Via GAM del Bisbe

Via GAM del Bisbe (Frares Encantats, Montserrat)

6c o 6a+/A0, 230m

24/6/18

Tenia aquesta via a la llista de vies a fer, però restava una mica oblidada durant l'hivern per la seva orientació, i amb l'arribada de la calor vaig rescatar per fer-li la proposta al Javi, que va acceptar de grat.

Característiques i informació general

Oberta per membres del G.A.M. el setembre del 1959

Dificultat: 6c o 6a+/A0

Llargada: 230 metres

Equipament: re-equipada l’any 2006 per la FEEC amb parabolts. Hi trobarem claus i algun burí en bon estat.

Material necessari: 22 cintes exprés, opcionals algun tascó o friends mitjans per les dues primeres tirades, i estrep útil si no fem en lliure els llargs 4 i 7. A nosaltres només ens ha calgut una baga per savina a la segona tirada.

Orientació: Nord-oest

Grau d'exposició i compromís: Mitjà

Valoració: Boníssima

Temps emprat: 4:30 hores

Aparcament i aproximació: deixem el vehicle a l’aparcament de Can Maçana (en caps de setmana i festius és de pagament) i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament indicat a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra; continuem uns minuts fins situar-nos a la vertical de la via i des d’allí agafem una traça que ens deixa a peu de via. Grimpem uns metres i comencem a una repisa gran. Uns 40 minuts a bon ritme.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, al d'Arañita escaladora i al de Bloc Empotrat.

Descripció de la via

La via GAM recorre de dalt a baix la roca del Bisbe primer per una marcada fissura, i quan aquesta s'acaba per placa, oferint unes dues primeres tirades amb la roca de qualitat baixa, però més amunt una roca boníssima i una gran varietat d'estils d'escalada: fissura, placa, diedre i desploms.

1a tirada (V, 35m): roca amb aspecte molt fràgil, on cal mirar cada presa d'on et vols agafar, però que al traccionar-la aparenta més solidesa de la que sembla a primer cop d'ull. Poc a poc i buscant els passos més segurs vas guanyant metres i trobant expansions de tant en tant. No hem afegit la protecció. Reunió molt còmoda al costat d'un arbre.

2a tirada (V+, 40m): després d'una sortida per bloc, arribem a una fissura-diedre amb una roca llisa i més complicada d'escalar del que diu la ressenya, al meu parer. La fissura és molt encaixonada, i la roca no ofereix grans preses, és per això que has d'anar escalant amb cura. A mitja tirada hem llaçat una savina, i no hem afegit cap flotant. S'arriba finalment a una xemeneia, fàcil d'escalar però sense expansions. Reunió còmoda sobre la gran lleixa.

3a tirada (6a, 35m): llarg completament de fissura amb bon cantell en general, amb algun pas més fi que et demana més equilibri. Algun punt trobem alguna fissura on la roca sembla fràgil, i on hi viuen centenars d'escarabats petits i negres que també anem trobant passejant per la paret. Tirada excepcional, potser la millor de la via. Reunió molt incòmoda, pràcticament penjada.

4a tirada (6c o 6a/A0, 35m): s'acaba la fissura i la via segueix una mica cap a la dreta per una placa vertical i fina on haurem d'escalar per preses petites i on haurem de tenir resistència de força de dits, amb alguna presa especialment bona on podrem respirar una mica, i un parabolt pràcticament cada dos metres, o menys. Jo he recuperat el llarg i l'he encadenat de segon. Reunió còmoda en terreny tombat.

5a tirada (6a, 35m): després de les dificultats torna a aparèixer la diversió, i en aquesta tirada trobem una placa genial amb còdols d'insomni i molt bons peus, i tot i la verticalitat la cosa és especialment fàcil i agraïda, i la protecció és molt alta. Reunió còmoda en terreny tombat.

6a tirada (V+, 30m): segueix una altra tirada que discorre per ressalts ajaguts i més verticals amb bona presa, i una panxa atlètica, curta, però amb canto, també molt ben assegurada. Reunió còmoda.

7a tirada (6a/A0, 15m): finalment acabem els 15 metres de via que ens queden superant un extraplom sense peus, amb preses molt amunt. Es pot fer en A0 sense gaires problemes, ja que hi ha dues cintes abans de sortir de la panxa. Reunió al cim.

Descens: la via és rapelable, doncs totes les reunions són de dos parabolts amb argolla. Tot i això, el més recomanable és fer un rapel de 45 metres per la cara sud del Bisbe, i prenem el camí dels Alts Frares direcció a Agulles. Això vol dir: sortim cap a la dreta cap al Coll d'en Xandri, i seguim el camí més evident que va pujant i baixant seguint marques blaves travessant diferents roques. Quan les marques s'acaben seguirem una mica camp a través fins a veure un camí que segueix cap a la dreta amb marques blanques, fins a trobar un pal que ens indica la direcció a Can Massana. El seguim fins a trobar el camí d'anada.

Valoració general

La GAM del Bisbe és una via de nivell, en tots els sentits: bona roca, varietat d'estils i graus, ambient aeri, traçat de lògica, diversió assegurada, hores i hores d'escalada, vistes increïbles, i actualment molt i molt assegurada amb parabolts, on també podem augmentar la protecció quan és necessari. Una escalada plaent al 100%, i també exigent, on podem provar d'escalar en lliure la quarta tirada, si els nostres avantbraços ens ho permeten. En definitiva, una via 5 estrelles.