Via Stoc de coc sortint per Monges mascles a la Paret del Devessó (Malanyeu, Berguedà) V+, 130m
23/12/17
Quedo amb la Clàudia (quan de temps sense veure't!) per anar a Malanyeu, a fer la Stoc de coc (sortint per la Monges mascles), que és la via que va escollir de les diferents que li vaig proposar. Arribem ben d'hora al pàrquing, cap a les 9:30h, i ens n'adonem que hem matinat massa, doncs tota la paret encara es troba a l'ombra. Ens quedem al cotxe i esperem a que surti el sol, que no acaba d'omplir la paret d'escalfor i llum fins a les 10:30h. Ens dirigim cap al peu de via, no sense confondre'ns una mica amb el camí, que està ple de fulles i costa de seguir.
Característiques i informació general
Dificultat: V+
Llargada: 130 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 18 cintes exprés +1 si volem fer reunió a la feixa
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3 hores
Aparcament i aproximació: deixem el cotxe a l'entrada del poble, i agafem el camí que baixa. Aquest cop, però, ens hem desviat anant per la masia de l'esquerra. Donem la volta pel seu darrere i recuperem el camí. 20 minuts
Ressenyes
Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.
La via és un gaudi des del primer metre fins a l'últim, tres tirades de bona roca, entre tombat i vertical, amb molt forats, de trams amb presa més petita, però sempre amb opcions. Tres tirades, dues d'elles molt llargues, que et fan anar amunt sense aturador.
Per trobar el peu de via hem d'identificar un ressalt de roca, amb una
inscripció groguenca quasi esborrada, i pujar-hi. La nostra via segueix una línia de parabolts fàcilment visibles que va en
diagonal cap a la dreta.
1a tirada (IV+, 25m): comença la Clàudia, en una tirada molt adient per escalfar, amb bona presa, i anar fent. La reunió és una mica penjada.
2a tirada (V+,
55m): segueixo jo en aquesta espectacular tirada de 55 metres sobre placa plena de forats, amb un inici i un final una mica més difícils. Molt parabolts en un passeig que sembla no acabar mai, però que vas fent a poc a poc quasi sense adonar-te'n, navegant en alguns punts puntuals. El tram més difícil és justament els últims metres abans d'arribar a la reunió, quan el pes de les cordes comença a notar-se. Una meravella de tirada, roca deliciosa i infinitat de forats i foradets de totes les mides i formes. Compte on poseu els peus, doncs hi ha almenys un bloc molt solt que cauria directament a sobre el segon de cordada. Recomanable dur una cinta de més i pujar fins a la feixa, fent una reunió de bagues que trobem a uns arbres.
3a tirada (IV, 45m): hi torno jo en aquesta altra bonica tirada, molt semblant a l'anterior però més curta, amb algun pas més fi, que ressegueix la part dreta d'una aresta. Es va fent xino-xano, també molt assegurada, fins a superar una espècie de llavi i arribant a la reunió, que es troba a una còmoda feixa.
Gaudim de les magnífiques vistes que ens ofereix el blau i assolellat dia d'avui, passant calor però gaudint com mai de la roca. Bevem una mica d'aigua, ens fem una "selfie-cim", i ja només ens queda grimpar fins a la cresta, on la temperatura canvia dràsticament, degut a la menor incidència del sol.
Descens: seguim la cresta en direcció est fins que trobem un camí que ens duu a una esplanada on hi ha una caseta molt bonica, i seguim caminant fins a trobar el corriol que baixa a mà dreta. El seguim fins a trobar una pista de terra, que ràpidament ens mena al pàrquing. Hem trigat 30 minuts màxim, per la qual cosa considero una opció molt més interessant baixar caminant que rapelant, sens dubte.
Valoració general
M'ha semblat una via molt i molt bona, la millor que he fet a Malanyeu, amb roca excel·lent, tirades d'escàndol, molt protegida (potser massa), i en un ambient immillorable, com és Malanyeu, i en un dia ben blau i groc de sol, on hauríem pogut escalar amb samarreta i tot. I si a més la companyia és la que és, l'escalada esdevé un plaer com n'hi ha pocs. Així que fins a la propera, que no trigarà gens en arribar!
