Esportiva a Perles

Escalada esportiva a Perles (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)


Març 2018

Perles és un poblet molt petit que hi ha al terme municipal de Fígols i Alinyà, al costat de la carretera L-401, entre les poblacions de Canelles i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell. En aquest indret s'aixeca imponent una gran i llarga franja de roca calcària gris. Per una banda, i d'esquerra a dreta, forma el Roc d'en Solà (on es practica via llarga i escalada esportiva), i l'Agulla de l'Alba, just a sota d'aquell. Per una altra banda, trobem el Roc d'en Betriu i l'espectacular Pont de l'Arc. I finalment el segueix el sector dels Roures, de parets més curtes.

El Roc d'en Solà

El que tractem en aquesta crònica és el sector d'escalada esportiva de la Roca de Perles o Roc d'en Solà, que està dividit en dos pisos, el de Dalt, i el de Baix, a més a mes de l'Agulla de l'Alba, que es troba just a sota del pis de Baix. Per arribar-hi l'aproximació és la mateixa: un corriol que surt en direcció a les parets just davant de l'entrada al poble, a l'altra banda de la carretera, fins que ens desviem per un o altre camí en funció de quin sigui el nostre destí.

Agulla de l'Alba des del sector de Dalt

La roca és en els tres casos el calcari gris, però trobem una escalada força diferent en cadascun d'ells. Per una banda, al pis de Dalt del Roc d'en Solà trobem vies força llargues (entre 25 i 30 metres), algunes d'elles una mica tombades, i escalada de cantells però també passos tècnics d'adherència, entre el IV+ i el 6c. Per altra banda, al pis de Baix trobem vies més curtes (entre 20 i 28 metres), on la paret és més vertical, i l'escalada és generalment sobre bones preses, fissures i algunes regletes, entre el V+ i el 6a+. L'entrada d'algunes vies és una mica apretada, i després predomina la continuïtat. En tercer i últim lloc, trobem l'Agulla de l'Alba, amb una roca vertical i preses en general més petites i punxegudes, i vies més curtes (entre 10 i 15 metres principalment), entre el V+ i el 6c. Tots tres sectorets estan molt a prop entre ells, i podem anar canviant de paret en funció del gust. L'orientació és sud en tots els casos, i l'equipament és molt bo en tots ells.

Ressenya extreta d'albert.castellet.cat

Roc d'en Solà - Dalt

Tatanka (IV+, 20m): via molt fàcil, tombada i amb força preses, on també haurem de treballar una mica amb l'adherència senzilla. Recomanable.

Mac Gregor a su pesar (V, 30m): via de l'esquerra de tot, llarga i molt disfrutona, amb un pas més vertical cap al final. Molt recomanable. Té una continuació de 10-15 metres més de 6b, que s'ha de fer amb cordes de via llarga o amb dos tirades.

Aquí un amigo (6a, 28m): via amb uns primers metres amb bona presa i fàcils, fins que les preses desapareixen i hem d'escalar amb moviments tècnics d'adherència i col·locació dels peus. Després anem a buscar la fissura i la seguim per sota fins a la reunió. He trobat el grau una mica apretat. Molt recomanable.

*hi ha una via nova a la dreta de l'anterior, de la qual desconec el grau, que travessa la gran fissura diagonal i segueix recte per la placa lleugerament desplomada.

Escola de Blues (6a+, 30m): finalment em poso en aquesta via. Per començar m'ha costat força trobar la primera assegurança, que és un buril antic i que es troba força amunt. La via segueix fins a un allunyament una mica preocupant, però per sort he trobat un pont de roca on he posat una baga i he seguit més tranquil, fins a una fissura diagonal, on la via comença a fer unes esses espectaculars, i la corda frega que dóna gust. He seguit una mica fins a trobar un pas força complicat, amb poca presa. L'he pogut superar i la via torna a fer ziga-zagues. A partir d'aquí ja no veia més burils, i he decidit penjar-me i baixar a treure dues cintes exprés perquè la corda no fregués tant. A partir d'aquí està equipada amb claus antics i rovellats, que et trobes de tant en tant, sobretot als últims metres, fins arribar a un clau que es troba a la mateixa alçada de la reunió de la via Joc de Mans (6c), on ja n'he tingut prou i he muntat reunió per desmuntar ràpidament la via. La via en si m'ha deixat mal regust de boca, així que personalment penso que és poc recomanable.

