Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimecres, 18 d’abril del 2018

Esportiva a la Desdentegada


Escalada esportiva a la Desdentegada (Montserrat)


Abril 2018

Feia quasi un any que no venia a la Desdentegada. Avui volia aprofitar de venir abans que l'Ajuntament del Bruc apliqui les seves sonades i molt desafortunades restriccions pel que fa a l'accés als camins de Montserrat que pertanyen al seu municipi. A partir de llavors, venir a aquest sector ens portarà gairebé una hora de camí a peu, amb el pes de les motxilles.


Així doncs, concretament tenia moltes ganes d'anar al sector Sr. Acero, ja que després de veure una entrada d'en Jaumegrimp, m'havia entrat molta curiositat per escalar a aquest tros de paret. Els ho he proposat al Joan i companyia, i els ha agradat la idea, així que cap allà hi falta gent!



Es tracta d'un petit sector amb sis vies, al final de tot de la Desdentegada, on la paret gira i ja està orientada al sud, i per tant, amb sol gairebé tot el dia. Es troba just al davant de la Cova de l'Arcada, i és un sector molt poc concorregut. És per això que el camí d'accés es troba força embardissat a la part final, la paret no té rastre de magnesi, i la roca és molt bona i adherent. Les vies són tirant a llargues, de 25 a 36 metres, així que ens caldrà una corda de 70 metres i unes 15 cintes exprés. Les vies estan molt ben equipades, i les reunions són força bones. Així doncs, la tranquil·litat i les bones escalades estan assegurades!



Ressenya de www.lanochedelloro.es

(3) Sr Acero (6a+, 36m): via predominantment de placa, que té un aleje entre la segona i tercera xapa, i comença amb una placa tirant a fineta, amb una fissura a la dreta que ens pot ajudar, té una part central més tombada i fàcil, se'n va cap a la dreta i té i una última part de placa vertical i disfrutona. Molt recomanable.

(1) Búscate un moscón (6b+, 25m): via molt interessant amb un començament plaquero i també finet, una part central de més continuïtat, i una sortida d'una panxeta física però amb bones preses. Tot i ser la més curta de la paret, és molt recomanable.


(2) Nefer se aleja (6a+, 36m): via més fàcil que la seva veïna, amb més forats i seccions molt fàcils, i amb una última part semblant a la via del costat, vertical i fineta, que segueix més per l'esquerra. Molt recomanable.

Vies 2 i 3

(5) Ignoramus (6c, 30m): entrada dura i rara, bloquera i tècnica, amb un arbre a darrera que encara molesta més l'ascensió. Nosaltres ens trobem un forat mullat abans de xapar la segona cinta. Després de superar les tres primeres cintes, no sense alguns problemes, té una continuació molt més fàcil (6b/+), i abans de la panxa trobem una laja que millor no tocar, fins a l'últim pas de superar una panxa fàcil. Recomanable.


(4) La gran tortuga (6b+, 30m): inici de placa amb un pas de bloc, i continuació també per placa més fàcil, fins arribar a dues fissures, una a cada costat, on anem pel mig utilitzant les dues parets del costat per escalar en diedre, gairebé fins arribar a la reunió, on la roca és una mica dubtosa en algun punt. Recomanable.




Juny 2017


L'últim cop que vaig venir a la Desdentegada, ara fa un any. Avui hi torno amb el Roberto, acabat de conèixer (i encantat!). Em proposa d'anar a la dreta de tot del sector, a fer algunes vietes bones, especialment algunes que té pendents. Accepto de grat i anem cap allà, a la tarda, que ja hi toca l'ombra.
Ressenya de Kpujo






L'aproximació, sobretot cap al final, és bastant punxeguda, plena d'esbarzers. Hi ha un moment que s'ha de seguir el camí cap a l'esquerra, flanquejant per sobre una roca. Finalment arribem al preuat tros de paret, i això és el que hem fet:


Via 63 (6b): comencem a escalfar amb aquesta via (puja el llistó l'escalfament), que té una entrada una mica fina, però després millora. Trobem presa tirant cap a petita, així com els peus, però d'anar progressant. Cap al mig hi ha un pas més dur, però sent al surt més fàcil. Poc a poc seguim per millor presa i a reunió finalment. Molt recomanable.