Via Urquiza-Olmo a la Roca Gris (Plecs de la Vinya Nova, Montserrat) V+, 150m
29/11/17
Feia dies que li vaig proposar al Carles d'anar a fer una via llarga, ja que ell no n'ha fet mai cap i tenia ganes de provar-ho. Així que m'ofereixo a introduir-lo en el món de la via llarga, perquè descobreixi l'essència que t'hi enganxa de ple. En principi la via que havia triat és la Montpart a la Miranda de les Boïgues, però per motius de temps prefereixo triar una altra via, que sembla que trigarem menys a fer. Aquesta és la Urquiza-Olmo a la Roca Gris dels Plecs de la Vinya Nova.
Els Plecs de la Vinya Nova, a l'esquerra, a ple sol del migdia
Característiques i informació general
Oberta per J. Urquiza i J. Olmo el 1995
Dificultat: V+
Llargada: 150 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 10 cintes exprés i un parell de bagues per savines
Orientació: Est (amb poc sol!)
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Bona
Temps emprat: via inacabada
Aparcament i aproximació: per arribar hem de deixar el cotxe al pàrquing inferior de la Vinya Nova, i anar el direcció nord, pel camí que passa entre els Totxos i la Placa Cangur. Seguim un tros pel canal i de seguida agafem un corriol amb una fita que va cap a la dreta i amunt. El seguim fins a trobar una desviació cap a l'esquerra, que ens mena fins al canal entre el Pollegó oest i la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem pel canal fins a arribar al peu de via, que ens ha costat una mica de trobar. Aproximadament uns 40 minuts.
La via va per una evident placa lliure de vegetació, però envoltada d'ella per ambdós costats. Un recorregut, doncs, molt evident i per roca de qualitat en general. Les expansions es troben força distanciades, per la qual cosa haurem d'anar bé amb el grau. Aquest fet penso que li afegeix una mica més d'exposició i compromís (baix-mitjà).
Un altre aspecte a puntualitzar, i que no he trobat indicat en cap ressenya, és que tot i estar orientada a l'est, la via no rep gaire sol a l'hivern (no sé com serà a l'estiu), ja que el Pollegó oest li fa ombra des de primera hora del matí fins ben entrat aquest. Fins a les 12h no ha sortit el sol a la segona tirada, així que si feu la via a l'hivern aneu avisats que no hi trobareu sol fins ben entrat el dia. Tampoc deu durar massa estona el sol, a molt estirar fins a les 16h.
I finalment, avisar també que amb 8 cintes no en tindrem prou si volem fer la primera tirada sense aturar-nos a la R1 original. És a dir, si volem saltar-nos-la, caldrà agafar com a mínim 10 cintes.
1a tirada (L1+L2) (V+, quasi 60m): per trobar l'inici de la via ens hem de fixar en un espai de paret sense vegetació si mirem cap amunt, just a sobre un "pedestal arbrat" o ressalt. Per començar la via, es recomana pujar a sobre d'aquest pedestal/ressalt i assegurar des
d'allà al primer de cordada, ja que sinó la corda no ens arribarà si volem saltar-nos la R1 original, i a més a més la corda fregarà menys i hi haurà contacte
visual de l'escalador. A la crònica d'en Joan Asín es veu una foto amb el començament de via. Aquesta primera tirada té uns primers metres (després de la R1) exigents i amb alguns trams de roca a controlar. Les assegurances estan força lluny, per la qual cosa haurem d'escalar amb confiança i mirant bé els passos. Fixeu-vos amb la col·locació de les cintes, ja que són molt metres i la corda pot acabar fregant molt, amb el consegüent augment de pes que això suposa. Jo ho he passat força malament, entre el fred que tenia, els alejes i el fregament de la corda. He utilitzat dues savines, una a l'inici i l'altra en el replà que ens trobem a la meitat (per cert, no hauria estat mala idea col·locar aquí una reunió intermitja). Però finalment he arribat a la reunió, força cansat, i després el Carles ha anat pujant amb calma i els dits congelats.
