Esportiva a la Desdentegada

Escalada esportiva a la Desdentegada (Montserrat)

Abril 2018

Feia quasi un any que no venia a la Desdentegada. Avui volia aprofitar de venir abans que l'Ajuntament del Bruc apliqui les seves sonades i molt desafortunades restriccions pel que fa a l'accés als camins de Montserrat que pertanyen al seu municipi. A partir de llavors, venir a aquest sector ens portarà gairebé una hora de camí a peu, amb el pes de les motxilles.

Així doncs, concretament tenia moltes ganes d'anar al sector Sr. Acero, ja que després de veure una entrada d'en Jaumegrimp, m'havia entrat molta curiositat per escalar a aquest tros de paret. Els ho he proposat al Joan i companyia, i els ha agradat la idea, així que cap allà hi falta gent!

Es tracta d'un petit sector amb sis vies, al final de tot de la Desdentegada, on la paret gira i ja està orientada al sud, i per tant, amb sol gairebé tot el dia. Es troba just al davant de la Cova de l'Arcada, i és un sector molt poc concorregut. És per això que el camí d'accés es troba força embardissat a la part final, la paret no té rastre de magnesi, i la roca és molt bona i adherent. Les vies són tirant a llargues, de 25 a 36 metres, així que ens caldrà una corda de 70 metres i unes 15 cintes exprés. Les vies estan molt ben equipades, i les reunions són força bones. Així doncs, la tranquil·litat i les bones escalades estan assegurades!

Ressenya de www.lanochedelloro.es

(3) Sr Acero (6a+, 36m): via predominantment de placa, que té un aleje entre la segona i tercera xapa, i comença amb una placa tirant a fineta, amb una fissura a la dreta que ens pot ajudar, té una part central més tombada i fàcil, se'n va cap a la dreta i té i una última part de placa vertical i disfrutona. Molt recomanable.

(1) Búscate un moscón (6b+, 25m): via molt interessant amb un començament plaquero i també finet, una part central de més continuïtat, i una sortida d'una panxeta física però amb bones preses. Tot i ser la més curta de la paret, és molt recomanable.


(2) Nefer se aleja (6a+, 36m): via més fàcil que la seva veïna, amb més forats i seccions molt fàcils, i amb una última part semblant a la via del costat, vertical i fineta, que segueix més per l'esquerra. Molt recomanable.

Vies 2 i 3

(5) Ignoramus (6c, 30m): entrada dura i rara, bloquera i tècnica, amb un arbre a darrera que encara molesta més l'ascensió. Nosaltres ens trobem un forat mullat abans de xapar la segona cinta. Després de superar les tres primeres cintes, no sense alguns problemes, té una continuació molt més fàcil (6b/+), i abans de la panxa trobem una laja que millor no tocar, fins a l'últim pas de superar una panxa fàcil. Recomanable.


(4) La gran tortuga (6b+, 30m): inici de placa amb un pas de bloc, i continuació també per placa més fàcil, fins arribar a dues fissures, una a cada costat, on anem pel mig utilitzant les dues parets del costat per escalar en diedre, gairebé fins arribar a la reunió, on la roca és una mica dubtosa en algun punt. Recomanable.




Juny 2017


L'últim cop que vaig venir a la Desdentegada, ara fa un any. Avui hi torno amb el Roberto, acabat de conèixer (i encantat!). Em proposa d'anar a la dreta de tot del sector, a fer algunes vietes bones, especialment algunes que té pendents. Accepto de grat i anem cap allà, a la tarda, que ja hi toca l'ombra.

Ressenya de Kpujo

L'aproximació, sobretot cap al final, és bastant punxeguda, plena d'esbarzers. Hi ha un moment que s'ha de seguir el camí cap a l'esquerra, flanquejant per sobre una roca. Finalment arribem al preuat tros de paret, i això és el que hem fet:


Via 63 (6b): comencem a escalfar amb aquesta via (puja el llistó l'escalfament), que té una entrada una mica fina, però després millora. Trobem presa tirant cap a petita, així com els peus, però d'anar progressant. Cap al mig hi ha un pas més dur, però sent al surt més fàcil. Poc a poc seguim per millor presa i a reunió finalment. Molt recomanable.

Placa en memòria d'Eva Ibarrola Moreno, que va perdre la seva vida aquí

Via 62 (6c): de seguida continuem per aquesta altra, que el Roberto té pendent. Se l'acaba traient amb bons moviments, i després em toca a mi. M'hi poso i l'inici es deixa fer. Cap a la meitat hi ha un pas bastant dur en que has d'agafar una repisa una mica roma, i després aixecar-te amb petites mans. La continuació també és dureta, amb canto petit i forats oberts. Poc a poc, i patint una mica, aconsegueixo arribar a reunió molt content per la gesta. Molt recomanable.

