Via Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Via Doctor Neret a la Dent d'en Rossell o Roc d'en Dui (Vall de Núria, Ripollès)

6b, 240m

28/7/18

Li havia parlat al Joan d'aquest indret tan bonic, i que m'agradaria fer aquesta via, i es va animar de seguida, fins que vam trobar el dia per anar-hi.

Característiques i informació general

Oberta per Patu, Fonts i Sergi (2014)

Dificultat: 6b

Llargada: 240 metres

Equipament: molt equipada amb parabolts

Material necessari: 20 cintes exprés i bagues per reunions o llaçar arbres

Orientació: Est

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 4:30 hores

Aparcament i aproximació: pugem cap a Queralbs i després cap a Fontalba, deixem el cotxe on comença el camí que va a Núria, i seguim l'antic traçat del cremallera durant tota l'estona (trobarem dues tanques que ens barren el pas), fins creuar el segon pont, on trobem uns esgraons i unes cordes fixes per pujar fins al peu de via. Trobem la via a les cordes fixes que pugen per l'esquerra. Aproximadament uns 45 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog dels equipadors, i a d'altres (1, 2, 3, 4, etc).

Descripció de la via

La Doctor Neret és una via totalment equipada per escalar sense patir, força llarga però ràpida de fer, que busca el camí més lògic a l'esquerra de la La Història Inacabable. Gneiss de qualitat en un paratge immillorable.

1a tirada (6a, 20m): comença el Joan en aquesta primera tirada curteta i fàcil, de placa lleugerament tombada i algun pas més vertical. De seguida trobem la reunió a la dreta, molt còmoda.

2a tirada (6b, 35m): segueixo jo cap a l'esquerra, per superar un primer pas més complicat amb poques opcions. Segueix placa més fàcil i algun ressalt fins arribar finalment al tomàquet de la via, just abans d'atènyer la reunió. Tal com està col·locat l'últim parabolt sembla que s'ha d'anar per la dreta, i així ho he intentat jo. Però realment és més fàcil per la fissura de l'esquerra, tal i com ha fet el Joan al recuperar el llarg. Reunió còmoda.

3a tirada (V, 15m): en Joan fa aquesta tirada ràpida i fàcil per placa tombada i passar pel costat d'un arbre. La reunió no es fa a l'arbre, sinó 3 metres més amunt (2 parabolts), molt còmoda.

4a tirada (V, 35m): i em toca a mi aquesta preciosa tirada, que és un llarg flanqueig una mica en diagonal per una placa tombada molt fàcil sota un enorme sostre, i amb una entrada a la reunió d'escàndol. La millor de la via possiblement. Reunió còmoda.

5a tirada (6a, 30m): segueix en Joan en un llarg també molt bonic, llarg i amb alguns passos acrobàtics i amb molts blocs i bon canto. Molt agraït! Reunió còmoda.

6a tirada (L6 + L7, 6a, 45m): vaig jo en un sisè llarg curt i amb ambient, sobretot al principi, travessant un esperó amb bon canto i després una fissura boníssima que et fa gaudir dels passos. Arribo a la reunió ràpidament i veient les cintes decideixo seguir enllaçant el setè llarg, una mica raro i a la part de dalt amb alguns arbres solts i finalment un jardí per entrar a reunió. Però no tant desastrós com diuen algunes cròniques, no n'hi ha per tant. Reunió a un arbre, comodíssima, al costat dels nerets.


7a tirada (L8, V+, 40m):  després de l'últim tram no ens esperàvem gaire cosa, però pel contrari, aquesta tirada sorprèn per bona i divertida, i llarga a més. Un gaudi final molt agraït. Reunió còmoda.


8a tirada (grimpada, III, 20m): finalment només ens queda una curta grimpada, sense assegurances i on no col·loquem res, fins arribar a un replà a sobre uns blocs, on espero al Joan que arribi i celebrar l'agradable gesta d'avui.

Un cop feta la via, penso que es podrien enllaçar els llargs 2 i 3, i el 6 i 7 (com ja hem fet), i el 8 i 9, evidentment, amb cordes dobles i cintes llargues per evitar al màxim el fregament.

Descens: des de la última reunió ja veiem un corriol traçat que va cap a la dreta, el seguim. De seguida comença a baixar, creua un tros amb pedres grans, i torna a baixar per corriol, fins arribar al camí de l'antic cremallera. Ara només ens faltarà desfer el camí de pujada i ja serem al pàrquing. Aproximadament una hora i mitja, màxim.