2a tirada (IV+, 50m): li toca sortir al Carles. Repassem ràpidament les tècniques d'assegurament, i per sort ja ha anat baixant la línia del sol, fins arribar exactament a l'alçada de la reunió on som quan el Carles ha decidit sortir cap amunt. Ha anat poc a poc, per terreny més fàcil, amb més cantell i més tombat que la primera tirada, però també amb les assegurances allunyades (n'hi ha 7), fins a la reunió. Després he pujat jo una mica més còmode, i he proposat de baixar, ja que se'ns ha fet molt tard i jo he d'arribar a treballar a la tarda.
3a tirada (IV, 45m): no hem fet aquesta tirada, ja que anàvem molt justos de temps i hem hagut de marxar.
Descens:
per baixar fem dos ràpels (ja que no hem arribat fins al cim), bastant còmodes de fer. Des de la R2 arribem al terra amb 58 metres. Després desfem el camí d'aproximació amb menys de mitja hora fins al pàrquing de la Vinya Nova.
Valoració general
M'ha semblat una via bona, sense massa pretensions. La línia és bastant lògica, i la roca en general bastant bona, tret d'algunes preses a la primera tirada una mica dubtoses que s'han de controlar. Recomanable començar la via des de sobre el ressalt, i seguir fins a la R2, tenint en compte els metres i les cintes que calen. Tampoc m'ha fet gaire pena deixar la via abans de la última tirada, ja que aquesta s'ajeu molt i sembla que perd molt l'ambient. Tot i això, ha estat un bon aprenentatge per al Carles, que a més a més li ha servit per practicar el ràpel. Espero que aquesta sigui la primera de moltes, company! Fins molt aviat!!
Escalada esportiva a la Roca Roja de Corones (Campdevànol, Ripollès)
17/12/17
La Roca Roja de Corones és una franja de roca calcària vermellosa que s'estén, d'est a oest, sobre la població de Campdevànol. Actualment hi ha gairebé una vuitantena de vies, entre el V+ i el 8b+, però amb un predomini important dels sisens alts i els setens. La història del sector es remunta tan sols a l'any 2000, quan Pere Morales va començar a equipar algunes vies, juntament amb Carles Vergara. Així que podem dir, a diferència d'altres escoles, que aquesta té un recorregut força modern. L'escalada que hi trobarem és predominantment sobre parets desplomades o amb sostres, però també hi ha algunes plaques verticals, on hi trobem les vies més fàcils. Hi destaquen les regletes, però l'escalada és variada, trobant diedres, esperons i plaques. L'alçada de les vies és curta, entre els 15 i els 20 metres, resultant unes vies atlètiques i mantingudes en la seva dificultat.
Les ressenyes les podem trobar a diferents guies, en diferents formats, que reflecteixen la història de l'escalada en aquest sector. Les més actualitzades són les de l'aplicació per mòbil Climb Around.
Guia Escalades al Ripollès (2006), guia Montgrony (2015), app Climb Around (2017)
Per arribar-hi, el més recomanable és deixar el cotxe en una esplanada que hi ha al costat mateix de la carretera N-260 direcció Ribes de Freser, un cop passat Campdevànol. Es pot seguir per la pista fins a la cantera, però aquesta es troba en molt mal estat, i només és aconsellable fer-la si aneu amb 4x4. Un cop a la pedrera, cal seguir per un camí que la rodeja per la dreta i ens puja amunt. Seguim un corriol a la dreta seguint el GR, que seguim fins a trobar un altre corriol amb fites que se'n va cap a l'esquerra. El seguim fins que trobem una altra fita que marca un camí de baixada fins al peu de via.
La tardor en la seva màxima esplendor
Avui ens ha fet molt bon dia. La nota negativa del dia ha estat que m'he deixat els peus de gat (epic fail), però amb tanta sort que el Lluís tenia un número de peu molt semblant al meu i m'ha deixat els seus gats (epic win màxim). Moltes gràcies Lluís! Amb el sol que tocava de ple a la paret es pot escalar molt a gust, i això és el que hem fet:
Espina dorsal (6a+?): començo per aquesta via, que s'inicia en vertical, i després arriba a una placa al costat d'una aresta molt marcada. En aquest punt la via es complica, ja que no hi ha gaires mans. Després de xapar la cinta, me'n vaig a l'esquerra de l'aresta, i xapo la següent cinta, però la continuació no és gens clara, així que em penjo. Després de mirar-ho molt, no trobo res i decideixo ajudar-me de la cinta per anar a buscar unes bones mans molt amunt, i ja acabo la via. L'he trobat molt dura i complicada de fer, sobretot en aquests metres descrits. El Lluís tampoc n'ha pogut treure l'entrellat. Poc recomanable.
