Via Tapa Sans Dalle a la Dent d'Orlu

Via Tapa Sans Dalle a la Dent d'Orlu (Pic de Brasseil, Ariège, Occitània)
V+, 370m

Feia temps que havia sentit a parlar de la famosa Dent d'Orlu, algú me n'havia parlat, em sembla que el Jordi, i de les seves llargues i boniques vies, on es podien fer 400 metres d'escalada. Va sortir en algun altre tema de conversa, i la meva curiositat anava creixent a poc a poc. Fins que planegem un cap de setmana per la Catalunya Nord, i se m'ocorre mirar si tal muntanya és a la vora. I voilà! Està relativament propera, a una hora i mitja aproximadament, és la millor ocasió per anar-hi doncs! Proposta que de seguida és gratament acceptada per la Laura, així que som-hi cap allà!

Espectacular paret tombada de la cara est de la Dent d'Orlu

Característiques i informació general

Oberta per D. Fourcade i R. Vignolles el juny de 1993
Dificultat: V+, V obligat
Llargada: 370-425 metres (les ressenyes no es posen d'acord amb això)
Equipament: via equipada amb parabolts
Material necessari: 9 cintes exprés i reunions
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores d'escalada efectiva

Aquestes són les vies que trobem a la cara est de la Dent d'Orlu. L'escollida és la nº 14:

Ressenya de les vies de la cara est de la Dent d'Orlu extret del CAFMA

Per anar a la Dent d'Orlu s'ha de mirar bé la meteorologia, ja les vies són llargues i et pots passar moltes hores a la paret. Nosaltres vam escollir el dia més assolellat dels tres que teníem, i vam encertar, perquè tot i tocar-nos el sol durant quasi tot el dia (aproximadament cap a les 15-16h s'amaga) no vam passar excessiva calor. Aquestes vies no es poden fer fins l'abril, doncs abans hi pot haver neu, i evidentment hi deu fer molt de fred.

Aparcament i aproximació: per arribar a l'aparcament, si venim de Puigcerdà, cal seguir fins a Acs, després desviar-nos cap a Ascon per la D613 i després seguir per la D25 cap al pantà de Goulors. Passat aquest, hem de desviar-nos a la dreta anant cap al càmping Ascou la Forge, i seguir per la pista forestal, que seguirem fent un revolt, i després tot recte, durant aproximadament 45 minuts. La pista no està en gaire bon estat, però es pot fer a poc a poc amb un turisme no gaire baix.

Un cop al pàrquing, agafem el corriol que baixa al costat de les senyals, i el seguim al principi pel mig d'un bosc ombrívol molt bonic en lleugera pujada, i després es va posant més empinat, però molt tranquil·lament. Sortim del bosc i ja veiem la Dent d'Orlu, seguim pel camí fins arribar al coll de l'Euga, que prenem a mà esquerra cap avall, fins arribar al peu de via, amb el nom ben visible escrit a la paret. Hem trigat 1 hora aproximadament.

Ressenyes

Les ressenyes que podem trobar a Internet són les següents:

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via és una successió de plaques tombades amb alguns sostrets, diedres i plaques d'adherència.

Atenció a la primera tirada, ja que la nostra via i Les dalles blanches comencen una al costat de l'altra, però la Tapa sans dalle va a buscar els parabolts de l'esquerra.

1a tirada (IV, 40m): comença la Laura, ja que ens hem repartit els llargs per anar alternant les dificultats. Llarg senzill de placa molt tombada que va cap a l'esquerra.

2a tirada (IV+, 35m): segueixo jo per placa tombada fins a trobar un petit sostret que se supera sense problemes, més placa i després un petit diedre molt entretingut, i ja arribem a la reunió.

3a tirada (III+, 35m): llarg de placa tombada que va una mica cap a la dreta a buscar la reunió.

4a tirada (V, 40m): segueixo per una tirada que comença fàcil i que abans d'un altre sostret té uns metres de placa més vertical amb petits bolets i d'adherència més fi, fins arribar a un xapatge lluny i una mica incòmode. Amb calma aconsegueixo xapar i després ja som a reunió.

5a tirada (IV, 40m): placa tombada amb un petit relleix a mitja tirada, i després la reunió queda a la dreta.

6a tirada (V+, 40m): uns metres després de sortir trobem un petit sostre que per a mi ha resultat possiblement el pas més difícil de la via, ja que demana una mica de flanqueig, tècnica i flexibilitat, però està ben assegurat. Després fàcil fins a la reunió.

