Via Chani a La Falconera (Garraf)

Via Chani al penya-segat de La Falconera (Garraf)
V+, 155m

11/11/18

La Falconera és un penya-segat a la vora del mar que banya el poblet del Garraf. La via Chani és una de les vies més conegudes i de segur més repetides d'aquesta espectacular paret que hi ha entre el port esportiu i el sector d'escalada esportiva de la Maladona. Jo és la primera vegada que hi escalo, i els proposo la via a l'Edu i l'Ana, que accepten entusiasmats.

Foto de Ireneu Castillo al bloc Memento Mori!

Característiques i informació general

Oberta per J. Álvarez (Chani), Eliot i Josep Romeu l'any 1972
Dificultat: V+
Llargada: 155 metres
Equipament: poc reequipada (el 2017) amb material divers
Material necessari: 10 cintes exprés i un joc de friends i/o tascons
Orientació: Sud-est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.

Gos abandonat al ràpel de descens

Aparcament i descens/aproximació: deixem el vehicle a l'aparcament que hi ha abans d'entrar al port esportiu, creuem el túnel i seguim la pista, cap a l'esquerra, i pujar fins a trobar un cartell a prop d'un forat. Seguim cap a l'esquerra i a pocs metres prenem un corriol poc marcat que ens porta fins al ràpel de descens, al costat d'un arbre. Ens trobem també un gos lligat, però sol, bordant com un desesperat i sense aigua. La gent que tracta així els animals no n'hauria de poder tenir... A més ens trobem durant tot el ràpel una instal·lació de cordes per fer espeleologia. Dos ràpels: un de 20m i un altre de 45m. M'encanten aquestes vies que tenen el ràpel al principi...i no al final.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya de la Montse Molano, i també pot ser útil la dels kutrescaladors ke pa team, a partir de la de Caminos verticales.

Ressenya de Montse Molano

Descripció de la via

La via Chani és una de les més conegudes, amb grau amable, i fa poc ha estat re-equipada mantenint el seu estil, només alguns parabolts en reunions i on el material estava massa deteriorat. Tot i això, la via és un gaudi per a l'autoprotecció, ja que dóna moltes possibilitats i al final acabarem posant el que necessitem segons l'exposició que estem disposats a assumir. Normalment les ressenyes recomanen portar un joc de friends i de tascons. Nosaltres hem utilitzat només un joc de friends bàsic i el semàfor d'aliens.

1a tirada (III, 20m): comença l'Ana des de la R0, fent una travessa fàcil (només cal parar atenció als primers metres), que es pot fer amb sabates de muntanya. Un cop a la còmoda repisa ja ens podem calçar els peus de gat.

2a tirada (V, 20m): hi va l'Edu, en un començament vertical i diagonal per una fissura, amb un pas aeri a la meitat. Trobem un parell de ponts de roca i alguna expansió.

3a tirada (V, 35m): segueixo jo, ben recte per terreny fàcil, fins que, gairebé abans d'arribar a la reunió veig que hi ha una cordada de 3 a la reunió, així que per no haver d'esperar decideixo, improvisant, seguir per la variant de l'esquerra, separant-me de la via en els últims 8 metres.

4a tirada (V+, 25m): segueix l'Ana per la variant de l'esquerra, que solca un seguit de fissures i blocs, fins que va cap a la dreta a buscar la gran feixa. Algunes expansions, sobretot al principi, i després es pot col·locar de tot.

5a tirada (V, 30m): hi torno jo, amb uns primers metres verticals i amb molt bona roca, per seguir per unes fissures i diedres molt divertides d'escalar, fins arribar a la reunió en un molt bon replà. He col·locat diversos friends, a part de les expansions que ja hi ha.


6a tirada (IV+, 25m): acaba la via l'Edu, superant la llaminera placa gris amb fissuretes boníssimes, saltant-se una reunió intermitja i arribant al cim més ràpid que una llebre! No ha posat res, només les expansions que hi ha.