Mixtura (V+/6a): segueixo per aquesta via, que és més fàcil, i amb preses més agraïdes. És bastant mantinguda en el grau. Recomanable.
(sense nom) (6b): anem més a l'esquerra per fer algunes vies d'aquesta placa que fa tant bona pinta. Seguim per aquesta, que resulta ser una via molt bona, evident, i entretinguda. Molt recomanable.
Lisdiu (6b/+): em poso en aquesta altra, a la dreta de l'anterior. Només començar ja té uns passos durs, després de xapar la primera cinta, i la continuació tampoc et deixa descansar gaire. Però vaig fent i l'acabo traient fins a la reunió. Recomanable.
(sense nom) (6a): acabo amb aquesta via, a l'esquerra de tot, fàcil i molt bonica, amb passos molt xulos i entretinguts, ideal per a iniciació. Molt recomanable.
La posta de sol deixa passar el fred
I ja marxem, perquè aviat desapareixerà el sol rere la muntanya i començarà a fer fred de debò. Una visita la d'avui que m'ha deixat bon regust de boca, després de conèixer aquesta paret, que té moltes vies i de grau alt. S'hi ha de tornar a apretar una mica més. Moltes gràcies per la companyia i les escalades! Fins molt aviat!!
Escalada esportiva a Torrelletes (Pantà de Foix, Alt Penedès)
L'escola de Torrelletes es tracta d'una petita paret de
roca calcària, amb una quarantena de vies, la majoria entre el V+ i el
6b+, orientada al sud-est, el tipus de roca és calcari adherent i l'escalada és
sobre preses d'adherència, preses petites, regletes i forats. La majoria
de vies són de placa, i demana una escalada tècnica, tant pel que fa
als moviments com al tipus de preses. L'alçada és entre els 10 i els 20
metres. La majoria de vies tenen el nom escrit a peu de via.
L'equipament és bastant bo en la majoria de vies, on trobem espits,
parabolts i químics, i en general ben assegurades. Podeu trobar les
ressenyes a Internet i a la guia Escalades a 20 minuts de Vilanova i la Geltrú. Actualment també es poden trobar les ressenyes a la nova guia de Barcelona y Alrededores.
Aquí es pot veure una ressenya (no actualitzada) trobada a Internet:
Tenia ganes de Tornar a Torrelletes, ja que l'hivern passat hi vaig anar per primer cop i el lloc em va agradar molt: solet, tranquil·litat, vies tècniques i plaqueres, roca bastant adherent, i en una zona molt bonica del Penedès. Aquest cop hi he anat només amb el Carles, i entre els dos hem tibat bastant:
Subsector El Foradet
La tonta (6a, 15m): via fàcil que fem per escalfar i que et posa en ambient del tipus d'escalada que ens trobarem: regletes petites, algun pas de bloc aïllat, i una part superior una mica tombada i amb canaleres punxegudes. Molt recomanable.
Torrelletes (6a+, 18m): seguim amb aquesta altra via, que té un pas a la meitat dur. No he volgut anar massa cap a la dreta i envair la via Rocasana, però no veia gaire clar per on seguir, així que he descansat i m'ho he mirat. Després de provar he resolt el pas, atenció spoiler: agafant un lateral amb dreta, pujant els dos peus a una petita repisa i fent una bicicleta llarga fins a trobar una mà esquerra molt amunt, i xapo! Després he seguit i he acabat la via. Li he fet un altre intent i l'he tret sense més problemes. Molt recomanable.
Cap i cua (6b, 15m): aquesta és la última via del dia, i m'he endut una sorpresa en trobar un pas molt difícil a la segona xapa, en que s'ha d'anar a un foradet petit però que està molt lluny, i costa molt pujar els peus. El pas, però, és evitable anant una mica per la dreta, a prop de la via J.R. (6a), i així ho hem fet. Poc recomanable.
