Esportiva a La Soleia

Escalada esportiva a La Soleia, Valldeneu (Sant Martí de Centelles, Osona)

Gener 2018

La Soleia és una escola d'iniciació a l'escalada situada al municipi de Sant Martí de Centelles, per sobre el torrent de Valldeneu, i entre l'ermita de Sant Pere de Valldaneu i la Braseria i Espai de Lleure Can Canal. En aquestes parets ja s'hi practicava l'escalada fa 50 anys, però l'augment de nous sectors va fer que la zona fos poc visitada, fins que el 2010 l'Ajuntament del municipi, amb l'acord de la propietat de la finca, va posar-se mans a la obra per restaurar aquesta escola d'escalada tradicional per actualitzar-la als nous temps.

Plafó informatiu de l'escola d'escalada, extret d'Esgarrapacrestes

Aparcament

Les parets de La Soleia són de roca calcària, actualment ja amb les preses una mica polides pel pas dels escaladors, que compta amb una trentena de vies (ha anat en augment els últims anys), repartides en diversos sectors, tots a tocar o molt a prop els uns dels altres. La majoria de vies que hi trobem són de graus baixos, entre el III i el V+, però també trobem alguns 6a, i 6b/6c. La majoria de vies tenen una alçada més aviat baixa, entre els 10 i els 20 metres, depenent del sector. L'escalada és en placa i en petits desploms, i majoritàriament en regletes de diferents mides, algunes fissures verticals, i també alguns forats, més rarament. L'equipament que hi trobem és a base de parabolts, en la majoria de casos molt a prop els uns dels altres, i amb reunions dobles amb cadena i anella, i en algun cas mosquetó. I finalment, pel que fa a l'orientació, aquesta és sud/sud-est, però al quedar enclotada darrera la muntanya fa que a l'hivern el sol no hi toqui de ple a la paret fins gairebé les 11h.

Plànol d'accés i de sectors, extret d'Esgarrapacrestes

Ermita de Sant Pere de Valldeneu i cementiri

Camí d'accés

De les ressenyes que es poden trobar a Internet, les que m'agraden més són les del bloc Grimpant en els Cingles, tot i que estan desactualitzades (com totes). Són aquestes, en ordre de vies d'esquerra a dreta:

Sectors Iniciació i Sostre

Sectors Diedre i Espeleòlegs

A més a més, també hi ha un gran bloc anomenat El Bolet, on hi ha dues vies d'iniciació (ressenyes extretes del bloc Grimpant en els Cingles):

Totes aquestes ressenyes, però, no estan actualitzades, ja que hi ha un bon grapat de vies noves, especialment al sector Espeleòlegs i Diedre. I l'objectiu d'aquest post, precisament, és posar una mica de llum a aquest dèficit. Aniré comentant les vies que faci, al costat de les fotos. Les vies que tenen interrogant encara no les he fet o encadenat, per la qual cosa encara no els dono una graduació definitiva.

Actualització de ressenyes (en construcció)

Si algú té més informació prego me la faci arribar. Moltes gràcies!


Sector Iniciació

Sargantana (V+/6a): comença per la via Joan i a l'alçada de la reunió se'n va cap a l'esquerra, passant per una bona fissura, i després cal superar un altre tram de fissura, però no tant bo. La falta de peus penso que li donen el 6a. Molt recomanable.

Joan (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.

Laura (6a/+): inici conjunt amb la via Paula, fins arribar a la reunió, seguim cap a l'esquerra per una fissura amb un parell de forats, i s'ataca el sostre, agafant unes bones mans a dalt, i sortint a força de braços i/o pujant peus. Molt recomanable.

Paula (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.

Canal (V/+): comença per la via Paula i després va cap a la dreta seguint un sistema de regletes, amb bona presa, passant per sota i la dreta del sostre, i final de blocs. Recomanable.

Alex (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.


Sector Sostre

??? (6b+/6c): via que té inici conjunt amb la Pua, i de seguida se'n va cap a l'esquerra, per una placa amb regletes, segueix per una panxa amb un tram molt dur, i després més fàcil fins a la reunió conjunta amb la via Pua. Després d'encadenar-la penso que podria un 6b+ o inclús un 6c. Molt recomanable.

Pua (IV+): via molt fàcil que va per la dreta de l'anterior, buscant les repises, i que només té un pas més complicat quan se'n torna a l'esquerra passant l'aresta. Recomanable.