Via 58 (7a): com que encara tenim set d'escalada, i encara podem apretar, ens posem en aquesta via. Jo és el primer 7a que faig de primer (i diria que el segon de la meva vida). Però veig el Roberto com la fa, i que es queda encallar al pas final, l'únic dur de la via. L'acaba i em toca a mi. El començament és molt divertit, per fissura i placa, després superar cap a l'esquerra la fissura, passant pel petit arbre (del qual no puc evitar agafar-me), i una mica més amunt, a l'última xapa, ve allò realment difícil. Ho intento però no me'n surto, i al final, cansat, demano descansar. M'ho miro de totes les maneres possibles, els peus els tinc clars, però les mans, on són?? No ho veig i ho provo un cop i un altre sense resultats. Finalment me'n vaig una mica per l'esquerra i aconsegueixo arribar a reunió com puc. Un cop xapada, baixo i m'ho torno a mirar, i descobreixo la manera de fer el pas! Un senyor pas, l'equilibri i bloqueig explosiu bastant heavy, però el provo i em surt. Tot i això, m'he petat massa i no em veig amb forces de provar-ho una altra vegada, així que baixo i el proper cop serà! Molt i molt recomanable. Un viot.

Via 49 (6c): jo estic bastant satisfet, però el Roberto vol fer una última via. Veu aquesta i decideix posar-s'hi. L'entrada és bastant dolenta, i el que continua encara més inhumà. Presa minúscula o inexistent, peus drets no existeixen, passos d'equilibri i bloc bastant bèsties. Més amunt passos estranys i laja dubtosa inclosa. No sé si és que estic molt cansat, però ni el cos no el cap em responen, i acabo arrossegant-me per la via de mala manera. Potser influenciat per això no m'ha agradat gaire. Possiblement en una altra circumstància ho veuria amb altres ulls, però això haurà de ser un altre dia. Poc recomanable.


I fins aquí la tarda, ben fosos (almenys jo) baixem cap a baix no sense abans perdre'ns pel camí de tornada, per ficar-nos per on no tocava. Un altre dia tornaré a acabar el que ha acabat pendent!



Desembre 2016

Després de les respectives festivitats, toca fer una mica de roca per baixar els torrons, els polvorons, i tota la resta. Així que anem cap a Montserrat, amb la Maria, la Clara i el Lau. La Maria proposa anar a La Desdentegada, un sector que ja coneixia de feia temps. Així que ens hi posem. L'aproximació és una mica llarga (una mitja hora), però val la pena. Les vies tenen molt bona pinta. 

Les ressenyes les podem trobar al web de Kpujo:

Vies de la 10 a la 24

Vies de la 24 a la 39

Les que vam fer van ser:

16. (5c): escollim aquesta via per començar el dia i escalfar una mica, tot que hem arribat ben acalorats a peu de via. És una via tranquil·la d'anar fent, amb passos agradables i que et deixen anar progressant tranquil·lament. La via està molt cosida, calen ben bé unes 13 cintes exprés. Recomanable.

 La Clara i la Maria en acció a les vies 16 i 17 (V+). / El Lau i jo a les mateixes vies.

15. (6a): via que va per l'esquerra de l'anterior, i amb la qual comparteix reunió. Té una primera part bastant més fina, amb passos una mica a bloc i més delicats, però un cop passada la cosa es torna més fàcil i agradable, amb més preses i més bones. Uns quants metres més lleugerament cap a la dreta i arribem a reunió. Recomanable.

 La Clara (dreta de la foto) i jo a la via 15 (6a).

14. (6a+): via a l'esquerra de l'anterior, a una paret diferent, que queda més arrecerada. Comença una mica tombada però poc a poc es va redreçant fins a posar-se ben vertical. És una via amb molta continuïtat, que et fa escalar amb certa tècnica i sense arribar a cansar-te del tot. Personalment m'ha agradat molt, i l'he gaudit molt, perquè té un equilibri molt bo entre tècnica i resistència. Molt recomanable.

 La Clara en dos moments de la bonica via 14 (6a+).

25. (6b): ens n'anem una mica més a la dreta, a buscar més teca. Trobem una paret amb diversos 6b, i nosaltres ens posem a aquest després que el facin la Maria i el Lau. La via va molt recta i es ben vertical, però els passos no són tan rectes. Has d'anar buscant els passos més assequibles, i això t'obliga a vegades a fer una mica d'esses. Un cop a la panxa, bastant amunt, la panxa es pot superar per l'esquerra, amb més bones mans. Molt content d'encadenar aquesta via tan recomanable.

 La Maria (esq.) i la Clara (dreta) a la via 25 (6b).

27. (6b): el sol comença a escolar-se per darrera les muntanyes, i anem una mica més a la dreta per aprofitar els últims rajos. Trobem un tros de paret espectacularment pla, on hi ha 3 vies. Nosaltres escollim aquest 6b que va pel mig. Un pas inicial molt bonic de fissura, i després ja es posa ben vertical, amb passos i preses molt fines, que et fan col·locar-te molt bé i buscar els millors peus, amb mans minses i petites. Poc a poc es deixa fer, però mirant-ho molt. Aquí les xapes estan bastant més distanciades, i la pila comença a decaure. A meitat de via decideixo fer un descans, per poder encarar la resta de la via. Finalment, després de lluitar alguns passos i el coco dels “alejes”, aconsegueixo arribar a reunió, molt satisfet, tot i no haver encadenat. Molt recomanable.

 La Maria fent la via 28. A l'esquerra es pot veure la línia de la via 27 (6b).

La Maria i el Lau han fet també aquestes vies: 17 (5c); 23 (6b); 28 (6c).

 La Maria arribant a l'esperó de la via 28 (6c).

Una jornada molt ben aprofitada i molt agradable. Ens ha agradat molt el sector, i segur que hi tornarem!