Subsector La cachonda
Foc foll (6b, 20m): ens posem en aquesta altra, una via amb una secció mitja molt dura, que hem fet anant una mica per l'esquerra, a prop de la via G.M.S. L'entrada també té una mica de tela, que hem fet lleugerament per la dreta, uns passos durs i ja arribem a la segona xapa. Recomanable.
Tripinosi (sortint per Mai no diguis mai a un volae) (6c, 20m): ens posem en aquesta, per tibar més, i ens trobem amb un inici molt i molt dur, de miniregletes. Després de provar de diferents formes aconsegueixo treure-me'l i arribo a una mà a dalt, algun altre pas dur amb mals peus i segueixo amunt. Té un altre pas dur entre la 3a i 4a xapa, tirant a finet (sense anar cap a la dreta). Després arribo a una bifurcació de xapes (pots triar per on acabar la via), i segueixo cap a la dreta en comptes de l'esquerra (Mastersitu), per acabar a la reunió de la via Mai no diguis mai a un volae. Encadenada a vista!! Molt recomanable.
La cachonda (6b+, 20m): anem una mica a l'esquerra i em poso en aquesta via, que per resumir-ho descriuré de sobada i dura. L'hem fet entrant per la via La gorda, que a l'inici té unes preses que fan mal. Després seguim cap a l'esquerra a buscar la via, que té una secció mitja de fissures una mica polides i una sortida dura a un replà. Aquí he hagut de descansar, perquè estava fos. He seguit passant el replanet i ja més fàcil i tombat fins a la reunió. Després l'ha provat el Carles, però s'ha quedat a la quarta xapa, i no ha pogut seguir. Jo no en tenia la intenció, però li he hagut de fer un altre intent per poder desmuntar-la, i aquest cop ha anat sortint molt millor, i he aconseguit encadenar-la: felicitat màxima. Recomanable.
Avui hem tibat molt, fent vies bastant dures, en total 6 vies, però jo amb dues segones repeticions per encadenar, així que són 8 pegues. Molt content, però amb els dits fets caldo per les punxegudes preses que té en abundància aquesta paret. No pain, no gain, diuen. Per celebrar-ho, acabem la jornada amb una birreta en un bar italià del Poble Sec. Salut!
29/1/17
Després de molts dies sense poder escalar per mal temps, teníem moltes ganes acumulades de tocar la roca i fer unes quantes vies. Entre un dels sectors nous que volíem conèixer estava Torrelletes, i sembla que era el dia idoni per descobrir-lo: bon temps, un bon grupet, i moltes ganes de passar-ho bé! Repetim amb la Clàudia, el Sergi, l'Andrea i l'Haizea, i també ve l'Adri, i evidentment el Jordi. Arribem, doncs, sense problemes al pàrquing, però l'aproximació se'ns creua una mica. No trobem les fites que menen al passamà que s'ha de descendir per arribar a peu de via, i donem algunes voltes abans d'arribar a peu de paret. L'orientació no és massa el nostre fort.. Però finalment ho trobem i ens disposem a escalar.
Subsector Danmesi
La majoria de vies que hem fet són d'aquest subsector, que està cosit de vies. Avui el dia ha donat per molt, com podeu comprovar:
La Fosca (V+, 15m): via molt maca, on comencem a veure les característiques del sector: placa fina, amb foradets, regletes, mans d'adherència, escalada tècnica, etc. Aquesta és molt disfrutona i mantinguda, un plaer d'escalada. Molt recomanable.
D'esquerra a dreta: Sergi a El trencall (V), Andrea a Pica'm l'ullet (V),
Jordi a La Fosca (V+) i escaladora a la Tela marinera (V+)
Reventa calderes (6a+, 15m): entrada de bloc en desplom bastant dura, amb foradets de dos o tres dits com a molt, per xapar la primera cinta. Un cop sortim d'aquí amb pas explosiu i llarg, la cosa es tranquil·litza, però ens queda encara un passet fi una mica més amunt, més que res dificultós per posar la cinta, abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.
