Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dissabte, 30 de juny del 2018

Via Cerdà-Riera a La Bandereta

Via Cerdà-Riera a La Bandereta (Ven-Suri-Ven) a Agulles (Montserrat)
6a, 140m

12/4/18

Feia molt de temps que tenia aquesta via a la llista de preferides, fins el dia que el Situ em va enviar la ressenya per proposar de fer-la. Ràpidament li vaig dir que és clar! i només va faltar triar el dia.


Característiques i informació general

Oberta per J. Cerdà i J. Riera (maig 1958)
Dificultat: 6a
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada sobretot amb claus. Reunions de parabolts, menys la primera (alzina)
Material necessari: 14 cintes exprés, bagues per savines, i opcional joc de fissurers i/o friends mitjans
Orientació: Nord-oest
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3:00 hores




Aparcament i aproximació: deixem el vehicle a l’aparcament de Can Massana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Agafem cap a la dreta la pista que duu al Coll de Guirló, i abans d'un gran bloc prenem un corriol (fita poc visible) que puja cap a l'esquerra, a voltes per camí a voltes per canal, fent ziga-zagues fins al peu de via, ben visible. 25 minuts.


Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

https://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2010/07/ven-suri-ven1.jpg
Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya de Fent Vies


Descripció de la via

La Cerdà-Riera és una via de tall clàssic, que manté l'essència de l'equipament original, on sembla que només s'han afegit les reunions de parabolts. El seu estil clàssic també el trobem a la graduació, que és proposada a l'antiga, és a dir, collada. La via té molt d'ambient, seguint una lògica espaterrant per diedres, fissures, i una xemeneia final. L'elegància d'aquesta via fa que sigui molt repetida, i això es nota a la roca, que presenta una sobamenta considerable en alguns punts. L'estat dels claus, però, tenint en compte això, és força acceptable, i n'hi ha en gran quantitat, així que no hi ha gaires motius per patir massa. Al contrari, l'escalada esdevindrà molt divertida!


1a tirada (IV, 25m): començo jo i primer col·loco un alien croc i una mica més amunt un tascó del 6, i després ja grimpada fàcil per terreny terrós, fins arribar a un gran arbre, on hi ha una reunió amb anella (còmoda).



2a tirada (V+, 35m): hi va el Situ, i a poc metres hi posa un alien vermell, perquè el primer clau està força lluny, i la roca està bastant polida. Després segueix el diedre xapant els claus que hi ha, sense posar res més. Reunió còmoda. Tirada molt bona.



3a tirada (6a, 30m): hi torno jo, en aquest llarg de fissura en diagonal cap a l'esquerra, amb molts claus, molts. Algun té llaçat un cordino en mal estat (preveure cordino). Poc a poc vaig avançant fins que la paret es tomba i arribo a la reunió (bastant còmoda). Molt bona i amb ambient.



4a tirada (IV+, 45m): li toca al Situ i a poc metres de sortir col·loca un alien, abans de xapar el primer clau, i després s'endinsa en el diedre que més amunt es fa xemeneia i va xapant savines de tant en tant, amb passos molt guapos de xemeneia ampla. A l'últim es desvia cap a la dreta per terreny fàcil, fins arribar a la reunió, 5 metres abans del cim. Genial!




5a tirada (III, 5m): només queda una fàcil grimpada fins al cim, que es pot empalmar amb l'anterior llarg.



Descens: ràpel de 40m a la cara sud que ens deixa al canal de la Figuereta (podem baixar fent 3 ràpels). Nosaltres preferim baixar caminant, seguint en tot moment un corriol amb marques vermelles que ens porta fins al Pas de la Portella, fent alguna desgrimpada amb cordes fixes. Uns 30 minuts.