Es pot veure el fregament de la corda

Roc d'en Solà - Baix

Kamakus (6a): via amb una entrada bastant difícil pel grau, però que es pot superar una mica més còmode per l'esquerra. Després placa amb bon canto, fins arribar a un tram final més llis i una mica desplomat. Recomanable.

Lluna de mel (6a): via que té una reunió intermitja, fins a on el grau és de V+, i a partir d'aquí tenim 15 metres més verticals i amb bones fissures. Molt recomanable.

Boraviu (V+): via molt fàcil que segueix una ampla fissura de diverses formes i mides. L'he fet amb botes. Recomanable.

En aquest pany de paret també he fet i encadenat en anteriors ocasions la resta de vies: Noches de Bohemia, Alinyencs, Kalkaris, Boixeres i Lluïsors, excepte la via Fiona. Les millors són les de la part esquerra de la paret.

En general és un tros de paret molt bo per escalar amb el grau just, molt apte per a iniciació, practicar caigudes, amb vies força llargues, i la roca és molt bona, i encara no es troba gaire polida.

Agulla de l'Alba

En aquesta agulla he fet i encadenat en anteriors ocasions les vies Llum d'estiu, Kòmics, Pungina, Central, Baixa'm Baixa'm i L'Hermes. Entre totes elles, tinc especial predilecció per la via Pungina (6b), que puja pel mig de l'afilada agulla fins al capdamunt de tot. 

I com a curiositat, també trobem una via molt curta a la cara nord, just davant del sector de Baix, una via anomenada Pollua, graduada de 8a, de tan sols 6 metres i 3 xapes + reunió.

Vies L'avi trepador i Full equip a la Paret de la Codolosa

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya de Kpujo

Paret de la Codolosa

L'avi trepador a la Paret de la Codolosa (Collbató, Montserrat)

V, 85m

Característiques i informació general

Oberta per J. Santacana en solitari (2002)

Dificultat: V

Llargada: 85 metres

Equipament: equipada amb espits, rapelable.

Material necessari: 8 cintes exprés

Orientació: Sud

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Bona

Temps emprat: 2:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el vehicle a l'aparcament de la Salut, i agafem el torrent de la Font Seca, fins que trobem un corriol que puja cap amunt i a l'esquerra fins a la paret, una mica perdedor. 15 minuts

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via consisteix en tres tirades, ràpides de fer, que solquen la part dreta de la vistosa placa de la Paret de la Codolosa. Tres tirades fàcils i amb equipament a base d'expansions.

1a tirada (IV+, 30m): superem uns blocs grimpant, fins que arribem a la primera xapa, abans de superar una curta placa vertical, i després una altra més llarga, fins arribar a la reunió, a l'inici d'una altra placa vertical.

2a tirada (V, 25m): tirada més curta que les altres, que supera una placa vertical, buscant la millor roca d'aquest tram de paret. Finalment sortim per la dreta per situar-nos a la còmoda reunió en una gran lleixa.

3a tirada (V, 30m): comença cap a la dreta, superant un ressalt fàcil, fins a situar-se en un tram vertical, amb bona roca, i poc a poc ja arribem al cim de la via.

Descens: podem baixar fins al peu de via rapelant, fent un primer ràpel des de la R3 (es podria reforçar/millorar) a la R1 (50m), i d'aquesta a terra (35m).

Valoració general

Una via fàcil i ràpida de fer, ideal per a iniciació en vies llargues o per quan vols escalar de tranquis o tens poc temps. La roca val la pena, i el racó, tot i sorollós si trobem grups d'infants, és bonic.