Placa en memòria d'Eva Ibarrola Moreno, que va perdre la seva vida aquí




Via 62 (6c): de seguida continuem per aquesta altra, que el Roberto té pendent. Se l'acaba traient amb bons moviments, i després em toca a mi. M'hi poso i l'inici es deixa fer. Cap a la meitat hi ha un pas bastant dur en que has d'agafar una repisa una mica roma, i després aixecar-te amb petites mans. La continuació també és dureta, amb canto petit i forats oberts. Poc a poc, i patint una mica, aconsegueixo arribar a reunió molt content per la gesta. Molt recomanable.

Via 58 (7a): com que encara tenim set d'escalada, i encara podem apretar, ens posem en aquesta via. Jo és el primer 7a que faig de primer (i diria que el segon de la meva vida). Però veig el Roberto com la fa, i que es queda encallar al pas final, l'únic dur de la via. L'acaba i em toca a mi. El començament és molt divertit, per fissura i placa, després superar cap a l'esquerra la fissura, passant pel petit arbre (del qual no puc evitar agafar-me), i una mica més amunt, a l'última xapa, ve allò realment difícil. Ho intento però no me'n surto, i al final, cansat, demano descansar. M'ho miro de totes les maneres possibles, els peus els tinc clars, però les mans, on són?? No ho veig i ho provo un cop i un altre sense resultats. Finalment me'n vaig una mica per l'esquerra i aconsegueixo arribar a reunió com puc. Un cop xapada, baixo i m'ho torno a mirar, i descobreixo la manera de fer el pas! Un senyor pas, l'equilibri i bloqueig explosiu bastant heavy, però el provo i em surt. Tot i això, m'he petat massa i no em veig amb forces de provar-ho una altra vegada, així que baixo i el proper cop serà! Molt i molt recomanable. Un viot.






Via 49 (6c): jo estic bastant satisfet, però el Roberto vol fer una última via. Veu aquesta i decideix posar-s'hi. L'entrada és bastant dolenta, i el que continua encara més inhumà. Presa minúscula o inexistent, peus drets no existeixen, passos d'equilibri i bloc bastant bèsties. Més amunt passos estranys i laja dubtosa inclosa. No sé si és que estic molt cansat, però ni el cos no el cap em responen, i acabo arrossegant-me per la via de mala manera. Potser influenciat per això no m'ha agradat gaire. Possiblement en una altra circumstància ho veuria amb altres ulls, però això haurà de ser un altre dia. Poc recomanable.


I fins aquí la tarda, ben fosos (almenys jo) baixem cap a baix no sense abans perdre'ns pel camí de tornada, per ficar-nos per on no tocava. Un altre dia tornaré a acabar el que ha acabat pendent!



Desembre 2016

Després de les respectives festivitats, toca fer una mica de roca per baixar els torrons, els polvorons, i tota la resta. Així que anem cap a Montserrat, amb la Maria, la Clara i el Lau. La Maria proposa anar a La Desdentegada, un sector que ja coneixia de feia temps. Així que ens hi posem. L'aproximació és una mica llarga (una mitja hora), però val la pena. Les vies tenen molt bona pinta. 

Les ressenyes les podem trobar al web de Kpujo:
Vies de la 10 a la 24
Vies de la 24 a la 39


Les que vam fer van ser:



16. (5c): escollim aquesta via per començar el dia i escalfar una mica, tot que hem arribat ben acalorats a peu de via. És una via tranquil·la d'anar fent, amb passos agradables i que et deixen anar progressant tranquil·lament. La via està molt cosida, calen ben bé unes 13 cintes exprés. Recomanable.