Valoració general

Una via que et deixa amb molt bon regust de boca, per la seva essència clàssica, perquè cada tirada té encant (menys la primera, de tràmit), i molt ràpida de fer. I perquè té ambient, tot i la relativa facilitat del grau, i ens ofereix unes vistes a Agulles impressionants. Molt i molt recomanable!

dimecres, 27 de juny del 2018

Via GAM del Bisbe

Via GAM del Bisbe (Frares Encantats, Montserrat)
6c o 6a+/A0, 230m

24/6/18

Tenia aquesta via a la llista de vies a fer, però restava una mica oblidada durant l'hivern per la seva orientació, i amb l'arribada de la calor vaig rescatar per fer-li la proposta al Javi, que va acceptar de grat.



Característiques i informació general

Oberta per membres del G.A.M. el setembre del 1959
Dificultat: 6c o 6a+/A0
Llargada: 230 metres
Equipament: re-equipada l’any 2006 per la FEEC amb parabolts. Hi trobarem claus i algun burí en bon estat.
Material necessari: 22 cintes exprés, opcionals algun tascó o friends mitjans per les dues primeres tirades, i estrep útil si no fem en lliure els llargs 4 i 7. A nosaltres només ens ha calgut una baga per savina a la segona tirada.
Orientació: Nord-oest
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Boníssima
Temps emprat: 4:30 hores




Aparcament i aproximació: deixem el vehicle a l’aparcament de Can Maçana (en caps de setmana i festius és de pagament) i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament indicat a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra; continuem uns minuts fins situar-nos a la vertical de la via i des d’allí agafem una traça que ens deixa a peu de via. Grimpem uns metres i comencem a una repisa gran. Uns 40 minuts a bon ritme.


Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, al d'Arañita escaladora i al de Bloc Empotrat.

https://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2011/07/gam-bisbe1.jpghttp://www.klimbingspider.com/wp-content/uploads/2016/06/GAMElBisbe.jpg


Descripció de la via

La via GAM recorre de dalt a baix la roca del Bisbe primer per una marcada fissura, i quan aquesta s'acaba per placa, oferint unes dues primeres tirades amb la roca de qualitat baixa, però més amunt una roca boníssima i una gran varietat d'estils d'escalada: fissura, placa, diedre i desploms.


1a tirada (V, 35m): roca amb aspecte molt fràgil, on cal mirar cada presa d'on et vols agafar, però que al traccionar-la aparenta més solidesa de la que sembla a primer cop d'ull. Poc a poc i buscant els passos més segurs vas guanyant metres i trobant expansions de tant en tant. No hem afegit la protecció. Reunió molt còmoda al costat d'un arbre.



2a tirada (V+, 40m): després d'una sortida per bloc, arribem a una fissura-diedre amb una roca llisa i més complicada d'escalar del que diu la ressenya, al meu parer. La fissura és molt encaixonada, i la roca no ofereix grans preses, és per això que has d'anar escalant amb cura. A mitja tirada hem llaçat una savina, i no hem afegit cap flotant. S'arriba finalment a una xemeneia, fàcil d'escalar però sense expansions. Reunió còmoda sobre la gran lleixa.



3a tirada (6a, 35m): llarg completament de fissura amb bon cantell en general, amb algun pas més fi que et demana més equilibri. Algun punt trobem alguna fissura on la roca sembla fràgil, i on hi viuen centenars d'escarabats petits i negres que també anem trobant passejant per la paret. Tirada excepcional, potser la millor de la via. Reunió molt incòmoda, pràcticament penjada.



4a tirada (6c o 6a/A0, 35m): s'acaba la fissura i la via segueix una mica cap a la dreta per una placa vertical i fina on haurem d'escalar per preses petites i on haurem de tenir resistència de força de dits, amb alguna presa especialment bona on podrem respirar una mica, i un parabolt pràcticament cada dos metres, o menys. Jo he recuperat el llarg i l'he encadenat de segon. Reunió còmoda en terreny tombat.



5a tirada (6a, 35m): després de les dificultats torna a aparèixer la diversió, i en aquesta tirada trobem una placa genial amb còdols d'insomni i molt bons peus, i tot i la verticalitat la cosa és especialment fàcil i agraïda, i la protecció és molt alta. Reunió còmoda en terreny tombat.



6a tirada (V+, 30m): segueix una altra tirada que discorre per ressalts ajaguts i més verticals amb bona presa, i una panxa atlètica, curta, però amb canto, també molt ben assegurada. Reunió còmoda.