(Des)aproximació: per tornar al cotxe només caldrà seguir el camí més evident (cap a la dreta) entre la vegetació fins a trobar el camí principal, que caldrà seguir cap a l'esquerra i ja desfer el camí d'anada.

Valoració general

La via ens ha semblat a tots tres molt bona: per l'entorn, pel ràpel d'aproximació, per la bona roca que trobem, per la facilitat d'autoprotecció que presenta, per l'agradable solet, per la remor del mar al darrere, per la rapidesa amb que es pot fer, i més coses. És la primera via que faig a La Falconera, però segur que no serà la última...

Esportiva a la Costa del Garraf

Escalada esportiva a la Costa del Garraf

Al Garraf trobem diversos sectors d'escalada, tant esportiva com de diversos llargs. El més conegut és la Falconera, una gran paret amb vies clàssiques, però també trobem escalada a la Cantera Sud i Nord, abans d'arribar a l'anterior. El sector d'esportiva més conegut és el Pas de la Maladona, i a continuació d'aquest també trobem el conegut com Cafè del Mar o Balcó del Teixi.

Roca i mar al Garraf

Novembre 2018

Sector Cafè del Mar / Balcó del Teixi

El nom original del sector és Cafè del Mar, però posteriorment ha estat rebatejat pel de Balcó del Teixi, en memòria de l'escalador i equipador de la zona Xavi Teixidor "Teixi". Les parets es troben a sota de la carretera C-31 (les Costes del Garraf), al límit del parc natural del Garraf, i a prop del petit poble del mateix nom. El sector es considera una extensió del del Pas de la Maladona, ja que es troba a continuació d'aquest i va ser equipat en temps posteriors. Normalment és una zona menys concorreguda que el Pas de la Maladona, que té un peu de via més còmode i una aproximació més curta.

El sector està format per gairebé una trentena de vies, entre el 6a i el 8a, però amb predomini dels sisens alts. L'alçada de les vies és de màxim 25 metres, i l'orientació de la paret és al sud (sol quasi tot el dia), i el peu de via és còmode però amb força vegetació (la terra dels margallons) que dificulta l'accés a algunes vies. La majoria de vies estan equipades amb més soltesa de l'habitual (alegria entre assegurances), cosa que trobo molt encertada, perquè estan col·locades als llocs justos. Per cert, la majoria amb químics, però també algunes amb parabolts. La roca és calcària, força abrasiva, amb molts forats, algunes fissures, regletes i preses romes, i les parets són verticals i desplomades.

Per arribar-hi l'aproximació més ràpida és deixar el cotxe al mirador que hi ha (venint des de Bcn) passat el punt quilomètric 47, i des d'aquí baixar per un sender i després seguir per les escales de descens al sector del Pas de la Maladona, passar tot el sector i al final d'aquest seguir per un camí que puja fins a les parets de més amunt. Però és més recomanable i segur aparcar a una explanada que hi ha abans d'entrar al port esportiu del Garraf, i des d'aquí creuar el túnel i seguir el camí cap a l'esquerra, fins a trobar un revolt molt tancat a l'esquerra i amunt, i quan veiem un cartell baixar per les escales fins al Pas de la Maladona.

Les ressenyes de la zona es poden trobar publicades a la guia Hotrock (2014), a la nova guia de Barcelona y alrededores (2017), així com a l'aplicació Climb Around.

Hem començat escalant al subsector Mar de fons (a l'esquerra), on hi ha vies més curtes i amb varietat de graus:

Diedre CEM L1+L2 (6a+, 20m): comencem pel començament, és a dir per la primera via que es va equipar al sector. Equipament a base d'espits antics, i la segona reunió és més nova. La via discorre per un diedre amb poca presa, i la segona tirada té un pas interessant per canviar de paret. Molt recomanable.

La liga de los Sinbata (6b, 20m): seguim amb aquesta, molt a prop, equipada amb químics. Via una mica forçada, intentant buscar un bon pany de paret, però amb força sika en un tram de blocs, i amb un tram més físic a la meitat. Recomanem desmuntar de segon. Recomanable.

