Via Reserva al Pic del Martell

Via Reserva al Pic del Martell, Garraf (V+, 125m)
6/12/16

Quedo amb la Neus aprofitant que és festiu (no sé de què..), i anem a la zona del Pic del Martell, al Garraf, on fa temps que volíem anar. A partir d'una primera tria de quatre vies, ens decidim finalment per la Reserva (V+, 125m), que és una de les clàssiques del sector.

Informació d'interès:

Roca: calcària.

Equipament: semi-equipada amb parabolts, claus i un pont de roca.

Material necessari: 10 cintes i un joc de tascons i/o friends, també baga per pont de roca.

Orientació: est.

Després de deixar el cotxe a l'aparcament, just davant del mar, ens endinsem a la muntanya per un sender ple de pedres. Cal vigilar no pujar massa, i seguir en direcció una mica cap a la dreta, intentant seguir les fites, per no desviar-nos del camí. Travessem una carena i tornem a descendir, ja encarant-nos als peus de la paret que comença a alçar-se. Després de passar la cova dels Bombers, comencem a trobar les vies llargues, la majoria marcades a la paret amb una inscripció de color vermell. Una mica més avall trobem la zona que és el nostre objectiu.

Primer passem la via Mutant World, la més fàcil, però que ens sembla interessant, on ja hi ha cordades esperant per pujar. També hi ha la Chumy Chumez, una mica més difícil (6a), i a la dreta de la nostra la Eucaliptus (V+). Nosaltres, però, escollim la Reserva, que té bona pinta pel grau i els metres.

Podem veure la ressenya d'Escalatroncs:

Ressenya de la via Reserva a Escalatroncs

Trobem fàcilment la via, té el nom marcat en lletres grans i el terreny és molt identificable amb la ressenya.

L1 (V, 35m): començo el primer llarg, superant una petita panxa amb un pas dret, havent xapat el primer parabolt. Un cop dalt la via se'n va cap a l'esquerra seguint les millors preses. Com que no hi ha cap expansió, col·loco un friend. Uns metres més amunt segueix en direcció a la dreta, en diagonal, on ja trobo un clau i més amunt un parabolt. Segueix un tram recte per una fissura amb bones mans, i col·loco un friend abans de fer un flanqueig a la dreta, abans de xapar la última expansió i superar una petita lleixa per muntar la reunió, bastant còmoda.

La Neus al primer llarg

L2 (V+, 30m): li toca a la Neus encarar-lo, el que és un dels llargs més bonics de la via. Comença cap a l'esquerra, on col·loca un tascó, i seguidament puja per un diedre, fins arribar a un sostre, on col·loca un friend i un tascó. Superant-lo per l'esquerra i un cop a dalt, després de col·locar un tascó, flanqueig a la dreta sota un altre sostre, que se supera per la dreta, on utilitzem un parabolt per assegurar el pas. Pas atlètic dret i una mica a l'esquerra, segueix uns quants metres fins a la reunió. Un llarg excepcional.

Vistes a la muntanya de davant

L3 (V+, 30m): de nou em toca a mi muntar el llarg, que va bastant recte, tot i fer alguna ziga-zaga, fins a arribar en lleugera tendència a la dreta, fins a una placa amb un pont de roca (i un tascó que no hem trobat). Una mica més amunt hi ha un extraplom, assegurat amb una expansió, que se supera amb un pas atlètic, però curt, amb mans en escletxes una mica rentades. Un cop superat una mica a la dreta i després a l'esquerra per terreny amb molta vegetació, reunió en un replà molt còmode.

Vistes a Les Botigues de Sitges i el mar

L4 (IV, 30m): la última tirada resulta bastant de tràmit, per terreny molt herbós amb ressalts, però amb una placa entremig que se supera amb adherència, que li acaba de treure el suc a aquesta bonica via. Després de passar la reunió original, la Neus puja uns metres més per muntar una R més còmoda.

R4 amb friend i 2 ponts de roca, made in Neus

En resum, ens ha semblat una bonica i entretinguda via en aquesta generosa roca calcària, que no està tan sobada com ens pensàvem prèviament, i que ens ha deixat ganes de tornar-hi en una altra ocasió, per fer més vies. També remarcar les possibilitats d'autoprotecció que ofereix (en el segon i quart llarg només hem utilitzat un parabolt dels existents), cosa que la fa apta per practicar la col·locació d'asseguradors flotants.

