Via Stoc de coc sortint per Monges mascles a Malanyeu

Via Stoc de coc sortint per Monges mascles a la Paret del Devessó (Malanyeu, Berguedà)
V+, 130m

23/12/17

Quedo amb la Clàudia (quan de temps sense veure't!) per anar a Malanyeu, a fer la Stoc de coc (sortint per la Monges mascles), que és la via que va escollir de les diferents que li vaig proposar. Arribem ben d'hora al pàrquing, cap a les 9:30h, i ens n'adonem que hem matinat massa, doncs tota la paret encara es troba a l'ombra. Ens quedem al cotxe i esperem a que surti el sol, que no acaba d'omplir la paret d'escalfor i llum fins a les 10:30h. Ens dirigim cap al peu de via, no sense confondre'ns una mica amb el camí, que està ple de fulles i costa de seguir.

Característiques i informació general


Dificultat: V+
Llargada: 130 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 18 cintes exprés +1 si volem fer reunió a la feixa
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe a l'entrada del poble, i agafem el camí que baixa. Aquest cop, però, ens hem desviat anant per la masia de l'esquerra. Donem la volta pel seu darrere i recuperem el camí. 20 minuts

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya d'El Príncep de les Maduixes

Descripció de la via

La via és un gaudi des del primer metre fins a l'últim, tres tirades de bona roca, entre tombat i vertical, amb molt forats, de trams amb presa més petita, però sempre amb opcions. Tres tirades, dues d'elles molt llargues, que et fan anar amunt sense aturador.

Per trobar el peu de via hem d'identificar un ressalt de roca, amb una inscripció groguenca quasi esborrada, i pujar-hi. La nostra via segueix una línia de parabolts fàcilment visibles que va en diagonal cap a la dreta.

1a tirada (IV+, 25m): comença la Clàudia, en una tirada molt adient per escalfar, amb bona presa, i anar fent. La reunió és una mica penjada.

2a tirada (V+, 55m): segueixo jo en aquesta espectacular tirada de 55 metres sobre placa plena de forats, amb un inici i un final una mica més difícils. Molt parabolts en un passeig que sembla no acabar mai, però que vas fent a poc a poc quasi sense adonar-te'n, navegant en alguns punts puntuals. El tram més difícil és justament els últims metres abans d'arribar a la reunió, quan el pes de les cordes comença a notar-se. Una meravella de tirada, roca deliciosa i infinitat de forats i foradets de totes les mides i formes. Compte on poseu els peus, doncs hi ha almenys un bloc molt solt que cauria directament a sobre el segon de cordada. Recomanable dur una cinta de més i pujar fins a la feixa, fent una reunió de bagues que trobem a uns arbres.

3a tirada (IV, 45m): hi torno jo en aquesta altra bonica tirada, molt semblant a l'anterior però més curta, amb algun pas més fi, que ressegueix la part dreta d'una aresta. Es va fent xino-xano, també molt assegurada, fins a superar una espècie de llavi i arribant a la reunió, que es troba a una còmoda feixa.

Gaudim de les magnífiques vistes que ens ofereix el blau i assolellat dia d'avui, passant calor però gaudint com mai de la roca. Bevem una mica d'aigua, ens fem una "selfie-cim", i ja només ens queda grimpar fins a la cresta, on la temperatura canvia dràsticament, degut a la menor incidència del sol.

Descens: seguim la cresta en direcció est fins que trobem un camí que ens duu a una esplanada on hi ha una caseta molt bonica, i seguim caminant fins a trobar el corriol que baixa a mà dreta. El seguim fins a trobar una pista de terra, que ràpidament ens mena al pàrquing. Hem trigat 30 minuts màxim, per la qual cosa considero una opció molt més interessant baixar caminant que rapelant, sens dubte.

Valoració general

M'ha semblat una via molt i molt bona, la millor que he fet a Malanyeu, amb roca excel·lent, tirades d'escàndol, molt protegida (potser massa), i en un ambient immillorable, com és Malanyeu, i en un dia ben blau i groc de sol, on hauríem pogut escalar amb samarreta i tot. I si a més la companyia és la que és, l'escalada esdevé un plaer com n'hi ha pocs. Així que fins a la propera, que no trigarà gens en arribar!