7a tirada (6a/A0, 15m): finalment acabem els 15 metres de via que ens queden superant un extraplom sense peus, amb preses molt amunt. Es pot fer en A0 sense gaires problemes, ja que hi ha dues cintes abans de sortir de la panxa. Reunió al cim.



Descens: la via és rapelable, doncs totes les reunions són de dos parabolts amb argolla. Tot i això, el més recomanable és fer un rapel de 45 metres per la cara sud del Bisbe, i prenem el camí dels Alts Frares direcció a Agulles. Això vol dir: sortim cap a la dreta cap al Coll d'en Xandri, i seguim el camí més evident que va pujant i baixant seguint marques blaves travessant diferents roques. Quan les marques s'acaben seguirem una mica camp a través fins a veure un camí que segueix cap a la dreta amb marques blanques, fins a trobar un pal que ens indica la direcció a Can Massana. El seguim fins a trobar el camí d'anada.


Valoració general

La GAM del Bisbe és una via de nivell, en tots els sentits: bona roca, varietat d'estils i graus, ambient aeri, traçat de lògica, diversió assegurada, hores i hores d'escalada, vistes increïbles, i actualment molt i molt assegurada amb parabolts, on també podem augmentar la protecció quan és necessari. Una escalada plaent al 100%, i també exigent, on podem provar d'escalar en lliure la quarta tirada, si els nostres avantbraços ens ho permeten. En definitiva, una via 5 estrelles.

dimarts, 26 de juny del 2018

Esportiva al Clot de la Mònica

Escalada esportiva al Clot de la Mònica (Montserrat)


Totxo de Ponent

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW2anYqPiewa4-BDII9-hYqDQ-wOlaDyj6bGTadvskWIKefxJ6NiwIbYSL8TA4PTkeq9-5d1Eptt6W-v3iA71NRvCiWZfgXFu1GEc5kPuETWRu1Zil2DusZkzkjcAvUvQc8_tYQINkEn4/s1600/montserrat-totxoponent-resenya.gif
Ressenya extreta de Skalatopi


Accés: Per arribar fins al sectoret podem deixar el vehicle al carrer dels Graus de Collbató, i xino xano pel camí fins a peu de via, una mitja hora. D'aquesta manera t'estalvies posar el cotxe pel camí de la Vinya Nova.



Juny 2018


Serrat Inferior d'en Muntaner

Avui he proposat d'anar al Serrat Inferior d'en Muntaner, un sector d'est del Clot de la Mònica que té ombra a la tarda (a partir de les 15h). Hi ha unes 13 vies esportives, entre el IV i el 7b, però amb predomini dels sisens. L'aproximació és una mica llarga, i sobretot en la última part una mica dificultosa (cal grimpar), però el sector val la pena.
Ressenya de Kpujo


Érem tres i hem pogut fer les següents vies (números inicials corresponen a la guia de Montserrat Sud):

4. Petit Guifré (nº 5 en ressenya de Kpujo) (L1 + L2, 6a+, 30m): comencem per aquesta, el primer llarg de la qual ja està a l'ombra. Placa d'anar fent, i passada la primera reunió el més difícil és superar la panxa-esperó, ja que s'ha d'evitar la porta. A més a més fa bastant vent i això ho complica una mica més. Tot i això ho he pogut fer, i després tràmit fins a la R2. La via clàssica encara segueix fins a dalt de tot. Recomanable.

6. Claudio the king (nº 8 en ressenya de Kpujo) (6a+/b, 30m): seguim per aquesta, que és bastant fàcil, primer en placa i després un tram de panxeta però amb bona presa, i roca que s'ha de controlar una mica. Molt recomanable.



10. Babareza güeca (nº 11 en ressenya de Kpujo) (6b+/c): 25m): ens posem en aquesta, que comença en placa i fissura on podem fer bavaresa, després una altra fissura i placa fins arribar a una panxa amb passos de continuïtat, on sempre trobem coses per agafar i peus bons. Podria ser un 6b+. Molt recomanable.