 La Clara i la Maria en acció a les vies 16 i 17 (V+). / El Lau i jo a les mateixes vies.



15. (6a): via que va per l'esquerra de l'anterior, i amb la qual comparteix reunió. Té una primera part bastant més fina, amb passos una mica a bloc i més delicats, però un cop passada la cosa es torna més fàcil i agradable, amb més preses i més bones. Uns quants metres més lleugerament cap a la dreta i arribem a reunió. Recomanable.




 La Clara (dreta de la foto) i jo a la via 15 (6a).


14. (6a+): via a l'esquerra de l'anterior, a una paret diferent, que queda més arrecerada. Comença una mica tombada però poc a poc es va redreçant fins a posar-se ben vertical. És una via amb molta continuïtat, que et fa escalar amb certa tècnica i sense arribar a cansar-te del tot. Personalment m'ha agradat molt, i l'he gaudit molt, perquè té un equilibri molt bo entre tècnica i resistència. Molt recomanable.


 La Clara en dos moments de la bonica via 14 (6a+).


25. (6b): ens n'anem una mica més a la dreta, a buscar més teca. Trobem una paret amb diversos 6b, i nosaltres ens posem a aquest després que el facin la Maria i el Lau. La via va molt recta i es ben vertical, però els passos no són tan rectes. Has d'anar buscant els passos més assequibles, i això t'obliga a vegades a fer una mica d'esses. Un cop a la panxa, bastant amunt, la panxa es pot superar per l'esquerra, amb més bones mans. Molt content d'encadenar aquesta via tan recomanable.


 La Maria (esq.) i la Clara (dreta) a la via 25 (6b).


27. (6b): el sol comença a escolar-se per darrera les muntanyes, i anem una mica més a la dreta per aprofitar els últims rajos. Trobem un tros de paret espectacularment pla, on hi ha 3 vies. Nosaltres escollim aquest 6b que va pel mig. Un pas inicial molt bonic de fissura, i després ja es posa ben vertical, amb passos i preses molt fines, que et fan col·locar-te molt bé i buscar els millors peus, amb mans minses i petites. Poc a poc es deixa fer, però mirant-ho molt. Aquí les xapes estan bastant més distanciades, i la pila comença a decaure. A meitat de via decideixo fer un descans, per poder encarar la resta de la via. Finalment, després de lluitar alguns passos i el coco dels “alejes”, aconsegueixo arribar a reunió, molt satisfet, tot i no haver encadenat. Molt recomanable.


 La Maria fent la via 28. A l'esquerra es pot veure la línia de la via 27 (6b).


La Maria i el Lau han fet també aquestes vies: 17 (5c); 23 (6b); 28 (6c).


 La Maria arribant a l'esperó de la via 28 (6c).


Una jornada molt ben aprofitada i molt agradable. Ens ha agradat molt el sector, i segur que hi tornarem!

dimarts, 17 d’abril del 2018

Via Alta Tensión al Càmping

Via Alta Tensión al Càmping (Montserrat)
6a, 85m

12/4/18

Característiques i informació general

Oberta per Marcel Millet (1983)
Dificultat: 6a
Llargada: 85 metres
Equipament: equipada amb burils, espits i algun parabolt
Material necessari: 12 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:00 hores


Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir, i anem a buscar el camí de Sant Joan, fins que agafem el corriol que duu al mirador de Fra Garí (indicat), passant per sobre de l'Esperó del mateix nom i veiem un corriol poc fressat que puja, abans d'arribar a la Granota. 15 minuts.

Així ens hem trobat el Monestir aquest matí


Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

https://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2016/06/alta-tension-doc.jpg
Ressenya d'Escalatroncs


Descripció de la via

La via consisteix en tres tirades, bastant ràpides de fer, però ben diferents totes elles. Diedre i placa la primera, travessa tècnica de 20 metres la segona, i placa tombada amb roca a controlar la tercera, fan una via interessant i diferent.


