Esportiva a Margalef

Escalada esportiva a Margalef (Montsant, El Priorat)

Març-abril 2018


Un altre paradís de l'escalada a casa nostra...

D'aquesta manera es podria resumir l'escalada a Margalef en una sola frase. N'havia sentit molt a parlar, tothom hi havia anat o hi anava en algun moment, però no havia pogut tenir l'ocasió d'anar-hi, i començava a ser un deure molt pendent. Aquestes vacances de primavera finalment em va sortir l'ocasió d'anar-hi amb el Jaume, en Joan i la Judit, i la meva proposta els va entusiasmar tant que no s'ho van pensar gaire. Ah, i no ens oblidem de la companyia de l'adorable Bora!

Més de 80 sectors amb més de 1.400 vies d'escalada amb diferents tipus de roca conglomerada grisa, tot tipus d'orientacions, tot tipus d'inclinacions, totes les longituds i pràcticament totes les dificultats es concentren en aquestes valls de roca, plenes de forats de totes les mides i formes, que li donen una característica especial i gairebé única a aquestes parets del Parc Natural del Montsant. Parets que s'escalen de manera assídua tan sols des del 1996, esdevenint una escola molt jove si ho comparem amb altres de la zona. A partir d'aquí es van començar a equipar sectors i més sectors, fins als últims l'any 2007.

Des de plaques grises plenes de forats, que esdevé el tipus de presa predominant, fins a desploms ataronjats amb els forats justos és el ventall de possibilitats que trobarem en aquest racó paradisíac d'El Priorat, que ha fet de Margalef, el poble menys habitat de la comarca, un dels epicentres de l'escalada del Camp de Tarragona. Aquesta vida escaladora ha contribuït al desenvolupament de diversos allotjaments dins del poble, així com dues zones d'acampada als afores, i també alguns bars/restaurants. Només hi trobem, però, una botiga de queviures. Destaquem la zona d'acampada El Pont, on trobem un bar on hi tenen material d'escalada i serveis d'ús lliure, i el Refugi El Racó de la Finestra, un dels llocs importants de l'allotjament dels escaladors i la contribució de l'escalada a Margalef.

L'Ou com balla, a l'esquerra

Les guies que podem trobar són les següents:

Margalef. La guia original i primera a editar-se va ser la de Jordi Pou, un dels principals equipadors de Margalef. És una guia molt senzilla, amb dibuixos fets a mà i poca informació, tan sols uns mapes de situació, l'orientació dels sectors, els noms i els graus de les vies. La podeu consultar amb actualitzacions al refugi "El Racó de la Finestra". Està feta en format quartilla, i s'actualitza cada any.

Tarragona Climbs. Editada per Pod Climbing, escrita per Dani Andrada y Pete O´Donovan, on apareixen ressenyats, entre altres, alguns sectors de Margalef. Ressenyes fetes sobre fotografies a color, amb informació de l'aproximació, l'orientació de les parets, tipus de paret i longitud de les vies. Més info a www.tarragonaclimbs.com

Margalef, Guia d'escalada. Editada el juny de 2017 per diversos autors. Ressenyes fetes amb aquarel·la, on apareixen 71 sectors d'escalada esportiva. Hi trobem molta informació de les parets i les vies. Més info.

Margalef. Editada per Vicent Palau i Maya Ayupova l'hivern del 2017. Amb molta informació sobre els 82 sectors ressenyats sobre fotografies a color de molta qualitat. Contribueix al manteniment dels sectors. La podeu trobar al Refugi, regentat pel mateix autor (un dels principals equipadors de Margalef), a qui podeu adreçar-vos per comentar-li qualsevol incidència en les vies. Més info.

Així doncs, només ens queda deixar-nos fascinar per la màgia d'aquestes parets i gaudir plenament de l'escalada:

Dia 1

Camí de l'Ermita

Sector orientat al Sud-est, amb roca excel·lent, plena de foradets i molt adherent, fins i tot punxeguda, en un entorn excepcional. Vies llargues i verticals, amb dificultats generalment mantingudes. Peu de via bastant còmode, excepte alguna part. Aproximació molt curta. 22 vies entre el V+ i el 7b, amb predomini dels sisens.