Via Esfera luminosa + Que pum que pam a La Granota

Combinació de Esfera luminosa (V+, Esperó de Fra Garí) i Que pum que pam (6a, La Granota), en total uns 140m

20/11/16

Feia dies que amb la Neus volíem tornar a fer una altra via llarga. Escollim Montserrat per la seva proximitat i perquè jo fa temps que no hi vaig. La idea inicial, després de meditar-ho tot esmorzant al bar La Roca de Monistrol de Montserrat (on tenen ressenyes i preus populars), és anar a la zona del Càmping i fer la combinació de la via Esfera luminosa (V+, 40m, a l'Esperó de Fra Galí) amb la via Blas que te vas (6a+, a La Granota), molt ben ressenyada per l'Arañita escaladora. Al final, però, després de fer el primer llarg de la Blas que te vas hem decidit seguir per l'esquerra per la Que pum que pam (6a/V, 100m, també a La Granota). Al final, doncs, ha sortit una escalada d'uns 140 metres.

Des del Monestir ja veiem la nostra víctima (o el nostre botxí hauríem de dir..?)

 Ressenya Esfera luminosa + Blas que te vas d'Arañita escaladora

Després d'una aproximació molt curta des del Monestir, trobem fàcilment el peu de via, que té una pintada amb el nom "El tren de la bruixa".

 La Neus es prepara per muntar el primer llarg de l'Esfera luminosa (V+)

Detall de la pintada d'El Tren de la Bruixa

La Via Esfera luminosa té un llarg, cosa que nosaltres no sabíem, sinó que ens pensàvem que continuava fins a dalt de la paret. Així doncs, la Neus ha seguit una mica per la dreta, enllaçant el segon llarg de la via Esfera de cristal, que ha resultat ser un 6b! Podem veure les descripcions d'algunes vies aquí, i també  les ressenyes de sota, que ens han acabat de confirmar que allò no era pas un V+. I no ens estranya, perquè ens ha fet suar de valent, i la Neus l'ha fet de primera com una campiona! Passos molt finets, d'adherència i de nyapetes, on cal treballar molt amb l'equilibri. Poc a poc l'ha anat resolent amb molt bona traça, fins a dalt de tot.

 Ressenya de l'Esperó del Fra Garí de Luichy / Ressenya de Kpujo de l'Esperó de Fra Garí

La Neus en acció, començant el 1er llarg de l'Esfera luminosa

Avui tenim la sort d'estrenar noves cordes de via llarga, i provant el Reversino

Un cop superat aquesta paret de l'Esperó de Fra Garí, ens trobem amb un jardí, que acaba a dalt de tot amb un camí. Seguim una mica més amunt i tornem a trobar-nos paret, aquest cop es tracta de la zona de La Granota. Trobem ràpidament la via Que pum que pam, per on s'ha de començar la via Blas que te vas.

 Ressenya de Que pum que pam a Escalatroncs

Començo el 1er llarg de la Que pum que pam, que és d'uns 40 m. L'entrada és molt dura, sense pràcticament mans i amb lleuger desplom. Per poder fer-lo m'he hagut d'agafar a la primera cinta per poder posar la segona. Un cop superada aquesta la cosa ja millora. Poc a poc es va deixant fer bastant bé fins un moment que m'he trobat dues reunions una mica rovellades, i no he sabut cap a on tirar, ja que no tenia les ressenyes que dúiem, que s'han quedat abaix a la motxilla (error!). Així doncs, decideixo fer reunió a l'esquerra, i puja la Neus i decidim què fem.

 Vistes al Monestir des de la R1 de la Que pum que pam

Un cop a dalt, tenint en compte el temps que ja portem escalant, i que estem prou cansats, decidim canviar l'estratègia i passar de la Blas que te vas, que té passos de 6a i de 6a+, i decidim seguir cap a l'esquerra per la Que pum que pam, més facileta i més curta. Una decisió ben encertada! 