1a tirada (V, 30m): la via comença a una petit mur tombat de roca gris fosc, on trobem un buril. S'hi posa el Situ, amb determinació. Uns metres més amunt hi ha un cordino desgastat, i de seguida ja trobem la primera xapa, quan comença el diedre. La primera part seguim pel diedre, i a la meitat passem a la placa de l'esquerra. Tirada entretinguda i amb bona roca.

Inici de la via


2a tirada (6a, 20m): poc a poc la boira s'ha anat esvaint, i em poso a fer la segona tirada, que impressiona perquè és tot en travessa cap a la dreta, 20 metres de flanqueig, assegurat amb burils. Els primers metres són senzills, amb algun pas llarg i tècnic, on se m'ha trencat un tros de roca a la mà esquerra.  Vigileu la roca, en algun punt es pot desfer. A partir d'aquí he anat una mica tens. Segueixo fins arribar a una bústia enorme, molt amunt, i aquí la cosa es complica: o segueixes fent un pas moolt llarg, o baixes a buscar uns bons peus. Però jo ja estava a dalt i no podia baixar, així que he seguit fent un pas tan llarg que m'he hagut d'agafar un moment a la cinta, i després ja he pogut agafar bones mans. Ja s'arriba a l'esperó i ens queda un pas també delicat i amb ambient, fins a la reunió. Podem escollir entre tres, cadascuna més segura.


3a tirada (V+, 35m): finalment queda la última tirada, on la roca s'ha de controlar, ja que es veu una mica solta, i hi ha algunes lajes a controlar. Avui, per més inri, la roca estava mullada de les pluges dels dies anteriors, i encara hem hagut de vigilar més, sobretot el Situ, que anava de primer. Tirada més llarga, fins arribar a dalt.

Tercera i última tirada


Descens: per baixar hem d'acabar de pujar fins al cim fent una grimpada pel costat dret, i després trobem la torre elèctrica caiguda i baixem per la dreta fins a una petita vira, on trobem un tram de cordes una mica desgastades que ens porta fins al ràpel de la via del Cargolet. Un ràpel de 50 metres.

Foto-cim!


Valoració general

Una via diferent i entretinguda, sobretot la primera tirada, molt agradable, i la segona tirada, emocionant i exigent. La tercera, tot i ser bastant més dolenta, no li resta interès a la via. Es pot combinar amb altres vies, en el nostre cas volíem fer-ho amb El Cargolet, però la roca mullada ens ha fet desistir.

dimecres, 4 d’abril del 2018

Esportiva a Margalef

Escalada esportiva a Margalef (Montsant, El Priorat)

Març-abril 2018


Un altre paradís de l'escalada a casa nostra...

D'aquesta manera es podria resumir l'escalada a Margalef en una sola frase. N'havia sentit molt a parlar, tothom hi havia anat o hi anava en algun moment, però no havia pogut tenir l'ocasió d'anar-hi, i començava a ser un deure molt pendent. Aquestes vacances de primavera finalment em va sortir l'ocasió d'anar-hi amb el Jaume, en Joan i la Judit, i la meva proposta els va entusiasmar tant que no s'ho van pensar gaire. Ah, i no ens oblidem de la companyia de l'adorable Bora!

Més de 80 sectors amb més de 1.400 vies d'escalada amb diferents tipus de roca conglomerada grisa, tot tipus d'orientacions, tot tipus d'inclinacions, totes les longituds i pràcticament totes les dificultats es concentren en aquestes valls de roca, plenes de forats de totes les mides i formes, que li donen una característica especial i gairebé única a aquestes parets del Parc Natural del Montsant. Parets que s'escalen de manera assídua tan sols des del 1996, esdevenint una escola molt jove si ho comparem amb altres de la zona. A partir d'aquí es van començar a equipar sectors i més sectors, fins als últims l'any 2007.