Full equip (6a, 65m) a la Paret de la Codolosa (Collbató, Montserrat)
6a, 65m 


Característiques i informació general

Oberta per A. Crusat i A. Orgué (juny del 2007)
Dificultat: 6a
Llargada: 65 metres
Equipament: equipada amb parabolts, rapelable.
Material necessari: 13 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 1:30 hores

Aparcament i aproximació: el mateix que per la via L'avi trepador.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via consisteix en tan sols dues tirades, proposant una escalada plaent i amb una roca molt bona, passos bonics i sol a demanda. Perfecte per combinar amb altres vies veïnes.

1a tirada (IV, 35m): trams de ressalts successius, amb algun pas vertical i xulo.

2a tirada (6a, 30m): tirada molt interessant, per la qualitat de la roca, i perquè supera un parell de passos de panxa, curts i amb molt bona presa, i segueix per una placa molt entretinguda. Llàstima que la via no segueixi.

Descens: podem baixar fent un ràpel llarg de 60 metres, fins al terra, o bé dos ràpels.

Valoració general

Una via molt interessant, curta però bonica i divertida, fàcil i ràpida de fer, amb molt bona roca, bon equipament, i bon sol. Un goig escalar a aquest racó de Montserrat.

Esportiva a Can Jorba

Escalada esportiva a Can Jorba (Montserrat)


Març 2018

El Manantial

Avui he tornat a Can Jorba, després de força temps sense venir, aquest cop amb el Situ, que tenia mono de roca. Li he proposat d'anar a Montserrat, i concretament al sector El Manantial de Can Jorba, ja que hi ha bones vies allà, al sol, i sent entre setmana, no ens trobarem gaire gent. I així ha estat!

Ressenya de lanochedelloro extreta del bloc Skalatopi

Ressenya de Tibalifort

Hem fet les següents vies:

Liquenatus (V+/6a, segons ressenya, 20/25m): hem començat a escalfar amb aquesta via. Després del Situ, he pujat jo i a la reunió me n'he adonat que la via s'ha allargat dues xapes més, fins a una reunió a 25 metres del terra, però com que no portava més cintes no he pogut seguir. En una altra visita. Potser aquest últim tram és 6a? Recomanable.

*entremig d'aquestes dues vies (Liquenatus i Golden gay) hi ha una altra línia no ressenyada ni als croquis que enllacem aquí ni a la guia de Montserrat Sud. Ens han dit que és 6a+. La reunió és la mateixa que la de la continuació de la via Liquenatus.

Golden gay (6a+, 18/25m): seguim amb aquesta via, que té una entrada potent, però assequible, i després es va fent per preses de diferent tipus. Acaba en una reunió a uns 18 metres, però he decidit seguir per la línia que hi ha a l'esquerra, que recorre un esperó poc marcat, amb uns passos complicats i raros, que no ajuda al xapatge. M'he hagut de penjar, i m'ha semblat més dur que 6a+, començant perquè és lleugerament desplomat. Em quedarà el dubte. Per mi 6a+ fins a la R1 i 6b fins a la R2 (?). Recomanable

Polvet galàctic (6b, 25m): amb ganes de tibar una mica més hem seguit amb aquesta, que té molt bona pinta visual. I encertem, és una via molt guapa, variada, física i tècnica a cada part, primer per una fissura, i després per una placa. Molt recomanable.

Rehabilitació contínua (6c, 37m): i finalment ens hem posat en el projecte del dia, que ja havia escollit només arribar. Una delícia de via, des del primer fins al darrer metre, contínua i mantinguda, tot i deixar-te descansar en algun punt, el grau és bastant homogeni, i la seva excel·lent roca es fa navegar a poc a poc, fins arribar a la panxeta final. Per mi 6c. Molt i molt recomanable.

Escalant la via Rehabilitació contínua (6c, 37m)

Maig 2017

Can Jorba dreta i centre

Jornada matinal a Montserrat, buscant l'ombra anem a la dreta de Can Jorba, on no hi he estat mai. Aquí hi ha moltes vies i de molta dificultat, anem a buscar vies assequibles per fer un matí d'escalada agradable.

