Esportiva a Can Jorba

Escalada esportiva a Can Jorba (Montserrat)


Març 2018

El Manantial

Avui he tornat a Can Jorba, després de força temps sense venir, aquest cop amb el Situ, que tenia mono de roca. Li he proposat d'anar a Montserrat, i concretament al sector El Manantial de Can Jorba, ja que hi ha bones vies allà, al sol, i sent entre setmana, no ens trobarem gaire gent. I així ha estat!

Ressenya de lanochedelloro extreta del bloc Skalatopi

Ressenya de Tibalifort

Hem fet les següents vies:

Liquenatus (V+/6a, segons ressenya, 20/25m): hem començat a escalfar amb aquesta via. Després del Situ, he pujat jo i a la reunió me n'he adonat que la via s'ha allargat dues xapes més, fins a una reunió a 25 metres del terra, però com que no portava més cintes no he pogut seguir. En una altra visita. Potser aquest últim tram és 6a? Recomanable.

*entremig d'aquestes dues vies (Liquenatus i Golden gay) hi ha una altra línia no ressenyada ni als croquis que enllacem aquí ni a la guia de Montserrat Sud. Ens han dit que és 6a+. La reunió és la mateixa que la de la continuació de la via Liquenatus.

Golden gay (6a+, 18/25m): seguim amb aquesta via, que té una entrada potent, però assequible, i després es va fent per preses de diferent tipus. Acaba en una reunió a uns 18 metres, però he decidit seguir per la línia que hi ha a l'esquerra, que recorre un esperó poc marcat, amb uns passos complicats i raros, que no ajuda al xapatge. M'he hagut de penjar, i m'ha semblat més dur que 6a+, començant perquè és lleugerament desplomat. Em quedarà el dubte. Per mi 6a+ fins a la R1 i 6b fins a la R2 (?). Recomanable

Polvet galàctic (6b, 25m): amb ganes de tibar una mica més hem seguit amb aquesta, que té molt bona pinta visual. I encertem, és una via molt guapa, variada, física i tècnica a cada part, primer per una fissura, i després per una placa. Molt recomanable.

Rehabilitació contínua (6c, 37m): i finalment ens hem posat en el projecte del dia, que ja havia escollit només arribar. Una delícia de via, des del primer fins al darrer metre, contínua i mantinguda, tot i deixar-te descansar en algun punt, el grau és bastant homogeni, i la seva excel·lent roca es fa navegar a poc a poc, fins arribar a la panxeta final. Per mi 6c. Molt i molt recomanable.

Escalant la via Rehabilitació contínua (6c, 37m)

Maig 2017

Can Jorba dreta i centre

Jornada matinal a Montserrat, buscant l'ombra anem a la dreta de Can Jorba, on no hi he estat mai. Aquí hi ha moltes vies i de molta dificultat, anem a buscar vies assequibles per fer un matí d'escalada agradable.

Odio africano

Malditos bastardos L1 (6a, 30m): via vertical i llarga, amb canto d'anar fent, i algun pas més fi, sobretot ben amunt. Molt recomanable.

Placa (6a, 35m): via molt semblant a l'anterior, però que m'ha semblat una mica més fàcil. Molt recomanable.

Aresta (6b, 25m): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta via, que comença a la mateixa paret que les altres dues, però a poc a poc se'n va a l'esquerra cap a l'aresta i acaba passant a l'altra paret, just abans d'un sostret, en un parell de passos verticals i amb ambient. Un cop a l'altra paret seguim per terreny més o menys fàcil. Molt i molt recomanable.

Anem més a la dreta a buscar més vies, fins al sector La Soga de Satán. Malauradament a aquest tros de paret ja toca el sol, i és migdia.

La soga de Satán

Eigerwand (6a+, 15m): via curta, amb un començament de bojos. Ho intento de diverses maneres, però resulta impossible. Hi ha una bona mà dreta i més amunt una mena de regleta que s'agafa amb l'esquerra, però després res, o quasi res. S'hauria de canviar la mà esquerra per la dreta i anar a buscar alguna cosa amb l'esquerra, però és molt fi i xungo. Amb l'ajuda d'unes mans al cul, aconsegueixo xapar la primera cinta, i ja ràpid cap amunt. Segueixen uns passos durs, però a meitat de via la cosa canvia completament i es torna molt fàcil. Recomanable.