Valoració general

Aquesta via m'ha sorprès gratament, no m'esperava una via tan bonica i agradable de fer. Una via per no patir gaire ni gens, totalment equipada, però que si ho vols es pot practicar amb els flotants. En un entorn i unes vistes privilegiades, llàstima dels sorolls que hem sentit del barranc. La gent no sap anar a la muntanya sense cridar? La roca molt bona, molt netejada, passos molt bonics i variats, bé val una visita i fins i tot una repetició en el futur. Gràcies als equipadors per la feina feta i fer-nos gaudir de l'escalada en aquest indret del Pirineu.

Esportiva al Clot de l'Espasa

Escalada esportiva al Clot de l'Espasa (Gombrèn, Ripollès)


Febrer 2018

El Clot de l'Espasa és una paret d'uns 40 metres d'alçada que es troba a prop de la localitat de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. El seu emplaçament es troba entre els boscos frondosos de l'extrem oriental de la serra de Mogrony, molt a prop de l'ermita romànica de Sant Pere d'Aüira. Aquesta paret es troba relativament allunyada, cosa que fa que sigui un lloc tranquil i força bucòlic on practicar l'escalada en un ambient de certa tranquil·litat (depenent de les cordades que hi hagi) enmig de la naturalesa.

La història del sector es remunta el 1990, en que Pere Morales va descobrir la paret i va començar-ne a equipar les primeres vies, essent un dels principals promotors i equipadors. Poc a poc es van anar obrint noves vies, fins que el 2006 es va donar a conèixer públicament a través de la guia Escalades al Ripollès, de Luis Alfonso i Xavier Buxó. Més endavant va sortir una nova guia, Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà (2015), on podem trobar les ressenyes actualitzades fins a dia d'avui. També les podem trobar a l'aplicació per mòbil Climb Around, amb alguna petita variació pel que fa als graus d'alguna via.

L’escalada al sector és en roca calcària, sobre placa vertical o lleugerament desplomada en vies d’entre 18 i 40 metres (alguna amb reunió intermitja). L’escalada acostuma a ser tècnicament exigent i de resistència, de presa molt variada, amb regletes, forats, roms i fins i tot algun degotall. L’orientació de la paret és sud, per la qual cosa rep el sol la major part del dia, esdevenint un lloc molt adient per a l'hivern. Hi comptem gairebé una cinquantena de vies, amb predomini important del setè grau, tot i que també trobem diversos sisens. El peu de via, com es pot veure a la foto, és molt ample i còmode.

Per accedir a la paret ho podem fer de dues maneres. La més recomanable és deixar el vehicle a un costat de la pista després de passar el Mas Pujol, i seguir a peu per la mateixa, fins arribar a un desviament a mà dreta en descens, caminar una mica més i de sobte apareixerem just a davant de la paret, al cap d'uns 30 minuts aproximadament. Com que el camí és complicat, si es vol accedir amb vehicle caldrà un 4x4 ben preparat. Tot i així, quan hi hem anat nosaltres hi havia diversos arbres caiguts enmig de la pista, la qual cosa fa pensar que no hi circulen vehicles, i per això us recomanem fervorosament arribar-hi a peu, fent una bonica excursió enmig del bosc.

Avui he quedat amb el David, amb qui escalo per primera vegada, i durant la genial jornada d'escalada hem fet les següents vies:

Judit (6a+, 20m): via equipada per Jaume Aregall el 2014, que recorre una placa amb petites panxes, amb bona presa en general, i que serveix molt bé per escalfar. Encadenada a vista. Recomanable.

Xirricana (6b+, 18m): via equipada per David Codony el 2005, amb una entrada potent, passos tècnics i una mica atlètics, però assequibles. Més amunt et deixa descansar una mica més. Encadenada a vista. Recomanable.

El bicari (7a?, 20m): via equipada per Pere Morales el 1994, i per tant una de les primeres vies. Després de veure com patia i queia el David, l'he fet de segon i arrossegant-me. La via es troba amb les preses força polides, a banda que té passos molt durs, llargs, tècnics, i amb pocs peus. És possible que s'hagi de decotar a l'alça. No sé si la recomanaria degut al seu estat. Opinió personal personalíssima, sense desmerèixer a ningú.

El cau del llop (7a, 31m):  via equipada per Oscar Llop el 2013, que ens ha semblat boníssima, divertida i fanàtica, i que demana resistència i encert. Té un niu buit a la cova. Escalada variada, que et fa pensar i suar. Cap dels dos l'hem encadenat, per descansos, però és possiblement encadenable en una altra ocasió. Compte amb la roca de sota la cova, hi ha parts poc compactes. Molt recomanable.

Trialman (6c, 20m): via equipada per Pere Morales el 1999, que hem fet per acabar, i que ens ha semblat molt bona, bastant física, sobretot al principi, que comença en desplom, i té passos llargs. Després es suavitza una mica. No l'he encadenar perquè ja no tenia pila, així que el proper dia serà. Molt recomanable.