Odio africano

Malditos bastardos L1 (6a, 30m): via vertical i llarga, amb canto d'anar fent, i algun pas més fi, sobretot ben amunt. Molt recomanable.

Placa (6a, 35m): via molt semblant a l'anterior, però que m'ha semblat una mica més fàcil. Molt recomanable.

Aresta (6b, 25m): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta via, que comença a la mateixa paret que les altres dues, però a poc a poc se'n va a l'esquerra cap a l'aresta i acaba passant a l'altra paret, just abans d'un sostret, en un parell de passos verticals i amb ambient. Un cop a l'altra paret seguim per terreny més o menys fàcil. Molt i molt recomanable.

Anem més a la dreta a buscar més vies, fins al sector La Soga de Satán. Malauradament a aquest tros de paret ja toca el sol, i és migdia.

La soga de Satán

Eigerwand (6a+, 15m): via curta, amb un començament de bojos. Ho intento de diverses maneres, però resulta impossible. Hi ha una bona mà dreta i més amunt una mena de regleta que s'agafa amb l'esquerra, però després res, o quasi res. S'hauria de canviar la mà esquerra per la dreta i anar a buscar alguna cosa amb l'esquerra, però és molt fi i xungo. Amb l'ajuda d'unes mans al cul, aconsegueixo xapar la primera cinta, i ja ràpid cap amunt. Segueixen uns passos durs, però a meitat de via la cosa canvia completament i es torna molt fàcil. Recomanable.

Flaons (6b, 15m): just a l'esquerra hi ha aquesta altra, que també té una entrada dura, però no tant. Almenys la primera cinta es pot posar i xapar bé, i després uns passos durs i atlètics per una fissura i xapem la segona, i a partir d'aquí se suavitza la cosa. La segona meitat té la tònica de l'anterior via. Comparteixen reunió. Recomanable.

Fa molta calor i decidim marxar, que ja és entrada la tarda. Abans, però, de tornada, parem al Guacamayo i fem una via més per acabar d'arrodonir la jornada.

Centre - Guacamayo

Pelaroques (6a+, 15m): diedre amb una entrada xunga no, el següent: marciana. Ni tan sols amb les pedres que hi ha apilades arribo a posar la cinta. Un cop més necessito les mans salvadores al cul per aguantar-me i protegir-me de caure. Un cop xapo segueixo amb alguns passos durs, però a mesura que pujo van apareixent les preses. Escalada de diedre tècnic, diedre estret (poc definit), on és clau la col·locació dels peus, i bastant atlètic. Va sortint a poc a poc fins a la reunió. Molt recomanable.

Ara sí, ja podem marxar ben contents i satisfets cap a casa. Fins a la propera!!


Desembre 2016

Placa de la Pluja

Organitzar un cap de setmana sencer d'escalada en un dels millors indrets del nostre país oferint allotjament  és una odissea, un trencament de coco. Però, per altra banda, en aquest món de l'escalada, és possible i més fàcil improvisar una quedada de 7 persones d'un dia per l'altre per anar a escalar a Montserrat un matí d'un dia festiu entre setmana. I això hem fet! Un porta l'altra, i l'altra aquell, i així ens hem ajuntat avui dijous (festiu de què?) un grupet divers i molt maco: la Maria, el Jordi, la Judith, el Sergi, la Ruth, el Javi, i jo. Ja us ho dic ara, una companyia i jornada excepcionals! Moltes gràcies!!