Seguim al subsector Ivori (a la dreta), on les vies semblen més interessants. Vies més llargues i en general amb bon canto:

Ivori (6b, 20m): via vertical amb un tram desplomat i bona presa, i després passet més fi per sortir cap a la reunió. Bastant bona.

Kundalini (6b+, 22m): via vertical i lleugerament desplomada amb molt de canto i passos molt goril·les, on el més difícil possiblement és l'últim tram abans d'arribar a la reunió. Boníssima.

La tocha (6b+, 25m): via amb força canto, vertical i lleugerament desplomada i amb un final més desplomat i potent. Equipada amb parabolts (alguns afluixats). Boníssima.

Figuer-cafè (6c, 25m):  via de placa vertical força contínua, amb successions de bona presa i no tan bona, amb una segona part més tensa i vertical. Molt bona.

Milamores (6b, 25m): via més de placa, amb bona presa en general, i vertical. Bastant bona.

Satnam (6b+, 25m): acabo la marató de vies amb aquesta, ja amb poca pila, que em fa penjar-me una mica més amunt de la meitat, en un pas més tens que la resta de la via. Així que queda pendent per la propera visita. Bastant bona.

Esportiva a La Facu

Escalada esportiva a La Facu, a Canyelles (Garraf)

La Facu és una escola ben coneguda, bastant a prop de Barcelona, amb un accés curtet, i una bona paret de calcari generós amb una vuitantena de vies, la majoria V i V+, però també unes quantes vies entre el 6a i el 6b. L'alçada acostuma a estar entre els 20 i els 30 metres, depèn de la via. El peu de via és una mica accidentat en alguns trams, però permet estar còmode. Les ressenyes es poden trobar a la guia Escalades a 20 minuts de Vilanova i la Geltrú, i també a l'aplicació Crimb Around.

19/11/17

Torno a La Facu després d'un any, aquest cop amb l'Andrea, la Rebeca, la Rosana, l'Olga i el Pol. Algunes bones coneixences i una bona colla pessigolla! Ens ha fet un dia genial, molt de sol i calor, i potser massa. Hem estat millor quan el sol se n'ha anat per darrere la muntanya, però llavors de seguida ha començat a fer fred. Hem estat sobretot al subsector Bomba, perquè hi ha vies per a tots els gustos i graus.

Subsector Bomba

Patadepollo (6a+): repeteixo aquesta via per encadenar-la, i començo amb ella per ser la més fàcil de les que tinc com a objectiu d'avui. Com ja recordo, té un pas a pocs metres d'arribar a la reunió, però aquest cop em surt sense problemes. La resta de la via un gaudi. Molt recomanable.

GEAM 2012 (6b): segueixo per aquesta, que no he provat mai, i és bastant bona, però té una secció dura, almenys a vista, que m'ha fet anar una mica per l'esquerra, xapar i tornar a la dreta. Al baixar he vist que es pot fer recte, però té pinta de més xunga. Recomanable.

Masan i Masan (6b): repeteixo aquesta via, perquè també m'havia quedat pendent d'encadenar. Recordo que tenia una secció més tècnica cap a la meitat, i així és. Aquest cop, però, la passo sense problemes, i surto fàcilment fins a la reunió. Molt recomanable.

La bomba (6c): com que no hi ha més 6b's, toca posar-se en aquesta, evolució natural. La provo una primera vegada i m'encallo al pas dur, abans d'una panxeta. Descanso i ho miro bé. Després ho veig i el faig sense gaires problemes. La repeteixo després per encadenar-la al segon intent. És un pas de bloc que no és tant dur quan el coneixes. Molt recomanable.

Descansant després del pas a la via La bomba (6c)

Joana (V+): faig la via al final del dia per desmuntar-la, ja que l'Andrea i la Olga estan rebentades. Us ho heu currat, feres! Una via molt divertida i agraïda. Molt recomanable.

Subsector Nausika

Rosa Sala (V): anem una mica més cap a la dreta, i fem aquesta via, que és molt fàcil i divertida, amb molt bona presa i vertical. Molt recomanable.

