Esportiva a Perles

Escalada esportiva a Perles (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)


Març 2018

Perles és un poblet molt petit que hi ha al terme municipal de Fígols i Alinyà, al costat de la carretera L-401, entre les poblacions de Canelles i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell. En aquest indret s'aixeca imponent una gran i llarga franja de roca calcària gris. Per una banda, i d'esquerra a dreta, forma el Roc d'en Solà (on es practica via llarga i escalada esportiva), i l'Agulla de l'Alba, just a sota d'aquell. Per una altra banda, trobem el Roc d'en Betriu i l'espectacular Pont de l'Arc. I finalment el segueix el sector dels Roures, de parets més curtes.

El Roc d'en Solà

El que tractem en aquesta crònica és el sector d'escalada esportiva de la Roca de Perles o Roc d'en Solà, que està dividit en dos pisos, el de Dalt, i el de Baix, a més a mes de l'Agulla de l'Alba, que es troba just a sota del pis de Baix. Per arribar-hi l'aproximació és la mateixa: un corriol que surt en direcció a les parets just davant de l'entrada al poble, a l'altra banda de la carretera, fins que ens desviem per un o altre camí en funció de quin sigui el nostre destí.

Agulla de l'Alba des del sector de Dalt

La roca és en els tres casos el calcari gris, però trobem una escalada força diferent en cadascun d'ells. Per una banda, al pis de Dalt del Roc d'en Solà trobem vies força llargues (entre 25 i 30 metres), algunes d'elles una mica tombades, i escalada de cantells però també passos tècnics d'adherència, entre el IV+ i el 6c. Per altra banda, al pis de Baix trobem vies més curtes (entre 20 i 28 metres), on la paret és més vertical, i l'escalada és generalment sobre bones preses, fissures i algunes regletes, entre el V+ i el 6a+. L'entrada d'algunes vies és una mica apretada, i després predomina la continuïtat. En tercer i últim lloc, trobem l'Agulla de l'Alba, amb una roca vertical i preses en general més petites i punxegudes, i vies més curtes (entre 10 i 15 metres principalment), entre el V+ i el 6c. Tots tres sectorets estan molt a prop entre ells, i podem anar canviant de paret en funció del gust. L'orientació és sud en tots els casos, i l'equipament és molt bo en tots ells.

Ressenya extreta d'albert.castellet.cat

Roc d'en Solà - Dalt

Tatanka (IV+, 20m): via molt fàcil, tombada i amb força preses, on també haurem de treballar una mica amb l'adherència senzilla. Recomanable.

Mac Gregor a su pesar (V, 30m): via de l'esquerra de tot, llarga i molt disfrutona, amb un pas més vertical cap al final. Molt recomanable. Té una continuació de 10-15 metres més de 6b, que s'ha de fer amb cordes de via llarga o amb dos tirades.

Aquí un amigo (6a, 28m): via amb uns primers metres amb bona presa i fàcils, fins que les preses desapareixen i hem d'escalar amb moviments tècnics d'adherència i col·locació dels peus. Després anem a buscar la fissura i la seguim per sota fins a la reunió. He trobat el grau una mica apretat. Molt recomanable.

*hi ha una via nova a la dreta de l'anterior, de la qual desconec el grau, que travessa la gran fissura diagonal i segueix recte per la placa lleugerament desplomada.

Escola de Blues (6a+, 30m): finalment em poso en aquesta via. Per començar m'ha costat força trobar la primera assegurança, que és un buril antic i que es troba força amunt. La via segueix fins a un allunyament una mica preocupant, però per sort he trobat un pont de roca on he posat una baga i he seguit més tranquil, fins a una fissura diagonal, on la via comença a fer unes esses espectaculars, i la corda frega que dóna gust. He seguit una mica fins a trobar un pas força complicat, amb poca presa. L'he pogut superar i la via torna a fer ziga-zagues. A partir d'aquí ja no veia més burils, i he decidit penjar-me i baixar a treure dues cintes exprés perquè la corda no fregués tant. A partir d'aquí està equipada amb claus antics i rovellats, que et trobes de tant en tant, sobretot als últims metres, fins arribar a un clau que es troba a la mateixa alçada de la reunió de la via Joc de Mans (6c), on ja n'he tingut prou i he muntat reunió per desmuntar ràpidament la via. La via en si m'ha deixat mal regust de boca, així que personalment penso que és poc recomanable.

Es pot veure el fregament de la corda

Roc d'en Solà - Baix

Kamakus (6a): via amb una entrada bastant difícil pel grau, però que es pot superar una mica més còmode per l'esquerra. Després placa amb bon canto, fins arribar a un tram final més llis i una mica desplomat. Recomanable.

Lluna de mel (6a): via que té una reunió intermitja, fins a on el grau és de V+, i a partir d'aquí tenim 15 metres més verticals i amb bones fissures. Molt recomanable.

Boraviu (V+): via molt fàcil que segueix una ampla fissura de diverses formes i mides. L'he fet amb botes. Recomanable.

En aquest pany de paret també he fet i encadenat en anteriors ocasions la resta de vies: Noches de Bohemia, Alinyencs, Kalkaris, Boixeres i Lluïsors, excepte la via Fiona. Les millors són les de la part esquerra de la paret.

En general és un tros de paret molt bo per escalar amb el grau just, molt apte per a iniciació, practicar caigudes, amb vies força llargues, i la roca és molt bona, i encara no es troba gaire polida.

Agulla de l'Alba

En aquesta agulla he fet i encadenat en anteriors ocasions les vies Llum d'estiu, Kòmics, Pungina, Central, Baixa'm Baixa'm i L'Hermes. Entre totes elles, tinc especial predilecció per la via Pungina (6b), que puja pel mig de l'afilada agulla fins al capdamunt de tot. 

I com a curiositat, també trobem una via molt curta a la cara nord, just davant del sector de Baix, una via anomenada Pollua, graduada de 8a, de tan sols 6 metres i 3 xapes + reunió.