Foto del maquíssim grup

L'objectiu de destinació, la Placa de la Pluja. El Jordi i la Maria sabien arribar-hi, ja que hi havien acabat un dia sense voler-ho, i els va agradar el sector... La propera vegada que em sortiu amb això em sembla que agafaré una guia de seguida hahaha! El cas és que hem acabat a la placa del costat del Bombo Inferno, i per acabar trobant la Placa de la Pluja hem estat fent unes quantes voltes per la zona, seguint diversos camins, fins que al final ens hem parat i ens ho hem mirat bé. Un cop al Totxo de Can Jorba ja ens ha estat més fàcil seguir el camí, però encara no ho vèiem molt clar. Però a causa de la meva insistència, i quan ja estàvem apunt de tirar la tovallola, he trobat el sector, molt cap a la dreta, i just per sobre del Bombo Infierno. Cal saber cap a on vas, perquè sinó pots acabar rendint-te. Però el cas és que finalment l'hem trobat, i a primera vista ens ha semblat molt guapo.

Podem trobar aquesta ressenya:

Ressenya trobada a Bloc Emportat

La ressenya de les vies del sector també es poden trobar a la guia de Montserrat Sud, i fem referència a les vies amb el número i el nom que ve indicat al llibre. 

Un cop a peu de via, com que ja era força tard, ens hem posat "mans a la magnesiera". I amb les ganes que teníem d'escalar hem fet molta feina en poc temps.

Vistes de la muntanya de Montserrat des del sector

Així que hem començat a escalar. La cordada de la Maria i jo hem fet les següents vies:

2. Billy the kid (6a, 15m): curta via per escalfar amb una entrada un pèl dura, amb un parell de passos de bloc, però assequible. Un cop a la segona xapa la cosa es torna més benevolent. Superat un llavi, ràpidament i cap a la dreta arribem a la reunió, compartida amb les dues vies de més a la dreta (3 i 4). Recomanable.

Maria començant amb la Billy the kid (6a)

Situació controlada a peu de via

Després de la primera via deixem aquest tros de paret per anar més a la dreta a buscar vies més llargues, passant per una escletxa on la motxilla se'ns encalla.

7. Fisura (6a, 17m): via que ens ha entrat per la vista només veure-la, ja que segueix una bonica fissura fins a dalt de tot. La línia va lleugerament per l'esquerra d'aquesta, però sense deixar-la del tot en cap moment. Et fa gaudir des del primer moment, donant la possibilitat de fer algun encastament de mà i utilitzant-la per a la progressió, juntament amb la placa, amb unes preses increïbles per la seva generositat i forma, poc comunes en aquest massís de conglomerat. És un plaer escalar aquesta roca, des del primer metre fins a l'últim. Molt recomanable.

Es pot veure la Fisura (6a) i El clan de la púa (6a+) a la placa de la seva esquerra

6. El clan de la púa (6a+, 17m): aquesta via va per l'esquerra de l'anterior, i comparteixen reunió. Molt semblant a l'anterior, amb preses i passos brutals, que ens han acabat de donar la confiança necessària per gaudir al màxim de la seva escalada. En aquest cas té una petita panxa fàcil de superar, i després fa una corba que et fa anar cap a l'esquerra i després cap a la dreta, amb algun tram de lleugeríssim desplom, però mans i peus genials. Fàcilment arribem fins a la R, gaudint "a tope". Molt recomanable.

Gaudint de la via El clan de la púa (6a+)

9. (sense nom) (6b, 17m): després de xalar de valent a les dues anteriors vies, era el moment de posar tota la carn a la graella, i ens hem decidit per aquest 6b, que tenia molt bona pinta des de baix. I tant que la tenia! Una via súper "disfrutona" i fanàtica, que ens hem tret a poc a poc i amb bona lletra, però sense pausa. Molt semblant a les anteriors, però amb preses més petites, i on t'has de fixar molt més amb els passos. Et fa treballar molt més tècnicament però et condueix sense parar pels seus forats, regletes i escletxes. Màxima alegria. Molt recomanable.