Des de plaques grises plenes de forats, que esdevé el tipus de presa predominant, fins a desploms ataronjats amb els forats justos és el ventall de possibilitats que trobarem en aquest racó paradisíac d'El Priorat, que ha fet de Margalef, el poble menys habitat de la comarca, un dels epicentres de l'escalada del Camp de Tarragona. Aquesta vida escaladora ha contribuït al desenvolupament de diversos allotjaments dins del poble, així com dues zones d'acampada als afores, i també alguns bars/restaurants. Només hi trobem, però, una botiga de queviures. Destaquem la zona d'acampada El Pont, on trobem un bar on hi tenen material d'escalada i serveis d'ús lliure, i el Refugi El Racó de la Finestra, un dels llocs importants de l'allotjament dels escaladors i la contribució de l'escalada a Margalef.

L'Ou com balla, a l'esquerra


Les guies que podem trobar són les següents:
http://www.wildmonkeyclimbing.com/wp-content/uploads/2015/05/Guia-de-escalada-Margalef.jpg
Margalef. La guia original i primera a editar-se va ser la de Jordi Pou, un dels principals equipadors de Margalef. És una guia molt senzilla, amb dibuixos fets a mà i poca informació, tan sols uns mapes de situació, l'orientació dels sectors, els noms i els graus de les vies. La podeu consultar amb actualitzacions al refugi "El Racó de la Finestra". Està feta en format quartilla, i s'actualitza cada any.

Resultat d'imatges de guia escalada margalef
Tarragona Climbs. Editada per Pod Climbing, escrita per Dani Andrada y Pete O´Donovan, on apareixen ressenyats, entre altres, alguns sectors de Margalef. Ressenyes fetes sobre fotografies a color, amb informació de l'aproximació, l'orientació de les parets, tipus de paret i longitud de les vies. Més info a www.tarragonaclimbs.com
Resultat d'imatges de guia escalada margalef



Margalef, Guia d'escalada. Editada el juny de 2017 per diversos autors. Ressenyes fetes amb aquarel·la, on apareixen 71 sectors d'escalada esportiva. Hi trobem molta informació de les parets i les vies. Més info.




Resultat d'imatges de guia escalada margalef


Margalef. Editada per Vicent Palau i Maya Ayupova l'hivern del 2017. Amb molta informació sobre els 82 sectors ressenyats sobre fotografies a color de molta qualitat. Contribueix al manteniment dels sectors. La podeu trobar al Refugi, regentat pel mateix autor (un dels principals equipadors de Margalef), a qui podeu adreçar-vos per comentar-li qualsevol incidència en les vies. Més info.



Així doncs, només ens queda deixar-nos fascinar per la màgia d'aquestes parets i gaudir plenament de l'escalada:


Dia 1

Camí de l'Ermita

Sector orientat al Sud-est, amb roca excel·lent, plena de foradets i molt adherent, fins i tot punxeguda, en un entorn excepcional. Vies llargues i verticals, amb dificultats generalment mantingudes. Peu de via bastant còmode, excepte alguna part. Aproximació molt curta. 22 vies entre el V+ i el 7b, amb predomini dels sisens.

Vistes del Camí i el Balcó de l'Ermita, des del pàrquing

Lolita pasión (6a+, 20m): via que solca dues fissures, pel mig de les dues, en tendència cap a l'esquerra, i amb algun pas de mirar-s'ho bé, roca adherent. Molt recomanable.

La Chinita de al Lao (6b, 20m): via de placa amb uns primers metres de roca una mica polida, després millora i amb un pas més fi cap a la meitat. Recomanable.


Jirs Pródigo (6c, 28m): via força llarga amb una entrada desplomada i atlètica, i després seguim per placa amb molts forats, continuïtat assegurada. Molt recomanable.