11. Artengo (no apareix en ressenya de Kpujo) (6c+/7a): veient la facilitat en l'anterior via em poso en aquesta altra, però em dóna una bona hòstia. És una via curta, molt desplomada, amb passos molt llargs i explosiva. No m'ho espero i em penjo. La vaig fent a trams, i la veig factible, però avui estic massa cansat, un altre cop serà. Recomanable.

Boniques vistes a La Pastereta



Totxo de Ponent

Avui, després d'un any, i buscant l'ombra al matí, he tornat al Totxo de Ponent, aquesta vegada amb el Joan Carles, amb qui escalo per primera vegada. Hem fet això:

Teaman (6a+) per escalfar. Com sempre, fina..

El club de la Mònica (6b+): via vertical i molt bona, amb algun pas més fi després de xapar la primera. Molt recomanable.

How much money, mor or meni (6c): molt vertical i guapa, d'equilibri i continuïtat. Molt recomanable.

La edad de mamá (6c): via vertical i amb passos interessants, molt divertida. Molt recomanable.

El mono dead (7a+): via que té un pas molt dur, cap a la meitat, que no he pogut resoldre, i per tant no l'he pogut acabar en lliure. Alguna cosa no em quadra...

Cochamo (6c): acabo amb aquesta via, i caic al pas clar, perquè em rellisca la mà d'una regleta molt petita. Després trec el pas sense gaires problemes. Queda pendent. Molt recomanable.



Juny 2017

Avui havia quedat amb la Geraldine i l'Alberto, ben d'hora al matí, i m'han proposat d'anar al Clot de la Mònica, al Totxo de Ponent, a gaudir de les bones vies i l'escalada a l'ombra. Més tard han vingut la Ruth (amb qui ja havia coincidit fa temps a la Placa de la Pluja) i l'Esther. Ha estat un bon matí, amb poques vies fetes però amb bones apretades. He fet això:

Teaman (6a+): passos fins entre la segona i quarta xapa, una mica d'equilibri. No recordo si ja l'havia fet, i no recordo si l'havia encadenat. En tot cas, aquest cop ha caigut sense massa problemes que els que he anomenat. Recomanable.

Xorreres negres nunca mais (6b): molt xula. Ja l'havia fet, però no l'havia encadenat perquè encara no tenia prou pila. Aquest cop ha caigut xino xano. Una via molt xula i variada, atlètica i tècnica. Molt recomanable.

Kilibri King (6c+/7a, segons ressenyes): he fet la via pensant-me que estava fent la How much money, mor or meni (6c), però després d'arribar a baix m'ho he remirat i me n'he adonat que he fet aquesta. Pel que fa al grau, per mi, és 6c+ esquaquejant per la dreta el xapatge de la primera expansió de la placa, i 7a si es fa directament pel mig (cosa que no he fet). Un cop xapat, ja es pot continuar recte. Passos molt fins, de mirar-t'ho molt bé, aguantant com es pugui, fins a la següent millor presa. Un cop perd el lleuger desplom i es torna vertical es redueix la dificultat, i de seguida ja ets a la R. Molt recomanable.


Després de l'apretada en aquesta via, i el cansament acumulat d'ahir a la tarda, que ja vaig apretar prou a la Desdentegada, dono per finalitzat el matí, i molt content, pel que suposa el meu possible primer 7a! A poc a poc i afiançant les millores. Del V al 7a en 1 any i 9 mesos. Salut i roca!



Juliol 2016

Primera visita a aquest sectoret amb el Robe. He fet això:

Cafeïna (6a+): via xula però no del tot senzilla, et fa estar a l'aguait. Recomanable.

Xorreres negres nunca mais (6b): no encadenada (llegir descripció més amunt).

How much money, mor or meni o La edad de mamá (6c): de segon, no recordo quina de les dues. Llavors recordo que em va semblar molt dura.

Argan (V+): via més tranquil·la i fàcil, ideal per escalfar o tornar a la calma. Recomanable.

