Esportiva a Coll de Nargó: sectors Dipòsit i Bel Canto

Escalada esportiva a Coll de Nargó: sectors Bel Canto i Dipòsit

Ressenya de maneironsclimb

Ressenya del Sector del Dipòsit

Juny 2018

Bel Canto

Feia molt de temps que no venia per aquestes terres tan boniques, i avui hi hem posat remei amb la Mònica, que no coneix l'indret i li ha agradat molt. He fet les següents vies:

Ancas de Rana (V): faig la via perquè la faci la Mònica i per muntar el IV+ de la dreta. Primera part vertical i amb bona presa, segona part més tombada. Recomanable.

Kanguru (6a+?): anem cap a l'esquerra per fer aquesta via (no ressenyada a Internet, sí al Lleida Climbs). El terra té molta vegetació, es nota que aquí no ve pràcticament ningú a escalar. Em poso en aquesta via, que a priori sembla senzilla. Entrada per l'esquerra d'una enorme llastra, i ja veig l'equipament: una mena d'espits rectangulars i bastant allunyats.. Segueixo i xapo el segon. Després hi ha un pas bastant dur, amb pocs peus, i una caiguda lletja a la llastra. M'ho penso i voilà! encerto el canto. Més fàcil per fissura i la part abans d'una gran repisa un pas finíssim d'aguantar-se d'una merdeta i anar a buscar un bon canto molt lluny.. 6a+? Ni de conya! Vigileu, no us deixeu enganyar. Tot i això l'he encadenat, la part final va cap a l'esquerra a buscar la reunió del 7a+, i desmuntar la via és una feinada...millor fer-ho de segon. Recomanable, però tenint en compte el biaix del grau..

Via del Xut (6a): faig aquesta via que tenia pendent d'encadenar (descripció a sota). Aquest cop resolc bé el pas i directe a reunió.

Vull fer la via Patente del Corso (6b+), però el peu de via està envaït per plantes i no s'hi pot accedir. Una llàstima..

Via Sivilina (V+): faig la via per muntar la de l'esquerra. L'únic "difícil" es troba als primers metres, després bon canto i poca verticalitat. Recomanable.

Timbals de Guerra + Revenja Cheyenne (6a+, 40m): enllaço les dues vies, la primera part ja l'havia fet, i la segona part és un muret de 10 metres, després de travessar un jardí ple de vegetació. Per desmuntar-la he baixat de la R2 i he tornat a fer reunió a la primera. Recomanable.


Dipòsit

Migranya (6b): abans de marxar faig aquesta via, plaquera i amb moviments molt guapos, una mica llargs i a bloc. Molt recomanable.



Desembre 2016

Tenim uns dies de vacances, així que marxem la Clara i jo a escalar per l'Alt Urgell. La primera parada és Coll de Nargó, on ens trobem amb la Xixo. Tot i que al matí fa fred, fa un dia boníssim, i arribem a escalar amb màniga curta. Escollim el subsector Dipòsit perquè jo no hi he anat mai, i la Xixo també hi vol anar. Més tard anem també al subsector Bel Canto, que jo ja coneixia.

Aquestes són les vies que hem fet: 

Subsector Dipòsit

Si puc si, 20m (V+): comencem a escalar amb aquesta via, per tenir un primer contacte amb aquesta roca calcària. La via és fàcil fins a una panxa amb un pas molt estrany i dur per la graduació que té. Es pot encarar començant a pujar per l'esquerra i després fer un flanqueig cap a la dreta fins a buscar unes bones mans a un bloc sortit, o bé encarar-la des de baix la panxa, però amb un pas molt atlètic amb males mals i mals peus, cosa que suposa un pas bastant dur. La complicació del pas em fa descansar i provar-ho des d'una bona posició. Finalment surt i ja més fàcil fins a la reunió. La Clara troba una manera més fàcil de resoldre el pas, buscant una mà esquerra força amunt, i després flanquejant cap a la dreta. Recomanable.