I fins aquí ha arribat aquesta jornada d'escalada, on hem descobert una nova espectacular paret en un indret impressionant, ideal per a l'hivern. És segur que hi tornarem, eh, David!?

Esportiva a la Roca Roja de Corones

Escalada esportiva a la Roca Roja de Corones (Campdevànol, Ripollès)
17/12/17

La Roca Roja de Corones és una franja de roca calcària vermellosa que s'estén, d'est a oest, sobre la població de Campdevànol. Actualment hi ha gairebé una vuitantena de vies, entre el V+ i el 8b+, però amb un predomini important dels sisens alts i els setens. La història del sector es remunta tan sols a l'any 2000, quan Pere Morales va començar a equipar algunes vies, juntament amb Carles Vergara. Així que podem dir, a diferència d'altres escoles, que aquesta té un recorregut força modern. L'escalada que hi trobarem és predominantment sobre parets desplomades o amb sostres, però també hi ha algunes plaques verticals, on hi trobem les vies més fàcils. Hi destaquen les regletes, però l'escalada és variada, trobant diedres, esperons i plaques. L'alçada de les vies és curta, entre els 15 i els 20 metres, resultant unes vies atlètiques i mantingudes en la seva dificultat.

 

Les ressenyes les podem trobar a diferents guies, en diferents formats, que reflecteixen la història de l'escalada en aquest sector. Les més actualitzades són les de l'aplicació per mòbil Climb Around.

Guia Escalades al Ripollès (2006), guia Montgrony (2015), app Climb Around (2017)

Per arribar-hi, el més recomanable és deixar el cotxe en una esplanada que hi ha al costat mateix de la carretera N-260 direcció Ribes de Freser, un cop passat Campdevànol. Es pot seguir per la pista fins a la cantera, però aquesta es troba en molt mal estat, i només és aconsellable fer-la si aneu amb 4x4. Un cop a la pedrera, cal seguir per un camí que la rodeja per la dreta i ens puja amunt. Seguim un corriol a la dreta seguint el GR, que seguim fins a trobar un altre corriol amb fites que se'n va cap a l'esquerra. El seguim fins que trobem una altra fita que marca un camí de baixada fins al peu de via.

La tardor en la seva màxima esplendor

Avui ens ha fet molt bon dia. La nota negativa del dia ha estat que m'he deixat els peus de gat (epic fail), però amb tanta sort que el Lluís tenia un número de peu molt semblant al meu i m'ha deixat els seus gats (epic win màxim). Moltes gràcies Lluís! Amb el sol que tocava de ple a la paret es pot escalar molt a gust, i això és el que hem fet:

Espina dorsal (6a+?): començo per aquesta via, que s'inicia en vertical, i després arriba a una placa al costat d'una aresta molt marcada. En aquest punt la via es complica, ja que no hi ha gaires mans. Després de xapar la cinta, me'n vaig a l'esquerra de l'aresta, i xapo la següent cinta, però la continuació no és gens clara, així que em penjo. Després de mirar-ho molt, no trobo res i decideixo ajudar-me de la cinta per anar a buscar unes bones mans molt amunt, i ja acabo la via. L'he trobat molt dura i complicada de fer, sobretot en aquests metres descrits. El Lluís tampoc n'ha pogut treure l'entrellat. Poc recomanable.

Mixtura (V+/6a): segueixo per aquesta via, que és més fàcil, i amb preses més agraïdes. És bastant mantinguda en el grau. Recomanable.

(sense nom) (6b): anem més a l'esquerra per fer algunes vies d'aquesta placa que fa tant bona pinta. Seguim per aquesta, que resulta ser una via molt bona, evident, i entretinguda. Molt recomanable.

Lisdiu (6b/+): em poso en aquesta altra, a la dreta de l'anterior. Només començar ja té uns passos durs, després de xapar la primera cinta, i la continuació tampoc et deixa descansar gaire. Però vaig fent i l'acabo traient fins a la reunió. Recomanable.

(sense nom) (6a): acabo amb aquesta via, a l'esquerra de tot, fàcil i molt bonica, amb passos molt xulos i entretinguts, ideal per a iniciació. Molt recomanable.

La posta de sol deixa passar el fred

I ja marxem, perquè aviat desapareixerà el sol rere la muntanya i començarà a fer fred de debò. Una visita la d'avui que m'ha deixat bon regust de boca, després de conèixer aquesta paret, que té moltes vies i de grau alt. S'hi ha de tornar a apretar una mica més. Moltes gràcies per la companyia i les escalades! Fins molt aviat!!

Bona colla!!