Després ens em vam anar al Manantial a seguir escalant, amb el Robe, que era el primer dia que el coneixia.

dijous, 21 de juny del 2018

Esportiva a Collsuspina

Escalada esportiva a Collsuspina (Moianès)



Collsuspina és una zona d'escalada que es troba al terme municipal del mateix nom, a la comarca del Moianès, i concretament a prop de les antenes de comunicacions que hi ha al Puigsagordi. La zona està formada per tres sectors d'escalada de roca calcària, que li diuen "el petit Frankenjura", ja que recorda a aquesta famosa zona d'escalada. En primer lloc, el sector principal, anomenat Creu de Castellar (al mig del mapa); en segon lloc la Visera (a la dreta al mapa); i per últim un sector anomenat popularment Can Fàcil (a l'esquerra al mapa). Per accedir-hi es pot fer des de la carretera N-141c o bé des de Centelles, per la pista que va a la via ferrada. L'equipament és a base de parabolts i químics.

https://xclimb.files.wordpress.com/2012/05/acces1.jpg
Mapa de Xclimb

A la Creu de Castellar és on hi ha més vies i més varietat de graus i tipus d'escalades. Hi ha ben bé unes 60 vies, entre el V i el 8b, amb predomini dels sisens alts i els setens. Escalada tècnica i física, vies curtes i explosives, amb alguns passos a bloc. Es troba orientada a l'oest i el nord-oest.
A la Visera hi trobem una paret desplomada amb unes 10 vies de grau alt (entre 7a+ i 8a+). Està orientat a l'est. No hi hem estat.
A Can Fàcil hi trobem més vies, ben bé unes 20 vies o més, i els graus són més baixos, des de IV fins a 7a+, però amb predomini dels cinquens i els sisens. Es troba orientat al sud. Hi hem estat, però encara no hi hem escalat.
Podem trobar més informació a Internet, sobretot en aquest bloc, on també hi ha unes altres ressenyes i d'on hem extret el mapa de situació.


Ressenyes de la Creu de Castellar:





Juny 2018

Avui torno a la Creu de Castellar, aquesta vegada amb el Situ, a fer una matinal. Fem les següents vies:

2. Curset (V+): fem aquesta via per escalfar, amb bona presa i molt curta. Recomanable.

1. Marmota (6a+): a l'esquerra fem aquesta altra, amb un pas més apretat a l'inici, i després vertical i bon canto. Recomanable.

3. ?? (6b+): ens posem en aquesta via essencialment bloquera i de força de dits, on el més complicat es troba a la part de dalt, uns passos abans de la reunió. Surt al tercer o quart intent. Molt recomanable.

5. Ying (6a+): via amb passos de presa bona i no tant bona, buscant una mica l'equilibri i passos llargs. Recomanable.

6. Yang (6b): entrada desplomada però amb canto, placa fina i passos de desplom complicats i tècnics, també d'equilibri, i final exuberant. Molt recomanable. Surt al segon intent.

Em poso a la via 32. ?? (7a+/b) (entre la Albert Fede i la Ocellets) pensant que faig la Albert Fede, i a la meitat de la via he de baixar perquè no sé ni per on agafar-me de la placa llisa sense res de res.

33. Ocellets (6b): acabem amb aquesta via, que té un inici desplomat, físic però amb bona presa, i una segona part de placa fina i amb passos llargs. Molt recomanable.



Maig 2018


Creu de Castellar

Avui al matí amb el Joan i la Serena hem fet les següents vies:

13. Puta (V+): via fàcil, amb bona presa, però amb una panxeta al final, de tibar de bones preses. Recomanable.

7. Edu Free (6a+): avui la via estava una mica mullada. Jo l'he fet des del terra, amb la primera cinta passada. Entrada molt apretona, fins arribar a la bona presa. Final de panxa però amb bona presa. Recomanable.

9. Stroff (6b+): via molt dura després de xapar la primera cinta, passos físics i tècnics, per evitar una porta increïble. Després més fàcil i altre cop pas dur per travessar la panxa. Encadenada al segon intent. Molt recomanable.