Cantábrico (6a): encara ens queda temps i em poso en aquesta altra via, que té un pas de panxa a l'inici una mica duret pel grau, o és que estic una mica cansat ja. Un cop superat segueix en placa en tendència cap a l'esquerra (no a la dreta), amb passos d'anar fent. Recomanable.

Un dia molt bo, en molt bona companyia i amb molts objectius de la llista aconseguits. Encara queden algunes coses més amunt de 6a+, i sinó un altre dia es pot fer una ratllada massiva de 6a's. La companyia i el bon rotllo ha estat tant que ens n'hem anat a fer una cerveseta després. Salut i fins molt aviat!!

24/12/16

Feia molt de temps que volíem anar a La Facu, aquesta gran facultat de l'escalada. I què millor que el dia abans de nadal! Doncs així ho vam comentar, i la cosa es va anar fent grossa, i al final hem acabat sent una bona colla: el Jordi, la Judith, la Laura, l'Albert, la Bretxa, la Clara, la Íngrid, el Pau, la Lídia, el Roger i jo! A tope!! Així que el dia pintava bé!

Després de sortir una mica tardet, i de parar a fer un cafetó, ens hem plantat a peu de via, on hem trobat el grup de la Clara. I vinga, que no tenim tot el dia! Ens hem posat a fer vies de seguida, amb un sol espaterrant que ens ha acompanyat durant pràcticament tota l'escalada, fins que s'ha post darrera la muntanya de l'esquerra, aproximadament a les 16h.

I això és el que ha donat de si el dia (almenys per part meva):

Subsector Lluna

Freddy Krueger, 25m (6a): via molt bonica, amb molta verticalitat i fins i tot una mica desplomada en algun tram. Amb passos molt divertits, i molt contínua, de regletes, i bones preses en general, disfrutona. S'ha de vigilar, perquè a la part de dalt la corda se'ns ha enganxat dues vegades a una escletxa petita, i la corda s'hi ha quedat travada. Tot i això, molt recomanable.

Íngrid resolent la via Freddy Krueger (6a)

Neus G, 25m (6a): via que va per l'esquerra de l'anterior, també 6a però pel meu criteri una mica més fàcil. I més discontínua, amb una sèrie de lleixes que s'han d'anar superant amb facilitat. Personalment no m'ha agradat tant com l'altra, perquè té menys ambient, però val la pena. Té reunió pròpia. Recomanable.

Clara a Freddy Krueger (6a), i a l'esquerra, la corda passada per la Neus G (6a)

Charles Manson, 20m (6b): via que va per l'esquerra de l'anterior, i que ha resultat ser una via molt guapa i fanàtica. Amb un lleuger desplom fins a meitat de via, després es redreça una mica. Et fa gaudir molt dels passos, que és millor anar enllaçant sense pensar-s'ho gaire, amb mans i peus suficients. Per alegria meva l'he encadenat a vista posant cintes. Molt recomanable.

Pau descansant a la via Charles Manson (6b)

Subsector Chacaraju

Se'ns acaben les vies a la paret del subsector Lluna i anem una mica més a la dreta. Trobem una petita zona de placa.

Chacaraju, 20m (6b):  veig aquesta altra via i decideixo ficar-m'hi. A la tercera xapa té un passet durillo de bloc que em fa relliscar i caure. Després de mirar-m'ho una mica, segueixo amunt superant el pas, i després ja per terreny més assequible. Hi ha un "aleje" impressionant, d'uns 4 metres ben bé, que no mola gens, però per sort és més fàcil que la part de baix. Finalment arribo a reunió més tranquil. No li he trobat gaire el color. Poc recomanable.

Subsector Bomba

Sembla que el subsector anterior no té gaire èxit, i la gent va tirant cap a aquest, ja conegut per mi i la Laura, que hi vam estar el maig de l'any passat. Realment, no és d'estranyar que sigui un tros de paret molt concorregut, doncs les seves vies són molt bones.