Vistes del Camí i el Balcó de l'Ermita, des del pàrquing

Lolita pasión (6a+, 20m): via que solca dues fissures, pel mig de les dues, en tendència cap a l'esquerra, i amb algun pas de mirar-s'ho bé, roca adherent. Molt recomanable.

La Chinita de al Lao (6b, 20m): via de placa amb uns primers metres de roca una mica polida, després millora i amb un pas més fi cap a la meitat. Recomanable.

Jirs Pródigo (6c, 28m): via força llarga amb una entrada desplomada i atlètica, i després seguim per placa amb molts forats, continuïtat assegurada. Molt recomanable.

Flors i violes (6b+, 30m): trobem una altra entrada de panxa i tibar, i després anem per un diedre, passem un sostre per l'esquerra, i final de placa amb presa més aviat petita. Fins al sostre molt fàcil. Molt recomanable.

Kagate Kid (6c+, 30m): via que comença per uns esgraons de via ferrada, després passem a la roca amb bona presa, encara desplomat, i es tomba. Continuació per placa que més amunt es torna a desplomar lleugerament, amb passos entre bon canto i petit, anant d'un costat a l'altre. La col·locació dels parabolts provoca molt fregament de la corda, així que cal preveure cintes molt llargues. Molt recomanable.

Rumbo tarugo (6a, 25m): via amb un inici llarg i una mica físic, i després placa lleugerament tombada molt i molt fàcil, en diagonal cap a l'esquerra. Recomanable.

Avui tot encadenat a vista/al primer intent. Sector boníssim, amb roca de primera i vies increïbles, llargues i mantingudes.

Dia 2

Can Regino

Sector orientat a l'Est/Nord-est, amb roca molt bona, amb molts forats i força adherent, amb bones vistes a altres sectors. Vies llargues i verticals, amb dificultats generalment mantingudes, i algunes entrades desplomades. Peu de via una mica inclinat. Aproximació tirant a llarga. 30 vies entre el V+ i el 7c+, amb predomini dels sisens. Combinable amb altres sectors (Neorural, Sobregan, Can Dit Gros i Can Dit Xic).

El sector Can Regino, a dalt de tot

Can-can (6a+, 18m): via de placa, primer ajaguda i després vertical, amb les opcions justes de forats, bonica i que es fa curta. Anar amb compte amb una "laja" que no té gaire bona pinta. Recomanable.

Excite man (6b, 16m): via a l'esquerra de tot, de placa, amb una part central vertical i amb presa força petita, que et dóna poques possibilitats d'improvisació, i et fa tibar de valent. Reunió compartida amb el V+ de la dreta. Recomanable.

Excite woman (6b+, 18m): inici de placa tombada fàcil, tram vertical i fins a travessar una panxa, amb passos xulos i bona presa, i després ja fàcil fins a la R. Molt recomanable.

Gatchetobrazos (6b, 24m): via de placa majoritàriament, amb bastants forats, fins arribar al final, amb una panxa que superem gràcies a les bones preses. Molt recomanable.

Ui ui ui quina por (6b, 25m): via amb un inici desplomat i conjunt amb un 6a+ que va recte, i nosaltres ens desviem cap a la dreta a buscar la placa, amb força opcions, bona roca i entretinguda de fer, sense arribar del tot a la verticalitat. Molt recomanable.

Aluminosis deportiva (6b+, 26m): inici desplomat però amb bona presa, i després un pas llarg i poc obvi, i segueix una placa molt xula amb bastants forats, tirant a petits, i d'anar fent. Molt recomanable.

Morir de pie (6c, 25m): inici també desplomat però que es fa bé, sortida més dura de la panxa, i després una placa vertical amb preses petites però bones, i molts bons peus. Molt recomanable.

Avui també tot encadenat a vista i sempre posant cintes. Sector molt bo, amb roca molt bona, però per l'experiència d'avui diria que molt concorregut de gent.


Dia 3

Punta Espadelles

Sector orientat a l'Est, amb bona roca, i bones vistes a altres sectors. Vies més aviat curtes, verticals i amb lleuger desplom. Peu de via força còmode, però estret. Aproximació més aviat curta, però dificultosa. 32 vies entre el 6a+ i el 7b, amb predomini dels sisens alts i els setens.