Via La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent d'en Rossell

Via La Tardor d'en Nebjeperura a la Dent d'en Rossell (Vall de Núria)
6a, 200m

Aprofitant la meva situació aquest estiu, se m'acudeix fer una altra llarga a la Dent d'en Rossell, i no ha costat gens ni mica trobar un voluntari. Així doncs, amb el Christian hem anat cap allà, amb la intenció d'escalar La Tardor d'en Nebjeperura, una gran clàssica de la paret.

Característiques i informació general

Oberta per J. Romeu, P. Vila, J.M. Parareda, J. Martí i G. Peix el gener de 1998
Dificultat: 6a, V+ obligat
Llargada: 200 metres
Equipament: semi-equipada amb parabolts, claus i altres. Reunions rapelables excepte la reunió-cimera.
Material necessari: 12 cintes exprés, joc de friends i tascons
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores

Cara Est de la Dent d'en Rossell, amb la primera part de la via ben visible

Aparcament i aproximació: podem deixar el cotxe a l'últim revolt abans d'arribar a Fontalba, i en el mateix pàrquing hi ha un sender que baixa una mica per la dreta del límit entre el bosc verd i el cremat, i sempre per aquest últim. Baixem avall fins que ens trobem un corriol més marcat, que segueix baixant bastant recte cap avall, fins que trobem una sèrie de blocs i rocs grans, buscant les fites que ens van conduint cap avall, amb algun pas amb cordes fixes. Finalment arribem a un petit coll que ens mena cap a l'esquerra fins al peu de via, molt visible, amb un gran sostre damunt.

Ressenyes

Les millors ressenyes que podem trobar a Internet són les següents:

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya de Romàntic Guerrer

Ressenya del Luichy

Descripció de la via

Vistes des de la via

1a tirada (6a, 50m): comença el Christian, i la via s'inicia amb un tram de placa, per després atacar una gran fissura que es troba sota un sostre i va en diagonal cap a l'esquerra, fàcil però a controlar, amb alguns claus i amb la possibilitat d'equipar. Sortim per una petita xemeneia i un pas atlètic una mica desplomat, i ja som a reunió.

2a tirada (6a, 60m): segueixo jo aquesta tirada, que és molt llarga, i comença amb uns metres rectes, per terreny fàcil, i ràpidament se'n va cap a l'esquerra en placa i a buscar una fissura per equipar, amb passos atlètics i bonics, seguim recte i altre cop una mica a l'esquerra, posant diferents flotants, fins que la continuació es veu dubtosa, però a la dreta veig un clau i tiro cap allà, per una altra fissura, amb pas vertical. Ja es comença a veure el jardí i el fregament de la corda és molt gran, em costa molt avançar, i la corda s'està acabant, així que decideixo fer reunió en un arbre, 5 metres abans d'arribar a la reunió correcta.

3a tirada (V+, 40m): anem fins a la reunió de la via, i surt el Christian per un tram vertical de blocs en diedre i fissura, que de seguida va cap a l'esquerra evitant un sostre, i després ve un altre pas finet en una fissura a l'esquerra, que reforça, i ja per terreny més fàcil fins a la reunió, en una petita lleixa.

4a tirada (V+, 25m): toca el llarg que té la sortida estrella, de travessa i de petit desplom a superar amb molts bons cantos, i li ofereixo al Christian. El fa ràpidament i sense problemes, i un cop a dalt per terreny fàcil i amb un pas més delicat abans d'arribar a reunió, que és en una còmoda lleixa.

5a tirada (6a, 30m): ara surto jo, amb un altre inici de flanqueig fàcil, i després per placa amunt fins arribar a una fissura i un desplom, que supero posant algun friend, i que té bona presa, una petita travessa i amb un pas atlètic ja sóc a dalt, i acabo els últims metres de la via fins a una còmoda lleixa, on em trobo dos claus una mica rovellats. Reforço la reunió-cim amb un friend.

Reunió-cim reforçada

Descens: o més aviat s'hauria de dir "ascens", ja que hem de seguir amunt per alguns blocs i després per bosc, fins a trobar el camí de tornada que hem fet anteriorment, fins al cotxe. Uns 30 minuts.

Valoració general

M'ha semblat una via molt bonica, on totes les tirades tenen alguna cosa especial, bé un desplom amb bones preses, bé una travessa guapa, o bé alguns passos de fissura a equipar. Un altre element positiu d'aquesta via és el fet que estigui semiequipada, donant la possibilitat d'equipar alguns trams, ja sigui amb friends o amb tascons. Nosaltres hem posat entre 3 i 5 flotants en cada llarg, i encara se'n podrien posar més si es vol. La dificultat, més que tècnica o física, és psicològica pel fet d'haver d'anar equipant amb material. Per altra banda, cal anar amb cintes llargues, ja que sinó el fregament pot ser important, sobretot en el primer i segon llargs. En definitiva, una via per xalar de valent, molt ràpida de fer, en un entorn increïble, amb molt bona roca, i molt variada pel que fa a l'estil d'escalada, i amb una exposició mitjana pel fet d'estar semi-equipada.