Flaons (6b, 15m): just a l'esquerra hi ha aquesta altra, que també té una entrada dura, però no tant. Almenys la primera cinta es pot posar i xapar bé, i després uns passos durs i atlètics per una fissura i xapem la segona, i a partir d'aquí se suavitza la cosa. La segona meitat té la tònica de l'anterior via. Comparteixen reunió. Recomanable.

Fa molta calor i decidim marxar, que ja és entrada la tarda. Abans, però, de tornada, parem al Guacamayo i fem una via més per acabar d'arrodonir la jornada.

Centre - Guacamayo

Pelaroques (6a+, 15m): diedre amb una entrada xunga no, el següent: marciana. Ni tan sols amb les pedres que hi ha apilades arribo a posar la cinta. Un cop més necessito les mans salvadores al cul per aguantar-me i protegir-me de caure. Un cop xapo segueixo amb alguns passos durs, però a mesura que pujo van apareixent les preses. Escalada de diedre tècnic, diedre estret (poc definit), on és clau la col·locació dels peus, i bastant atlètic. Va sortint a poc a poc fins a la reunió. Molt recomanable.

Ara sí, ja podem marxar ben contents i satisfets cap a casa. Fins a la propera!!


Desembre 2016

Placa de la Pluja

Organitzar un cap de setmana sencer d'escalada en un dels millors indrets del nostre país oferint allotjament  és una odissea, un trencament de coco. Però, per altra banda, en aquest món de l'escalada, és possible i més fàcil improvisar una quedada de 7 persones d'un dia per l'altre per anar a escalar a Montserrat un matí d'un dia festiu entre setmana. I això hem fet! Un porta l'altra, i l'altra aquell, i així ens hem ajuntat avui dijous (festiu de què?) un grupet divers i molt maco: la Maria, el Jordi, la Judith, el Sergi, la Ruth, el Javi, i jo. Ja us ho dic ara, una companyia i jornada excepcionals! Moltes gràcies!!

Foto del maquíssim grup

L'objectiu de destinació, la Placa de la Pluja. El Jordi i la Maria sabien arribar-hi, ja que hi havien acabat un dia sense voler-ho, i els va agradar el sector... La propera vegada que em sortiu amb això em sembla que agafaré una guia de seguida hahaha! El cas és que hem acabat a la placa del costat del Bombo Inferno, i per acabar trobant la Placa de la Pluja hem estat fent unes quantes voltes per la zona, seguint diversos camins, fins que al final ens hem parat i ens ho hem mirat bé. Un cop al Totxo de Can Jorba ja ens ha estat més fàcil seguir el camí, però encara no ho vèiem molt clar. Però a causa de la meva insistència, i quan ja estàvem apunt de tirar la tovallola, he trobat el sector, molt cap a la dreta, i just per sobre del Bombo Infierno. Cal saber cap a on vas, perquè sinó pots acabar rendint-te. Però el cas és que finalment l'hem trobat, i a primera vista ens ha semblat molt guapo.

Podem trobar aquesta ressenya:

Ressenya trobada a Bloc Emportat

La ressenya de les vies del sector també es poden trobar a la guia de Montserrat Sud, i fem referència a les vies amb el número i el nom que ve indicat al llibre. 

Un cop a peu de via, com que ja era força tard, ens hem posat "mans a la magnesiera". I amb les ganes que teníem d'escalar hem fet molta feina en poc temps.

Vistes de la muntanya de Montserrat des del sector

Així que hem començat a escalar. La cordada de la Maria i jo hem fet les següents vies:

2. Billy the kid (6a, 15m): curta via per escalfar amb una entrada un pèl dura, amb un parell de passos de bloc, però assequible. Un cop a la segona xapa la cosa es torna més benevolent. Superat un llavi, ràpidament i cap a la dreta arribem a la reunió, compartida amb les dues vies de més a la dreta (3 i 4). Recomanable.

Maria començant amb la Billy the kid (6a)

Situació controlada a peu de via

Després de la primera via deixem aquest tros de paret per anar més a la dreta a buscar vies més llargues, passant per una escletxa on la motxilla se'ns encalla.

7. Fisura (6a, 17m): via que ens ha entrat per la vista només veure-la, ja que segueix una bonica fissura fins a dalt de tot. La línia va lleugerament per l'esquerra d'aquesta, però sense deixar-la del tot en cap moment. Et fa gaudir des del primer moment, donant la possibilitat de fer algun encastament de mà i utilitzant-la per a la progressió, juntament amb la placa, amb unes preses increïbles per la seva generositat i forma, poc comunes en aquest massís de conglomerat. És un plaer escalar aquesta roca, des del primer metre fins a l'últim. Molt recomanable.