Masan i Masan, 25m (6b): després d'esperar una mica, ja que hi havia cua, ens hem posat a aquesta via, que feia bastant de goig des de baix. Començament de placa, i a la meitat desplom amb bona presa en general, però que et fa pensar-ho bé. Moviments molt bonics per sortir del desplom, amb bones mans. Després part final vertical i tombat més fàcil. Per desgràcia no he pogut encadenar, perquè he caigut al sortir de la panxa, però un altre dia surt. Molt recomanable.

Íngrid iniciant el desplom de la via Masan i Masan (6b)

Patadepollo, 25m (6a+): via una mica més a la dreta, que és de placa amb mans entre bones i fines, depèn del tram, però d'anar fent, fins al pas clau, que es troba a l'última xapa, abans de la reunió. Exigeix equilibri i tibar a parts iguals, però si trobes les millors preses resulta més fàcil. A mi no em surt, i la falta de pila em fa trampejar el pas clau. Però queda pendent. Recomanable.

Laura a la via Patadepollo (6a+)

Rakel, 25m (6a): el dia es va acabant, i la llum cada cop és menys intensa. Fem aquesta via per anar plegant veles. Jo la tenia pendent d'encadenar, i avui surt sense problemes. El més complicat és sortir d'un mini-sostre, però que té molt bones mans, a triar. Pas ràpid i atlètic i ja està fet. Uns quants metres més fins a la R i ja la tenim. Recomanable.

Jordi a la via Rakel (6a)

Abans de marxar, però, la Tere em proposa de muntar una via perquè la pugui fer ella amb una mà, ja que l'altra la té trencada. Anem a buscar una via al subsector Hasta el infinito i más allá, concretament la via Lola (IV+), de 35 metres, i que recorre a la part mitja un bonic diedre amb una gran escletxa on fer una mica de bavaresa.

Al grup també s'han fet les següents vies (almenys que em consti):

Subsector Lluna: Sira (V), Pol-Laieta (V) i Lluna (V+).

Subsector Bomba: Los tres magníficos (V+).

I aquí acaba el dia, molt contents per l'escalada i per les coneixences i les retrobades! Avui he aprofitat per fer publicitat del bloc, així que podeu deixar algun comentari so voleu! hehe ;) Ha estat un plaer compartir escalades amb vosaltres! Fins molt aviat!

Art a la roca, a baix del camí d'ascens a la paret

Esportiva a les Penyes de Can Marcer

Escalada esportiva a les Penyes de Can Marcer (Sant Pere de Ribes)

10/6/17

És dissabte i busquem ombra per escalar a gust, ja que el dia és molt calorós. Ens ve al cap les Penyes de Can Marcer, on ja hi vam ser l'any passat i on degut a la seva orientació nordoest no hi toca el sol en pràcticament tot el dia a la paret. Aquest és un sector peculiar, per diverses raons: 

1- El lloc, a prop d'urbanitzacions (Can Lloses-Can Marcer), no és gaire de muntanya.

2- El grau està una mica collat, pràcticament en totes les vies li podeu pujar mig grau més com a mínim.

3- La roca en alguns llocs està recoberta d'una espècie de molsa blanca polsosa, cosa que dificulta l'adherència.

4- És possible que us trobeu mosquits, depèn de l'hora. A nosaltres només ens han donat la benvinguda a l'arribar, i després ni els hem notat.

5- S'han obert gran quantitat de vies noves, a la dreta del sector principal (en vam comptar unes 10), i també vam sentir que bastant cap a l'esquerra estàven equipant.

6- El lloc és ple de margalló (chamaerop humilis), i d'un frondós bosc.

7- Trobem algunes vies ben llargues, algunes continuacions i segons llargs.

Per tot i això, el lloc està bé per anar-hi un parell de cops durant l'estiu, i nosaltres hem encetat la temporada avui. Podeu trobar les ressenyes (no actualitzades) a la guia Escalades a 10 minuts de Vilanova i la Geltrú i també a l'app Climb Around. També molt desactualitzades a la guia Barcelona y alrededores, i també alguna cosa a Internet.