Sergi baixant de la via 9, després d'encadenar-la

10. (sense nom) (6b+, 17m): i l'eufòria se'ns ha pujat tan amunt que ens hem vist amb forces per encarar aquest 6b+. Venint de les vies que venim, aquesta enganya, i molt, ja que resulta molt diferent, i en conseqüència, força més difícil. Fins al segon parabolt, cap problema, però d'aquest fins al segon una placa finíssima i amb molt poques preses per les mans i els peus et fa suar i exprimir-te el coco de valent. I caure! He intentat primer fer-la una mica per la dreta, però una mala mà m'ha fet caure i fer una bona volada. Després de descansar una mica i mirar-ho bé, ho he tornat a intentar, però aquest cop recte. Millor i suficient per posar la següent cinta, però en tan mala posició i seguretat que m'he agafat a la cinta per passar la corda. A partir d'aquí la cosa baixa una mica l'exigència, però no gaire, no us feu il·lusions. Poc a poc fins a la reunió, i ben fos. La Maria l'ha fet molt millor i més ràpidament, sense pensar-s'ho gaire. Xapeau! Queda pendent a la següent visita. Recomanable.

La via té una variant de V+ que va per la dreta (via 9), fent més factible l'escalada (a la foto de baix es pot veure per on va la via amb la línia de la corda de l'asseguradora). El 6b+ és la via que puja l'escalador en tope rope.

Escalador fent la via 10 (6b+)

13. Els Sinxampu (6a, 15m): ja ben cansats, decidim baixar el nivell i fer una cosa més senzilla. A la dreta de la paret trobem aquesta via que ens recomana el Sergi. Té una primera part més fina, amb un petit flanqueig a la dreta i seguidament recte amunt fins a superar un replà. Després d'aquest la roca canvia i s'assembla a les vies 6 i 7, amb bon canto i generós. Fins a la R sense gaires problemes (excepte jo per xapar la cinta de la reunió). Recomanable.

I fins aquí la jornada, molt ben aprofitada. N'hem quedat ben satisfetes, tant per la qualitat del sector com la de les nostres escalades!


Les altres cordades han fet també altres vies:

1. Esperó del corb (V, 15m)

 Ruth (esquerra)  i Judith (dreta) a l'Esperó del corb (V)

3. Fiord (V+, 15m) 

         

Sergi (esquerra) i Javi (dreta) a la via Fiord (V+)

4. Helpers (V, 15m)

Ruth a la via Helpers (V)

8. (sense nom) (6a, 17m): via de placa amb molt bona pinta.

12. South Dekoting (6a+, 15m): via molt recta i amb un final molt finet, queda pendent.

Conclusions

Hem descobert un petit però interessant sector, que segur que rebrà una altra visita en el futur. El que més m'ha agradat d'aquest sector:

• Vies de placa molt bona, pel tipus d'escalada que representa i per l'augment de la seguretat.
• Tipus i qualitat de preses que ofereix aquesta roca, poc comuna a Montserrat, sobretot en determinades vies.
• Grau d'algunes vies assequible.
• Peu de via molt còmode. 
• Equipament molt bo.
• Aproximació curta, si saps el camí.

Així estava el pàrquing de Can Jorba quan hem plegat

Esportiva a La Soleia

Escalada esportiva a La Soleia, Valldeneu (Sant Martí de Centelles, Osona)

Gener 2018

La Soleia és una escola d'iniciació a l'escalada situada al municipi de Sant Martí de Centelles, per sobre el torrent de Valldeneu, i entre l'ermita de Sant Pere de Valldaneu i la Braseria i Espai de Lleure Can Canal. En aquestes parets ja s'hi practicava l'escalada fa 50 anys, però l'augment de nous sectors va fer que la zona fos poc visitada, fins que el 2010 l'Ajuntament del municipi, amb l'acord de la propietat de la finca, va posar-se mans a la obra per restaurar aquesta escola d'escalada tradicional per actualitzar-la als nous temps.