7a tirada (V+, 45m): segueixo aquesta tirada jo, ja que es preveu un altre pas difícil sota el sostre, que la cordada de davant ha estat una bona estona per resoldre. Arribo i després d'uns metres d'adherència fàcil és qüestió de buscar una petita regleta a dalt, pujar molt un peu dret i sortir pujant la resta del cos. No m'ha semblat tan complicat. Després en diagonal cap a la dreta a buscar una molt còmoda reunió.

8a tirada (IV, 40m): hi torna la Laura en un llarg fàcil amb plaques tombades senzilles. Ja només és qüestió d'anar fent metres i més metres.

 

9a tirada (IV, 35m): hi vaig jo en un llarg molt semblant a l'anterior, amb les xapes justes.

10a tirada (III+, 40m): llarg que segueix la tònica dels anteriors, amb algun diedre i una mica herbós.

11a tirada (III+, 35m): acabo jo la última tirada, que surt cap a la dreta, es xapa un parabolt i després ja no hi ha res més, fent uns 30 metres per roca i herba que no m'ha molat gens, la veritat, tot i ser fàcil. Ja em diràs què costava posar algun parabolt per saber per on s'ha de tirar i per estar més segur? Arribo al cim una mica cap a la dreta i he de fer 10 metres cap a l'esquerra per trobar una pedra amb un sol parabolt com a ancoratge de reunió. Afegeixo una cinta envoltant un bloc i cap amunt hi falta gent!

Descens: des del cim busquem el camí de la via normal que ens porta fins al coll, i d'aquí desfem el tram de tornada. Hem trigat 45 minuts.

Valoració general

La via m'ha agradat molt, ideal com a primera via d'aquest pic i agafar confiança en la seva escalada. Una via on fas metres i més metres i quasi no te n'adones, amb alguns passos aïllats més complicats, però sempre ben assegurats i assequibles amb el Vè grau ben posat. És clarament una escalada love climb, sense masses dificultats però en un entorn increïble, unes vistes fantàstiques, i una tranquil·litat immensa. El punt negatiu l'ha posat avui la gran quantitat de gent, i la majoria fent la mateixa via. Quan hem arribat ens hem trobat fins a 4 cordades, i per aquest motiu hem trigat molt més, ja que hem hagut d'anar parant i esperant quasi a cada llarg. No obstant això, ens ho hem passat genial i hem gaudit meravellosament de l'escalada. La roca m'ha agradat molt, t'hi vas acostumant al llarg dels metres, i l'equipament és excel·lent (exceptuant l'últim llarg), ni massa ni poques expansions, les justes. En definitiva, un lloc on tornar perquè és un gran plaer escalar-hi.

Esportiva a Font-romeu

Escalada esportiva a Font-romeu (Cerdanya, Catalunya Nord)
19/08/17

La zona d'escalada de Font-romeu és coneguda en francès com a "Rocher du Golf", degut a que es troba als voltants d'un camp de golf, dins l'espai esportiu Colette Besson. Es tracta d'un gran bloc de granit, d'uns 20 metres d'alçada màxima, que ofereix una trentena de vies en les seves cares oest, sud i nord, que van des del III al 7è grau, però amb predomini dels cinquens i els sisens. Reequipat el 2007 a base de químics, és una petita escola ideal per a la iniciació i per a anar-hi amb infants, ja que disposa de vies molt fàcils, l'accés és molt còmode i ràpid, i el peu de via també és bastant còmode i ample, i a més ofereix diverses orientacions, cosa que ens permetrà escalar-hi pràcticament tot el dia, en funció de si busquem ombra o sol.

Per arribar-hi hem de prendre, abans d'entrar al poble (venint d'Eina), una desviació a mà dreta que indica, amb un plafó marró i uns cartells verds, la direcció a Rocher d'Escalade, entre d'altres.

Plafó indicador que hem de seguir

Un cop arribem a l'Espace Sportif Colette Besson, podem deixar el cotxe al mateix pàrquing del camp de golf, i creuar per sota de l'edifici fins a buscar un camí que puja endinsant-se a la instal·lació esportiva. De seguida trobem unes marques als arbres que ens indiquen el camí, n'hi ha tantes que és impossible perdre's.

Marques que trobem durant tot el camí

Un cop arribem, donem la volta a les diferents cares i pilars que ofereix el gran bloc, i comencem a escalar per la cara Nord-Oest. Els números de les vies corresponen a la ressenya que hem trobat, i els noms els hem trobat en aquest web:

Ressenya extreta del web Pyrénaïa

Cara Nord-Oest

Cara nord-oest de Font-romeu

1. L'enquête (6a+): començo per aquesta via, vertical, curta i bastant fàcil, amb molt bona presa. Recomanable.

Pilar Nord

2. Bàlade a thème (6b+): segueixo per aquesta altra, a l'esquerra de l'anterior, i que va per una marcada aresta en lleuger desplom. A vista se'm fa difícil, però després de buscar bé acabo trobant bones preses, sobretot a l'inici. La segona part és més fàcil, de tibar una mica. Molt recomanable.

