Esportiva a Vallirana

Escalada esportiva al Turó de Cal Beco i a Les Casetes (Vallirana)

Maig 2018

Turó de Cal Beco - Sector Rototom

Torno al Turó de Cal Beco després de molt de temps, entre el canvi de residència i que ja tinc quasi totes les vies fetes aquí, l'escola ja no em crida massa. Avui hem vingut a fer vies fàcils d'iniciació al sector Antípodas, i després hem anat al sector Rototom a fer dues vies que tenia pendents. Només parlo d'aquestes:

Jimi Hendrix (6b+/c?): aquesta via està graduada com a 7a+ a la nova guia de Barcelona y alrededores, i com a 6b+ a Hotrock i a una altra ressenya. Després de fer-la penso que s'acosta més a aquestes últimes graduacions, tenint en compte que el més difícil es troba als primers metres de la via (fins a xapar la segona expansió), amb uns passos de bloc en una mica de desplom. Opinió personal, perquè hi tinc dret, com tothom. Més amunt també té algun passet més fi, però és tot de continuïtat sobre bona presa en general. Encadeno a vista. Molt recomanable.

Crisis? What crisis? (6c?): aquesta via està graduada com a 6c a la nova guia de Barcelona y alrededores, i com a 6b a Hotrock i 6b+ a una altra ressenya. No obstant, després de fer-la penso que el pas de bloc de l'entrada és com a mínim un 6b+, i jo li posaria inclús 6c possiblement, ja que s'ha de fer un pas a una regleta molt petita i força amunt, mentre t'aguantes d'una altra mini-regleta. Opinió personal, perquè hi tinc dret, com tothom. De fer m'ha costat més que l'inici de l'anterior via. La resta de la línia és de continuïtat sobre bona presa en general, navegant i fent esses buscant el millor recorregut. Encadeno a vista. Recomanable.



Febrer 2018

Les Casetes - Oest

Avui amb el Situ teníem intenció d'anar al Revolt de l'Àliga, però el mal temps (previsió de núvols i pluja) i el fred ens han fet canviar de direcció, i a proposta meva hem anat a Vallirana, al sector Les Casetes o Oest, una paret ben diferent a la roca del Turó de Cal Beco, que el Situ no coneixia. En general, la meva opinió sobre aquest tros de paret és que l'escalada és molt diferent, i la graduació és força més ajustada que en comparació a les vies del sector principal, donant com a resultat unes vies mantingudes en el seu grau, molt físiques i també una mica tècniques. Avui hem escalat tot el matí a l'ombra, però la temperatura era bona per escalar, però no tant per assegurar..

Fem la Pan de higo (6a+) per escalfar.

Stress (6b+): via amb un començament finet, una meitat molt xula, que es va desplomant lleugerament poc a poc i posant més complicat, amb una sortida final molt bona. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Dansa guarra (6c): via que comença a sobre d'un gran roc, des d'on podem assegurar, o des de més avall. S'entra a la via des del roc, i poc a poc es va fent, per placa vertical, que en un moment determinat comença a desplomar lleugerament, i la via es torna molt física, amb un pas força llarg. Després sortim del desplom per la dreta i tenim una part final que nosaltres hem fet per la dreta descaradament. Una via física, mantinguda i també una mica tècnica. No l'he pogut encadenar, més que res per cansament físic. Un altre dia la tornaré a provar. Molt recomanable.

Orgullo friki (6b+): acabem amb aquesta via, una mica semblant a la Dansa guarra, però per mi una mica més difícil, amb presa més petita en general. El començament també és finet, fins a un pas d'equilibri. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Just quan el Situ està acabant la via, comencen a caure unes gotetes que són un avís: hi fem cas, pleguem veles, i anem a dinar tot cofois a un bar del poble.



Gener 2018

Turó de Cal Beco - Sector Vegetarian

Avui torno a Vallirana per tancar alguns projectes pendents al subsector Vegetarian. En concret 3 vies que encara no he fet o no he encadenat. Quedo amb el Marcos, una coneixença nova, i comencem a escalar ben d'hora, ja al solet i a una bona temperatura.

XXL (6a+, 22m): començo per aquesta variant d'entrada de la via Tovarich. Comença física i vertical, amb passos prou llarg i una mica a bloc. A la segona xapa em lio i rellisco. Segueixo i acabo la via. Després li faig un altre intent per encadenar-la. Molt recomanable.

The Wall (20m): em poso en aquesta altra, que té un inici molt fàcil, i té tot el tomàquet a la part de roca més clara de dalt. En concret un pas de bidit força dur, que no sé resoldre en el primer intent, fins que trobo la mà que no veia. L'acabo i després li faig un altre intent i l'encadeno. Les ressenyes van de 6b+ (Hotrock i Climb around) a 6c+ (Luichy). Molt recomanable.

Esperó del Kiku surplom - entrada directa (6b+, 22m): acabo amb aquesta via, que ja havia fet anteriorment, per les dues entrades, però no havia encadenat. Aquest cop faig el desplom sense pensar-hi gaire, i segueixo per la panxa de posició incòmode, i ja després anar fent fins a la reunió. Recomanable.



Desembre 2017

Turó de Cal Beco - Sector Antípodas

Foto del grupet d'avui

Avui, el meu sensei, en Marc Sureda de Pirineu Infinit, que em va ajudar molt en la meva progressió com a escalador, ens ha proposat d'anar a escalar una mica. Com que està recuperant-se d'una lesió al braç, ens ha plantejat anar a un sector amb vies faciletes, per fer metres com a entrenament. Així que ha suggerit anar a Vallirana, i hem decidit dirigir-nos al sector Antípodas, ja que hi ha moltes vies de grau fàcil i és un sector relativament nou on tothom hi té vies per fer. També han vingut el Bertu, la Katty, l'Alfonso amb un amic seu, i el Javi amb el seu fill Sergio.

Podeu consultar una ressenya aquí. Jo m'he posat a escalar amb el Marc, i hem anat per feina, sense gairebé parar en cap moment, i això és el que hem fet (avui no hi ha fotos perquè no hauríem tingut temps de fer-ho tot):

El Ninyo (6a+, 12m): via curta i amb un pas més dur cap a la meitat, però que es passa bé. Recomanable.

Lazarus (6a, 18m): via molt xula, amb passos bonics, sobretot al principi. Recomanable.

La deriva (6a+, 18m): via molt semblant a l'anterior, amb els passos més físics al començament. Recomanable.

Bellerive Bluff (6a+, 18m): començament fàcil, en una placa que es va tombant lleugerament, fins que arribes a una panxa, amb mans boníssimes que t'envien directament fins a la reunió. Molt recomanable.

Les gens que j'aime (6b, 18m): via semblant a l'anterior, amb uns passos de panxa una mica més de col·locar-se bé, segons la meva opinió. Recomanable.

Devil in my Veins (6b, 18m): via amb un començament de placa fàcil fins a un pas molt curt on has d'anar a buscar una bona presa en un ínfim desplom. Recomanable.

No hem fet la via Totem Poble (6a+) perquè no hem entès gaire la seva lògica, tot i veure a la guia que està equipada amb un parabolt, i diu que s'han de portar friends i que no té reunió per despenjar-se.

Xim-Xemeneia (V+, 15m): via que va per la dreta d'un diedre poc marcat, però que escalem majoritàriament en placa, amb preses més aviat romes i petites. M'ha semblat més exigent del que aparenta. Recomanable.

Kunanyi (6b, 15m): via molt xula, potser la millor del sector, que és majoritàriament de placa amb regletes petites, sobretot una secció a la meitat, i també és interessant el tram d'abans de la reunió. Molt recomanable.

Die-drac (V+, 18m): via que va per un diedre més profund, poc obert. Recomanable.

Truganini (V, 18m): via molt fàcil, però amb una entrada més dura que la resta de la via. Recomanable.