10. Esquirol (6a+): via de diedre final desplomat, força xula, amb passos llargs. Recomanable.

15. Esparver Rosa (V+): la primera cinta és molt amunt, però és fàcil. Primer en diedre i després en xemeneia, fàcil i divertit. La reunió és d'un sol punt, però es pot fer a la que queda a l'esquerra. Recomanable.

14. Cercant el gest (6a+): via morfològica i tècnica, on el més difícil és passar la gran panxa. Recomanable.

dimarts, 19 de juny del 2018

Esportiva a Coll de Nargó: sectors Dipòsit i Bel Canto

Escalada esportiva a Coll de Nargó: sectors Bel Canto i Dipòsit


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ms-SKb46NAXml4A_5y-0mi4E2WDN5j1oHQXADOTmk71MHbQcqZuYBhGu3uK8hKagGtodrMqF-tUgdMvfITSiBW-kuBLV5Nbi7nRvfyY8CjKH55SNGf4IrlggavIgWzHmvTYpvYUFWQGC/s1600/CNARGO+BELCANTO+%25281%2529.jpg
Ressenya de maneironsclimb


[CNARGO+DIPOSIT.jpg]
Ressenya del Sector del Dipòsit



Juny 2018

Bel Canto

Feia molt de temps que no venia per aquestes terres tan boniques, i avui hi hem posat remei amb la Mònica, que no coneix l'indret i li ha agradat molt. He fet les següents vies:

Ancas de Rana (V): faig la via perquè la faci la Mònica i per muntar el IV+ de la dreta. Primera part vertical i amb bona presa, segona part més tombada. Recomanable.

Kanguru (6a+?): anem cap a l'esquerra per fer aquesta via (no ressenyada a Internet, sí al Lleida Climbs). El terra té molta vegetació, es nota que aquí no ve pràcticament ningú a escalar. Em poso en aquesta via, que a priori sembla senzilla. Entrada per l'esquerra d'una enorme llastra, i ja veig l'equipament: una mena d'espits rectangulars i bastant allunyats.. Segueixo i xapo el segon. Després hi ha un pas bastant dur, amb pocs peus, i una caiguda lletja a la llastra. M'ho penso i voilà! encerto el canto. Més fàcil per fissura i la part abans d'una gran repisa un pas finíssim d'aguantar-se d'una merdeta i anar a buscar un bon canto molt lluny.. 6a+? Ni de conya! Vigileu, no us deixeu enganyar. Tot i això l'he encadenat, la part final va cap a l'esquerra a buscar la reunió del 7a+, i desmuntar la via és una feinada...millor fer-ho de segon. Recomanable, però tenint en compte el biaix del grau..

Via del Xut (6a): faig aquesta via que tenia pendent d'encadenar (descripció a sota). Aquest cop resolc bé el pas i directe a reunió.

Vull fer la via Patente del Corso (6b+), però el peu de via està envaït per plantes i no s'hi pot accedir. Una llàstima..

Via Sivilina (V+): faig la via per muntar la de l'esquerra. L'únic "difícil" es troba als primers metres, després bon canto i poca verticalitat. Recomanable.

Timbals de Guerra + Revenja Cheyenne (6a+, 40m): enllaço les dues vies, la primera part ja l'havia fet, i la segona part és un muret de 10 metres, després de travessar un jardí ple de vegetació. Per desmuntar-la he baixat de la R2 i he tornat a fer reunió a la primera. Recomanable.


Dipòsit

Migranya (6b): abans de marxar faig aquesta via, plaquera i amb moviments molt guapos, una mica llargs i a bloc. Molt recomanable.



Desembre 2016

Tenim uns dies de vacances, així que marxem la Clara i jo a escalar per l'Alt Urgell. La primera parada és Coll de Nargó, on ens trobem amb la Xixo. Tot i que al matí fa fred, fa un dia boníssim, i arribem a escalar amb màniga curta. Escollim el subsector Dipòsit perquè jo no hi he anat mai, i la Xixo també hi vol anar. Més tard anem també al subsector Bel Canto, que jo ja coneixia.