Haizea a la Reventa calderes (6a+)
Samberi (6b, 15m): aquesta via no m'ha agradat, per diversos motius. Primer, la col·locació de les expansions, sobretot al principi. Per xapar la segona et jugues una caiguda amb una més que probable hòstia contra el terra, i després una altra contra la lleixa. L'entrada és molt dura, ni de bon tros de 6b, i el final és tan fàcil que li treu color. No la recomano gens (opinió personal).
La Xunga (6b, 10m): amb ganes de fer un altre 6b més atractiu, hem anat més a l'esquerra a buscar aquesta curta via, que bàsicament és un pas de bloc per superar la panxa, atlètic i explosiu, però fàcil, sobretot si arribes a l'esperó de la dreta. Molt recomanable. Per cert, està assegurat amb fins a 3 expansions (a la guia indica només 1).
Danmesi (6a, 15m): via amb una entrada de bloc una mica desplomada, una mica dura, però més assequible que la de la Reventa calderes (6a+), després de sortir la cosa agafa el seu grau adient, i surt una via de placa molt bonica i agradable. Hem fet un vídeo. Via molt recomanable.
Jordi descansant el braç a la Danmesi (6a)
El Trencall (V): via amb un pas més fi que els altres, a la tercera expansió, però la resta de la via és fàcil, i surt una escalada agradable i entretinguda. Recomanable.
Jo a El trencall (V) i Andrea partint-se de riure mentre baixa
Tivali Murtró (6a, 10m): via de placa vertical amb passets fins d'equilibri i algunes mans d'adherència, que et fa pensar els moviments. Curta però exigent. Recomanable.
Jordi a Tivali Murtró (6a) i jo a la Damnesi (6a)
Ja ho veurem (6a, 10m): molt semblant a l'anterior, amb algun pas més llarg al principi. Jo me n'he anat una mica cap a la dreta, perquè no he vist una bona presa esquerra per xapar la tercera cinta. Recomanable.
Iniciant la via Ja ho veurem (6a)
?? (V+, 10m, químics): via que es veu més nova, equipada amb químics, entre la Pitu Canals (V) i la Tivali Murtró (6a), i que segueix un diedre molt llis que es va verticalitzant ràpidament, fins superar el tram final amb bones mans. Recomanable.
Baixa si vols fumar (6a, 12m): molt semblant a les del costat, però amb un pas de panxa amb pocs peus, i després més fàcil i vertical fins a la reunió. Última del dia i es nota, estic molt cansat i he de descansar en un punt. Recomanable.
Els altres també han fet la Pica'm l'ullet (V) i la Pitu Canals (V). Per cert, aquesta última està assegurada amb parabolts, i no és clean com diu a la guia.
Clàudia a la Pica'm l'ullet (V) i Jordi a la Pitu Canals (V).
La valoració personal que faig del sector és d'un lloc on es practica
una escalada interessant, que et fa aprendre i treballar molt la tècnica
gestual, i també la varietat i tipus de les preses, que et fa aprendre a
utilitzar de diferents maneres les mans i els peus. En general
considero que el grau està una mica apretat, comparat amb altres
escoles, i possiblement s'hauria d'esperar una graduació de mig grau més
en algunes vies. Però ja sabem que això és molt subjectiu, sobretot
tenint en compte si no estàs acostumat a aquest tipus d'escalada. Les
vies bastant curtes pel meu gust, però igualment interessants perquè
tenen passos molt entretinguts i bonics.
Per això, de segur que tornarem algun altre dia, per conèixer les vies del subsector El Foradet, com a mínim! Gràcies per la companyia i les escalades!
Escalada esportiva a la Font de l'Ametlló (Vall d'Olèrdola, Alt Penedès)
La Font de l'Ametlló és una petita i curiosa escola d'escalada, força antiga, on podem veure l'evolució de l'escalada de les últimes dècades. Es tracta d'una formació rocosa de poca alçada, entre 10 i 18 metres màxim, amb formes molt diferents i curioses. Trobem des de vies de placa, amb passos tècnics i/o allunyats, fins a vies desplomades amb bona presa en general. Pel que he apreciat, és una escalada molt bloquera, amb alguns passos explosius i tècnics, i difícil d'encadenar a vista les vies de grau més elevat. La roca és calcària de tipus tou, l'orientació és sud-est, i tenim sol fins a les 16:30h aproximadament i depenent de l'època de l'any. Hi trobem una cinquantena de vies equipades a base d'espits sobretot, però també moltes vies reequipades amb parabolts i químics. En general el material es troba en bon estat, i les reunions són segures.
