Esportiva al Revolt de l'Àliga

Escalada esportiva al Revolt de l'Àliga (Moià, Moianès)

Les característiques d'aquest sector són: roca calcària bastant bona, parets molt baixes, entre els 12 i els 15 metres, amb vies de tot tipus (de placa, desplomades, diedres, esperons, etc). Ideal per venir i fer moltes vies, o apretar i buscar vies molt tècniques o explosives. Per a tots els gustos, sempre que es tingui en compte la curta distància de les vies. El peu de via és molt bo, i apte per venir amb infants. Hi ha més de 60 vies (més de les que trobareu a les ressenyes de sota), entre el IV i el 6c+ (també podeu trobar vies de més grau), però sobretot hi ha cinquens i sisens. L'equipament és molt bo i en bon estat en general.

Mapa dels sectors de Moià

L'accés i l'aproximació que recomanen és aquesta.

Al web del GEMI es poden trobar les ressenyes (incompletes), això no obstant, per facilitar la feina, m'he permès la llibertat d'editar-les i ordenar-les per poder-les imprimir i consultar més fàcilment:

En aquest bloc també podem trobar unes ressenyes en un croquis. 

Març 2018

Feia una mica més d'un any que no tornava al Revolt de l'Àliga, massa temps.. Avui hi he anat amb el Javi i la Marian, i també s'hi han sumat l'Albert i l'Andrea, en un dia que hem vist sortir el sol, amagar-se rere els núvols, i caure 4 gotes que no ens han fet marxar, per sort. Tot això en una agradable temperatura. Hem fet el següent:

Abril SF (6a): via de placa amb preses majoritàriament romes o regletes petites arrodonides, força tècnica i d'equilibri. He anat recte, sense tocar la fissura de la dreta, tot i que també tindria la seva lògica. Recomanable.

Art d'aresta (6a+): aquesta ja l'havia provat fa un any, i se'm va resistir. Avui hi he tornar i aquest cop ha caigut. Via tècnica d'aresta, amb un pas més difícil que la resta, on necessites col·locar-te molt bé per progressar. Tot i ser un 6a+ (suposadament), la via infla una mica. Molt recomanable.

Badavadocs (6b): seguim amb aquesta altra, via desplomada amb bones preses fins a la tercera cinta, i després placa vertical. No l'he pogut encadenar a vista, doncs cansa bastant i si no encertes les preses t'infles ràpidament. Després l'he acabat en un segon intent. Molt recomanable.

Foc aquí (6c+): finalment ens posem en aquesta via, que li crida l'atenció al Javi, i que recorre pel bell mig un marcat esperó. Començo jo, i la vaig muntant, penjant-me un parell de cops i veient els passos. És una via desplomada amb bona presa en general, algun pas llarg, fins arribar a una panxa, on sortir potser és el més complicat de la via, exigent físicament i amb molt pocs peus, un 6c+ dels durs. Al segon intent l'he pogut encadenar, molt content. Molt recomanable.

Febrer 2017

Avui ens n'anem una mica més lluny per fugir del bullici de la ciutat, i trobar llocs d'escalada més tranquils i bonics. Proposa anar al Revolt de l'Àliga, a Moià, perquè és el primer on vaig escalar, i em porta molts bons records. Ara fa més d'un any que no hi tornava.

Això és el que he fet avui:

Guixarot (V+): aquesta via té un component sentimental per mi, ja que és la primera via que vaig escalar. Una via fàcil per començar a iniciar-se: bons cantos i bons peus per progressar. Recomanable.

New Man (6a): via que començar amb un lleuger desplom amb bons cantos, i després continua per una placa amb una fissura a la dreta, per acabar superant una petita placa a la dreta per poder xapar la reunió. Recomanable.

Amanita muscaria (6b): via que comença amb una entrada entretinguda, després es va a buscar l'esperó amb bones mans, fins a un pas bastant finet on m'ha costat una bona feinada xapar la següent expansió, perquè no me'n fiava d'una ma roma. Fent el pas diferent i anant a buscar una altra mà més amunt m'ha acabat sortint. Recomanable.

Kubotan (6b+): via de desplom molt pronunciat, però amb mans boníssimes. D'escalada atlètica per practicar amb els desploms, però sense ser molt exigent. 3 metres i ja se surt per dalt i s'acaba la via sense problemes. Recomanable.

Laia (6b): una mica més a la dreta hi ha aquesta altra, més fàcil que l'anterior, amb una entrada molt curta de petit desplom però amb bona presa. Ràpidament se surt i segueix per una placa també molt agradable. Molt recomanable.

Kaprika (6b): més a la dreta hi ha aquesta altra (no ressenyada). Comença fàcil, però a sota l'inici de la panxa ja es complica una mica, i costa trobar on posar les mans per sortir. Requereix treballar molt bé amb els peus, i confiar amb les mans a dalt. No l'he pogut encadenar, però. Recomanable.

Art d'aresta (6a+): ens n'anem més a l'esquerra per anar acabant el dia, i veig aquesta via, que des de baix sembla molt xula. Ho és, però a la meitat té un passet força complicat, on la posició del cos no t'ho posa fàcil, ja que has de progressar totalment per l'aresta i manca un peu dret. He hagut de descansa per pensar-m'ho dues vegades, però finalment ha sortit. Recomanable.

Somni de pedra (V+): i ja per acabar el dia, em poso a aquesta via al veure les dificultats dels companys que l'han fet. Aquestes es concentren en un punt, com ja s'ha vist, que et fa escalar amb tècnica i superar un tram molt fi en equilibri, fins a unes mans i peus més bons. Cinquè difícil per això. Recomanable.

 

I fins aquí el dia d'avui, molt content per tornar a aquest indret amb tanta història per a mi, per la companyia i per les bones escalades. Hi hem de tornar!