Esportiva a la Roca Roja de Corones

Escalada esportiva a la Roca Roja de Corones (Campdevànol, Ripollès)
17/12/17

La Roca Roja de Corones és una franja de roca calcària vermellosa que s'estén, d'est a oest, sobre la població de Campdevànol. Actualment hi ha gairebé una vuitantena de vies, entre el V+ i el 8b+, però amb un predomini important dels sisens alts i els setens. La història del sector es remunta tan sols a l'any 2000, quan Pere Morales va començar a equipar algunes vies, juntament amb Carles Vergara. Així que podem dir, a diferència d'altres escoles, que aquesta té un recorregut força modern. L'escalada que hi trobarem és predominantment sobre parets desplomades o amb sostres, però també hi ha algunes plaques verticals, on hi trobem les vies més fàcils. Hi destaquen les regletes, però l'escalada és variada, trobant diedres, esperons i plaques. L'alçada de les vies és curta, entre els 15 i els 20 metres, resultant unes vies atlètiques i mantingudes en la seva dificultat.

 

Les ressenyes les podem trobar a diferents guies, en diferents formats, que reflecteixen la història de l'escalada en aquest sector. Les més actualitzades són les de l'aplicació per mòbil Climb Around.

Guia Escalades al Ripollès (2006), guia Montgrony (2015), app Climb Around (2017)

Per arribar-hi, el més recomanable és deixar el cotxe en una esplanada que hi ha al costat mateix de la carretera N-260 direcció Ribes de Freser, un cop passat Campdevànol. Es pot seguir per la pista fins a la cantera, però aquesta es troba en molt mal estat, i només és aconsellable fer-la si aneu amb 4x4. Un cop a la pedrera, cal seguir per un camí que la rodeja per la dreta i ens puja amunt. Seguim un corriol a la dreta seguint el GR, que seguim fins a trobar un altre corriol amb fites que se'n va cap a l'esquerra. El seguim fins que trobem una altra fita que marca un camí de baixada fins al peu de via.

La tardor en la seva màxima esplendor

Avui ens ha fet molt bon dia. La nota negativa del dia ha estat que m'he deixat els peus de gat (epic fail), però amb tanta sort que el Lluís tenia un número de peu molt semblant al meu i m'ha deixat els seus gats (epic win màxim). Moltes gràcies Lluís! Amb el sol que tocava de ple a la paret es pot escalar molt a gust, i això és el que hem fet:

Espina dorsal (6a+?): començo per aquesta via, que s'inicia en vertical, i després arriba a una placa al costat d'una aresta molt marcada. En aquest punt la via es complica, ja que no hi ha gaires mans. Després de xapar la cinta, me'n vaig a l'esquerra de l'aresta, i xapo la següent cinta, però la continuació no és gens clara, així que em penjo. Després de mirar-ho molt, no trobo res i decideixo ajudar-me de la cinta per anar a buscar unes bones mans molt amunt, i ja acabo la via. L'he trobat molt dura i complicada de fer, sobretot en aquests metres descrits. El Lluís tampoc n'ha pogut treure l'entrellat. Poc recomanable.

Mixtura (V+/6a): segueixo per aquesta via, que és més fàcil, i amb preses més agraïdes. És bastant mantinguda en el grau. Recomanable.

(sense nom) (6b): anem més a l'esquerra per fer algunes vies d'aquesta placa que fa tant bona pinta. Seguim per aquesta, que resulta ser una via molt bona, evident, i entretinguda. Molt recomanable.

Lisdiu (6b/+): em poso en aquesta altra, a la dreta de l'anterior. Només començar ja té uns passos durs, després de xapar la primera cinta, i la continuació tampoc et deixa descansar gaire. Però vaig fent i l'acabo traient fins a la reunió. Recomanable.

(sense nom) (6a): acabo amb aquesta via, a l'esquerra de tot, fàcil i molt bonica, amb passos molt xulos i entretinguts, ideal per a iniciació. Molt recomanable.

La posta de sol deixa passar el fred

I ja marxem, perquè aviat desapareixerà el sol rere la muntanya i començarà a fer fred de debò. Una visita la d'avui que m'ha deixat bon regust de boca, després de conèixer aquesta paret, que té moltes vies i de grau alt. S'hi ha de tornar a apretar una mica més. Moltes gràcies per la companyia i les escalades! Fins molt aviat!!

Bona colla!!