Així que li toca a la Neus, que encara el llarg amb motivació. Decideix enllaçar dos llargs, fent uns 40m. Després d'un tram recte, flanqueja una panxa per l'esquerra, passant per una "laja" que no fa gaire bona pinta, amb roca una mica descomposta. Un cop superada la travessa, la via segueix recte amunt. Abans d'arribar a la reunió es troba un pedrot molt gran  en una escletxa que es desenganxa de la roca al posar el peu, i que ha hagut de recol·locar perquè no caigués. Un cop he pujat jo, hem decidit llençar-lo avall amb precaució, per evitar que caigui, ja que suposa un perill.

La Neus al segon llarg de la Que pum que pam

Ens queda l'últim llarg, d'uns 25m abans d'arribar a la reunió-cim, i em toca a mi. No ho tinc molt clar, ja que els esdeveniments m'han anat portant el "coco" de cap a caiguda. No obstant, el terreny es veu fàcil i m'hi poso. Poc a poc, amb algun passet de V una mica més finet que altre, arribo a dalt de tot i munto reunió perquè pugi la Neus.

La Neus acabant l'últim llarg

Un cop a dalt, descansem, agafem aire, i ens fem una foto abans de baixar rapelant.

A dalt de tot de La Granota

I baixem ràpid, que comença a refrescar! Per baixar s'ha de fer un primer ràpel d'uns 25 metres, tot i que podem baixar una mica més i fer-ne un altre, i d'alguna de les dues instal·lacions un segon fins a peu de via.

Abans de marxar, però, seguim el camí cap a l'esquerra fins al final, on hi ha un mirador espectacular del Monestir i les agulles i roques que l'envolten.

La Neus contemplant el fabulós paisatge

Baixem, ha estat un dia dur, dur físicament, i sobretot psicològicament. Salut!

Dos vídeos formatius sobre l'ús de les cintes exprés en escalada

Avui us presento, per la seva importància i qualitat, dos vídeos formatius sobre l'ús de les cintes exprés en escalada. Per mi són bàsics però a la vegada complets sobre el més important que hem de tenir en compte a l'hora de com tenir les nostres cintes, de com col·locar-les al punt d'assegurament, i de com passar la corda per elles. Dóna consells molt útils però a la vegada imprescindibles per fer aquesta part de l'escalada la més segura possible.

Dos vídeos imprescindibles tant per persones iniciades com per gent més experimentada, ja que constantment veig molts errors dels que explica el vídeo en les escoles d'escalada, i això suposa un perill potencial.

El primer vídeo tracta de les característiques de les cintes exprés i de les maneres de xapar-les:

El segon desgrana els errors més importants en l'ús de les cintes exprés i com s'han d'evitar:

Els vídeos estan fets per Made In Mountain (Antropovisión), i podeu veure el seu canal de youtube, on tenen molts més tutorials en forma de vídeos formatius sobre altres aspectes de l'escalada i altres activitats. També tenen altres continguts interessants.

Us recomano visitar-los i aprendre més per millorar la seguretat en les vostres activitats a la muntanya!

Salut i seguretat davant de tot!

Esportiva a Can Paulet (Nanai de la Xina)

Escalada esportiva a Can Paulet (Cervelló): subsector Nanai de la Xina

Avui hem tingut l'oportunitat de fer una altra matinal entre setmana. Feia temps que m'havia mirat el sector de Can Paulet, degut a la seva proximitat a la city. I dels diferents subsectors que té, ens cridava més l'atenció el Nanai de la Xina, que té 10 vies, entre el V i el 6b, cosa que d'entrada podíem fer-les totes. Havíem llegit algunes ressenyes a Internet, i teníem curiositat per descobrir aquest racó de roca. Podeu trobar les ressenyes a la guia Hotrock, però també a Internet.

Un cop visitat, les nostres valoracions són les següents: les vies són bastant curtes, entre 10 i 15 metres com a màxim. La roca és calcària, en algunes vies poc adherent, amb alguns trams de blocs discontinus, però amb algunes vies amb cert interès. La morfologia de la roca és generalment discontinu, amb blocs, lleixes, diedres i esperons (tot menys placa) i pràcticament vertical o lleugerament tombat en tota la paret. L'equipament es troba en algunes vies bastant deteriorat, tot i que en altres s'agraeix la tasca de reequipament que s'hi ha fet. L'escalada que predomina és de tipus tècnic i a bloc, i les preses que trobem són de diferents tipus: fissures, esquerdes, lleixes, alguna regleta, etc.