Plafó informatiu de l'escola d'escalada, extret d'Esgarrapacrestes

Aparcament

Les parets de La Soleia són de roca calcària, actualment ja amb les preses una mica polides pel pas dels escaladors, que compta amb una trentena de vies (ha anat en augment els últims anys), repartides en diversos sectors, tots a tocar o molt a prop els uns dels altres. La majoria de vies que hi trobem són de graus baixos, entre el III i el V+, però també trobem alguns 6a, i 6b/6c. La majoria de vies tenen una alçada més aviat baixa, entre els 10 i els 20 metres, depenent del sector. L'escalada és en placa i en petits desploms, i majoritàriament en regletes de diferents mides, algunes fissures verticals, i també alguns forats, més rarament. L'equipament que hi trobem és a base de parabolts, en la majoria de casos molt a prop els uns dels altres, i amb reunions dobles amb cadena i anella, i en algun cas mosquetó. I finalment, pel que fa a l'orientació, aquesta és sud/sud-est, però al quedar enclotada darrera la muntanya fa que a l'hivern el sol no hi toqui de ple a la paret fins gairebé les 11h.

Plànol d'accés i de sectors, extret d'Esgarrapacrestes

Ermita de Sant Pere de Valldeneu i cementiri

Camí d'accés

De les ressenyes que es poden trobar a Internet, les que m'agraden més són les del bloc Grimpant en els Cingles, tot i que estan desactualitzades (com totes). Són aquestes, en ordre de vies d'esquerra a dreta:

Sectors Iniciació i Sostre

Sectors Diedre i Espeleòlegs

A més a més, també hi ha un gran bloc anomenat El Bolet, on hi ha dues vies d'iniciació (ressenyes extretes del bloc Grimpant en els Cingles):

Totes aquestes ressenyes, però, no estan actualitzades, ja que hi ha un bon grapat de vies noves, especialment al sector Espeleòlegs i Diedre. I l'objectiu d'aquest post, precisament, és posar una mica de llum a aquest dèficit. Aniré comentant les vies que faci, al costat de les fotos. Les vies que tenen interrogant encara no les he fet o encadenat, per la qual cosa encara no els dono una graduació definitiva.

Actualització de ressenyes (en construcció)

Si algú té més informació prego me la faci arribar. Moltes gràcies!


Sector Iniciació

Sargantana (V+/6a): comença per la via Joan i a l'alçada de la reunió se'n va cap a l'esquerra, passant per una bona fissura, i després cal superar un altre tram de fissura, però no tant bo. La falta de peus penso que li donen el 6a. Molt recomanable.

Joan (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.

Laura (6a/+): inici conjunt amb la via Paula, fins arribar a la reunió, seguim cap a l'esquerra per una fissura amb un parell de forats, i s'ataca el sostre, agafant unes bones mans a dalt, i sortint a força de braços i/o pujant peus. Molt recomanable.

Paula (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.

Canal (V/+): comença per la via Paula i després va cap a la dreta seguint un sistema de regletes, amb bona presa, passant per sota i la dreta del sostre, i final de blocs. Recomanable.

Alex (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.


Sector Sostre

??? (6b+/6c): via que té inici conjunt amb la Pua, i de seguida se'n va cap a l'esquerra, per una placa amb regletes, segueix per una panxa amb un tram molt dur, i després més fàcil fins a la reunió conjunta amb la via Pua. Després d'encadenar-la penso que podria un 6b+ o inclús un 6c. Molt recomanable.

Pua (IV+): via molt fàcil que va per la dreta de l'anterior, buscant les repises, i que només té un pas més complicat quan se'n torna a l'esquerra passant l'aresta. Recomanable.

Centellenca (6c): via que té una entrada dura, física i relliscosa, després placa fàcil amb un passet més fi, i un final de sostre bastant dur, difícil a vista, on s'ha de fer un bon dinàmic i tibar de valent, anant per les xapes de la fissura. Molt recomanable.

Osonenca (6a+): va entremig de les altres dues vies, amb un pas inicial de tibar, seguim per terreny fàcil, fins arribar a una panxa. Aquesta es pot fer per l'esquerra, més fàcil, o recte, per preses petites, que li dóna el grau a la via. Cap a la dreta per terreny més fàcil i ja arribem a la reunió amb mosquetó. Molt recomanable.

