Via del Cabra a la Panxa del Bisbe

Via del Cabra a la Panxa del Bisbe (Sant Benet, Montserrat)
6a, 160m

29/11/17

Feia temps que el Javi volia tornar a fer una tàpia, i a costa d'insistir al final va aconseguir-ho. Li vaig proposar aquesta via, ja que feia temps que volia pujar a la Panxa del Bisbe, perquè em cridava molt l'atenció la seva silueta cada cop que pujava a Sant Benet. Estava entre la Buriles Rojos i aquesta, però finalment vaig optar per aquesta pels seus primers tres llargs, més picantets i molt equipats. La tònica negativa del dia, però, ha estat l'intens fred, amb les temperatures baixes i sense ni un sol raig de sol. Això ens ha fet passar les dues primeres tirades una mica malament, amb els dits petrificats i amb molt poca sensació a les mans.

Vista de la part de paret per on va la via, des del camí

Característiques i informació general

Oberta per J. Fontanet, J. Sastre, V. Esteve, R. Martínez, J. Flores i L. Alfonso el juny del 1985
Dificultat: 6a
Llargada: 160 metres
Equipament: re-equipada amb parabolts el 2010
Material necessari: 12 cintes
Orientació: Sud/sud-oest
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:30 hores aprox.

Aparcament i aproximació: per arribar-hi hem d'anar al monestir i pujar per les Escales dels Pobres, un cop a la Plaça de Santa Anna seguir les escales cap a Sant Jeroni, i després de baixar el camí passa just pel costat de la Panxa del Bisbe. Aproximadament uns 45'.

Aquesta és la visió que teníem de Gorros, amagats per la boira

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, a Silencio Mineral i a El col·leccionista de vies, entre d'altres. A destacar les ressenyes d'El Príncep de les Maduixes, que desconeixia i que m'encanten estèticament. El seguiré.

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya d'El Príncep de les Maduixes

Descripció de la via

La via té dues parts ben diferenciades: les tres primeres tirades, genials, que són verticals, molt equipades, i amb molt bona roca, a voltes grans cantells i amb algun pas més finet, però en general la roca boníssima. Després venen dues tirades molt tombades de grimpada, amb molt poques assegurances, que ens menen ràpidament fins al cim.

Inici de la via, fàcil de trobar

1a tirada (V+, 35m): la primera tirada és fàcil de trobar, tot i que la ressenya ens ha confós una mica, ja que he començat més a l'esquerra del que és, i no trobava la línia. Després he mirat a la dreta i he vist la línia de parabolts, però oblideu-vos del tascó 10/11, no és necessari, fins al primer parabolt no passa de III. A partir d'aquí es posa vertical i va fent petites esses, amb molt bon cantell en general. Un llarg per gaudir de la roca, cosa que no hem pogut fer degut al fred, les mans s'han refredat rapidíssimament i no he pogut apreciar el bon tacte de la roca. Tot i així he tirat amunt i he arribat a reunió sense parar-me.

2a tirada (V, 20m): segueix el Javi, en una tirada curta i més fàcil que l'anterior, amb bona presa i un passet d'anar una mica a la dreta per després tornar a l'esquerra. Fàcil i ràpid.

3a tirada (L3+L4) (6a, 55m): hi torno jo, en un altre llarg més difícil, sobretot i bàsicament l'inici, amb uns passos verticals i amb presa més fina i difícil de trobar. El fred es torna a notar i no puc gaudir ni aprofitar el tacte de la roca a les mans, així que segueixo com puc. Surto a un replà i veig una reunió a 4 metres, però només havia fet uns 20 metres, i la ressenya deia que la tirada tenia 30 metres. Penso que és una reunió d'una altra via i segueixo amunt, en tendència a l'esquerra. Error. Segueixo amunt i no veig res, així que continuo sense saber on anar fins que veig un arbre en la llunyania, i hi vaig per fer-hi reunió (hi ha una baga ja). Quan arribo miro la crònica i veig que m'he desviat molt cap a l'esquerra i que hauria d'haver fet la reunió que he vist. He arribat, doncs, a uns 15 metres de la R4, però a la seva esquerra. A la ressenya d'El Príncep de les Maduixes es pot veure per on he anat, per la línia discontinua. Quan puja el Javi li dic que vagi directament a la reunió original i que m'asseguri per arribar-hi. Confusió deguda a la falta de xapes i a la mala interpretació de la ressenya. Ja se sap, a la roca s'han de saber navegar..

Inici de la tercera tirada i reunió improvisada a l'arbre

4a tirada (III, 50m): com que el Javi ja està a reunió, segueixo jo la última tirada, de II i III, grimpada quasi caminant. Vaig veient algunes expansions, que xapo i segueixo directe cap al cim. Quan hi arribo veig que hi ha un parabolt al cim, on podem fer reunió (foto).

Parabolt al cim de la Panxa del Bisbe

Arriba el Javi i mengem una mica, ens fem unes fotos i contemplem el paisatge, només trencar per la boira, ara menys espessa. El sol ni ha sortit a saludar.

Celebrant el cim

La tònica del dia ha estat el fred, i el gest més repetit ha estat el d'intentar escalfar-se les mans, bastant inútil, perquè quan tornaves a tocar la roca amb les mans se't tornaven a refredar. La foto de sota m'agrada especialment, amb el Cavall Bernat sobre el meu cap.

Al cim de la Panxa del Bisbe, intentant treure el fred de les mans

Descens: per baixar fem un rapel de 40 metres per la cara nord fins al canal, fàcil i ràpid. Hi ha dues instal·lacions, escollim la que es veu a la dreta mirant des del cim, ja que està en més bon estat. Per arribar al monestir hem trigat un 35' més de baixada.

Rapel de 40m, amb algun tram volat. Fàcil i ràpid

Valoració general

La via m'ha agradat molt, les tres primeres tirades són molt bones, sobre roca excel·lent, i les altres dues són de tràmit per arribar fins al cim, però valent molt la pena, per gaudir de les vistes a dalt de tot. Llàstima del temps que ens ha fet, que no ens ha deixat gaudir plenament de l'escalada. Però tot i així, l'experiència ha estat bona, i ens ha ensenyat que en un dia de baixes temperatures i sense sol, és millor pensar-s'ho un parell de vegades abans d'embarcar-se en una via llarga. De tot s'aprèn.