Lolosfera (V, 18m): aquesta via, que té l'inici (per cert, molt xulo) conjunt amb L'últim aborígen, és molt fàcil també. Recomanable.

L'últim aborígen (V+, 18m): via que m'ha semblat una mica més difícil que les del seu costat, però sempre dintre del cinquè grau. Recomanable.

Postmodern Prometheus (V, 20m): acabo de completar tot el sector amb aquesta via, que és molt fàcil. Recomanable.

Per acabar, faig una segona repetició de la via Kunanyi (6b), per desmuntar-la, i em surt molt millor que la primera vegada. 

I aquí acaba el matí, perquè encara és d'hora. Hem anat molt per feina, i el resultat ha estat fer les 13 vies que em quedaven en aquest petit sector, més una segona repetició d'una altra via. Em sembla que és el meu rècord, però s'ha de tenir en compte que totes les vies estan per sota del meu grau, així que tampoc n'hi ha per tant. Ha servit per ratllar el sector i eliminar vies de la llista. Un plaer retrobar-me amb el Marc, i les noves coneixences. Evidentment, hem seguit la conversa al bar, amb una bona birreta. Salut i fins una altra!!

Octubre 2017

Turó de Cal Beco - Subsector Heidi metal

Li proposo a l'Alba d'anar a escalar, i de seguida m'informa que hi ha noves vies a la dreta del relativament nou sector Antípodas, que són de fa molt poc. No en tenia ni idea que encara n'hi havia més, i decidim anar a fer una visita.

En subsector ha estat equipat per en Fernando Mico, autor del bloc Espacio, amor y locura. Hi ha de moment 19 vies ressenyades en aquesta entrada i en aquest croquis. Des d'aquí, gràcies per la feina.

Faig una breu descripció i proposo graduacions:

Eleanor Rigby directa (V+, segons criteri propi): via prou bona, al principi una mica rara, però amunt és bona, obligant-te a fer algunes ziga-zagues, penso que és V+ si la comparem amb les altres vies. Tot i algun pas més dur, les preses són bones i la paret entre lleugerament tombada i vertical. Recomanable.

Heidi metal (6b, segons criteri propi): via molt bona, però gens fàcil. Vertical, fina i tècnica, amb una seqüència de passos a la primera meitat que li donen per mi el 6b clarament. Fissura i sortida amb petites mans, on s'ha de treballar l'equilibri. Més amunt encara hi ha una sortida d'una petita panxa on s'ha de fer una tibadeta, i encara abans de xapar a la reunió hi ha un pas llarg i d'apretar. Per tot això penso que es mereix el grau que proposo. Molt recomanable

Murph (6a+, segons criteri propi): escalada en alguns trams sobre blocs dubtosos i una gran laja fixada amb tensor metàlic. La veritat, tot i això, no dóna molt entusiasme. Però l'escalada és entretinguda, i la part final és més fàcil. Poc recomanable.

Shaolin Fantastic (V+): via poc interessant, segona la meva opinió, tot i que els primers metres siguin entretinguts, verticals i amb repisetes. Després trobem alguns blocs, alguns d'ells fixats amb resina, i just a sobre de la gran repisa hem trobat una roca totalment separada, amb perill de caure sobre l'assegurador. La segona part és rara i té un pas més complicat al final. Poc recomanable.

Grandmaster Flash (6b, segons criteri propi): via que comença en placa i evita lleugerament un gran sostre, gairebé al costat de la via de l'esquerra, i que té un pas atlètic i a bloc on la millor presa és un bloc reforçat amb resina, que el més probable és que caigui algun dia, juntament amb l'escalador. També trobem un altre tensor metàlic. La segona part és vertical i més fàcil en general. Recomanable.

En definitiva, i únicament segons la meva pròpia i personal opinió, les vies intenten aprofitar d'una manera una mica forçada aquest tros de paret que encara restava verge, i que si comparem amb els sectors "clàssics" que hi ha a l'esquerra d'aquest turó no tenen res a envejar-li. Tot i això, hi ha alguna via interessant. Aneu amb compte perquè les vies encara són brutes de sorra, i es pot trencar la roca i algunes preses. Seguirem explorant...



Setembre 2017

Turó de Cal Beco - Sector Antípodas

Quan em pensava que se m'estaven acabant les vies al Turó de Cal Beco, va i n'apareixen de noves. Així que me n'hi vaig amb la Ruth a tastar les vies del nou sector Antípodas, que ja havia ullat des de baix l'última vegada que havia vingut. És un nou subsector amb unes 18 vies (almenys les que he comptat i contrastat amb el post del Fernando). Vies verticals, d'uns 15-20 metres, equipades amb parabolts majoritàriament, i amb roca típica de la zona. Les ressenyes les podeu trobar a la nova guia de Barcelona y alrededores i també al bloc Espacio, Amor y Locura, que podeu veure aquí.

Això és el poc que hem pogut fer:

Antípodas (6a): comencem per la via que dóna nom al sector, i resulta que ens trobem una roca bastant bruta, que es trenca una mica. Tot i això es deixa escalar, i al final s'ha de superar un petit desplom, amb bona presa, fins a la reunió. Poc recomanable.

Tassie for ever (6a): segueixo per la via de l'esquerra de l'anterior, més curta, que va per una marcada fissura, una mica bruta encara. Arribo sense gaire problemes on se suposa que hi hauroa d'haver la reunió, però no la trobo, no hi ha res de res després de l'últim parabolt, així que segueixo fins a buscar la via Antípodas per baixar des d'aquesta. Després he mirat tant el llibre del Luichy com les ressenyes del Fernando, i les dues diuen que hi ha reunió, però jo no l'he trobat pas. Poc recomanable.

Cantamañanas (6a+): anem un xic més a l'esquerra, i començo aquesta via, que va per placa amb un pas a la primera meitat una mica més dur, de preses més aviat petites, però la roca és molt més bona. Un cop superat segueixo fins a la reunió. Recomanable.

Broken Tree (6a+/b): seguim i em poso en aquesta altra, per pujar la dificultat. Bàsicament té un pas de bloc a l'inici, amb una bona llastra, i la resta és bufar i fer ampolles. Recomanable.

Després que la faci la Ruth, es posa a ploure i ens veiem obligats a desmuntar, i marxar, perquè no té pinta que pari. Quina llàstima, perquè hauríem pogut fer algunes vies més. Haurem de tornar, doncs. La primera impressió del subsector ha estat bona, però queda lluny de la qualitat de les vies del Turó de Cal Beco, aquestes són més modestes.



Juliol 2017

Les Casetes Oest

Feia temps que volia conèixer el sector de l'esquerra de tot que en Luichy anomena Les Casetes, que té una quinzena de vies, i que és completament diferent al que el mateix autor anomena el Turó de Cal Beco, per diversos motius. Per començar el grau, que és més alt, la orientació és oest i sud-oest, i la roca és molt diferent, vertical, lleugerament desplomada i amb minixorreres com a punt més característic. S'hi ha d'anar ben d'hora a l'estiu si es vol escalar a l'ombra, ja que a les 13h el sector ja comença a estar a ple sol. Nosaltres hem arribat força tard, i només hem pogut fer dues vies.


Pan de higo (6a+): via curta però exigent, física i una mica tècnica. Inici vertical en bona presa, després et fa flanquejar cap a la dreta fins a trobar una altra fissura, i un cop a dalt trobem la reunió a l'esquerra, una mica incòmode de xapar. Per ser la primera, he acaba amb els braços una mica inflats. Recomanable.

9. ?? (6b+): anem una mica més a l'esquerra, i just a l'esquerra de la via Vashta Nerada trobem aquesta altra, que a la nova guia de Barcelona i alrederores (2017) és la número 9. Via que va ben recta, per terreny totalment vertical i inclús lleugerament desplomat, amb passos fins, sobretot al començament. Tècnica i amb preses diverses, et fa escalar sense descans, mirant les millor preses i la millor col·locació. A mi m'ha costat, però poc a poc he anat pujant i he arribat a dalt encadenant bastant cansat. El grau no és com al Turó de Cal Beco, sinó tirant més cap amunt. Molt recomanable.