Via La Història Inacabable a la Dent d'en Rossell

Via La Història Inacabable a la Dent d'en Rossell (Vall de Núria)
6a+, 220m

Característiques i informació general

Oberta per Patu, Xexu, Aleix C. i Josep D. el setembre de 2013
Dificultat: 6a+ en lliure, o V+/A0
Llargada: 220 metres
Equipament: equipada amb espits i parabolts
Material necessari: 20 cintes exprés per enllaçar tirades
Orientació: Nord-est
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 4:00 hores

Aparcament i aproximació: pugem cap a Queralbs i després cap a Fontalba, deixem el cotxe on comença el camí que va a Núria, i seguim l'antic traçat del cremallera durant tota l'estona, fins creuar el segon pont, on trobem uns esgraons i unes cordes fixes per pujar fins al peu de via. Aproximadament uns 45 minuts.

Ressenyes

Podem trobar informació al blog dels equipadors, i una molt bona ressenya aquí i una altra aquí, entre d'altres:

Ressenya de Romàntic Guerrer

Ressenya de Joan Asín

Ressenya dels equipadors (Escalades al Ripollès)

Descripció de la via

Avui faig cordada amb la Lena, i també ens acompanyen la Camille i el Jordi, que faran la via Doctor Neret, que va a l'esquerra de la nostra. Només ens hem vist durant la primera tirada. Hem arribat a peu de via una mica tard, cap a les 13 hores, i llavors tota la paret nord-est ja es trobava a l'ombra. Com que hi havia previsió de pluja, hem anat per feina. Per començar la via hem pujat fins a on comença la roca, però si aquesta és la R0 és molt incòmoda i perillosa, estaria prou bé haver col·locart algun parabolt per anclar-se..

1a tirada L1 + L2 (6a, 50m):  començo jo pel diedre, amb bona presa i passos evidents. Més amunt es complica una mica, en algun pas flanquejant cap a l'esquerra per sota el sostre, però res no factible. Atenció si empalmeu els dos llargs, mireu bé de posar cintes llargues per evitar el fregament. Reunió bastant còmoda en un petit relleix.

2a tirada L3 + L4 (6a+, 45m): surt la Lena en un primer pas curiós, creuant un esperó en un pas força aeri que ella fa bastant per dalt, i després terreny més fàcil amb alguns passos més de mirar-s'ho que un altre. Primer cap a la dreta i després cap a l'esquerra, però amb menys problemes a l'hora d'enllaçar llargs. Reunió molt còmoda en una gran lleixa.

3a tirada L5 + L6 (6a+, 45m): surto altre cop en uns primers metres de placa fina i entretinguda, i continuació cap a la dreta, passo la primera reunió, segueixo amunt superant una panxa-sostre amb un pas de 6a atlètic però amb bon canto i ràpid, i llavors em sembla que m'he passat la reunió i no l'he trobat. La Lena em crida que s'està acabant la corda, només em queda una exprés i decideixo muntar una reunió improvisada amb un parabolt i un tascó encastat d'una manera una mica precària. Diria que he fet uns 55 metres.

4a tirada L7 (6a+, 30m): surt altre cop la Lena, xapa dos parabolts i supera un sostret ben tècnic amb les cames ben obertes, de manera magistral, i després es troba un diedre i ràpidament arriba a reunió, que segurament és més a prop perquè no ha fet tots els metres reals de la tirada. Reunió molt còmoda a la dreta d'un diedre.

5a tirada L8 + L9 (6a, 50m): torno a sortir jo en la última tirada de la via, per un canal ple d'herba, caminant bàsicament. He de pujar per la dreta d'un arbre molt gran, perquè la corda no fregui, i després tornar a la roca encarant una placa amb un pas de 6a, i després no sé per on tirar. No veig més parabolts enlloc, pujo una mica però res. Finalment, la lògica em diu que vagi a buscar una altra canal cap a l'esquerra, flanquejant una mica enmig de diversos arbrets (un dels quals xapo per protegir una possible caiguda. Arribo al canal, i pujo enmig de l'herba, fins que trobo un bon arbre per fer una reunió i acabar la via. Realment, aquest llarg és una tirada molt lletja.