I aquí teniu la descripció de les vies que hem pogut fer:

La crosta o la molla (V): Via de placa amb una roca poc adherent, no gaire agradable d'escalar, però que ens serveix per escalfar una mica aquesta freda jornada de novembre. Comença ajudant-se amb una paret a l'esquerra però que es deixa per anar cap a la dreta a buscar una fissura amb més bones preses. Al final té un passet amb una certa complicació, i no te n'adones i ja ets a reunió. Poc recomanable.

La meva cuca (V+): Via de l'esquerra, més divertida, amb més bona roca en general, que et demana una mica d'atenció. Nosaltres al principi no sabíem com encarar-la, i una solució ha estat flanquejant una lleixa cap a l'esquerra. Però després el Jordi ha vist que s'havia de fer recte, agafant una mà molt bona per xapar l'últim espit. Un cop fet, pas de bloc fins a la reunió (en un pi). Després l'hem repetit per encadenar-la en el seu recorregut correcte. Recomanable.

En el primer intent, per l'esquerra / Jordi anant cap a la dreta (via La meva cuca, V+)

Cimoc (V+): Via força curiosa que segueix un esperó per la seva dreta, i que et fa passar per entremig d'un altre esperó, cosa que resulta un tram de diedre on  pots encastar tot el cos pràcticament. Després el deixes i acaba en una sortida de placa amb bones mans evitant una panxeta per l'esquerra. Recomanable.

Jordi encastat al diedre / Jo al mateix lloc (via Cimoc, V+)

Nanai de la Xina (6a): Via molt guapa i entretinguda, amb una entrada una mica de bloc, amb passos molt bonics i atlètics, fins a superar una gran lleixa amb pocs peus. Després un curt passeig per un diedre poc marcat i amb un final molt divertit amb varietat de passos, tot i que molt curts i ràpids de fer. Molt recomanable, la que més ens ha agradat.

Jordi a sobre la lleixa / Jo al mateix pas (via Nanai de la Xina, 6a)

Metal Hurlant (6a): Via bastant curiosa i insòlita, sobretot per la seva entrada. Una espècie de xemeneia a 2 metres del terra, que es comença per una doble escletxa vertical, i amb algunes mans a les dues parets enfrontades, recobertes en part per petites xorreres. Un cop més amunt es pot superar amb oposició però mentre et vas endarrerint per passar la xemeneia. Un cop surts se segueix una placa amb diverses esquerdes per les mans, fins a la R. Bastant singular tot plegat, tot i la seva curta durada. Recomanable.

Jo superant la xemeneia a la via Metal Hurlant (6a)

Cairo (V+): No ens quedava molt de temps, i hem decidit acabar amb aquesta via més facileta. La primera part molt divertida, amb infinitat de bones mans de tipus lleixa, amb passos llargs, fins a arribar a un balcó de grans dimensions. Tot i això, la via encara segueix uns metres més, amb un pas final de lleugera panxa abans d'arribar a la reunió. Recomanable.

Aquest sector, d'interès bàsicament local, bé val una visita. Nosaltres segurament hi tornarem per fer les vies que ens han quedat pendents, també als altres petits subsectors com l'Omelette, el Flameric, i el 3 spits. 

Esportiva a Mediona

Escalada esportiva a Mediona (Alt Penedès)

1/11/16 - Castanyada escaladora

El Molí

Avui hem tingut una agradable i càlida escalada en bona companyia i grans retrobaments, en un petit i modest subsector de Mediona, no gaire freqüentat tot i la poca aproximació, amb unes característiques que no el fan dels més interessants de l'escola.

La situació del sector, per destacar les característiques més importants, són les següents, al meu parer:

- Una aproximació pràcticament nul·la, si tenim la sort de poder deixar el cotxe al camí de sota. 

- Un peu de via molt còmode.

- Estat de l'equipament una mica deteriorat en general, la majoria d'assegurances són espits antics, alguns en estat una mica dubtós, alguns bastant rovellats, i també alguns químics que els substitueixen (en una via).

- Les reunions tenen com a positiu que moltes disposen de mosquetó per descendir còmodament, i en general estan en bon estat però algunes es troben una mica rovellades.

- La roca és de bona qualitat en general, tot i algunes vies força sobades de manera puntual.

- Alçada de les vies baixa, entre els 8 i els 15 metres.