Cara Oest

Cara oest de Font-romeu

2. Tri sélectif (6b+?): passem a la cara oest, i em poso en aquesta via, el sostre de la qual imposa una mica. La primera part de placa és fàcil, però un cop arribo al sostre se'm fa impossible sortir. Ho provo de diverses maneres, talonejant, per un costat i per l'altre, però no hi ha cap presa bona per la mà. Al cap d'uns quants intents ho dono per impossible, i ja em comença a fer mal el canell, així que passo per l'esquerra sudant del maleït sostre. La meva opinió, ni de conya 6b+.

3. Entrée libre (V+/6a): començo per la xemeneia, molt xula, i després passo per la dreta de l'esperó desplomat, en una espècie de diedre amb un pas de bloc. Pas curiós i després fàcil fins a la reunió.

4+3. Gérard l'a passé (V+): inici per la placa de la dreta de la xemeneia, i segona part igual que la via anterior, evitant l'esperó desplomat, que no m'aporta bones sensacions.

5. Je plante et j'ouvre (6b): placa molt fina a l'inici, amb mini-regletes i passets consecutius d'equilibri, de "poc a poc i bona lletra", després petita panxa fàcil i ja recte a reunió. Molt recomanable.

 

6. La fille de la pluie (6a): placa inicial més fàcil, amb més bona presa, i pas de bloc per superar el sostre, bastant senzill. Molt recomanable.

7. Aujourd’hui j’arrête (6b): via semblant a l'anterior, i a les de la resta de la placa, però que a mi m'ha semblant que el pas del sostre és més difícil que les altres, per això en comptes de 6a li posaria 6b. Molt recomanable.

8. L’heure du Tee (6a): aquesta, en canvi, està graduada de 6b, però no m'ho va semblar pas, ja que el tram del sostre em va sortir més fàcil, sense inconvenients. Molt recomanable.

9. T’as qu’à voir (6a): i finalment la via de més a la dreta de la placa, també fàcil i plaent, amb un descans curiós a la part final. Recomanable.

Pilar Sud-Est

Pilar Sud-Est, amb quatre cinquens

La Laura va fer les vies 3 i 4 (Poc a poc i La fissouille), dos V+ de placa vertical amb bona presa en general.

Pilar Sud

1. Fes com si en sabies (V+): la faig per desmuntar-la, té un pas de diedre ben vertical, i després una successió de passos en lleuger desplom amb bona presa però més minsa al final. Recomanable.

Cara Sud-Oest

Cara sud-oest, amb vies tombades d'iniciació

La Laura fa la via 4 (C’est d’la balle de golf), un V+ de placa tombada ben fàcil.

I fins aquí l'escalada a aquest gran bloc de granit, dia molt ben aprofitat, on jo he fet 11 vies, totes encadenades menys el suposat 6b+ de sostre. Està molt bé. Es pot dir que ja he fet totes les vies que volia fer en aquest sector, així que difícilment hi tornaré, abans serà més interessant visitar altres escoles de la Cerdanya. Au revoir!

Esportiva a Llo

Escalada esportiva a Llo (Cerdanya, Catalunya Nord)
18/08/17

Llo és, pel que sembla, una de les millors escoles que té la Cerdanya, i per això volem anar a veure què tal és. Hem llegit que és una de les que té més vies (més de 50) entre el IV i el 8è grau, equipades en una roca de tipus quarsita molt compacta, que transmet molta seguretat, i que presenta diferents tipus de preses (regletes, fissures, forats, bústies, etc). L'escalada és sobre plaques, desploms i algunes sortides a bloc.

L'equipament que hem trobat és majoritàriament a base de químics, i algunes vies que hem fet estaven molt cosides. L'orientació del sector és Sud/Sud-Oest, per la qual cosa tenim sol la major part del dia. Nosaltres ens pensàvem que essent al Pirineu no faria tanta calor, però no ha estat així, doncs feia sol i hem passat moltíssima calor. Per tant, no recomanem anar-hi durant l'estiu, sinó durant la resta de l'any.

Parets a l'inici de la zona de Llo

Per arribar-hi hem de posar rumb al poble de Llo, i un cop hi arribem hem de seguir en direcció a una petita torre que es veu a la part alta del poble, i aquí és on podem aparcar. Al mateix lloc on surt una pista forestal bastant ascendent. Hem de seguir-la fins arribar al coll, on veurem un cartell indicador, i just en aquest punt hem de prendre un petit corriol que baixa una mica cap a la dreta, fins a trobar les parets. Podem veure també aquest enllaç.