Hem anat fent això:

Diedre L1+L2 (V, 35m): viot de 5 estrelles, malgrat el tràmit del primer llarg. L'escalada del diedre és guapíssima, amb assegurances allunyades, ambient de via llarga, i preses molt bones, alguns blocs a dins la fissura. No hem pogut fer l'últim llarg, però de segur que val la pena. Molt recomanable.

Sida (6a, 12m): via dura i exigent, entrada potent, i petit flanqueig a l'esquerra dur, amb presa d'apretar, pocs peus. 6a em fa riure. Recomanable.

Via del Curset (6a+, 20m): via molt xula, primera part tècnica amb fissura, algun forat, anar pujant peus, fins arribar a sota la panxa, on la cosa es complica. Escalar a vista tenint en compte el grau que marca resulta difícil. Però si li tibes més es treu sense problemes. La panxa té bones mans, i un cop surts de tràmit fins a la reunió, en una gran repisa. Té una continuació de 6c. Molt recomanable.

Nyaga (6c, 20m): aprofitant el muntatge de l'anterior via, provo aquesta de segon. Fins a la tercera xapa es pot anar fent, a partir d'aquí la cosa es posa negra. O blanca millor dir, degut al recobriment de tota la roca d'aquesta molesta pols. Al principi hi ha un pas d'equilibri molt bèstia, i la continuació ja és de flipar en color (blanc): preses dolentíssimes, peus inexistents. Una burrada. Sortir resulta complicat, però amb alguna ajudeta i molt d'esforç ho aconsegueixo. Un cop passada la panxa la cosa resulta més fàcil. Si em diuen que és un 7b m'ho crec, tot i que no n'he fet mai cap. Recomanable?

Tiempos nuevos-tiempos salvajes (6b, 20m): aquesta via la tinc pendent, ja que l'any passat no la vaig poder encadenar. L'entrada és molt dura, de bloc amb mans (dits millor dit) molt petits, fotre-li canya fins a pillar una bona esquerra i situar-te sobre la repiseta. A partir d'aquí comença la placa amb ben poques preses en forma de foradets i fissuretes, ben allunyades, només per alts (com jo). Poc a poc la falta de presa et va portant cap a l'esperó de la dreta, per on segueixo sense problemes. Aquest cop sí! Té diverses continuacions. Recomanable.

Zipi (V+, 20m): fem aquesta via per acabar. No resulta gens fàcil, sobretot la part de la meitat, amb passos a bloc més amunt del V+. Se'n va a la dreta i la corda frega molt amb la roca al baixar. Poc recomanable.

A la dreta del sector central hem descobert que hi ha dos zones més equipades des de fa poc, pel que es veu. A la primera paret hi ha tres vies, amb els noms marxats al peu de la roca (Emma, Rita i Miquel). Més a la dreta hi ha una altra paret amb cinc vies més, sense noms. Desconec els seus graus. Si algú té informació li agrairia molt que me la fes arribar.

Vies noves sense noms

Vies noves: Emma, Rita i Miquel

                                          

I fins aquí el dia a les Penyes, encara ens queda molta teca per fer aquí, però ens haurem de posar més forts! Tot i això, una altra visiteta aquest estiu caurà..

A última hora de la tarda comença a tocar el sol a la part esquerra

24/7/16

L'any passat recordo que vaig fer aquestes vies:

Navarro-Ramos (V, 25m): diedre molt guapo però bastant tècnic, i amb assegurences una mica allunyades. Tranquil·lament 6a. Recomanable.

Mari-Carme (V+, 20m): entrada una mica dura de bloc, i després millora. Podria ser 6a. Recomanable.

Esperó Àngel-Vicens (V+, 20m): via tècnica i dura pel seu grau, cal apretar-li (mínim 6a). Recomanable.

Emportillo Àngel-Franco (6a+, 20m): diedre-fissura molt tècnic, amb presa per peus molt petita, importantíssima la col·locació. Sense exagerar 6b. Recomanable.

Tiempos nuevos-tiempos salvajes (6b, 20m): no encadenada. Via amb un començament molt bèstia de bloc, continuació foradets i fissuretes allunyades i final d'esperó més fàcil.