Descens: pugem uns minuts més (màxim 5) pel canal, ja amb vambes i amb les cordes plegades, fins que trobem un corriol que travessa la nostra trajectòria, i que hem de prendre cap a la dreta i avall. Cal seguir-lo en baixada, creuar un tros amb pedres grans, i tornar a baixar pel corriol, fins arribar al camí de l'antic cremallera. Ara només ens faltarà desfer el camí de baixada i ja serem al pàrquing. Aproximadament una hora i mitja, màxim.

Valoració general

M'ha semblat una via bonica de fer, no gaire difícil, amb alguns passos més complicats (de placa, sostret, etc), però molt ben equipada, jo diria que massa i tot en alguns punts. Totes les tirades són bones, menys la última. Es poden enllaçar tirades, però cal anar amb compte amb el fregament. Com a primera via a la Dent d'en Rossell està prou bé, ara ja podem provar alguna altra via més picant o semi-equipada. L'entorn és molt bonic, envoltat de verd i de muntanyes, a uns dos mil metres d'alçada, el lloc s'ho val. Em recorda una mica a Cavallers, i la roca granítica és magnífica. En definitiva, una bonica via en un lloc molt esplèndid. Tornaré!

   

Esportiva a Ogassa

Escalada esportiva a La Cantera, a Ogassa (Ripollès)


6/8/17

Avui torno a Ogassa amb la Lena, el Jordi i la Camille. El Sergi s'incorpora més tard a la colla.

Aprèn a volar (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que no m'ha semblat per res fàcil. Comparada amb l'altre 6a+ de la seva esquerra, aquesta és bastant més dura i tècnica. Pas a la meitat mal assegurat (parabolt molt a l'esquerra i després aleje) i excursió cap a la dreta amb una lleugera panxa. Després passos tècnics i amb ambient de fissura. M'ha costat, però l'he encadenat. Recomanable.

Això és una merda (6b): em torno a posar en aquesta via, després de la Lena, que ha punxat al pas final abans de la reunió, però s'ha tret la panxa de manera genial. L'objectiu és encadenar i ho he aconseguit, un cop amb els passos sabuts, i l'arribada a la reunió ha estat millor que l'altre dia. Molt recomanable.

Sostre del pela-roques (6c+/7a): ens posem en aquesta via com a projecte del dia. Primer ho prova la Lena, però el sostre se li creua. Ho prova diverses vegades i de diferents maneres, però no hi ha manera. Al final se'n cansa i baixa. Ho provo jo i corro més o menys la mateixa sort. En un dels intents aconsegueixo agafar una presa lateral roma amb la mà dreta, i pujar els dos peus bastant a la dreta, però estic incomodíssim i molt cansat, i caic. Ho provo una mica més per la dreta després de veure una petita regleta, però se'm fa molt dur. Un cop aixecat, es fa molt difícil pujar el cos i els peus, i encara menys arribar fins al que s'intueix una presa bona a dalt. També veig una petita fissura més avall i a l'esquerra, però ni de bon tros hi arribo tampoc. Dono la via per impossible, però se m'ha creuat tant que no tinc ni ganes de deixar un maillon, així que amb força esforços vaig desgrimpant i traient les cintes exprés. Si algú sap com es fa la via, siusplau, que m'ho digui. Mentrestant, per a mi és un 7a mínim.

5. Sense nom (6b): els altres marxen, però es queda el Sergi i seguim escalant. Després que ell provi el 6c, jo em poso en aquesta altra, que es troba just a la dreta de la Pájaro Rioby. Via desplomada de continuïtat, amb bones preses i passos bastant evidents, però de pila. Amb una mica d'esforç aconsegueixo encadenar-la. Molt recomanable.

Pájaro Rioby (6b): després que el Sergi torni a provar el 6c em poso en aquesta altra, que és molt semblant a l'anterior, però entre que estic molt cansat i que els passos no són tan evidents, la pila se m'acaba i m'he de penjar a la meitat. L'acabo després de descansar una mica, i la segona meitat se'm fa més fàcil. Hauré de venir un altre dia per encadenar-la. Molt recomanable.

Marxem ben fosos, el Sergi ben content perquè finalment ha aconseguit encadenar El ballet del trencadits (6c), i jo perquè almenys he pogut encadenar dos 6b de desplom. Això és mereix una altra cervesa a Ogassa!

4/8/17

Visita de tarda a La Cantera amb el Sergi a ratllar vies.

12. Sense nom (6a+): entre El retorn de l'herniat i Aprèn a volar. Via fàcil de placa amb bona presa en general, amb un pas més difícil a la meitat, on t'has d'allargar per agafar una petita repisa. Final de blocs amb una mica de yuyu. Recomanable.