Flors i violes (6b+, 30m): trobem una altra entrada de panxa i tibar, i després anem per un diedre, passem un sostre per l'esquerra, i final de placa amb presa més aviat petita. Fins al sostre molt fàcil. Molt recomanable.


Kagate Kid (6c+, 30m): via que comença per uns esgraons de via ferrada, després passem a la roca amb bona presa, encara desplomat, i es tomba. Continuació per placa que més amunt es torna a desplomar lleugerament, amb passos entre bon canto i petit, anant d'un costat a l'altre. La col·locació dels parabolts provoca molt fregament de la corda, així que cal preveure cintes molt llargues. Molt recomanable.


Rumbo tarugo (6a, 25m): via amb un inici llarg i una mica físic, i després placa lleugerament tombada molt i molt fàcil, en diagonal cap a l'esquerra. Recomanable.

Avui tot encadenat a vista/al primer intent. Sector boníssim, amb roca de primera i vies increïbles, llargues i mantingudes.


Dia 2

Can Regino

Sector orientat a l'Est/Nord-est, amb roca molt bona, amb molts forats i força adherent, amb bones vistes a altres sectors. Vies llargues i verticals, amb dificultats generalment mantingudes, i algunes entrades desplomades. Peu de via una mica inclinat. Aproximació tirant a llarga. 30 vies entre el V+ i el 7c+, amb predomini dels sisens. Combinable amb altres sectors (Neorural, Sobregan, Can Dit Gros i Can Dit Xic).

El sector Can Regino, a dalt de tot

Can-can (6a+, 18m): via de placa, primer ajaguda i després vertical, amb les opcions justes de forats, bonica i que es fa curta. Anar amb compte amb una "laja" que no té gaire bona pinta. Recomanable.

Excite man (6b, 16m): via a l'esquerra de tot, de placa, amb una part central vertical i amb presa força petita, que et dóna poques possibilitats d'improvisació, i et fa tibar de valent. Reunió compartida amb el V+ de la dreta. Recomanable.

Excite woman (6b+, 18m): inici de placa tombada fàcil, tram vertical i fins a travessar una panxa, amb passos xulos i bona presa, i després ja fàcil fins a la R. Molt recomanable.

Gatchetobrazos (6b, 24m): via de placa majoritàriament, amb bastants forats, fins arribar al final, amb una panxa que superem gràcies a les bones preses. Molt recomanable.

Ui ui ui quina por (6b, 25m): via amb un inici desplomat i conjunt amb un 6a+ que va recte, i nosaltres ens desviem cap a la dreta a buscar la placa, amb força opcions, bona roca i entretinguda de fer, sense arribar del tot a la verticalitat. Molt recomanable.

Aluminosis deportiva (6b+, 26m): inici desplomat però amb bona presa, i després un pas llarg i poc obvi, i segueix una placa molt xula amb bastants forats, tirant a petits, i d'anar fent. Molt recomanable.


Morir de pie (6c, 25m): inici també desplomat però que es fa bé, sortida més dura de la panxa, i després una placa vertical amb preses petites però bones, i molts bons peus. Molt recomanable.

Avui també tot encadenat a vista i sempre posant cintes. Sector molt bo, amb roca molt bona, però per l'experiència d'avui diria que molt concorregut de gent.


Dia 3

Punta Espadelles

Sector orientat a l'Est, amb bona roca, i bones vistes a altres sectors. Vies més aviat curtes, verticals i amb lleuger desplom. Peu de via força còmode, però estret. Aproximació més aviat curta, però dificultosa. 32 vies entre el 6a+ i el 7b, amb predomini dels sisens alts i els setens.

A cul petador no li cal doctor (6b, 18m): via de placa i amb els forats i regletes justes, que t'obliga a anar de presa a presa, treballant una mica d'equilibri. Molt recomanable.

Mi tito Hirrou (6b, 20m): via amb una entrada durilla, i després placa amb un xic de desplom, passos mantinguts que no et deixen descansar. Molt recomanable.