Cova

Tot i no haver-nos quedat a escalar a la Cova, he pogut conèixer-la i fer unes fotos. És impressionant, ple de minixorreres i ben desplomat. Hauré de tornar per provar les vies.

Turó de Cal Beco - Rototom

Com que el sol ens estava fregint, hem vingut fins al Rototom a buscar la preuada ombra, i a encadenar algunes vies que tenia pendents i altres que no havia fet.

L'Ésser del Mil·lenni (6b): la via de més a l'esquerra de les tres que hi ha molt aprop, té un pas molt fi cap a la tercer i quarta xapa, que m'atreviria a dir que és de més de 6b, ja que el canto bo es troba molt lluny i jo he fet un bon dinàmic. La resta de la via és molt més fàcil, i la part final va per una petita panxa amb bon canto. Molt recomanable.

21. ?? (6a+/6b): la via del mig l'havia fet fa temps i se m'havia resistit el pas de dalt, uns metres abans d'arribar a la reunió. En la primera repetició m'ha passat el mateix, ja que no he vist el pas i arribes allà sense trobar mans, tot és romo o molt petit. Finalment he pogut sortir però amb dificultats. Un cop baixant m'ho he mirat i he trobat la manera de fer-ho, així que he fet un altre intent. Aquest cop, agafant el petit mugró amb la dreta i pujant molt la mà esquerra, m'ha sortit gairebé com si res, així que ja li he trobat el color, però diria que és més que 6a+ almenys aquell pas. Després el Jose ha anat pel diedre i l'ha acabat així. Recomanable.

22. ?? (6a+): i la via de més a la dreta, que va tota l'estona per la dreta de la línia de la corda, té passos molt entretinguts, sempre amb bona presa, per la placa fins a dalt de tot, que ataca el desplom en diagonal cap a l'esquerra, a buscar la mateixa reunió que la via de la seva esquerra, cosa que no té massa explicació. L'he trobat molt bonica, i per tant la recomano molt.

 

Lamentaciones (6b+): aquesta l'havia provat de segon l'últim cop, i li vaig veure el pas, però no pas pel mig com deu fer la majoria de gent, on les preses són molt petites i estan molt sobades. No, jo l'he fet lleugerament per la dreta, posant peu dret en diedre i amb la mà esquerra a buscar una fissura. Un cop aquí, pujar peu esquerre i cap amunt. D'aquesta manera considero que la via és 6b+. De baixada he provat el pas per l'esquerra i he trobat dues maneres de fer-lo, però les dues més dures que la primera. Molt recomanable.

14. ?? (6b+): faig també la via que va per l'esquerra de l'anterior, que no havia provat mai. L'inici és una placa amb passos molt allunyats, d'escalada totalment morfològica. És qüestió de pujar peus tot el que es pugui, i en equilibri allargar un braç (jo ho he fet amb el dret) i agafar la presa, i si tens la sort de ser llarg millor que millor. Després ja és més fàcil, i la resta de la via és un regal, de 6b o menys. Molt recomanable.

Matsya Nyaya (6b+): es comença a fer fosc, però encara ens queda temps d'una última. Aquesta té un inici bastant dur de bloc, però si li fots ganes es treu bé, allargant el braç i pujant peus ràpidament. Un cop a la repisa, la via és una excursió continuada de bons cantos, superant dos desploms suaus. Molt recomanable.

Turó de Cal Beco - Antípodas

Mentre esperava que escalessin els companys, he anat a visitar el subsector Antípodas, que es troba a 5 minuts a peu del final del Rototom, després de passar una construcció que sembla una espècie de magatzem o refugi. La paret té unes 15 vies, entre el V i el 6b, i entre els 15 i els 20 metres, amb una roca que està per estrenar i unes vies que semblen prometre bones escalades. Hi haurem de tornar, doncs.

Maig 2017

Acudeixo al Turó de Cal Beco per anar guixant vies i per passar una bona estona en companyia de novells escaladors.

Turó de Cal Beco - Wild West

Taràntula (6a+/b): via ben vertical i contínua, amb un pas estrany cap a la meitat que et fa anar cap a l'esquerra i després a la dreta, una mica incòmode. Però si t'hi poses bé es supera i la resta és anar fent. Recomanable.

Totems (V/+) (via d'autoprotecció, sense expansions, feta en top rope): via molt entretinguda i bonica, seguint la lògica de la fissura arriba poc a poc fins a dalt de tot en una escalada agradable i plaent. Molt recomanable.

D'aquest sector, només em queda fer la Tot friends (6a), també d'autoprotecció. Llàstima que avui no tenim temps, però un altre dia serà, segur!

Anem cap al Rototom, on faig la via:

1 + 1 = 3 (6a/+): l'entrada de la via és compartida amb la Pijus Magnificus, a la seva dreta, però a partir de la primera xapa se'n va cap a l'esquerra descaradament, amb una travessa gens fàcil, cosa que la fa més dura que 6a, al meu entendre. Un cop passat el flanqueig, amb poques mans, encarem la resta de la via amunt per terreny més fàcil, fins anar a buscar la reunió al costat d'una fissura. Recomanable.



Abril 2017

Una altra visita a Les Casetes, aquest cop amb la Tere, el Maiden i el Nacho. Els proposo d'anar al sector Wild West, i els sembla bona idea. Això és el que he fet:

Turó de Cal Beco - Wild West

Barry Guai (V+): comencem a escalfar per aquesta fàcil via, que té molt bones preses, i que va resseguint per la dreta un gran bombo. Evita un sostre una mica per la dreta, i ofereix una escalada plena de preses bones. Recomanable.

Sex bomb (6a): la via de la seva dreta, i amb la qual comparteix reunió, és una mica diferent. Té una entrada de bloc, i després progressió una mica vertical amb bones preses, sense massa dificultats. Molt recomanable.

Inés Rosales/Robles (6b): anem una mica més a l'esquerra a buscar la teca. La via de més grau del dia s'ha de fer ara, quan estàs fresc. Marca 6b/+ en ressenyes, però a mi m'ha semblat un 6b valliranenc. El grau es concentra a la placa de la meitat, lleugerament desplomada, amb regletes més aviat petites, però evidents en tot moment, i d'anar fent. Més amunt es tomba una mica i es suavitza. Molt recomanable.

Red, red wine (6a+): a la seva dreta hi ha aquesta altra, una via rara, rara. Amb un començament molt terrós i ple de vegetació, m'ha semblat una via poc agradable. Els passos no són gens clars, i escalar-la m'ha resultat una mica confús. Preses i moviments estranys, poc coherent. Però la roca és així de capritxosa. Tot i així, l'he pogut encadenar sense massa problemes. Poc recomanable.

Lucky man (6a+): i una altra més a la dreta trobem aquesta altra, que té més d'encant. Escalada fineta en alguns passos, però de placa molt agradable, al costat del diedre, sense massa dificultats. M'ha tret el mal sabor de boca de l'anterior. Recomanable.

Esperant asseguts (6a): via totalment de diedre, molt fàcil, excel·lent per practicar aquesta tècnica d'escalada. Tots els peus, almenys, són bons o molt bons, i les mans gairebé també, i sinó és qüestió de fer oposició. Escalada molt divertida, tota l'estona amb les cames en oposició. Al final un passet més fi per anar cap a R. Molt recomanable.

Climb-maniacs (6a+): i aquesta és la última via (perquè hem de marxar, que sinó..), i m'ha agradat força també. Va per la placa de la dreta del diedre, que va desplomant una mica, i ofereix unes preses més aviat petites. Però sense complicacions, i després es redreça i es van trobant canto més generós. Molt recomanable.