Això és una merda (6b): més a la dreta hi ha aquesta, que comença en placa fàcil amb un passet de regletes, després col·locar-se sota la panxa i xapatge complicat, i sortida del desplom amb bona presa però físic. Final tècnic i difícil d'encadenar a vista, ja que la reunió queda força amunt. Té una variant abans del desplom que se'n va cap a la dreta, del mateix grau. No he pogut encadenar perquè abans del desplom no ho he vist clar i he descansat. Al final també m'he liat i he entrat malament a la reunió (per la dreta). L'hauré de repetir. Molt recomanable.

El ballet del trencadits (6c): em poso en aquesta via com a projecte del dia. La provo un cop i em caic al pas dur, per agafar una mà que no se m'ha fet bona, m'ha relliscat el peu i he fet la porta. Segueixo i acabo la via, amb algun problema més al pas (xapatge dur i següent pas complicat). Repisa per descansar i segona part més fàcil, amb bons cantos. La repeteixo i em torno a encallar al pas, baixo i descanso. Faig l'últim atac concentrant-me en el pas, i surt millor, descanso a la lleixa i faig la segona part sense problemes. Molt recomanable.

Via del gat mesquer (6a): finalment faig aquesta via de segon amb vambes per desmuntar-la, que ja havia fet l'any passat. Via d'aventura, diedre i bons blocs, llarga i entretinguda. Recomanable.

S'acaba el dia i anem a fer una cerveseta a Ogassa.

14/7/17

Tornem a La Cantera d'Ogassa, sector que m'agrada molt, aquest cop amb la Clàudia, que surt d'una lesió al braç i es mor de ganes de provar com li està anant la recuperació. Al descriure les vies, afegim el número abans del nom que correspon a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà" (2015). La tarda ha estat molt ben aprofitada:

2. Les arenes (V): via que comença per un diedre, i acaba en placa amb algun ressalt, molt i molt fàcil, ideal per començar a escalfar. Preses boníssimes a tot arreu. Molt recomanable.

Flotant a la via Les arenes (V)

9. Roc volador (V+): anem una mica cap a l'esquerra, a sobre el monticle on hi ha un bon grapat de vies. Seguim amb aquesta, amb un inici fàcil, un pas gairebé a dalt de tot, però molt assequible. Molt recomanable.

Clàudia a la via Roc volador (V+), i la línia de la via de la seva dreta i la ubicació del vesper

10. Sense nom (V+): ens posem a la via de la dreta de la Roc volador, i m'hi poso, però ATENCIÓ!! hi ha un petit niu de vespres a l'alçada de la segona xapa, un metre a l'esquerre aproximadament. Al posar la mà esquerra a una bona bústia, a un pam del rusc, han començat a sortir i m'han anat directes al braç, on m'hi han fet nombroses picades. Encara no havia xapat, però ho he hagut de fer in extremis i demanant que em baixessin a corre-cuita (vegeu foto de dalt). Al cap d'una estona he pogut acabar-la, passant molt per la dreta i amb molt de compte. La via té un pas a dalt estrany, en que has de xapar a l'esquerra, després anar-te'n a la dreta a unes bones mans, xapar, i després tornar a l'esquerra, fent una ziga-zaga rara. Igualment, via recomanable.

3. King Kong (6b): em poso en aquesta via, que no sembla gaire difícil. Així és, doncs gairebé tota la via, fins al desplom, és molt fàcil, i el desplom també ho és bastant. Es pot suavitzar anant una mica per la dreta, però recte també és factible. Molt recomanable.

Clàudia fent la via King Kong (6b) en top rope

11. El retorn de l'herniat (6b): anem més a la dreta i trio aquesta via, que l'havia vist fer en una ocasió anterior. La via és bastant fàcil, excepte el desplom-sostre, que és força físic però amb molt bones mans, i un pas més llarg que els altres. Es xapa un parabolt molt a l'esquerra, just abans d'aquest. Et va inflant, però just per arribar a la reunió sense problemes. Molt recomanable.

??? Sense nom, i no ressenyada (6a+, segons l'equipador i segons el meu criteri): via nova, entre la núm. 5 (6b) i la 6. Els ulls de la Gemma (6a), equipada amb parabolts. La via és un gaudi, física i contínua, en lleuger desplom, i amb passos molt bonics. M'ha agradat molt i per tant la recomano molt.

La Clàudia també ha fet la via més nova de més a l'esquerra de tot el sector (a l'esquerra de la Churrimangui (6a), que no surt ressenyada al llibre, de nom desconegut i de grau 6a: 

Clàudia acabant la primera via (6a)

Fins aquí el dia, o millor dit, la tarda, que hem aprofitat molt bé, acabant vies sense fer en aquest sector tan bo, però encara ens en queden unes quantes pendents, així que fins la propera!