- I com veureu a sota de la crònica, malauradament la meitat de les vies són impracticables.

La conclusió principal és que el subsector necessitaria una bona neteja de cara. No obstant, espero que això no us faci aturar la lectura..val la pena!

Ambient d'escalada a El Molí de Mediona

Esquerda (V): Via que ressegueix una fissura amb la roca separada de la paret, fàcil per començar i que et fa entrar en calor amb suavitat i progressió, tot i la incomoditat de posició en algun pas. Recomanable.

Jordi en plena Esquerda (V)

Amb raó o sense (V+): Via més de placa lleugerament tumbada amb bones mans i peus en general, per seguir escalfant i amb un pas delicat de pocs i mals peus cap al final que et fa fixar-t'hi. Recomanable.

Jo arribant a reunió de Amb raó o sense (V+)

Tu, que no pots (6b+): Via bastant dura, molt sobada en les preses claus, que fan difícil de superar el pas més difícil que és una petita panxeta, i a més després de superar-la hi ha un tram final tombat amb molt d'aleje (ben bé 4 metres abans de trobar la reunió, i que a més està amagada per una mica de vegetació). Única via del dia que no encadeno. En resum, un gran despropòsit. Personalment, no la recomano.

Jo barallant-me amb la panxa de Tu, que no pots (6b+)

Variant (V+, orientada de 6a): Una de les vies més boniques de la paret, amb cantos i preses molt generoses, amb els passos molt marcats i clars, i que et fa gaudir de l'escalada sense preocupacions. Llàstima que sigui tan curta. Discrepo del grau marcat degut a la bona qualitat de les seves preses. Molt recomanable.

 Jordi gaudint de la via Variant (V+/6a)

Vaka lenta (6a+, orientada de 6a): Via de placa semblant a la Variant però amb preses molt més petites i molt sobades, que la fa bastant més complicada i et fa tibar de valent. Discrepo del grau degut a la sobamenta de les seves preses. Poc recomanable.

Jo encarant la pulimenta de la Vaka lenta (6a/6a+)

Picapets (6a): Via de placa semblant a les dues anteriors, amb un grau entremig d'elles. Discrepo dels seus graus en comparació a aquesta precisament, ja que penso que es nota la diferència i en aquesta el grau està clavat. Tot i que té una entrada força dura, que t'obliga a encastar ben encastats dos dits en una fissura petita per poder encintar la primera xapa, després la cosa es torna molt més agradable i et permet fluir de l'escalada. Recomanable.

Jo treballant la Picapets (6a)

Porta (6a): Via de placa amb ressalts molt curta, amb bones mans i on pots fer un bon salt al principi, en una bústia d'escàndol. Tot i això no és necessari..si ets alt.. Escaleta fins a un pas una mica més fi abans de la R. Recomanable.

Laia entomant la Porta (6a)

La dreta (6a+): Via entretinguda de placa amb preses una mica romes, però també regletes, molt semblant a l'anterior, pels ressalts de la roca. Un cop acabada la paret, s'ha de superar un terraplè que no fa gaire bona pinta, i baixar amb una reunió molt rovellada i deteriorada. Compte que cauran pedres a la persona que assegura i a l'escalador al fregar la corda amb el terraplè. No recomanable degut a la ubicació de la reunió, juntament amb les altres dos vies de la paret.

PSS KK (V+): Via amb entrada una mica de bloc, en desplom, però que es deixa fer bé gràcies a les bones mans, que es mantenen durant la línia i poc a poc et va conduint en diagonal cap a la dreta fins a la reunió compartida. Recomanable.

Jo després del pas desplomat de bloc a la PSS KK (V+)

Indiot (V+): Via del costat, que segueix una línia més recta, per placa generosa i divertida. També tenim l'opció d'anar una mica més per la dreta, seguint el diedre, i xapar un petit buril a la meitat de la via (pas de IV). Recomanable.

Estel xalant amb la via Indiot (V+)

***Estat actual del sector***

Vies que segons el nostre parer no són practicables (numeració d'esquerra a dreta i segons guia Hotrock):

- Vies L'amagada (6a, nº2) i Nº3 (a2, nº3), segons llargs de la via Porta (nº1): Impracticables degut a la gran quantitat de vegetació al terraplè. Gens recomanable.