Lloc on agafem el corriol de baixada cap a la dreta

Situació dels sectors de Llo, al web lloescalade:
 

Sector CNEC (esquerra)

Decidim anar al sector CNEC, on sembla que hi ha més vies i de graus més diversos. 

Sector CNEC

Ressenya de Llo escalade

1. (IV+): comencem per aquesta via, que és la més fàcil, per tal de tastar la roca i el tipus d'escalada. La via és curta, fàcil i està cosidíssima de químics. Es comença en un petit replà amb un cable per assegurar-se. Escalada fàcil i amb canto, fins arribar a una petita panxa que superem gràcies a les bones preses. Recomanable.

Centenars d'ocells volen i s'endinsen als forats de la paret

2. (V+): seguim per la següent, una via que va a buscar una fissura, però que escalem també per placa, fins arribar a un imponent sostre, que superem una mica en diedre al principi i amb un pas de bloc al final, situant-nos en una repisa, on acaba la via. Molt recomanable.

3. (6a): em poso a la següent via, aquest 6a de placa amb regletes petites al principi, després una mica més de presa, i finalment un parell de passos de bloc amb les preses una mica allunyades, però que es deixen fer bé. La reunió està col·locada en tal lloc (sobre un petit sostre), que fa que la corda fregui excessivament amb la roca, justament a l'aresta del sostre. Molt recomanable.

4. (V+): aquesta via la faig per desmuntar l'anterior, ja que no l'hem pogut desmuntar des de la mateixa línia. Bona presa i escalada plaent i sense complicacions, seguint la tònica de la roca.

5. (V+): aquesta via la fa la Laura, i pel que he vist i ha explicat sembla fàcil, excepte algun punt més complicat, on cal fixar-se més degut a la disminució d'opcions.

6. (V+): em poso en aquesta altra via, fent-me un embolic amb la gran quantitat de vies que ocupen la paret. M'he pensat que estava fent el 6b que marca a la ressenya (sense número). Però un cop l'acabo veig que no pot ser, ja que tot i el lleuger desplom, la via és molt fàcil, amb cantos impressionants. La reunió es troba molt a prop de la Krav maga (el 6b+ de veritat). Molt recomanable.

Krav Maga *(sense número en ressenya) (6b+): aquest cop sí que em poso al 6b que marca a la ressenya. Però no és realment 6b, sinó que és un bon 6b+ (gens fàcil), com està escrit al peu de via, amb el nom inclòs. És evident que m'he equivocat, ja que aquesta via està equipada amb parabolts, destacant sobre la resta, que ho estan amb químics, cosa que explica que és més nova a la resta. La via en qüestió té una entrada que ja és desplomada, amb canto però difícil de veure. Pas de bloc explosiu i segueix la mateixa tònica fins a la meitat de la via, però amb algun descans. Un cop superat el desplom la cosa es tranquil·litza, i de seguida ja som a la reunió. No l'he encadenada, ja que he descansat just després de xapar la primera expansió, al no veure correctament el pas. Molt recomanable.

10. (6b): abans de marxar, vull acabar amb aquesta via, que es veu molt guapa, més llarga que les altres, i diversa. Comença amb un desplom semblant a la Krav maga, amb presa però s'ha de tibar, no ho veig i descanso. Baixo fins a baix i torno a atacar-la. Després de la primera xapa té un pas de bloc bastant dur, però aconsegueixo superar-lo i es torna més fàcil, fins arribar a una lleixa. La segona part de la via és una placa que de seguida es dreça cap enrere, amb presa però més aviat fineta, passos d'equilibri, aguantar i cap amunt a la següent presa. Té una variant de 6a que va una mica per l'esquerra, però jo segueixo recte, trobo un repòs una mica a l'esquerra i ataco els últims metres, en una escalada sensacional de placa molt divertida. Finalment acabo els últims passos, més fàcils, i arribo a la R ben content. Molt i molt recomanable.

Fins aquí el dia a Llo, una escola ben completa i divertida, amb una roca excepcional, vies ben equipades, però molta calor. Millor venir-hi a l'hivern i estacions consecutives. L'indret val la pena per fer-hi més d'una visita, i el seu emplaçament és molt bo. L'aproximació és curta i fàcil, i l'escalada aporta molt bones sensacions, per tant el recomano força. Quan tornem i baixem per la pista d'aproximació fa més calor, i s'agraeix molt la Font de la Monja que trobem al costat del pàrquing. Fins una altra!

Font de la Monja al costat del pàrquing