I fins aquí el dia, seguim afegint vies a la col·lecció. Només me'n queden 3 en aquest subsector (dues que són d'autoprotecció i que hauré de fer de segon, si no aconsegueixo algú que vulgui fer-les amb ferralla). Fins aviat, doncs!

Març 2017

Turó de Cal Beco - Wild West

Avui amb la Laura li ha tocat el torn al subsector Wild West, ja que és on em queden més vies pendents de fer. Fa un dia esplèndid, així que ja ens va bé que no ens toqui massa el sol, i ja hem de començar a canviar el xip i fugir d'ell en comptes de buscar-lo. En aquest tros de paret, hi ha ombra fins les 11 o les 12, depèn de la via.

Hem fet les següents vies:

Escalo-Frío (V+): via bastant de placa, lleugerament tombada, amb escalada d'anar fent, trobant coses bastant bones. Poc a poc es va enfilant fins a l'últim pas més fi amb una roca bastant diferent, en diagonal a l'esquerra per muntar reunió al costat del marcat desplom. Recomanable.

Schhol (V+): just a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra via, molt semblant, però que acaba a l'altra banda del desplom, a la dreta. No recordo gaire cosa més, cosa que vol dir que poca cosa a destacar (roca semblant a les del subsector). Recomanable.

Super Llastra (6a): aquesta via ja té més caràcter. Comença per una placa tombada, i poc a poc la cosa es va posant vertical. No te n'adones de la super llastra fins que no l'has passat, i en el meu cas ben bé pel mig, però també es pot aprofitar la seva espectacular fissura de la dreta. Segueix vertical amb canto més o menys generós, i ràpidament fins a la R. Molt recomanable.

Kiss (6a+): aquesta via, ressenya en mà, pot donar lloc a confusions, perquè no va ben bé per on marca la línia de la ressenya, sinó que va una mica més per l'esquerra, així com la Climb-maniacs. La via és molt xula, amb una primera part discontinua de blocs i fissura, després un petit desplom i un breu tram de placa més fina, i segueix per una sèrie de passos mig desplomats i pel mig d'una fissura vertical i estreta, amb blocs diversos, per finalment atacar un gran esperó per l'esquerra. Escalada atlètica i divertida. Molt recomanable.

I fins aquí el dia d'avui, ben entretingut i agradable. Aviat més!



Tornem a Les Casetes, avui amb l'Haizea, que només disposem del matí, per seguir guixant vies a la ressenya. Cada cop me'n queden menys.. Avui tornem a la Placa Ecològica, ben a prop del camí d'aproximació, i cap al final del matí al Vegetarian (just al costat).

Turó de Cal Beco - Placa Ecològica

Eli (6a): via curta i vertical, amb bona presa en general, i bastant entretinguda. Recomanable.

L'Escletxa (6a): just a la dreta de l'anterior, té un pas de desplom que es fa bé, i després amb bon canto en general però una mica rar. Recomanable.

Velociraptor (6b): aquesta la tenia pendent encadenar, ja que l'últim cop la paret estava mullada per les pluges del dia anterior. No em sembla gaire més fàcil en aquestes condicions, però aconsegueixo acabar-la de seguit. Molt recomanable.

T. Rex (6b+): i aquesta altra, la més dura del subsector, també havia de caure. Faig un primer intent, i veig que el pas està clarament a la part de dalt, en una fissura on has de fer un joc de mans entretingut i complicat mentre vas cap a l'esquerre, i amb no gaire bons peus. El primer cop no ho veig clar i reposo. A la segona va la vençuda, ja coneixent els passos, surt sense gaires escarafalls. Molt recomanable.


Turó de Cal Beco - Vegetarian

El Viejo Pop (6b+): tenia aquesta via pendent, que en ressenya del Luichy assenyala 6b+, i comença amb un bon desplom, i segueix més amunt vertical. La provo i l'entrada de desplom se'm resisteix, més o menys entre la segona i la tercera xapa. Té mans, però s'han de col·locar bé, així com els peus. Descanso, i segueixo. La continuació és bastant fàcil, fins a la R. Així que després li faig una altre intent, i l'acabo traient. Molt recomanable.

Tovarich (6b): i ja no sé si seguir escalant o deixar-ho per avui, però el fet que aquesta via estigui just al costat fa que no me'n pugui resistir. Té una entrada bastant dura, i la resta de la via és molt plaquera i mantinguda, amb alguns passos delicadets. Però es deixa fer, poc a poc, fins a dalt de tot. Molt recomanable.

I ara sí que pleguem, ben satisfets! 6 vies encadenades, amb dos repeticions. No està gens malament per un matí! Fins molt aviat!



I un altre cop, per no faltar a la cita d'un cop al mes a Vallirana (com vinc fent últimament), venim a fer una matinal amb la Clara. Aquest cop la zona escollida és l'anomenada Placa Ecològica, on encara no he fet cap via, tot i ser la més propera al camí d'aproximació. La nit anterior ha estat plovent basant, però quan arribem ja s'està començant a assecar la paret, i comencem a fer vies que no estan mullades. Això és el que hem fet:

Turó de Cal Beco - Placa Ecològica

L'últim buril (6a): via curta i fàcil, roca molt bona i passos molt evidents. Genial per escalfar, tot i l'efímera escalada. Recomanable.

Matador (6a+): a la dreta de l'anterior trobem aquesta altra, una mica més picant. Bàsicament per l'entrada de panxa amb pas de bloc amb bona presa que té i algun pas més fi cap a la meitat, de regletes. Per la resta és de l'estil de l'anterior, amb la que també comparteix reunió. Recomanable.

Velociraptor (6b): tornem una mica a l'esquerra i tenim aquesta atractiva via, perquè és veu plaquera i és més llarga que les anteriors. La primera meitat molt disfrutona, fineta però d'anar fent. I un cop arribo a la repisa, veig que la fissura que té està tota xopa d'aigua, i goteja i tot. Descanso una mica i m'ho miro bé, a veure si puc sortir obviant la fissura. Ho miro bé i per sort es pot anar una mica per la dreta amb preses més justes, però assequible pel grau. Potser fer-la en aquestes condicions la converteix en un 6b+ (?). Un parell de passos i ja millor cap a la reunió, passant el terreny mullat. L'hauré d'encadenar en condicions eixutes. Molt recomanable.

Don Demetrinco (6b+): i més a l'esquerra encara, hi ha aquesta altra, que s'inicia per una espècie de diedre, segueix per una placa i va a petar a sota un sostre bastant impressionant. La primera part és molt fàcil, i la part més complicada es troba un parell de metres per sota el sostre (més que no pas superar aquest), on amb mans romes no gaire bones has de pujar peus a una bona regleta i equilibrar-te just a sota el sostre. La sortida d'aquest no m'ha semblat molt dura, té bones mans i un cop agafades és tibar-li. L'encadeno al segon intent, sense gaires problemes. Molt recomanable.

I aquí s'acaba el curt matí, de tornada a casa, i prou contents!



Febrer 2017

Ja feia un mes aproximadament que no anava a Les Casetes, així que tocava tornar-hi per seguir amb la llista de vies. Avui les últimes 5 vies per encadenar del subsector Pasovich són l'objectiu, més una del Vegetarian. Ens ajuntem unes quantes i som-hi a tibar una mica!

Arribem molt d'hora, i encara fa força fred, perquè el sol sembla que no vol sortir avui, però ens posem a escalar, i a poc a poc la temperatura va tornant-se més agradable.

Aquestes són les vies fetes, per ordre:

Turó de Cal Beco - Pasovich

Macaco (V+): via per escalfar, que m'ha sorprès perquè té alguns passos força fins que no m'esperava. Entre això, que era la primera i que feia una mica de fred, m'ha costat més del que em pensava, però ha anat sortint poc a poc. Recomanable.