- Vies Torta (6a, nº4), La recta (6a+, nº5) i La dreta (6a+, nº6): La reunió queda un cop superat la paret, a sobre d'un terraplè amb molta vegetació i pedres. A més, la reunió compartida per les tres vies es troba en un estat molt avançat de corrosió. Gens recomanable fer cap de les vies. Seria molt interessant fer unes noves reunions just a dalt de tot de la paret, quan aquesta s'acaba.

- Vies Bany maria (6a, nº7), Placacaca (V+, nº8) i Desplom (6b+, nº9), segons llargs de les vies 4, 5 i 6: Situació igual que els segons llargs del principi. No es recomana ficar-s'hi.

- Via Dos cacas (6a, nº16), entre l'Esquerda i Picapets: es troba desequipada.

- Via Dimoni pelut (V, nº23), de la dreta de tot: no s'hi pot accedir degut a l'excés de vegetació.

Tenint en compte tot això (10 vies no practicables), ens queden 13 vies per fer. Per tant, com que ja les hem fet gairebé totes avui, no crec que tornem a aquest subsector. Encara ens queda molt Mediona per descobrir!

Aneu amb compte, si voleu gaudir de l'escalada!

2/10/16

El diumenge passat vam quedar amb uns quants per anar a escalar. Després de debatre una estona on anar, vam decidir-nos per Mediona, ja que hi ha dos sectors un davant de l'altre amb diferents orientacions, i la intenció era escalar tot el dia. Així podríem escalar al matí al sector Final de Mediona (SO), que hi toca el sol a partir del migdia, i a la tarda a l'ombrívol Mediona Nord (N), que no hi toca el sol en tot el dia. Les ressenyes les podeu trobar a la Guia Hotrock.

L'arribada fins a Mediona la vam fer per l'A-2, i va ser prou ràpida. Un cop passada la fabrica de materials de ceràmica aneu amb compte i no baixeu pel camí que porta al torrent, ja que està en molt males condicions i es pot quedar el cotxe al sot. És més recomanable deixar el cotxe al final de la pista asfaltada, sota les cases, o a un costat del camí entre el camp de cultiu i la fàbrica.

Tot seguit anem seguint la riera, que si ha plogut tindrà aigua i fang, però podem anar evitant-ho resseguint els camps per l'esquerra. I al final arribem als sectors, Final de Mediona a mà dreta i Mediona Nord a l'esquerra.

Final de Mediona (SO)

Sector amb dos parets diferenciades en orientació (al mig hi ha la via Xemeneia), la de la dreta més cap a oest (ombra fins més tard) i la de l'esquerra més al sud (per on entra primer el sol). Roca calcària amb vies entre els 12 i els 20 metres, amb graus des de IV fins a 7b+, escalada per plaques, fissures, diedres i petits desploms. Vies amb preses més aviat petites, de diferents tipus. La roca no és de la més adherent. Les vies que hem fet són:

Xemeneia (V): Via molt divertida i fàcil de diedre-xemeneia, on es va progressant sense problemes. Ideal per practicar aquest tipus d'escalada.

Amoroma (6b, orientada de 6a): Via molt dura, amb mans petites i pocs descansos, dura per escalfar pel nostre gust. Coincidim tots en que és més un 6b que un 6a. Tot i així ens agrada.

La Laura també va provar la via Letzia (6b)

Up-pa-la (6a): ATENCIÓ aquesta via no té reunió!! I a més hauria d'estar teòricament a una zona de blocs amb molt mala pinta i a més amb vegetació. Té un inici dur de bloc, i la reunió l'hem hagut de fer molt cap a l'esquerra a la via La Nerea ja camina (IV+). Gens recomanable.

Un món perfecte (6b): Té un inici de bloc bastant atlètic i sobat, però ens ha semblat una via xula. Passat el pas inicial millora i acaba en una placa vertical amb un diedre a l'esquerra. Recomanable.

La Maria fent la via Un món perfecte (6b)

Mediona Nord (N)

Sector molt diferent a l'anterior pel tipus de roca. És la calcària típica de cara nord, de (molt) poca adherència i amb forats, regletes i seccions llises. Amb una zona de placa i una altra desplomada, trobem graus des del V fins al 8a, entre els 10 i els 18 metres. Tindrem ombra tot el dia, sector ideal per l'estiu. Les vies fetes són:

Tubo de rayos católicos (6a): Via força dura, on la complicació ve donada per la poca adherència de la roca, i on, al meu parer, la clau està en anar jugant amb la part de darrere de l'esperó. Té un inici dur de bloc. Recomanable.