Via Reserva al Pic del Martell

Via Reserva al Pic del Martell, Garraf (V+, 125m)
6/12/16

Quedo amb la Neus aprofitant que és festiu (no sé de què..), i anem a la zona del Pic del Martell, al Garraf, on fa temps que volíem anar. A partir d'una primera tria de quatre vies, ens decidim finalment per la Reserva (V+, 125m), que és una de les clàssiques del sector.

Informació d'interès:

Roca: calcària.

Equipament: semi-equipada amb parabolts, claus i un pont de roca.

Material necessari: 10 cintes i un joc de tascons i/o friends, també baga per pont de roca.

Orientació: est.

Després de deixar el cotxe a l'aparcament, just davant del mar, ens endinsem a la muntanya per un sender ple de pedres. Cal vigilar no pujar massa, i seguir en direcció una mica cap a la dreta, intentant seguir les fites, per no desviar-nos del camí. Travessem una carena i tornem a descendir, ja encarant-nos als peus de la paret que comença a alçar-se. Després de passar la cova dels Bombers, comencem a trobar les vies llargues, la majoria marcades a la paret amb una inscripció de color vermell. Una mica més avall trobem la zona que és el nostre objectiu.

Primer passem la via Mutant World, la més fàcil, però que ens sembla interessant, on ja hi ha cordades esperant per pujar. També hi ha la Chumy Chumez, una mica més difícil (6a), i a la dreta de la nostra la Eucaliptus (V+). Nosaltres, però, escollim la Reserva, que té bona pinta pel grau i els metres.

Podem veure la ressenya d'Escalatroncs:

Ressenya de la via Reserva a Escalatroncs

Trobem fàcilment la via, té el nom marcat en lletres grans i el terreny és molt identificable amb la ressenya.

L1 (V, 35m): començo el primer llarg, superant una petita panxa amb un pas dret, havent xapat el primer parabolt. Un cop dalt la via se'n va cap a l'esquerra seguint les millors preses. Com que no hi ha cap expansió, col·loco un friend. Uns metres més amunt segueix en direcció a la dreta, en diagonal, on ja trobo un clau i més amunt un parabolt. Segueix un tram recte per una fissura amb bones mans, i col·loco un friend abans de fer un flanqueig a la dreta, abans de xapar la última expansió i superar una petita lleixa per muntar la reunió, bastant còmoda.

La Neus al primer llarg

L2 (V+, 30m): li toca a la Neus encarar-lo, el que és un dels llargs més bonics de la via. Comença cap a l'esquerra, on col·loca un tascó, i seguidament puja per un diedre, fins arribar a un sostre, on col·loca un friend i un tascó. Superant-lo per l'esquerra i un cop a dalt, després de col·locar un tascó, flanqueig a la dreta sota un altre sostre, que se supera per la dreta, on utilitzem un parabolt per assegurar el pas. Pas atlètic dret i una mica a l'esquerra, segueix uns quants metres fins a la reunió. Un llarg excepcional.

Vistes a la muntanya de davant

L3 (V+, 30m): de nou em toca a mi muntar el llarg, que va bastant recte, tot i fer alguna ziga-zaga, fins a arribar en lleugera tendència a la dreta, fins a una placa amb un pont de roca (i un tascó que no hem trobat). Una mica més amunt hi ha un extraplom, assegurat amb una expansió, que se supera amb un pas atlètic, però curt, amb mans en escletxes una mica rentades. Un cop superat una mica a la dreta i després a l'esquerra per terreny amb molta vegetació, reunió en un replà molt còmode.

Vistes a Les Botigues de Sitges i el mar

L4 (IV, 30m): la última tirada resulta bastant de tràmit, per terreny molt herbós amb ressalts, però amb una placa entremig que se supera amb adherència, que li acaba de treure el suc a aquesta bonica via. Després de passar la reunió original, la Neus puja uns metres més per muntar una R més còmoda.