Aquestes són les vies que hem fet: 

Subsector Dipòsit

Si puc si, 20m (V+): comencem a escalar amb aquesta via, per tenir un primer contacte amb aquesta roca calcària. La via és fàcil fins a una panxa amb un pas molt estrany i dur per la graduació que té. Es pot encarar començant a pujar per l'esquerra i després fer un flanqueig cap a la dreta fins a buscar unes bones mans a un bloc sortit, o bé encarar-la des de baix la panxa, però amb un pas molt atlètic amb males mals i mals peus, cosa que suposa un pas bastant dur. La complicació del pas em fa descansar i provar-ho des d'una bona posició. Finalment surt i ja més fàcil fins a la reunió. La Clara troba una manera més fàcil de resoldre el pas, buscant una mà esquerra força amunt, i després flanquejant cap a la dreta. Recomanable.

Al pas clau de la via Si puc si (V+)

Barrabés plan renove, 20m (6a): busquen una altra via però sense panxa, i més a l'esquerra trobem aquesta. En realitat té una panxa només a l'inici, però sembla més assequible que l'anterior. També hem trobat dues maneres de superar-lo. El primer una mica per la dreta de les xapes, amb una mà esquerra bastant amunt i a l'esquerra, que és suficient per pujar peus, en una posició molt incòmoda i amb les cames molt eixarrancades, i pujar peus en adherència. I l'altra és fer el pas bastant per l'esquerra, amb molt bones mans i peus. La via segueix per una sèrie d'escletxes amb bona presa, però amb les xapes bastant allunyades. Sense problemes fins a la “reu”. Recomanable.

A la reunió de la via Barrabés plan renove (6a).

La Xixo també ha fet la via Inspector Pectol (V), que et permet fer unes boniques fotos grimpant per l'esquerra.

Xixo a la via Inspector Pectol (V).


Subsector Bel Canto

Les vies que hi ha a aquest sector no ens acabem de convèncer, així que decidim anar més a l'esquerra al subsector del Bel Canto.

Via del xut, 25m (6a): continuem per aquesta via, una mica més llarga, i que va per un terreny força irregular, però es veu interessant. I a més comparteix reunió amb un 6b que va per la seva esquerra. Ressegueix una sèrie de ressalts amb passos força variats, amb esquerdes i bons cantos, fins a arribar a un tram de placa finíssima on mana l'adherència pura. El problema està en posar la cinta al parabolt, ja que s'ha de fer una delicada travessa cap a l'esquerra sense bones mans, i amb els peus a una petita esquerda, cosa que suposa una incòmoda posició. La xapa queda prou lluny, i això m'obliga a fer una mica de trampeta i ajudar-me a passar la corda agafant la cinta. Aix... Després d'això, em sorprenc al veure una mà d'escàndol a un pam a la dreta de l'expansió, que des de baix no es veu i que és clau per fer el xapatge. Tot i això, segueixo amunt, superant la panxa amb un pas llarg i ja en terreny més bonic fins a la reunió. Molt recomanable.

 A la Via del xut (6a).


Perxeros, 25m (6b): una mica més a l'esquerra hi ha aquesta altra via, que ja havia fet però no havia pogut encadenar per descansar al pas clau. És molt semblant a l'anterior, però té una mica més de teca per diversos motius. En primer lloc té un inici de bloc en que has de superar una repisa amb un mantle, després fàcil amb “alejes” fins arribar a un tram molt semblant a la placa fina de l'anterior via. La diferència és que aquí has de pujar fins a una petita repisa que és tumbada, i amb molt de compte, amb els peus en adhèrencia, anar pujant-los molt delicadament per poder arribar al parabolt, que queda prou lluny. Per si no fos prou, després de xapar encara has de pujar una mica més sense mans ni peus fins a una bona mà. Sort que sóc llarg.. Aquest cop, però, ho faig sense tocar la cinta, amb prou d'esforç. Després ve un tram que et fa tibar i escalar amb cura però tibant de preses laterals, i una mica més delicat fins a la R. En definitiva, una espectacular via amb una segona part emocionant. Molt content d'haver-la encadenat, aquest cop sí! Molt recomanable.

 A la via Perxeros (6b).