SEDEG (V+): via que té una primera part molt fàcil, i després una petita travessa cap a la dreta per una fissura molt bona, i una mica desplomada, cosa que li dóna el plus de dificultat. La seva reunió la trobem cap a la dreta. Molt recomanable.

Sector Diedre

Sorpresa (IV-6b): primera part de placa molt fàcil, i continuació per una fissura fent una mica de bavaresa, secció molt tècnica i amb pocs peus, on col·locar-te bé és imprescindible. Molt recomanable.

Jordi Icart (6a/+): via que va per la placa al costat d'una xemeneia, que utilitzem per escalar, sobretot la última part, fent una tècnica combinada de bavaresa i diedre. La roca no és gaire adherent, i els peus no són molt bons, i això fa més difícil superar el tram. Per mi és mínim 6a, i podria ser més. Recomanable.

??? (?)

??? (?)

??? (6c?): inici conjunt amb la via curset, i abans d'arribar a la reunió anem cap a l'esquerra (ens podem saltar una xapa perquè la corda no fregui tant). Pas de desplom amb preses, però bastant físic, i sortida a reunió també dura. Pendent d'encadenar i graduar. Recomanable.

Curset (IV): via de placa curta i fàcil. Recomanable.

Figuereta (IV-6a): primera part de placa fàcil (IV), i segona part (6a) de diedre amb una mica de desplom i amb bona presa en general. Recomanable.

Pito amagat (IV+/V): via fàcil que comença per una placa tombada al costat d'una fissura, i acaba en un diedre molt marcat i amb passos tècnics en aquest estil. Recomanable.

Menja sorra (IV+):via que comença en placa i després va per un diedre poc macat fins a superar uns blocs i una curta placa final. Recomanable.

Sector Espeleòlegs

  

El Canto (6a): via vertical i molt divertida, de moviments tècnics d'equilibri, i tirant a llargs. Molt recomanable.

Valldeneu (V+/6a): via que comença per una placa amb poques preses, i després va per una espècie de fissura, no gens fàcil de fer, i amb preses poc clares i una mica polides. Per tot això li posaria 6a. Poc recomanable.

Rossinyol (6b):  via que comença a l'esquerra de la Fissureta (6b/+), que té la primera xapa molt amunt, i que té un forat molt característic, punxegut, en una panxa. Un cop superada aquesta la cosa es posa més fàcil. Recomanable.

??? (6b/+): via que comença en placa, anant en diagonal cap a l'esquerra, amb passos més aviat fins, fins arribar a una petita fissureta, on la cosa es posa més tensa. Pas de bloc per superar el tram i després ja fàcil fins a la reunió. Recomanable.

Fissureta (6b/+): via que va per placa al costat de la via anterior, fins a trobar una altra fissura vertical, que se supera amb passos d'equilibri principalment. Molt recomanable.

GIEG (V): via que va per un tros de paret que es va posant vertical, fins arribar a una petita panxa, que té un pas fi, llarg, i amb pocs peus, i polits. Per tot això és com a mínim un V. Podem seguir recte cap a la reunió original o desviar-nos a la dreta a la de la via Diedre, que té mosquetó. Recomanable.

Diedre (IV+): via que va per un diedre prou marcat, i molt fàcil d'escalar. Recomanable.

Les Mirones (?) (6b): variant de la via Cuquet, que va cap a l'esquerra a buscar la panxa. Secció de tres passos de tibar però molt clars, a la vegada que molt bonics, i sortida també complicada. 6b físic i tècnic. Molt recomanable.

Cuquet (IV): via de placa que va per la dreta d'una panxa en la seva part final. Recomanable.

El de Súria (IV): via curta i de placa, amb algun pas llarg i menys evident del que pot semblar a simple vista. Té mosquetó. Recomanable.

El Bolet

Normal (III): escala molt curta i fàcil, apte per a iniciació o nens. Reunió de mosquetó. Recomanable.

Esperó (IV): escala molt fàcil, però una mica més vertical que la seva germana. Recomanable.