Es pot veure la Fisura (6a) i El clan de la púa (6a+) a la placa de la seva esquerra

6. El clan de la púa (6a+, 17m): aquesta via va per l'esquerra de l'anterior, i comparteixen reunió. Molt semblant a l'anterior, amb preses i passos brutals, que ens han acabat de donar la confiança necessària per gaudir al màxim de la seva escalada. En aquest cas té una petita panxa fàcil de superar, i després fa una corba que et fa anar cap a l'esquerra i després cap a la dreta, amb algun tram de lleugeríssim desplom, però mans i peus genials. Fàcilment arribem fins a la R, gaudint "a tope". Molt recomanable.

Gaudint de la via El clan de la púa (6a+)

9. (sense nom) (6b, 17m): després de xalar de valent a les dues anteriors vies, era el moment de posar tota la carn a la graella, i ens hem decidit per aquest 6b, que tenia molt bona pinta des de baix. I tant que la tenia! Una via súper "disfrutona" i fanàtica, que ens hem tret a poc a poc i amb bona lletra, però sense pausa. Molt semblant a les anteriors, però amb preses més petites, i on t'has de fixar molt més amb els passos. Et fa treballar molt més tècnicament però et condueix sense parar pels seus forats, regletes i escletxes. Màxima alegria. Molt recomanable.

Sergi baixant de la via 9, després d'encadenar-la

10. (sense nom) (6b+, 17m): i l'eufòria se'ns ha pujat tan amunt que ens hem vist amb forces per encarar aquest 6b+. Venint de les vies que venim, aquesta enganya, i molt, ja que resulta molt diferent, i en conseqüència, força més difícil. Fins al segon parabolt, cap problema, però d'aquest fins al segon una placa finíssima i amb molt poques preses per les mans i els peus et fa suar i exprimir-te el coco de valent. I caure! He intentat primer fer-la una mica per la dreta, però una mala mà m'ha fet caure i fer una bona volada. Després de descansar una mica i mirar-ho bé, ho he tornat a intentar, però aquest cop recte. Millor i suficient per posar la següent cinta, però en tan mala posició i seguretat que m'he agafat a la cinta per passar la corda. A partir d'aquí la cosa baixa una mica l'exigència, però no gaire, no us feu il·lusions. Poc a poc fins a la reunió, i ben fos. La Maria l'ha fet molt millor i més ràpidament, sense pensar-s'ho gaire. Xapeau! Queda pendent a la següent visita. Recomanable.

La via té una variant de V+ que va per la dreta (via 9), fent més factible l'escalada (a la foto de baix es pot veure per on va la via amb la línia de la corda de l'asseguradora). El 6b+ és la via que puja l'escalador en tope rope.

Escalador fent la via 10 (6b+)

13. Els Sinxampu (6a, 15m): ja ben cansats, decidim baixar el nivell i fer una cosa més senzilla. A la dreta de la paret trobem aquesta via que ens recomana el Sergi. Té una primera part més fina, amb un petit flanqueig a la dreta i seguidament recte amunt fins a superar un replà. Després d'aquest la roca canvia i s'assembla a les vies 6 i 7, amb bon canto i generós. Fins a la R sense gaires problemes (excepte jo per xapar la cinta de la reunió). Recomanable.

I fins aquí la jornada, molt ben aprofitada. N'hem quedat ben satisfetes, tant per la qualitat del sector com la de les nostres escalades!


Les altres cordades han fet també altres vies:

1. Esperó del corb (V, 15m)

 Ruth (esquerra)  i Judith (dreta) a l'Esperó del corb (V)

3. Fiord (V+, 15m) 

         

Sergi (esquerra) i Javi (dreta) a la via Fiord (V+)

4. Helpers (V, 15m)

Ruth a la via Helpers (V)

8. (sense nom) (6a, 17m): via de placa amb molt bona pinta.

12. South Dekoting (6a+, 15m): via molt recta i amb un final molt finet, queda pendent.

Conclusions

Hem descobert un petit però interessant sector, que segur que rebrà una altra visita en el futur. El que més m'ha agradat d'aquest sector:

• Vies de placa molt bona, pel tipus d'escalada que representa i per l'augment de la seguretat.
• Tipus i qualitat de preses que ofereix aquesta roca, poc comuna a Montserrat, sobretot en determinades vies.
• Grau d'algunes vies assequible.
• Peu de via molt còmode. 
• Equipament molt bo.
• Aproximació curta, si saps el camí.

Així estava el pàrquing de Can Jorba quan hem plegat