent inexorablement amb les altes temperatures. Aproximadament uns 13 km en total, i uns paisatges altra vegada impressionants.
Briançon
Aprofitem que ens donem un dia de descans per visitar la bonica ciutat de Briançon (la segona ciutat més alta d'Europa), a 1.350 m, que té nombroses edificacions i altres construccions catalogades com a monuments històrics. El seu nucli urbà val molt la pena una visita.
Via Spigolo Boccalatte a la Tour Germaine (Vallée Etroite/Valle Stretta) - 250m, V
Ens dirigim a la Torre Germana de la Vall Estreta (això és França o és Itàlia?), per ascendir a aquesta bonica agulla, per la qual s'accedeix escalant prèviament la seva agulla germana petita Tour Gervasutti. Escalada clàssica amb poques assegurances, però tampoc cal posar gaire cosa, em sembla que amb 6 cintes en vam tenir prou. Roca calcària i paret orientada al sud-oest, diuen que l'ambient sembla dolomític, i es baixa fent un rapel una mica difícil de trobar i després baixant per tartera. Una via bonica d'estil love climbing.
Ressenya d'Antxpavil
Caminada a l'Aiguille Rouge
Seguim a la Vall Estreta i anem a pujar a l'Agulla Roja, des de les Granges de la vall, un camí ben frondós fins al col des Thures, i després pujada fins al cim de l'agulla. Molt bones vistes des d'aquí a tota la vall i l'altra banda. Tornada pel mateix lloc, en total uns 13 km.
Via de l'Eperon a Pointe Buffère (Col de Buffère) - 250m, V
Anem cap a una altra banda, també a la zona de Névache, en un indret solitari i alpí, on ens trobem aquesta muntanya de roca quarsita, el cim de la qual està a 2.742 m d'altitud. Fem una via ben fàcil, poc equipada però tampoc cal posar gaire cosa (com a molt 6 o 7 cintes), que segueix per la seva esquerra un marcat i aeri esperó. Paisatges de muntanya per gaudir i no patir. El descens es pot fer desgrimpant un tram i després per una vira.
Ressenya d'Antxpavil
Caminada pel Plateau d'Emparis
Anem a la zona de la Grave, tornem a entrar als Écrins, on fem una excursió circular molt bonica on podem divisar ben d'aprop el vessant nord de les glaceres de la Meije. Fem una volta, passant pel llac Lérié i el llac Noir, i tornant pel coll de Souchet. En total uns 18 km.
Normal a l'Agulla Dibona - 138m, IV
Via Pujolidal a la Tête de la Maye (La Bérarde) - 300m, V+
Seguim la carretera endinsant-nos a la vall per arribar a La Bérarde, un lloc envoltat de muntanyes i molt tranquil, amb tots els serveis necessaris (excepte supermercat). M'ha agradat més que Ailefroide, ple de gent i sense possibilitat de fer camping car. El nostre objectiu és la via Pujolidal, de roca granítica, completament equipada, i això sí, molt concorreguda. Encarada al sud, té un recorregut molt bonic i evident, amb llargs força variats de plaques d'adherència i també algunes verticals. Unes bones vistes al poble i a les glaceres properes. I el millor, baixada caminant.
Ressenya d'Antxpavil
Escalada esportiva a L'Éboulis (La Bérarde)
L'últim dia decidim quedar-nos a la Bérarde i anar a un sector d'esportiva que està orientat al sud-oest i al matí queda a l'ombra. L'aproximació és bastant infernal, perquè no hi ha camí pròpiament dit, tot i que està marcat amb fites, però bàsicament és pujant per pedregots i matolls. Des de baix el sector no pintava gaire bé, però un cop ens hi posem la roca i les vies són millors del que ens pensàvem. Escalada vertical per regletes principalment. Hem fet algunes vies del costat esquerre (V's i 6a's), i el costat dret, que té sol a mig matí, està completament impracticable per la presència de vegetació.
De tornada volíem parar a Grenoble per fer-hi una visita, però ens va fer enrere la pluja i el fet que havíem llegit que era molt possible que t'obrissin la furgo/caravana mentre visitaves la ciutat, així que vam anar baixant i vam parar a Nimes. Una ciutat d'època romana que ens va agradar i sorprendre, amb uns edificis romans com són un temple (La Maison Carée), un amfiteatre (Arena), el temple de Diana, i la torre Magna, i també ens van agradar molt els Jardins de la Fontaine.
*Menció i agraïments especials al blog kutrescaladors k pa team (antxpavil.blogspot.com) d'on he tret la majoria de ressenyes i informació per fer les vies. Moltes gràcies!