The grihander, 15m (IV+): la jornada es va acabant, i el sol comença a marxar. Veiem una via una mica a la dreta amb uns forats impressionants, i se'ns acut escalar-la amb les botes. Tranquil·lament es pot pujar sense problemes, posant els peus als enormes forats i a les grans esquerdes horitzontals. Recomanable.

 Jo fent la via The grihander (IV+) amb botes.


I aquí acaba el dia, baixem a fer una cervesa al bar Tahussà i a fer-la petar una mica. Demà més!

dimecres, 13 de juny del 2018

Via Boy-Roca a l'Elefant

Via Boy-Roca a la Trompa de l'Elefant (Sant Benet, Montserrat)
6a+, 140m

8/6/18

Feia molt de temps que volia fer aquesta via, però mai trobava el moment adequat. Avui, finalment, amb el Situ hi hem pogut anar i gaudir com mai d'aquest bell racó de Montserrat.



Característiques i informació general

Oberta per J. López (Boy) i M. Roca (abril 1960)
Dificultat: 6a+
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 16 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Exposició alta, compromís baix
Valoració: Boníssima
Temps emprat: 3:00 hores



Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir, i anem a buscar el camí de les Escales dels Pobres, un cop a la Plaça de Santa Anna seguim a la dreta cap al Refugi de sant Benet. Hi arribem i seguim cap a la dreta, passem una porta de pedra i després el camí es bifurca i seguim per l'esquerra. Pugem fent girs i tronem una nova bifurcació amb un corriol poc marcat que ens porta a la Trompa de l’Elefant. La via s’inicia a la part més alta de la base de la Trompa (?).


Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

https://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2010/08/boyroca.jpg
Ressenya d'Escalatroncs


Descripció de la via

La via consisteix en cinc tirades, bastant ràpides de fer, la majoria de grau baix, excepte la tercera, on trobarem la major dificultat de la via. Els altres llargs, tot i que exposats pel poc equipament que trobem, són fàcils, i la via en general és una magnífica excursió a aquest espectacular monòlit tan característic de Montserrat.


1a tirada (IV, 50m): comencem a grimpar per la part més baixa de la trompa, en lleugera tendència cap a la dreta, buscant el terreny més tombat i els còdols més grans. Algun pas més fi, anem fent, i poso un merlet. Arribo a la fissura de l'esquerra i me n'adono que he anat massa cap a l'esquerra, i he de flanquejar uns metres per atènyer l'únic parabolt de la tirada, just uns metres abans d'arribar a la reunió. He fet pràcticament 60 metres de corda. Potser s'ha d'iniciar la via des de més a la dreta de la paret, uns metres més amunt.




2a tirada (IV+, 30m): hi va el Situ, en una tirada molt agradable, amb còdols enormes i una mica tombada, molt agraïda de fer.



3a tirada (6a+, 25m): finalment arribem a la cirereta del pastís, que faig jo. Comença fàcil, i poc a poc es va posant vertical, però les preses no desapareixen en cap moment, buscant a banda i banda de la línia, i anant xapant gairebé totes les expansions et canses força. A la panxa he arribat força inflat, però he trobat bon canto i he seguit amunt, quan ja es torna a redreçar. Una tirada espectacular, de continuïtat però que et posa molt a to, i tot i l'excés de parabolts hi trobem ambient.



4a tirada (L4 + L5, IV+, 40m): enllacem els dos llargs de sortida en un, fins al cim, per terreny fàcil i agradable, amb còdols espectaculars.


Descens: grimpem fins al cim i desgrimpem per la banda oest, fent un petit saltet, i després per l'estret canal. Seguim baixant fins a un pla i seguim descendint cap a l'esquerra, fins a trobar el camí de sant Salvador, cap a l'esquerra, passant per l'ermita i després ja trobem el camí de tornada.



Valoració general

Una via 5 estrelles, una gran clàssica de Montserrat per l'indret on es troba, per la qualitat de la roca, i pel repte d'encadenar en lliure la tercera tirada, aconseguit! I amb unes vistes increïbles a la Mòmia i a les zones veïnes.