Jo (dreta) a la Macaco (V+) i Haizea (esquerra) a l'Atila (V)

Tinder Sorpresa (V+/6a): també aquesta de més a l'esquerra, amb aquest nom tan curiós, que comença per una fissura vertical molt bonica que es pot fer mig en bavaresa, però amb les cames obertes, i més amunt també és força divertida. Fa una mica de ziga-zaga, per evitar el desplom, i és recomanable posar un parell de cintes llargues. El final molt bonic. Molt recomanable.

Andrea i Jordi a la Tinder Sorpresa (6a)

Rockolomia (6a+): més a la dreta trobem aquesta altra, que comença a l'esquerra de La Cabra (6a) i segueix recte i una mica per la dreta d'uns blocs. La variant de l'esquerra està desequipada. En general s'ha de mirar bé els passos, però sense massa problemes. Molt recomanable.

Final Feliz (V+/6a): tornant una mica a l'esquerra faig aquesta via perquè l'altra vegada que la vaig fer al final me'n vaig anar cap a l'esquerra a la Tinder Sorpresa (6a), i aquest cop l'he d'acabar per la reunió comuna amb la de l'Atila (V). Té un passet delicat a mitja via, que no recordava, però si t'ho penses bé es fa sense massa inconvenients. Recomanable.

Fandango (6a+): i ja més a la dreta tenia pendent encadenar aquesta, que l'últim cop la vaig fer per escalfar i el pas clau se'm va travessar. Aquest cop, però, més calent i previngut, el faig sense cap problema, anant a buscar les preses que toquen. Molt recomanable.

Turó de Cal Beco - Die-Dron

Els altres fan La Clàssica (V+) i la Gromek (V) mentre jo estic amb els meus objectius.

Turó de Cal Beco - Vegetarian

Trabuco 2.0 (6b): i ja per acabar, el colofó del dia és aquesta via que tenia moltes ganes de fer, però que em feia cert respecte per les seves característiques visuals, és a dir, que des de baix es veu xunga. Però pel grau m'hi havia de posar, així que avui era el dia. En resum, la dificultat de la via es redueix a un parell de passos en cert desplom, cap a la segona meitat, en que tens mans no gaire bones i s'ha de fer un dinàmic a buscar una mà mig bona per poder agafar una altra esquerra més bona, i prou, mentre intentes fer servir els peus de la millor manera possible. Des de baix es veu difícil, però s'hi ha de posar ànims. Jo m'ho he pensat una estona, però he seguit i l'he encadenat. Molt recomanable.

I fins aquí, un altre dia excepcional a Vallirana, com la majoria de dies que he vingut a aquesta fabulosa paret. Cada com em quedem menys vies per fer, ara mateix una quarantena. Piano, piano..

Gener 2017

Turó de Cal Beco - Pasovich

Després de tants dies seguits escalant, m'entra el mono al cap de dos dies de no tocar la roca. A qui li puc dir? A algú que segur que no falla: la Clara. Eureka! Li proposo d'anar a Les Casetes, a Vallirana, i concretament al subsector Pasovich, on tinc 6 vies pendents per fer. Accepta de seguida, també li agrada molt aquesta roca. Així que som-hi!

Arribem cap a les 10h, i fa un dia bastant tapat, però no ens ho pensem gaire i comencem a escalar. Això és el que ha sortit:

Fandango (6a+): comencem per la via més fàcil de tots els objectius d'avui, i no és menys que aquesta. Des de baix sembla assequible, sobretot la primera part. Ens hi posem amb fred a les mans, i ens costa agafar la sensibilitat necessària. La primera placa és molt fàcil, que es pot fer una mica seguint la fissura per la dreta (com la Clara) i recte per la placa (com jo). Un cop arribats a un replà una mica irregular la cosa es complica. Placa ben vertical i amb les preses justes, i amb un xapatge bastant dur i incòmode. Aquesta part ens fa tibar molt, i jo cometo l'error d'agafar-me a la cinta per xapar. Però segueixo amunt, bastant popeye, fins a la reunió. Quasi no em sento els dits, i la via és massa dura per escalfar, així que tocarà fer-la un altre dia més calents. Tot i així, recomanable.

Després de passar el pas clau de la via Fandango (6a+)

BB King (6b): a l'esquerra de l'anterior tenim aquesta altra via. La primera meitat és semblant a l'anterior, però amb un tram mig tombat més finet, que es pot resoldre de dues maneres: per la dreta, seguint una fissura amb tècnica de bavaresa (com ha fet la Clara) o recte, amb un pas més llarg cap a unes bones mans, després de pujar bastant els peus (com he fet jo). Després d'això ve un replà que ens porta cap al tram final, de placa vertical amb regletes molt fines de dits, però que es deixa fer amb bona tècnica fins a la reunió. Aquest tram i el del mig m'han agradat molt. Encadenada pels dos genialment. Molt recomanable.

Jo fent el pas recte per la placa tècnica de la via BB King (6b)

Moby Dick (6b+): a l'esquerra de l'anterior tenim aquesta via, que serà el nostre objectiu més dur d'avui. Aquesta via ja l'havia fet el juny passat, però llavors em va semblar molt dura, sobretot pel tram inicial de fissures, que vaig trobar molt polit i relliscós. Així que la cosa pintava complicada. M'hi poso pel començament de diedre fàcil, i poc a poc començo a arribar al tomàquet, quan la cosa es posa més vertical. Vaig trobant els passos de manera bastant natural, buscant els millors peus per ajudar en la progressió, i intentant portar les mans el més amunt possible per no entretenir-se, i em surt molt bé. Per sorpresa meva arribo al final del tram amb èxit, i ja surto fàcilment a la repisa. Després ja ve un tros més fàcil i altre cop la cosa es torna a complicar, doncs ve una panxeta però que surt força bé, gràcies a les bones mans. Al sortir ja tram de placa fàcil, però vaig tan cansat que m'ho he de prendre amb calma i descansar els braços per anar pujant, fins a la reunió i quina alegria! Boníssim encadenament que em deixa molt content. La via és genial, dura, diversa, exigent, i molt fanàtica. Tinc la teoria que la sobamenta canvia molt si no fa calor. Molt i molt recomanable.

Superant amb passos llargs i tècnics el tram inicial de la Moby Dick (6b+)

La Clàssica (V+/6a): com que ens hem cansat força a l'anterior via, busquem alguna cosa més tranquil·leta. Desconeixia l'estat d'aquesta via, perquè pel nom semblava que s'hauria de fer amb assegurances flotants, però des de baix veiem que està equipada amb material divers (ponts de roca, un tascó excèntric, dos friends i 3 espits concretament). Això fa que la via sigui molt divertida i entretinguda, vas trobant les diferents assegurances i la via es deixa fer sense massa inconvenients fins a dalt. Recomanable.

Grimpant aquesta via tan original i Clàssica (V+)

Fenix (6b): ja portem unes quantes vies, però les ganes encara no decauen, i ens posem a aquesta altra, també pendent. L'hem vista abans fer a uns companys i sembla una mica dura. M'hi poso i començo a gaudir des del començament, em noto molt àgil. Té un parell de passos de recol·locar les mans i el cos, però per la resta són regletes petites però bones, en verticalitat i que et fa tirar amunt sense entretenir-te gaire. Després se'n va una mica cap a l'esquerra a trobar un bombo que es passa fàcil i ràpid amb bones mans, i ja som a la R. No sé si sóc jo que estic molt desimbolt, però em sembla fàcil i tot el 6b. Molt i molt recomanable.

Tito Traversa (6b): abans de marxar tinc temps de fer aquesta altra via, que ja és la última que encara no he fet de la zona. M'hi poso ràpidament. Ja havia encadenat fa temps la via Flipona (combo Pasovich-Traversa), però encara no havia fet aquest començament original de la via. Em sembla de tràmit per anar a buscar allò realment divertit de la via, que és el diedre tècnic d'anar fent amb passets de cames en X i regletes petites per les mans, que fa gaudir molt. Després a col·locar-se sota el sostre i sortir sense complicacions fins a la reu. Cal recordar el trist nom d'aquesta via, i rememorar la tràgica mort del jove i prometedor escalador Tito Traversa en les circumstàncies que es va donar. Una via molt recomanable.