Hernia Fiscal (6a+, orientada de 6a): Via dureta, on s'ha de tenir una bona tècnica de diedre, ja que aquest és molt ample i l'adherència no és gaire bona degut a la quantitat de liquen blanc que cobreix la roca. T'has d'espaterrar molt per anar progressant i buscant les millors mans. Recomanable si t'agrada l'estil d'escalada.

Jo mateix fent malabarismes amb la via Hernia Fiscal (6a)

Monodedo invertido lujurioso (6b+): La vam trobar una via molt dura, que et rebenta els dits per les seves preses molt petites i que fan mal. Els peus també són molt dolents. S'ha de ser massoquista. No és el nostre grau, i possiblement sigui més de 6b+.

Casco-mio-guarrooo! (6a+, orientada de 6b+): Aquesta via ja l'havia fet (encadenada al segon intent), i la vaig recomanar perquè la fessin els altres. És una via molt divertida i agradable, amb un inici de fissura atlètic combinant amb placa al peu dret, explosiu però factible. Un cop superat aquest tram és de tràmit de placa fins a la R. Maria la tens pendent, eh!

Esportiva a Penya Senyal

Escalada esportiva a Penya Senyal (Garraf)

23/10/16

Aquest diumenge teníem previst fer una via llarga al Pic del Martell. La possibilitat de ruixats ens ha fet canviar d'opinió i hem decidit anar a conèixer el sector d'esportiva de Penya Senyal, a les Botiges de Sitges, molt aprop de Castefa. El sector es troba molt fàcilment, passant per les Botigues de Sitges i en direcció a la urbanització "Garraf II", i al final del carrer Eramprunyà es pot aparcar. L'aproximació és molt ràpida, seguint les torres d'electricitat. 

El sector té 27 vies en total, des de V+ fins a 7b, i predominantment sisens. Vies de roca calcària, entre els 12 i els 25 metres. Orientació SO, ideal pels dies de fred. Nosaltres ens hem torrat amb la solana que queia. Roca bastant bona pel meu gust, amb diversitat de preses i formes de la roca. Podeu trobar la ressenya a la guia Hotrock.

La impressió que m'ha donat el sector ha estat mitjanament bo. Les vies estan bé, amb el grau una mica apretat en general. L'equipament està en bon estat, excepte algunes peces que estan una mica rovellades. El peu de via és còmode en alguns llocs i accidentat en altres. Les vistes al mar són agradables, trencades per les urbanitzacions i els cables de les torres elèctriques. Tot i això el racó és maco.

"Boniques" vistes al mar des del sector

Hem fet les següents vies:

The end is the begin (V+): Una de les vies més fàcils del sector, ideal per començar a escalfar, tot i que plou calda fa ja. Solarium gratis. Va per l'esquerra d'un diedre, seguint la placa, però donant peu a utilitzar l'altra paret. Recomanable.

 Javi superant una repisa de la via The end is the begin

De l'úter vingueren i de la via ens tragueren (6b): Hem continuat accidentalment per aquesta via, degut a que no trobàvem la segona xapa de la via nº 13. No obstant, ens ha semblat una via interessant. Dura, però interessant. La seva complicació ve donada per la successió de passos fins, amb poques i males mans o pocs i mals peus. Comença suau però la segona meitat és dura i et fa tibar bastant de braços, fent passos força explosius. Alguns d'ells molt bonics. Queda pendent per encadenar. Bastant recomanable, tot i que hem patit molt.

Barallant-me amb la part dura de la via

Nº 13 (guia Hotrock) (6a+): La via de més a la dreta del tros de paret, ens ha fet una mala jugada, ja que no aconseguíem veure la segona xapa un cop començada. Des de la via no es veu, ja que queda amagada a la paret de l'esquerra d'un minidiedre (just al pas de la primera foto). La via també té un pas clau complicat on s'ha de superar una repisa que queda molt amunt, amb mans bastant precàries i un peu molt petit, una mica abans de la R. El supero amb un pas d'aquells de fe, que en diuen, després de mirar-m'ho bé tot descansant (també queda pendent per una altra ocasió). Bastant recomanable.