Les vies van del IV grau fins al 7a, amb força predomini dels IV's, V's i 6a's, però també trobem alguns 6b's i escassos 6c's. Pel que fa a la graduació de les vies, segons la meva opinió és una mica apretada, i cal anar amb el grau molt consolidat. Si ho comparem amb graduacions d'altres escoles la d'aquí és picantona i d'èpoques anteriors, i en general i per experiència ens costarà encadenar a vista vies de graus que ja tenim consolidats. Les ressenyes més actualitzades les he trobat i imprès del bloc d'en Passarell, que també és un dels que ha contribuït a conservar i expandir el sector. Ara també teniu les ressenyes a la nova guia de Barcelona y alrededores, i també en podeu trobar piades a altres blocs.
L'aproximació des del pàrquing és curta i fàcil, havent de desgrimpar un tram amb cordes fixes, per la qual cosa no serà recomanable venir-hi amb gossos i nens. El peu de via és variat, i trobem parts còmodes i altres de no tant còmodes.
Inici del camí d'accés
3/12/17
Avui volíem anar al Revolt de l'Àliga (Moià), però el fred ens ha fet canviar de destinació, i jo he proposat la Font de l'Ametlló (Moja), recordant la calor que hi feia quan hi vaig anar per primera vegada, tot i que era una altra època de l'any. Després de mirar el pronòstic del temps ens hem reafirmat en la decisió: preveu una temperatura agradable de 10º de màxima. Doncs no ens ho pensem més! Jo he quedat amb el Carles, i la Laura i el Javi vindran per la seva banda, i hem tingut dues baixes inesperades. Però les ganes d'escalar són altes i la companyia és grata, així que som-hi! Avui hem fet això, i el dia es podria resumir en temperatura molt agradable al sol i "el sector on has de fer una segona repetició per encadenar una via amb el grau que ja tens assolit":
(29) Gemma (V+): via fàcil i curta, que fem per escalfar. Té un final més tècnic, però amb bona presa. Recomanable.
(31) Polvo ancestral (6a+ segons criteri propi, 6a en ressenyes): via ja feta l'anterior vegada, però no encadenada, de desplom pronunciat amb bona presa una mica polida i pas tècnic de flanqueig a l'aresta per canviar de paret. Una de les difícils d'encadenar a vista, però avui ha sortit més problemes. Molt recomanable.
(33) Columna Durruti (6b+ segons criteri propi, 6b en ressenyes): via curta però molt explosiva, amb passos successius de bloc gairebé tota ella i amb la primera part desplomada. Al primer intent m'he quedat a un metre de la reunió, perquè m'he cansat i no trobava la mà de sortida. Després l'he repetit i m'ha sortit ràpid i fàcil. Molt recomanable.
(13) Lluna vermella (6b+ segons criteri propi, 6b en ressenyes): via que té una entrada xunga, per la dificultat i per la perillositat, ja que es fa difícil col·locar la primera i segona cinta. L'entrada és claríssimament per la dreta, i després de xapar la segona expansió és més fàcil. Al primer intent no l'he pogut encadenar, però un cop amb les cintes posades no ha donat gaires problemes. Recomanable.
(7) Massana canela (6b segons criteri propi, 6a+ en ressenyes): acabem amb aquesta via, que també és difícil a vista, ja que té dos passos més complicats, a bloc i difícils de veure. T'hi has de fixar força amb la roca, i encertar-la, sobretot després del gran forat i al desplom. La resta sense problemes. Li faig un altre intent i la trec sense problemes. Molt recomanable.