Centellenca (6c): via que té una entrada dura, física i relliscosa, després placa fàcil amb un passet més fi, i un final de sostre bastant dur, difícil a vista, on s'ha de fer un bon dinàmic i tibar de valent, anant per les xapes de la fissura. Molt recomanable.

Osonenca (6a+): va entremig de les altres dues vies, amb un pas inicial de tibar, seguim per terreny fàcil, fins arribar a una panxa. Aquesta es pot fer per l'esquerra, més fàcil, o recte, per preses petites, que li dóna el grau a la via. Cap a la dreta per terreny més fàcil i ja arribem a la reunió amb mosquetó. Molt recomanable.

SEDEG (V+): via que té una primera part molt fàcil, i després una petita travessa cap a la dreta per una fissura molt bona, i una mica desplomada, cosa que li dóna el plus de dificultat. La seva reunió la trobem cap a la dreta. Molt recomanable.

Sector Diedre

Sorpresa (IV-6b): primera part de placa molt fàcil, i continuació per una fissura fent una mica de bavaresa, secció molt tècnica i amb pocs peus, on col·locar-te bé és imprescindible. Molt recomanable.

Jordi Icart (6a/+): via que va per la placa al costat d'una xemeneia, que utilitzem per escalar, sobretot la última part, fent una tècnica combinada de bavaresa i diedre. La roca no és gaire adherent, i els peus no són molt bons, i això fa més difícil superar el tram. Per mi és mínim 6a, i podria ser més. Recomanable.

??? (?)

??? (?)

??? (6c?): inici conjunt amb la via curset, i abans d'arribar a la reunió anem cap a l'esquerra (ens podem saltar una xapa perquè la corda no fregui tant). Pas de desplom amb preses, però bastant físic, i sortida a reunió també dura. Pendent d'encadenar i graduar. Recomanable.

Curset (IV): via de placa curta i fàcil. Recomanable.

Figuereta (IV-6a): primera part de placa fàcil (IV), i segona part (6a) de diedre amb una mica de desplom i amb bona presa en general. Recomanable.

Pito amagat (IV+/V): via fàcil que comença per una placa tombada al costat d'una fissura, i acaba en un diedre molt marcat i amb passos tècnics en aquest estil. Recomanable.

Menja sorra (IV+):via que comença en placa i després va per un diedre poc macat fins a superar uns blocs i una curta placa final. Recomanable.

Sector Espeleòlegs

  

El Canto (6a): via vertical i molt divertida, de moviments tècnics d'equilibri, i tirant a llargs. Molt recomanable.

Valldeneu (V+/6a): via que comença per una placa amb poques preses, i després va per una espècie de fissura, no gens fàcil de fer, i amb preses poc clares i una mica polides. Per tot això li posaria 6a. Poc recomanable.

Rossinyol (6b):  via que comença a l'esquerra de la Fissureta (6b/+), que té la primera xapa molt amunt, i que té un forat molt característic, punxegut, en una panxa. Un cop superada aquesta la cosa es posa més fàcil. Recomanable.

??? (6b/+): via que comença en placa, anant en diagonal cap a l'esquerra, amb passos més aviat fins, fins arribar a una petita fissureta, on la cosa es posa més tensa. Pas de bloc per superar el tram i després ja fàcil fins a la reunió. Recomanable.

Fissureta (6b/+): via que va per placa al costat de la via anterior, fins a trobar una altra fissura vertical, que se supera amb passos d'equilibri principalment. Molt recomanable.

GIEG (V): via que va per un tros de paret que es va posant vertical, fins arribar a una petita panxa, que té un pas fi, llarg, i amb pocs peus, i polits. Per tot això és com a mínim un V. Podem seguir recte cap a la reunió original o desviar-nos a la dreta a la de la via Diedre, que té mosquetó. Recomanable.

Diedre (IV+): via que va per un diedre prou marcat, i molt fàcil d'escalar. Recomanable.

Les Mirones (?) (6b): variant de la via Cuquet, que va cap a l'esquerra a buscar la panxa. Secció de tres passos de tibar però molt clars, a la vegada que molt bonics, i sortida també complicada. 6b físic i tècnic. Molt recomanable.

Cuquet (IV): via de placa que va per la dreta d'una panxa en la seva part final. Recomanable.

El de Súria (IV): via curta i de placa, amb algun pas llarg i menys evident del que pot semblar a simple vista. Té mosquetó. Recomanable.

El Bolet

Normal (III): escala molt curta i fàcil, apte per a iniciació o nens. Reunió de mosquetó. Recomanable.

Esperó (IV): escala molt fàcil, però una mica més vertical que la seva germana. Recomanable.