Esportiva a Abella de la Conca

Escalada esportiva a Abella de la Conca (Pallars Jussà)

Abella de la Conca és una petita vila i municipi del Pallars Jussà, actualment amb molts pocs habitants i amb moltes cases en ruïnes, fet que li dóna un caràcter una mica inhòspit. Per altra banda, és una zona amb moltes muntanyes i on s'hi ha anat desenvolupant l'escalada fins al dia d'avui, que compta amb un bon grapat de sectors d'escalada esportiva i també de vies llargues.

Pel que fa a l'escalada esportiva, podem comptar una desena de sectors, amb més de 160 vies, amb predomini del sisè i el setè grau. Molts sectors estan encarats al sud, però s'hi pot escalar gairebé durant tot l'any, ja que també hi trobem diferents orientacions de les parets, tot i que a l'estiu hi acostuma a fer força calor. Hi trobem unes muntanyes i parets molt espectaculars, a destacar, per exemple, el Forat dels Lladres o la paret desplomada d'El Canyon.

Setembre 2018

En la nostra primera visita hem triat les parets plaqueres del sector Església, on hi ha un bon grapat de sisens, però també alguns cinquens. Per arribar-hi es recomana deixar el cotxe a la vora de la carretera, just abans d'arribar al poble, però millor no aparcar als trams asfaltats, ja que estan reservats per als seus habitants. Aquest sector està orientat al sud, i li toca el sol gairebé tot el dia, però en aquesta època ja no fa tanta calor i hem pogut escalar sense fregir-nos. Cal assenyalar que a la guia Lleida Climbs no hi ha ressenyades unes quantes vies que hi ha entre la nº 22 i la 23.

Vistes del sector Església des del pàrquing

Sector Església

Pre-Skool (V/+, 32m): via que discorre per un diedre fissurat, però que et fa navegar anant de la placa a la fissura diverses vegades. Grau una mica apretat. Recomanable.

Miralepa (6b+??, 32m): via just a la dreta de l'anterior, que té una secció de passos molt durs pel grau proposat en un tram molt vertical amb presa molt petita i roma. Encadeno no sé com. No us fieu. Recomanable.

Conca i Bella (V+, 25m): via que va fent esses per una placa amb forats i fissures, generalment molt bones i bones, però amb alguns passos llargs. Molt recomanable.

Ecodharma (6b, 30m): la via va a buscar una cova bastant gran, i després surt cap a l'esquerra per placa. Grau encertat. Xapes col·locades molt separades, preveure cintes llargues i molt llargues. Molt recomanable.

Esportiva a El Brull

Escalada esportiva a El Brull (Aiguafreda, Vallès Oriental)

Croquis del sector Torre de Guaita dreta fets per Bloc Empotrat:

Croquis del sector Torre de Guaita esquerra fets per Bloc Empotrat:

Croquis del sector Lolo:

Ressenya de Fernando, actualitzada per mi

Setembre 2018

Una altra visita de tarda però una mica d'hora, quan la majoria del sector Lolo encara estava al sol, amb el Javi, on hem fet les següents vies: 

El Brull Lolo

23. Jack Daniels (6a+): comencem a escalfar amb aquesta, que ja està a l'ombra. S'inicia a una panxeta i després apareix una fissura, que més amunt s'obre i està una mica brut i amb algunes herbes. Arribem a una placa fissurada i escalem molt a prop d'un esperó, fins al final de placa molt xulo. Recomanable.

25. Clara Picades (6c+/7a??): ens posem en aquesta via, molt propera a l'anterior, ja que llegim "6c (bloc)" a la ressenya, i pensem que no n'hi haurà per tant. La via té a la panxa fins a quatre o cinc passos seguits a bloc per presa petita i molt petita i peus ínfims. No encadenem i li augurem un grau més elevat. Poc recomanable.

29. ?? (6c): via a l'esquerra de la cova, sortint de la via per l'esquerra (variant dreta de 6a)+ amb uns passos a bloc, amb una reunió única, i no com diu a la ressenya. Recomanable.

35. Olivé Batllori (6c): via amb una primera part fàcil, i una panxa amb un pas una mica a bloc, amb sortida fàcil fins a la reunió. Molt recomanable.

37. Àriu-Vàif (6b+): via molt curta que ressegueix una fissura despolmada, amb bona presa i no tant física com sembla. Molt recomanable.

5. Somriure vertical (6b): acabo amb aquesta via, que va per la placa més propera a la gran fissura. En un moment determinat he posat un peu a la paret de la dreta, per salvar un pas una mica més finet. Recomanable.

Agost 2018

Visita de tarda amb la Mònica per fer vies fàcils:

Torre de Guaita dreta

19. (V+): bombet fissurat inicial i després panxeta i placa amb  bona presa. Reunió d'un sol punt. Recomanable.

