Esportiva al Clot de la Mònica

Escalada esportiva al Clot de la Mònica (Montserrat)


Totxo de Ponent

Ressenya extreta de Skalatopi

Accés: Per arribar fins al sectoret podem deixar el vehicle al carrer dels Graus de Collbató, i xino xano pel camí fins a peu de via, una mitja hora. D'aquesta manera t'estalvies posar el cotxe pel camí de la Vinya Nova.



Juny 2018


Serrat Inferior d'en Muntaner

Avui he proposat d'anar al Serrat Inferior d'en Muntaner, un sector d'est del Clot de la Mònica que té ombra a la tarda (a partir de les 15h). Hi ha unes 13 vies esportives, entre el IV i el 7b, però amb predomini dels sisens. L'aproximació és una mica llarga, i sobretot en la última part una mica dificultosa (cal grimpar), però el sector val la pena.

Ressenya de Kpujo

Érem tres i hem pogut fer les següents vies (números inicials corresponen a la guia de Montserrat Sud):

4. Petit Guifré (nº 5 en ressenya de Kpujo) (L1 + L2, 6a+, 30m): comencem per aquesta, el primer llarg de la qual ja està a l'ombra. Placa d'anar fent, i passada la primera reunió el més difícil és superar la panxa-esperó, ja que s'ha d'evitar la porta. A més a més fa bastant vent i això ho complica una mica més. Tot i això ho he pogut fer, i després tràmit fins a la R2. La via clàssica encara segueix fins a dalt de tot. Recomanable.

6. Claudio the king (nº 8 en ressenya de Kpujo) (6a+/b, 30m): seguim per aquesta, que és bastant fàcil, primer en placa i després un tram de panxeta però amb bona presa, i roca que s'ha de controlar una mica. Molt recomanable.

10. Babareza güeca (nº 11 en ressenya de Kpujo) (6b+/c): 25m): ens posem en aquesta, que comença en placa i fissura on podem fer bavaresa, després una altra fissura i placa fins arribar a una panxa amb passos de continuïtat, on sempre trobem coses per agafar i peus bons. Podria ser un 6b+. Molt recomanable.

11. Artengo (no apareix en ressenya de Kpujo) (6c+/7a): veient la facilitat en l'anterior via em poso en aquesta altra, però em dóna una bona hòstia. És una via curta, molt desplomada, amb passos molt llargs i explosiva. No m'ho espero i em penjo. La vaig fent a trams, i la veig factible, però avui estic massa cansat, un altre cop serà. Recomanable.

Boniques vistes a La Pastereta

Totxo de Ponent

Avui, després d'un any, i buscant l'ombra al matí, he tornat al Totxo de Ponent, aquesta vegada amb el Joan Carles, amb qui escalo per primera vegada. Hem fet això:

Teaman (6a+) per escalfar. Com sempre, fina..

El club de la Mònica (6b+): via vertical i molt bona, amb algun pas més fi després de xapar la primera. Molt recomanable.

How much money, mor or meni (6c): molt vertical i guapa, d'equilibri i continuïtat. Molt recomanable.

La edad de mamá (6c): via vertical i amb passos interessants, molt divertida. Molt recomanable.

El mono dead (7a+): via que té un pas molt dur, cap a la meitat, que no he pogut resoldre, i per tant no l'he pogut acabar en lliure. Alguna cosa no em quadra...

Cochamo (6c): acabo amb aquesta via, i caic al pas clar, perquè em rellisca la mà d'una regleta molt petita. Després trec el pas sense gaires problemes. Queda pendent. Molt recomanable.



Juny 2017

Avui havia quedat amb la Geraldine i l'Alberto, ben d'hora al matí, i m'han proposat d'anar al Clot de la Mònica, al Totxo de Ponent, a gaudir de les bones vies i l'escalada a l'ombra. Més tard han vingut la Ruth (amb qui ja havia coincidit fa temps a la Placa de la Pluja) i l'Esther. Ha estat un bon matí, amb poques vies fetes però amb bones apretades. He fet això:

Teaman (6a+): passos fins entre la segona i quarta xapa, una mica d'equilibri. No recordo si ja l'havia fet, i no recordo si l'havia encadenat. En tot cas, aquest cop ha caigut sense massa problemes que els que he anomenat. Recomanable.

Xorreres negres nunca mais (6b): molt xula. Ja l'havia fet, però no l'havia encadenat perquè encara no tenia prou pila. Aquest cop ha caigut xino xano. Una via molt xula i variada, atlètica i tècnica. Molt recomanable.

Kilibri King (6c+/7a, segons ressenyes): he fet la via pensant-me que estava fent la How much money, mor or meni (6c), però després d'arribar a baix m'ho he remirat i me n'he adonat que he fet aquesta. Pel que fa al grau, per mi, és 6c+ esquaquejant per la dreta el xapatge de la primera expansió de la placa, i 7a si es fa directament pel mig (cosa que no he fet). Un cop xapat, ja es pot continuar recte. Passos molt fins, de mirar-t'ho molt bé, aguantant com es pugui, fins a la següent millor presa. Un cop perd el lleuger desplom i es torna vertical es redueix la dificultat, i de seguida ja ets a la R. Molt recomanable.


Després de l'apretada en aquesta via, i el cansament acumulat d'ahir a la tarda, que ja vaig apretar prou a la Desdentegada, dono per finalitzat el matí, i molt content, pel que suposa el meu possible primer 7a! A poc a poc i afiançant les millores. Del V al 7a en 1 any i 9 mesos. Salut i roca!



Juliol 2016

Primera visita a aquest sectoret amb el Robe. He fet això:

Cafeïna (6a+): via xula però no del tot senzilla, et fa estar a l'aguait. Recomanable.

Xorreres negres nunca mais (6b): no encadenada (llegir descripció més amunt).

How much money, mor or meni o La edad de mamá (6c): de segon, no recordo quina de les dues. Llavors recordo que em va semblar molt dura.

Argan (V+): via més tranquil·la i fàcil, ideal per escalfar o tornar a la calma. Recomanable.

Després ens em vam anar al Manantial a seguir escalant, amb el Robe, que era el primer dia que el coneixia.