Les dues vies encadenades a vista. Sector prou interessant, amb vies més aviat curtes i atlètiques.


Racó de les Espadelles

Sector orientat al Sud/Sud-oest, amb roca molt bona, amb menys forats, i amb bones vistes, un dels més coneguts. Vies llargues, la majoria desplomades, i graus molt alts en general, i algunes entrades volades. Peu de via molt còmode. Aproximació no gaire llarga, però dificultosa. 80 vies entre el 6a i el 9a, amb predomini dels setens i els vuitens.

Parets habituals del Racó de les Espadelles

Qué pasa neng? (7a, 22m): entrada volada amb pedres, i primera part més fàcil, amb bona presa en general. A la meitat apareix una placa amb presa fina, entre vertical i lleugerament desplomada, i d'anar fent sense lloc a descansos. Molt recomanable.

Franja de Ponent (7a, 20m): entrada volada amb pedres, i primera part més dura, desplomadeta, i amb canto una mica polidet, però acceptable, fins arribar a un sostret i després un forat tant gran que hi pots seure a descansar. Segueix una placa vertical, amb presa bona i gran, però passos físics i de pila, una mica llargs, amb algun descans actiu entremig. Molt recomanable.



Les dues vies encadenades al segon intent. Sector molt xulo, però has de venir amb molt grau si vols escalar molt.



Dia 4

Cingles del Molí

Sector orientat al Sud, amb roca poc destacable, al costat de la carretera, ideal per a l'hivern o per a iniciació. Varietat de graus i bon peu de via. Aproximació molt curta. 27 vies entre el V i el 8a, amb predomini dels sisens baixos.

Inici del sector Cingles del Molí

Groga (V, 16m): via amb molta presa, una roca bastant dolentota pel meu gust, feta amb bambes. Recomanable.

Verda (V, 16m): via semblant a l'anterior, feta descalç. Recomanable.

De l'àguila (V, 16m): via semblant a les anteriors, feta amb els ulls tapats i de segon, però encadenada. Recomanable.

Matí per divertir-se i escalar de maneres diferents al costat del cotxe. Ens hem trobat un atac d'erugues processionàries i hem hagut de marxar pitant del lloc.


Can Pesafigues

Sector orientat al Nord-est, ideal per a l'estiu, amb bona roca, típica de la cara nord, amb forats i menys adherent del normal. Vies més aviat curtes però verticals atlètiques i plaques tècniques. Peu de via força còmode. Aproximació curta. 20 vies entre el V+ i el 6c+, amb predomini dels sisens. Combinable amb altres sectors (Cova Soleiada i Can Verdures).

Camborius (6a+, 18m): només començar ja es nota que la roca és d'orientació nord, doncs no trobem el tacte i l'adherència d'altres sectors. Aquesta via té un inici tens, i una continuació plaquera d'anar fent, amb algun pas més fi cap a la meitat. Recomanable.

El pesafigues (6b, 18m): comença desplomada, a la dreta d'un esperó, fins a passar-lo, quan sortim a una placa amb presa bona en general però passos mantinguts i verticals. Recomanable.

Murdoc (6a+, 17m): via molt xula, que segueix una fissura que ofereix unes preses boníssimes, i després podem seguir per la placa o fent diedre amb la paret de darrere. Sortida de panxa amb bona presa. Molt recomanable.

Escargot Boové (6b+17m): a la dreta de l'anterior, placa desplomada amb els forats justos, passos de mirar-s'ho bé, sobretot els peus, i pas a la vertical tens. Després una altra panxeta, que podem fer recte o una mica per la dreta, fins a la reu. Encadenada al segon intent. Recomanable.

Drac Sheran (6a, 16m): via amb una primera part vertical i una segona més ajaguda, força divertida. Recomanable.

Personalment, no m'ha agradat tant com altres sectors, degut a les característiques de la roca, tot i que té vies molt bones.