El dia d'avui ha estat quasi perfecte, ja que he encadenat totes les vies que hem fet excepte una, la primera, cosa que explico pel fet de tenir un pas molt dur i exigent com per fer-la per escalfar. També tenint en compte que no n'havia fet cap abans, excepte una també, la Moby Dick, així que la majoria són encadenaments a vista. Les sensacions que he tingut són molt bones, i no m'he sentit absolutament cansat al final de l'escalada. Cal seguir aquest bon ritme i amb aquesta motivació per arribar a ser un bon guerrer de la roca, eh, Clara! ;) Gràcies pel dia!!

Desembre 2016

Turó de Cal Beco - Rototom

Avui, tot i ser dia festiu en que teníem dinars familiars, el matí és ben aprofitable! I se'ns acut treure'n partit anant a fer unes vies a Les Casetes. L'objectiu d'avui és diferent, tenint en compte que no tenim gaire temps. Avui ens proposem fer poques vies i tirant a difícils. Projectes d'un dia, es podrien dir haha! I així ha sigut! Més o menys..

Aquí teniu el resultat:

Rasta is One (6a+): bé hem de començar a escalfar per alguna via, però de les fàcils del sector les he fet totes, i no m'agrada repetir vies ja encadenades anteriorment. Així que la més fàcil que em queda és aquesta. No és el que faria per escalfar, però és el que hi ha. Ja l'havia fet un dia sense poder encadenar, així que avui toca. Com que estic molt fred, en el pas clau decideixo descansar i mirar-m'ho. El pas és entre la tercera i la quarta xapa (si no m'equivoco), en un pas delicat en que has d'agafar una presa molt petita amb una pedra que sobresurt amb forma de punxa. Després hi ha una regleta molt fina amb dreta, però s'ha d'anar cap amunt a buscar quelcom més bo. Després de descansar surt sense massa problemes, i la resta de la via millora molt a partir d'aquest punt, succeint-se uns passos amb bones mans i peus en general, que et fa gaudir molt de l'escalada, i fins a la R sense problemes. No em queda cap més remei que fer un altre "pegue", aquest cop sí, el de l'encadenanent. Molt recomanable.

Línia de la bonica via Rasta is One (6a+)

Sunsplash (6b): just a l'esquerra de l'anterior, hi ha aquesta altra via que també tinc pendent. Però aquesta no l'he fet mai. Anem a veure què tal.. Començo a pujar, per placa amb regletes molt guapes, sense problemes, fins que arribo a un desplomet, que em fa dubtar una mica. Després de mirar-m'ho trobo bones mans, però no veig gaire clar el que hi ha més amunt, així que li dic al Paco que em pilli. Ell em pregunta si n'estic segur, i tonto de mi li dic que sí. Després de descansar resolc el pas sense gaire problemes, a dalt hi ha unes manasses de caldéu. Després de passar la panxeta la cosa et torna més fàcil, i passeig fins a la reunió. Així que toca un segon intent, que evidentment no em costa gens encadenar. Una menys! I molt recomanable.

Nacho abans de la panxa de la via Sunsplash (6b)

Lamentaciones (6b+/6c): i ja que uns companys s'han posat a muntar aquest viote com a projecte, no està de menys fer-li un intent. Com que ja vaig prou cansat, i el meu objectiu és simplement veure què tal és la via, decideixo fer-la de tope. La primera part de placa resulta ben fàcil, de regletes guapíssimes. Un cop al diedre tombat, la cosa es complica. T'ho has de mirar molt, pujar els peus en quatre passos i amb les cames ben obertes, i d'aquí cap amunt, amb un bon esforç. Espectacular! M'ha agradat molt, i la veig totalment assequible per fer-la de primer, però un altre dia, que avui hem de marxar. Haurem de tornar, perquè ningú ha aconseguit encadenar-la. Ja tenim un projecte! Molt i molt recomanable.

Marc pujant per la via Lamentaciones (6b+)

Paco arribant al pas difícil de la via Lamentaciones (6b+)

I fins aquí el curt però intens dia. Molt satisfet amb els encadenaments, tot i que hagin estat en el segon intent. I també molt content per haver descobert aquestes vies tan boniques! La via és teva!

Turó de Cal Beco - Oyoyoi

Avui el Jordi i jo teníem el matí lliure, i volíem fer una tibadeta de tranquis, sense sortir de la nostra zona de confort, o com a mínim de la zona d'aprenentatge propera, ja que entre que jo estic fet una sopa, i el Jordi que s'està recuperant d'una operació recent al canell, no cal forçar. Així doncs, avui la intenció és fer unes quantes vies dins el nostre grau consolidat, sense massa expectatives que aquestes.

Les Casetes ens oferia aquesta vista assolellada a primera hora del matí

Així que hem decidit anar a Vallirana, zona propera a Barna, molt coneguda per nosaltres, a ratllar vies de la ressenya. I un subsector ideal per a això és l'Oyoyoi, ja que té 7 vies entre el V i el 6a+, i un 6c+ que queda fora del nostre abast. El subsector es compon d'una paret poc alta, de màxim uns 15 metres, amb el calcari típic de Les Casetes, amb una panxa desplomada al costat dret. En general les vies es veuen bastant recents, i per això alguna presa encara està una mica bruta, però l'adherència és molt bona. La majoria de vies ens han agradat entre bastant i molt, tot i ser curtetes.

Ressenyes del Fernando

Hem fet, per ordre, les vies:

Sense nom (V): primera via del subsector començant per l'esquerra. Via facileta, ideal per escalfar, tot i que fa un sol deliciós. Segueix un seguit de ressalts en terreny una mica irregular, i a mitja via comença un petit diedre cap a l'esquerra, fins a la reunió en petit desplom cap a la dreta. Els últims passos són molt bonics, amb bones mans. Recomanable.

Jordi acabant la via

Sense nom (V): a la dreta de l'anterior, té un començament més de placa, a la meitat s'ha de fer un pas de flanqueig a l'esquerra amb un cert equilibri, per superar un petit bombo, però amb bons peus i molt divertit. Després seguir recte amunt, fins a xapar la última expansió en una posició una mica incòmode, que s'ha de passar amb mans força amunt, i ja sense problemes a la R. Recomanable.

Jordi al pas llarg

Aumosta (V+): via semblant a les altres, amb una placa inicial fàcil, després es tomba una mica fins a un replà, i acabament de placa vertical amb bones mans, una mica desplomat. No recordo gaire cosa més. Recomanable.

Jordi encarant el petit desplom d'Aumosta (V+)

Cixí (6a+): com que ja portàvem unes quantes vies, hem buscat quelcom més exigent. Ens ha semblat que aquesta era la més dura del sector (sense comptar la Vampire slayer, 6c+). I no només ha resultat ser la més dura, sinó la més bonica i més ben aconseguida! Comença per una placa fàcil, fins arribar a una paret bastant llisa, però amb uns passos i uns cantos molt guapos. Et fa apretar força, ja que en algun pas les mans no són molt adherents, però trobem un seguit de passos exigents i molt entretinguts. Sense parar cap amunt fins al pas final, més fàcil però igualment divertit. Una via molt i molt recomanable!

A un dels passos clau de la via Cixí (6a+)

The Walking Drunks (6a+): via equipada amb químics. Tot seguit fem la del costat, que també sembla tenir uns trams de paret fina semblants a l'anterior. A mitja via se segueix un petit diedre una mica més a l'esquerra de la línia, amb algun pas de fixar-se més en la col·locació del cos, que exigeix més tècnica però no tanta pila. Sense massa problemes fins a la reunió. Una mica més fàcil que l'anterior. Recomanable.