R4 amb friend i 2 ponts de roca, made in Neus

En resum, ens ha semblat una bonica i entretinguda via en aquesta generosa roca calcària, que no està tan sobada com ens pensàvem prèviament, i que ens ha deixat ganes de tornar-hi en una altra ocasió, per fer més vies. També remarcar les possibilitats d'autoprotecció que ofereix (en el segon i quart llarg només hem utilitzat un parabolt dels existents), cosa que la fa apta per practicar la col·locació d'asseguradors flotants.

Esportiva a Penya Senyal

Escalada esportiva a Penya Senyal (Garraf)

23/10/16

Aquest diumenge teníem previst fer una via llarga al Pic del Martell. La possibilitat de ruixats ens ha fet canviar d'opinió i hem decidit anar a conèixer el sector d'esportiva de Penya Senyal, a les Botiges de Sitges, molt aprop de Castefa. El sector es troba molt fàcilment, passant per les Botigues de Sitges i en direcció a la urbanització "Garraf II", i al final del carrer Eramprunyà es pot aparcar. L'aproximació és molt ràpida, seguint les torres d'electricitat. 

El sector té 27 vies en total, des de V+ fins a 7b, i predominantment sisens. Vies de roca calcària, entre els 12 i els 25 metres. Orientació SO, ideal pels dies de fred. Nosaltres ens hem torrat amb la solana que queia. Roca bastant bona pel meu gust, amb diversitat de preses i formes de la roca. Podeu trobar la ressenya a la guia Hotrock.

La impressió que m'ha donat el sector ha estat mitjanament bo. Les vies estan bé, amb el grau una mica apretat en general. L'equipament està en bon estat, excepte algunes peces que estan una mica rovellades. El peu de via és còmode en alguns llocs i accidentat en altres. Les vistes al mar són agradables, trencades per les urbanitzacions i els cables de les torres elèctriques. Tot i això el racó és maco.

"Boniques" vistes al mar des del sector

Hem fet les següents vies:

The end is the begin (V+): Una de les vies més fàcils del sector, ideal per començar a escalfar, tot i que plou calda fa ja. Solarium gratis. Va per l'esquerra d'un diedre, seguint la placa, però donant peu a utilitzar l'altra paret. Recomanable.

 Javi superant una repisa de la via The end is the begin

De l'úter vingueren i de la via ens tragueren (6b): Hem continuat accidentalment per aquesta via, degut a que no trobàvem la segona xapa de la via nº 13. No obstant, ens ha semblat una via interessant. Dura, però interessant. La seva complicació ve donada per la successió de passos fins, amb poques i males mans o pocs i mals peus. Comença suau però la segona meitat és dura i et fa tibar bastant de braços, fent passos força explosius. Alguns d'ells molt bonics. Queda pendent per encadenar. Bastant recomanable, tot i que hem patit molt.

Barallant-me amb la part dura de la via

Nº 13 (guia Hotrock) (6a+): La via de més a la dreta del tros de paret, ens ha fet una mala jugada, ja que no aconseguíem veure la segona xapa un cop començada. Des de la via no es veu, ja que queda amagada a la paret de l'esquerra d'un minidiedre (just al pas de la primera foto). La via també té un pas clau complicat on s'ha de superar una repisa que queda molt amunt, amb mans bastant precàries i un peu molt petit, una mica abans de la R. El supero amb un pas d'aquells de fe, que en diuen, després de mirar-m'ho bé tot descansant (també queda pendent per una altra ocasió). Bastant recomanable.

 Jo després de xapar la segona peça "amagada" a la via nº 13

 

 Més amunt de la nº 13, abans del pas clau, amb un detall al cel

Nº 7 (6a+): Bastant fosos, decidim fer la última via del dia. Amb una entrada de bloc bastant explosiva, la via t'exigeix mirar-te bé els seus passos i trobar les preses correctes per anar progressant. Entrada dura i continuació més suau fins a la reunió. També queda pendent per un altre dia. Bastant recomanable.

 Javi en dos moments de la via nº 7

I fins aquí el calorós i complicat dia al Garraf. Segur que tornarem un dia o altre!