I fins aquí el llarg dia, que hem aprofitat fins a l'últim raig de sol, i a les 16:30h hem acabat la jornada. Bastantes vies fetes, però en realitat més esforç per les tres dobles repeticions que he fet, per poder encadenar aquestes vies tan a bloc i exigents, tant físicament com tècnicament. Tot i això, un plaer escalar en aquest petit i encantador racó del Penedès, un cop més. A reveure!
12/5/17
Feia molt de temps que tenia ganes de visitar aquesta escola d'escalada, perquè me l'havien recomanat i perquè per les ressenyes que havia vist, em picava la curiositat. No ha estat fins avui, però, que hi he pogut anar. Tot i que la paret està orientada a Sud, la previsió meteorològica era de temps tapat i temperatures fresques, i per això li proposo a la Laura d'anar a descobrir aquest sector, i accepta encantada.
Hem arribat fàcilment a l'aparcament, i l'aproximació és molt lògica, si has mirat abans altres blogs on en parlen. Finalment arribem a peu de via i comencem a flipar amb les formes de la roca, és espectacular, i digne de sorpresa. Un racó esplèndid, amb unes formacions rocoses molt curioses, que en alguns llocs recorden als tafonis corsos (que encara no coneixem en directe).
Així doncs, sense dilacions, comencem a escalar. Això no obstant, la previsió meteorològica no l'ha encertat molt, i pràcticament no hi ha núvols, de manera que fa una calor bastant bèstia, i això dificulta molt l'escalada, i ens ha passat factura. No hem escalar a gust fins que el sol ha marxat per darrere la paret, cap a les 16h de la tarda.
Això és el que he pogut fer (o la calor m'ha deixat fer):
Roser (6a): via vertical amb bona presa, amb una entrada de bloc i després de continuïtat, bastant bona. Degut a la calor, la roca rellisca molt, però tot i així he pogut encadenar. Recomanable.
Mata-Hari (6a): just a l'esquerra de l'anterior, i compartint reunió, hi ha aquesta altra, molt semblant a la seva veïna. Entrada de bloc també força dura, i després continuïtat amb algun pas més finet. Degut a la calor no l'he pogut encadenar. Això és insuportable..! Recomanable.
Sense nom (nº 19 en ressenyes d'en Passarell) (6a+): via espectacular pel tipus de paret per on va, desplom bestial amb bon canto i per formacions d'insomni. Tot i el desplom, es va fent bé, fins a la part final en que has de sortir per una mena d'aresta. No resulta gens fàcil, i no he vist el pas correctament. Tot i això, la via és molt recomanable.
Samba (V+): una altra formació rocosa de desplom, semblant a l'anterior. Aquesta via, però, evita el desplom anant per l'esquerra, seguint una fissura i després per placa fins a sota un sostre. Després se surt i un altre tram final ben fàcil. Recomanable.
Polvo ancestral (6a/+): aquesta, a diferència de l'anterior, si que ataca directament el desplom. L'inici és més fàcil, però la sortida es complica una mica, per la falta de bones mans. Un cop a la placa, uns metres més fàcils. Molt recomanable.
Directa dels Mogencs (V+/6a): tornem a l'esquerra, i ara amb ombra, ens animem a seguir escalant. Escollim aquesta via que sembla més fàcil, d'escalada vertical. Ara el tacte és genial, i l'escalada resulta molt agradable. Continuïtat sobre preses més aviat fines, però agraïdes. Molt recomanable.
Bavaresa (V+): per acabar, ens posem a aquesta altra, cridats pel nom de la via (com m'agraden les bavareses!). De bavaresa, però, només en té un curt tram final, i la resta és per placa i diedre poc definit. Recomanable.
Ens hem quedat amb moltes ganes d'escalar en millors condicions en aquesta espectacular, tot i que, baixa paret, i només espero que comenci a fer fred per poder tornar-hi.
![[14-+Torrelletes+-+Vias.jpg]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiadCai3Cb1MJruiBtnpUL9rsD_CMWab1tkTTpOI2fqDO9UlQujaGTOKObeTc1Cu6dIHgCE0cxZraNO75eyh_ftQv7Z3sXyQC_iRk2pZrezOYivcaxCxUULWCXjdqlUEzcFejuYPjrHLEM/s1600/14-+Torrelletes+-+Vias.jpg)