 Jo després de xapar la segona peça "amagada" a la via nº 13

 

 Més amunt de la nº 13, abans del pas clau, amb un detall al cel

Nº 7 (6a+): Bastant fosos, decidim fer la última via del dia. Amb una entrada de bloc bastant explosiva, la via t'exigeix mirar-te bé els seus passos i trobar les preses correctes per anar progressant. Entrada dura i continuació més suau fins a la reunió. També queda pendent per un altre dia. Bastant recomanable.

 Javi en dos moments de la via nº 7

I fins aquí el calorós i complicat dia al Garraf. Segur que tornarem un dia o altre!

Via Intrèpida Sirena a la Punta Milà

Via Intrèpida Sirena (103m, V+) a la Cala Montgó (L'Escala)

3/10/16

Aquesta espectacular via i amb aquest nom tan suggerent es troba a la Punta Milà, un penya-segat de 103 metres d'alçada, aprop de la cala Montgó, al costat de l'Escala, a la comarca de l'Alt Empordà.

Nosaltres hi vam anar un bon dilluns, aprofitant el bon temps que encara fa a principis d'octubre. Després d'una hora i mitja de cotxe, vam arribar fàcilment a l'Escala. Trobar la via, però, no és tan fàcil. Després de donar algunes voltes, vam aconseguir trobar el camí que et deixar just a 50 metres de la reunió-cimera. S'ha de seguir les indicacions del càmping Neus.

La ressenya de la via la podeu trobar al web dels equipadors. El croquis és aquest:

Per fer-la el més recomanable és anar en alguna embarcació fins al peu de via. Podeu trobar indicacions al web que he indicat més amunt. Però si hi aneu després de l'estiu, us trobareu que almenys des de cala Montgó l'embarcació que s'indica ja no fa el servei. Després d'estudiar-ho molt detalladament, vam decidir que baixaríem fins a peu de via rapelant per la mateixa des de la reunió cimera, que és un arbre.

Arribem, doncs, i després de dinar alguna cosa, identifiquem fàcilment el capdamunt de la via, amb el seu arbre característic. Muntem una reunió amb dues bagues, i després de comprovar-ho comença a descendir la Neus. Poc a poc va posant algunes cintes i passant la corda per evitar separar-se excessivament de la roca, ja que la via desploma en quasi tots els llargs. Al baixar jo vaig recuperant les cintes. L'operació és cansada i una mica incòmode, ja que a vegades et quedes molt exposat i volat, però poc a poc aconseguim baixar.

En el segon ràpel no podem evitar que es mulli un extrem de la corda, però seguim. Un cop arriba la Neus a 10 metres de la R0, decideix improvisar una reunió amb un friend i dos bagues estratègicament col·locades, ja que la marea ha pujat una mica (és mitja tarda) i les onades ja comencen a esquitxar la roca. Arribo fins a baix i comencem sense entretenir-nos gaire, que el temps apreta.

La primera tirada és força llarga, tot i que ens hem estalviat uns 6 metres, i abans d'arribar a la reunió fa un flanqueig a la dreta força aeri. Molt xulo, la roca està una mica bruta i humida degut a la proximitat de l'aigua, però poc a poc va millorant.

El segon llarg es pot empalmar amb el tercer de manera opcional, però caldria dur moltes cintes. Nosaltres no ho fem. Bon canto i desplom molt xulo. La roca et permet fer molts malabarismes, hi ha un tram de bavaresa, i la roca ha millorat molt.

El tercer llarg segueix amb la mateixa tònica, és una escalada molt plaent però que et fa estar al lloro. Nosaltres ens hem estalviat la R4 amb una gran destresa, enllaçant el tercer i quart llargs (uns 35m). L'escalada et fa gaudir molt perquè la roca és generosa, i l'ambient és una passada.

El quart i l'últim llarg també dóna la possibilitat d'enllaçar-los, però cal un bon nombre de cintes. L'últim llarg l'enceto jo i fins a dalt sense gaires problemes, després de superar un desplom un xic incòmode de posició.

La conclusió: una escalada molt divertida, emocionant, en un entorn espectacular, una experiència realment grata i que recordarem amb molta motivació. Segur que tornarem per pujar un altre cop aquests penya-segats..