A cul petador no li cal doctor (6b, 18m): via de placa i amb els forats i regletes justes, que t'obliga a anar de presa a presa, treballant una mica d'equilibri. Molt recomanable.

Mi tito Hirrou (6b, 20m): via amb una entrada durilla, i després placa amb un xic de desplom, passos mantinguts que no et deixen descansar. Molt recomanable.

Les dues vies encadenades a vista. Sector prou interessant, amb vies més aviat curtes i atlètiques.

Racó de les Espadelles

Sector orientat al Sud/Sud-oest, amb roca molt bona, amb menys forats, i amb bones vistes, un dels més coneguts. Vies llargues, la majoria desplomades, i graus molt alts en general, i algunes entrades volades. Peu de via molt còmode. Aproximació no gaire llarga, però dificultosa. 80 vies entre el 6a i el 9a, amb predomini dels setens i els vuitens.

Parets habituals del Racó de les Espadelles

Qué pasa neng? (7a, 22m): entrada volada amb pedres, i primera part més fàcil, amb bona presa en general. A la meitat apareix una placa amb presa fina, entre vertical i lleugerament desplomada, i d'anar fent sense lloc a descansos. Molt recomanable.

Franja de Ponent (7a, 20m): entrada volada amb pedres, i primera part més dura, desplomadeta, i amb canto una mica polidet, però acceptable, fins arribar a un sostret i després un forat tant gran que hi pots seure a descansar. Segueix una placa vertical, amb presa bona i gran, però passos físics i de pila, una mica llargs, amb algun descans actiu entremig. Molt recomanable.

Les dues vies encadenades al segon intent. Sector molt xulo, però has de venir amb molt grau si vols escalar molt.

Dia 4

Cingles del Molí

Sector orientat al Sud, amb roca poc destacable, al costat de la carretera, ideal per a l'hivern o per a iniciació. Varietat de graus i bon peu de via. Aproximació molt curta. 27 vies entre el V i el 8a, amb predomini dels sisens baixos.

Inici del sector Cingles del Molí

Groga (V, 16m): via amb molta presa, una roca bastant dolentota pel meu gust, feta amb bambes. Recomanable.

Verda (V, 16m): via semblant a l'anterior, feta descalç. Recomanable.

De l'àguila (V, 16m): via semblant a les anteriors, feta amb els ulls tapats i de segon, però encadenada. Recomanable.

Matí per divertir-se i escalar de maneres diferents al costat del cotxe. Ens hem trobat un atac d'erugues processionàries i hem hagut de marxar pitant del lloc.

Can Pesafigues

Sector orientat al Nord-est, ideal per a l'estiu, amb bona roca, típica de la cara nord, amb forats i menys adherent del normal. Vies més aviat curtes però verticals atlètiques i plaques tècniques. Peu de via força còmode. Aproximació curta. 20 vies entre el V+ i el 6c+, amb predomini dels sisens. Combinable amb altres sectors (Cova Soleiada i Can Verdures).

Camborius (6a+, 18m): només començar ja es nota que la roca és d'orientació nord, doncs no trobem el tacte i l'adherència d'altres sectors. Aquesta via té un inici tens, i una continuació plaquera d'anar fent, amb algun pas més fi cap a la meitat. Recomanable.

El pesafigues (6b, 18m): comença desplomada, a la dreta d'un esperó, fins a passar-lo, quan sortim a una placa amb presa bona en general però passos mantinguts i verticals. Recomanable.

Murdoc (6a+, 17m): via molt xula, que segueix una fissura que ofereix unes preses boníssimes, i després podem seguir per la placa o fent diedre amb la paret de darrere. Sortida de panxa amb bona presa. Molt recomanable.

Escargot Boové (6b+17m): a la dreta de l'anterior, placa desplomada amb els forats justos, passos de mirar-s'ho bé, sobretot els peus, i pas a la vertical tens. Després una altra panxeta, que podem fer recte o una mica per la dreta, fins a la reu. Encadenada al segon intent. Recomanable.

Drac Sheran (6a, 16m): via amb una primera part vertical i una segona més ajaguda, força divertida. Recomanable.

Personalment, no m'ha agradat tant com altres sectors, degut a les característiques de la roca, tot i que té vies molt bones.