Al pas clau de la via Si puc si (V+)

Barrabés plan renove, 20m (6a): busquen una altra via però sense panxa, i més a l'esquerra trobem aquesta. En realitat té una panxa només a l'inici, però sembla més assequible que l'anterior. També hem trobat dues maneres de superar-lo. El primer una mica per la dreta de les xapes, amb una mà esquerra bastant amunt i a l'esquerra, que és suficient per pujar peus, en una posició molt incòmoda i amb les cames molt eixarrancades, i pujar peus en adherència. I l'altra és fer el pas bastant per l'esquerra, amb molt bones mans i peus. La via segueix per una sèrie d'escletxes amb bona presa, però amb les xapes bastant allunyades. Sense problemes fins a la “reu”. Recomanable.

A la reunió de la via Barrabés plan renove (6a).

La Xixo també ha fet la via Inspector Pectol (V), que et permet fer unes boniques fotos grimpant per l'esquerra.

Xixo a la via Inspector Pectol (V).

Subsector Bel Canto

Les vies que hi ha a aquest sector no ens acabem de convèncer, així que decidim anar més a l'esquerra al subsector del Bel Canto.

Via del xut, 25m (6a): continuem per aquesta via, una mica més llarga, i que va per un terreny força irregular, però es veu interessant. I a més comparteix reunió amb un 6b que va per la seva esquerra. Ressegueix una sèrie de ressalts amb passos força variats, amb esquerdes i bons cantos, fins a arribar a un tram de placa finíssima on mana l'adherència pura. El problema està en posar la cinta al parabolt, ja que s'ha de fer una delicada travessa cap a l'esquerra sense bones mans, i amb els peus a una petita esquerda, cosa que suposa una incòmoda posició. La xapa queda prou lluny, i això m'obliga a fer una mica de trampeta i ajudar-me a passar la corda agafant la cinta. Aix... Després d'això, em sorprenc al veure una mà d'escàndol a un pam a la dreta de l'expansió, que des de baix no es veu i que és clau per fer el xapatge. Tot i això, segueixo amunt, superant la panxa amb un pas llarg i ja en terreny més bonic fins a la reunió. Molt recomanable.

 A la Via del xut (6a).

Perxeros, 25m (6b): una mica més a l'esquerra hi ha aquesta altra via, que ja havia fet però no havia pogut encadenar per descansar al pas clau. És molt semblant a l'anterior, però té una mica més de teca per diversos motius. En primer lloc té un inici de bloc en que has de superar una repisa amb un mantle, després fàcil amb “alejes” fins arribar a un tram molt semblant a la placa fina de l'anterior via. La diferència és que aquí has de pujar fins a una petita repisa que és tumbada, i amb molt de compte, amb els peus en adhèrencia, anar pujant-los molt delicadament per poder arribar al parabolt, que queda prou lluny. Per si no fos prou, després de xapar encara has de pujar una mica més sense mans ni peus fins a una bona mà. Sort que sóc llarg.. Aquest cop, però, ho faig sense tocar la cinta, amb prou d'esforç. Després ve un tram que et fa tibar i escalar amb cura però tibant de preses laterals, i una mica més delicat fins a la R. En definitiva, una espectacular via amb una segona part emocionant. Molt content d'haver-la encadenat, aquest cop sí! Molt recomanable.

 A la via Perxeros (6b).

The grihander, 15m (IV+): la jornada es va acabant, i el sol comença a marxar. Veiem una via una mica a la dreta amb uns forats impressionants, i se'ns acut escalar-la amb les botes. Tranquil·lament es pot pujar sense problemes, posant els peus als enormes forats i a les grans esquerdes horitzontals. Recomanable.

 Jo fent la via The grihander (IV+) amb botes.

I aquí acaba el dia, baixem a fer una cervesa al bar Tahussà i a fer-la petar una mica. Demà més!