Buscant equilibri en un pas tècnic de la via The Walking Drunks (6a+)

Via del Carles (6a+): a la dreta de tot hi ha aquesta altra via, amb un petit sostre que des de baix es veu imponent. A mitja via té un pas una mica més delicat, amb mans una mica precàries, però pujant força els peus es resol de sobres, i continua per una placa que acaba desplomant-se, amb passos i seqüències molt boniques, que inclouen al final un pas dinàmic després de xapar l'últim parabolt, que l'obliga a anar a buscar una mà boníssima amb dreta. Et fa xalar de valent. Dificultat semblant a l'anterior. Molt recomanable.

A un dels passos clau de la Via del Carles (6a+)

Calvin & Hobbes (V+): finalment, fem aquesta via per tornar a la calma, que va en diagonal cap a l'esquerra en terreny fàcil i després es posa recta amb passos molt entretinguts i assequibles, per acabar d'arrodonir una genial jornada matinal d'escalada al sol. Recomanable.

Jordi iniciant el tram recte de la via Calvin & Hobbes (V)

Per resumir, gran matí molt ben aprofitat i mantenint el nivell d'escalada consolidat, i descobrint un subsector força interessant encadenant totes les vies a vista al meu abast. Així que molt content! Això ajuda a curar el meu constipat, segur!

Octubre 2016

Turó de Cal Beco - Vegetarian

23:30h del dimecres, apunt d'anar a dormir. El Jordi em proposa d'anar a escalar demà al matí, i com no, a Vallirana. Accepto sense poder negar-m'hi, qui s'hi pot resistir? Decidim anar al subsector Vegetarian, on hi tenim pendents algunes vies.

Alpina (V+): Via força divertida per escalfar, que comença per una fissura que acaba en esperó, però que després hem de deixar anant cap a la placa de l'esquerra, fent un canvi del tipus d'escalada interessant. Recomanable.

Jordi escalfant a la via Alpina

Demonio verde recto (6b): Via popular de la zona, juntament amb la seva bessona Demonio verde esquerra, però que segueix recta, a l'esquerra d'un diedre amb fissura. Ens ha semblat una via espectacular, de 10. Un cop comences encarant la paret vertical, i sense pràcticament tocar la fissura, t'envia lleugerament cap a l'esquerra en un bonic i tècnic pas, per seguir a continuació en línia recta, on les preses més o menys bones i els passos tècnics es van combinant d'una manera que crea addicció. La via et fa tibar força de braços, i en el pas clau es fa notar. Un cop superat arribem poc a poc fins a la reunió, després de passar l'última cinta una mica per l'esquerra, amb una gran satisfacció. Recomanadíssima, i d'aquelles de repetir.

Jordi encarant la placa tècnica de Demonio verde recto

Maria (6a+): Via que tenia pendent d'encadenar, i que no recordava tant dura pel seu gran. Però la veritat és que resulta ser una via "rara", amb passos a vegades una mica difícils de veure, i alguna posició un pèl incòmode. No obstant, per sort no passa el mateix en el pas de desplom, que es llegeix molt bé i és agradable de fer, si trobes el pas a la primera. Recomanable.

Jordi mirant-se la panxeta de la Maria.

Namasté, variant sortida esquerra (6a+): Ja havia fet la via recta, i tenia pendent la variant que va cap a l'esquerra, passant pel minisostre característic. Malgrat el fregament que pateix la corda (no només de cintes sinó també de la roca), bastant important, val la pena fer-la una vegada, ja que el pas en flanqueig pel sostre resulta molt divertit, amb bones mans, descansos emocionants i exigència física. Per desgràcia, la reunió una mica rovellada. Proveu-la una vegada almenys.

Descansant al final del flanqueig de Namasté variant esquerra.

L'esperó del Kiku, entrada dreta (6a, orientada de V+): Per anar acabant ens acostem a aquesta nova via, que té dues entrades bastant diferents. Primer fem la fàcil, per veure què tal és la via. A la tercera xapa la cosa es complica una mica, ja que no ens resulta fàcil de veure, i la cosa desploma una mica. Però després de veure el pas seguim amunt sense problemes. La via és un ziga-zaga constant, passant d'un costat a l'altre, molt intermitent. La corda ho pateix molt, i a mesura que vas pujant cada cop costa més estirar-la. Una pena, realment. No obstant això, la via es mereix una visita.

L'esperó del Kiku, entrada esquerra (6b, orientada de 6a+): No satisfets del tot completament, em surt la curiositat de provar l'entrada de l'esquerra, de desplom d'aquells durs, durs. Són tres preses de mans que et fan suar, amb un dinàmic explosiu que et fa apretar al màxim. Em sembla més que 6a+, però un cop arribes a la intersecció amb l'altra entrada ja la cosa canvia, i segueix com he explicat més amunt. Per provar-la.

I ja hem de marxar, que la vida professional ens exigeix tornar a la rutina. Un matí ben profitós!

Turó de Cal Beco - Wild West

Tot i que ahir ja vaig venir a Vallirana, avui hi tornem. I per què no? Necessitem desconnectar de la vida real, i viure una estona de vida regal. 

Així que anem cap al flamant subsector Wild West, que segur que trobem la inspiració i la força per anar més lluny.

Aquí teniu les ressenyes dels equipadors (si no m'equivoco):

Comencem a escalar per:

Annabelle (6a, orientada de V+): Una via prou xula i llarga, amb una entrada un xic costosa amb pas exigent de preses laterals i alehop!. Poc a poc es va fent amb canto més o menys generós. Ens costa treure la son de diumenge tarda, potser.

Space Oddity (V+, orientada de 6a): Just a l'esquerra tenim aquesta bonica i divertida via, més agradable que la seva germana, i que trobem més fàcil i tot. Amunt amunt i metre rere metre de paret vertical una mica tombada arriba fins a la reunió, que entenc comparteix amb la via de l'esquerra en uns blocs sobresortits. O això o te'n vas a la reunió de la dreta. Per recomanar.

I oh! Potser el dia ens acompanya en el nostre ànim i decideix posar-se en el nostre lloc i ens deixa caure una minsa però suficient pluja per fer-nos marxar cap a casa, que demà serà un altre dia. I millor, segur! Fins a la propera!

Dissabte, què fem? Som-hi a escalar! Anem de matí i amb la intenció de passar-hi tot el dia. Objectiu: acabar ben satisfets i contents d'encadenaments.

Comencem pel subsector Die-Dron del Turó de Cal Beco, on hi tenia pendents unes quantes vies. Aquest és el resultat:

Gromek (V+): Comencem per aquesta curta i fàcil via, que no està malament, però l'equipament sembla una mica ziga-zaga. Fa el fet per posar-nos en situació.

¡La jodimos! (V+, orientada de 6a): Via a l'esquerra de l'anterior i molt semblant en grau i roca. Com que no em sembla més difícil que l'altra li poso un V+. També curta i ràpidament cap a baix.

My Way (6a, segons criteri propi): Anem una mica cap a la dreta, on hi ha un batibull de vies que es creuen i es descreuen, i no saps molt bé cap a on tirar (pots elegir al gust). Nosaltres ho hem fet de la següent manera: començant per la sabina, seguint recte amunt i acabem cap a l'esquerra seguint la fissura fins a la R. També es pot seguir per la dreta seguint els parabolts grocs i superant una panxeta. La via m'ha agradat força, la fissura és bastant bonica.

Die-Dron (6a+/6b, segons criteri propi): A continuació ens posem a l'inici d'aquesta via, que seguim lleugerament per l'esquerra en comptes de la dreta, i un cop a l'inici de la fissura, tirem cap a la panxeta xapant els parabolts grocs. També m'ha agradat força aquesta combinació, amb la panxa exigent.

Sleepy Bastard (6a+/6b, segons criteri propi): Ara tornem a començar per la via anterior però una mica més per la dreta, i ràpidament ens desviem lleugerament a la dreta buscant les xapes en línia recta cap amunt. Surt una via molt xula i exigent.