27/5/17

Avui volíem canviar de lloc, i com que havíem de passar la nit a l'alberg El Negre (per cert, altament recomanable), una escola que ens quedava a prop és la d'Ogassa. Com que ja coneixia el sector de La Cantera, vam provar d'anar a descobrir el de Can Camps, que per alguna referència a la blogsfera (poques) semblava que tenia un cert interès.

Així que ens hi acostem, cosa que ens va costar una mica degut a que costa trobar com continua el camí després d'agafar el segon trencall a la dreta (el camí segueix cap a l'esquerra, però costa de veure la seva continuació), arribem ràpidament al sector. D'entrada ens impressiona una mica, ja que les parets desplomen molt, es veuen molts blocs i zones irregulars, i a més a més les parets estan bastant plenes d'herbes (senyal que no hi escala gaire gent).

Tot i això, em poso a la que sembla la via més fàcil (Tres en ratlla, suposadament 6a, segons les ressenyes). A poc a poc vaig pujant, però l'escalada em costa una mica, hi ha blocs i el terreny és molt desigual, i no em dóna gens de confiança. Arribo a un pas lleig amb poques mans i peus escadussers, ho intento però el cos no respon, ja que fa cas del cap que li diu: "marxa d'aquí, això és una m****!"). Així que decideixo fer cas del meu cos i del meu cap, poso un maillon, i toquem el dos pitant, directes cap a La Cantera. Per altra banda, si no puc ni fer un 6a (grau que suposadament tinc assolidíssim), anem malament..

 Can Camps: no m'ha agradat

*Que consti que això no és cap crítica als equipador(e)s ni a ningú en concret, simplement el lloc no m'ha transmès bones sensacions. És una opinió personal, i segurament hi haurà qui no hi estigui gens d'acord. Sort que a la vida hi ha aquesta diversitat.

Així doncs, anem ràpidament cap a La Cantera, sector que ja em conec i on he escalat dues o tres vegades. Com que ja és la tarda, el sector comença a gaudir d'una bona ombra, i ens posem a escalar amb ganes de treure el mal gust de boca que ens ha deixat Can Camps. Comencem per quelcom fàcil:

Bucaners (IV+): via molt fàcil per a iniciació plena de bones preses positives i grans.El tacte de la roca és molt bo. Recomanable.

Pirates (IV+): via molt semblant a l'anterior, però amb un pas fàcil de panxa. Comença per la dreta d'una petita cova. Comparteix una reunió amb mosquetó amb la via anterior. Recomanable.

Sense nom (V) (nº 5 començant per l'esquerra, a la dreta de King Kong): via una mica més fina que les altres, però igualment amb molt bona presa, i anar fent sense problemes. Ideal per practicar passos de cama enrere. Comença per l'esquerra de la mateixa cova, i té reunió pròpia amb mosquetó. Molt recomanable.

Els ulls de la Gemma (6a): anem fins a la dreta de tot de l'escola per buscar aquesta via, que havia llegit que era molt bona. I dir això es queda curt. És una via guapíssima, vertical i lleugerament tombada, que comença per una enorme xorrera, que et fa gaudir de cada pas, presa rere presa, regleta rere regleta, en un camí sense aturador i que et fa notar-te els avantbraços a l'arribar a la reunió, que et trobes de cop i volta. Molt recomanable.

Veiem una nova via equipada a l'esquerra d'Els ulls de la Gemma, que un escalador local ens informa que ronda el 6a+.

També hem fet la via Corsaris (V+) per acabar el dia i completar la trilogia de noms relacionats amb la mar. Només falta el de filibuster. Una via amb una primera part fàcil, d'anar fent, i uns 5 metres finals més fins, però sense inconvenients. Recomanable.


Pleguem que ja és tard, i hem d'anar cap a El Negre. Confirmo les meves opinions que aquest és un sector de molta qualitat: bones vies, de tots els graus, bona roca, equipament excel·lent (moltes reunions amb mosquetó), i ombra a la tarda. Un regalàs! Tornarem!

P.D. En diverses anteriors visites (l'any passat) vaig fer les següents vies:

(Sense nom) (6a) primera via començant per l'esquerra, no ressenyada a la guia Montgrony.

Churrimangui (6a): fineta i bona.

Per sika akàs (6a): dureta pel seu grau.

Corsaris (V+)

Niu de falcons (V+)

Roc volador (V+)

(Sense nom) a la dreta de Roc volador (V+/6a): més 6a que V+.

Gran diedre (6a): diedre lleig, trencat.

Via de l'esparver (V+): rampa tombada amb bona presa.

Via del gat mesquer (6a): via una mica acrobàtica.

Pájaro Rioby (6b): no encadenada, lleugerament desplomada, de pila.