Una zona un xic confusa, però que ens permet fer la combinació que vulguem. Si no hem fet les vies com havien estat pensades, que algú ens perdoni.

Shrek (6b, orientada de 6a+): Una mica més a la dreta trobem aquesta bonica via, ja separada de les altres. Trobo que té un tram de placa molt fina, amb preses tipus regletes bastant petites, que et fan clavar bé els dits, i això li dóna ben bé un merescut 6b, al meu entendre. Llevat d'aquests metres de placa, la resta de la via es deixa fer sense problemes. Molt recomanable.

Korra (V+, orientada de 6a): Tornem cap a l'esquerra i fem aquesta agraïda i fàcil via. No sé si és que ja porto unes quantes vies dures per mi, que aquesta no em sembla tant com 6a. En definitiva, via molt maca i per gaudir sense patir.

Després de dinar alguna cosa, decidim acostar-nos al nou sector Wild West per tastar el gust de les vies d'aquest recent sector. Podeu  veure les ressenyes dels equipadors. I així ens va anar:

Reservoir Dogs (6a): Començar per aquesta va ser un gran plaer, ja que resulta una via molt maca. D'anar fent i ben llarga, per xalar metre rere metre.

Pulp Fiction (6a): Una mica més a la dreta, una altra d'en Tarantino. Aquesta, però, no m'ha agradat tant, ja que per començar has de superar un terraplè ple de terra i vegetació (com el seu nom indica). Aquí s'aprofita tot, noi, cada metre de roca! Tot i això, la via val la pena.

DEEP Resistència (V+): I ja acabem el llarg dia amb aquesta interessant via, un llarg diedre i quasi xemeneia que es va pujant bastant còmodament amb les cames en oposició. Molt recomanable pels amants dels diedrus.

I ara sí, després de 10 vies a l'esquena, s'acaba la jornada, i cap a casa a descansar! I amb una gran complaença, que no ens la treu ningú! Idò!

Podeu trobar les ressenyes actualitzades al blog del Fernando. Moltes gràcies per la feina!

Turó de Cal Beco - L'Escut

I tornem altre cop a Vallirana. És que aquest megasector no ens l'acabarem mai!

Avui proposo d'anar al subsector l'Escut, on hi tenia 5 vies pendents, després d'una visita que hi vam fer a finals de febrer, i en la qual vam fer les altres 5 vies que té. Així doncs, ens escapem una tarda feinera a gaudir un cop més d'aquest agraït rocam. Malauradament, tampoc tenim fotos :( Ens haurem de posar atents amb això de les fotos, perquè sinó queda una mica descolorit, però és el que hi ha!

Les vies que hem fet, per ordre, són:

Meteoro (V): Via facileta per començar que se'n va cap a l'esquerra seguint una línia de químics molt agraïda. El principal problema és desmuntar-la, però ens ha agradat.

Angela (6a): Aquesta via supera una petita panxa amb unes mans boníssimes, ideal per practicar els desploms curts. Molt divertida i agraïda en preses, també segueix una fila de químics. Avui xalarem amb les panxes!

Espacio intervenido (6a+): Via molt semblant a l'anterior en tipologia, però amb unes preses de mans no tan bones i evidents. Tot i això, són ben generoses i ens conviden a superar el desplomet amb gust.

The Unforgiven (6b): Aquesta via segueix la tònica de les anteriors, però un poc més complicada. Ja comença, després de passar un parabolt a 1 metre de la línia de la via (no xapeu o poseu una baga o algo!), amb un passet on t'ho has de mirar una mica, i segueix en placa fins arribar a la panxa. Bastant bona, però de grau més elevat que les anteriors. Cal anar per feina i no entretenir-se, sinó els braços es cansen. Superat el desplom, seguim en vertical anant una mica per l'esquerra abans de la reunió. Molt recomanable.

Pak Pakintosh (6a): I a la dreta de tot trobem aquesta atractiva via, curta però plaent. Via de diedre molt xulo, amb unes preses de fissura molt divertides, un pèl exigent però es va fent. Passat el diedre seguim per una placa per l'esquerra i ràpidament arribem a la reunió. Allò bo dura poc!

Un bon dia d'escalada en que hem practicat amb fruïció els desploms curts. Vallirana, We'll be back.

Turó de Cal Beco - Rototom

Ja fa uns dies que vam tornar a Vallirana, i altre cop al Rototom, que quan fa calor és l'únic tros de la paret on es pot anar a la tarda. Aquest cop tocava anar al racó de més a la dreta, que encara no havíem trepitjat.

Què dir d'aquest sector? M'estalvio explicar aproximacions, tipus de roca, etc, ja que això és ben sabut i es pot trobar fàcilment a Internet (i què coi, em fa mandra!). L'únic que diré és perquè penso que aquest és un lloc genial per practicar l'escalada pels que som de Barcelona.

1- Un fotimer de vies (més de 100 actualment).

2- A mitja hora de Bcn en cotxe.

3- Roca de molt bona qualitat (pel meu gust).

4- Vies de tots els tipus (placa, canto, panxes, diedres, xemeneies, etc, etc)

5- Orientació de Est a Oest (sol o ombra a decisió)

6- Aproximació i peu de via bastant bons

7- Equipament en general molt acceptable

L'únic, és a dir, l'únic inconvenient que li trobo és l'entorn en què es troba, molt aprop de la carretera i les fàbriques, amb el soroll i el paisatge desagradable que això comporta. Però els avantatges superen de llarg això.

Les ressenyes les podeu trobar desactualitzades al llibre Hotrock, i bastant actualitzades a un croquis que corre per la xarxa, així com també el del nou sector Wild West. Si algú els vol que m'ho digui i li envio. Encara hi ha vies que no he trobat en aquests, així que s'haurà de descobrir...

Les vies que hem fet han estat poques, degut al poc temps que teníem (tarda que ja es fa fosc més aviat) i que érem una cordada de 3. Però ben contents!

Martina (V+/6a, segons criteri propi): Via per escalfar que és molt nova, no surt ressenyada enlloc. Va per la dreta de la Babia, i jo li poso V+/6a. Sense gaires problemes, supera una petita panxa amb molt bones mans. Ideal per escalfar. No ressenyada a Hotrock.

?? (6a+/6b, segons criteri propi): A la dreta de la Martina, trobem un batibull de vies que no m'aclareixo gaire amb les ressenyes que tinc. Bàsicament hi ha tres vies, la de l'esquerra (entenc que és L'Ésser del Mil·leni), aquesta (al mig), i la de la dreta, que va per un diedre (amb els parabolts a la paret de la dreta del diedre), que no en sé el nom tampoc. Si m'equivoco que algú em corregeixi. Més a la dreta ja trobem la Jimi Hendrix. 

La via en qüestió va per l'esquerra del diedre, i en principi s'ha de fer per la placa, sense tocar el diedre. Es comença bé, però a la part superior té un parell de passos força complicats, sobretot el segon, en que les mans són molt dolentes (sense canto i gens adherent). Després de descansar i mirar-ho amb deteniment, surt el pas de fe amb una situació d'equilibri complicada. Aquest pas dóna el 6b a la via segons la meva opinió. També es pot provar per la dreta, aprop del diedre, però jo no la vaig fer així. No ressenyada a Hotrock (teòricament).

Rototom (6a): Aquesta via em va encantar, no m'estranya que doni nom al sector. Li poso el plus perquè és una línia sostinguda en el seu grau. Amb mans i peus evidents però que no et deixen descansar gaire, molt divertida i per xalar de valent.

Pol (6a+): Una mica més a l'esquerra trobem aquesta altra espectacular via, molt maca i força exigent en un pas una mica abans d'arribar a la reunió. S'ha de superar fent un bon dinàmic i confiant en la presa de mans, després d'una regleta petiteta. Molt guapa! Surt a la primera i amb molt bones sensacions.

Es fa fosc i per desgràcia hem de marxar. Però no dubteu que tornarem! (d'aquí a dos dies concretament hehe)