21. (V+/6a): inici de desplom amb canto, pas explosiu per sortir i després placa fens una corba. Recomanable.

15. (V+): via curteta de placa, amb algun pas més fi cap a la meitat. Recomanable.

14. (6a): semblant a l'anterior, però amb una secció més fina, que fa que augmenti el grau. Comparteixen reunió. Recomanable.

Juny 2018

Torno a El Brull amb el Benoit, que gaudeix de la seva primera visita a aquest poc conegut sector d'escalada.

El Brull Lolo

15. Divertiment (V+): via molt fàcil i amb una roca espectacular, per les formes i l'adherència que té. Molt recomanable.

13. Cola-Cao touch (6b/+): després de xapar la segona expansió trobem un pas llarg per després superar una panxa per la fissura de l'esquerra, bastant físic i també tècnic, i continuació molt més fàcil. Molt recomanable.

17. China girl (6c): comença a l'esquerra de la cova, per una placa amb forats i regletes, fins a traspassar l'afilat esperó, i aquí continua en placa, on trobem el crux de la via, que no he pogut resoldre i m'he penjat. Ho hauré de tornar a provar. Recomanable.

19. Voguing (6b+): via molt forçada on trobem la roca molt fràgil en la seva primera meitat, plena de sika per intentar neutralitzar-ho, i en la última part un flanqueig en diagonal a la dreta a buscar la panxa amb passos molt llargs. Sembla que la via inicialment seguia recta per una part de roca negra i tombada. L'he pogut encadenar amb bastants esforços. Recomanable.

4. L'esperança es allí dalt (6b): acabo amb aquesta via, que té una primera placa de regletes fines i equilibri, i una segona de placa una mica desplomada però preses més grans. Molt recomanable.

Maig 2018


Torre de Guaita dreta

13. (6a+): via amb una panxa a l'inici amb bona presa, i després una altra amb bon canto i millor roca. Molt recomanable.

12. (6b): via que té la primera xapa bastant a l'esquerra, en un diedre, i la via se'n va després cap a la dreta (potser s'hauria pogut posar la primera xapa en la línia de la via?). Un cop al llavi, després de xapar la tercera cinta, hi ha un pas molt dur (penso que més del grau proposat) a un canto molt lluny. L'he trobat després d'estar buscant i intentant el pas. La resta de la via és més fàcil, amb continuïtat. Recomanable.

23. (6b+): anem més a la dreta, i començo aquesta via. Inici de curta bavaresa, continuació de placa tombada fàcil fins que arribes a la secció difícil de la via, de dues a tres xapes on es concentra la dificultat i on trobem presa molt petita i roma, i algun pas força tècnic. Els metres finals són més senzills. Encadenada a vista, i he baixat molt inflat d'avantbraços. Reunió d'un sol punt (en comptes de posar tres parabolts amb les seves respectives anelles a més de mig metre de distància s'haurien pogut posar dos parabolts fent una sola reunió per les vies 22 i 23). Molt recomanable.

24. (6a+): fem la via de la dreta per desmuntar l'anterior. Fem l'inici diferent, després placa fàcil en tendència a la dreta (fàcil) o més per l'esquerra (més difícil), i final més dur que la resta de la via. Recomanable.

4. variant dreta (6b): acabem amb aquesta via, que m'ha semblat més fàcil que les altres comparant els graus. Inici comú amb la via que va recta, i es desvia cap a la dreta, fins a un llavi on hi ha diversos rocs que sonen buit quan els toques, compte! Sortida de la panxa amb bona presa, i pujar peus. Després molt més fàcil. La reunió una llàstima, els parabolts estan a més de mig metre de distància. Tot i això, via recomanable.

El Brull Lolo (esquerra)

Un altre matí al Brull amb en Joan, aquest cop anem al sector de la part esquerra, i fem les següents vies:

sense nom (6a): número 41 en ressenya. Via amb una entrada de placa, i després una fissura molt guapa i molt bona que escalem en bavaresa, física i tècnica. Molt recomanable.

Txenkiu Crack (6b+): Seguim amb aquesta, que segueix una fissura durant tota l'estona. El primer diedre-fissura se'm fa difícil a vista, i paro, fins que trobo la manera. Segueixo i la cosa apreta, un desplom amb algunes preses, encastament de mans, però ja no paro. Repeteixo i encadeno al segon intent, molt més fàcil. Molt i molt recomanable.

sense nom (6c?): número 44 en ressenya. El Joan em parla d'aquesta via que no se sap el grau (a les ressenyes només diu 6è), i em motiva molt. Gairebé tota la via és de placa, menys els últims metres, que són de sostre, molt físics. Vaig descansant i la vaig traient. Després provo una segona vegada però estic massa cansat i caic al sostre. Un altre dia haurà de caure. Molt i molt recomanable.

sense nom (V+): número 39 en ressenya. Acabem amb aquesta via, curta, de placa una mica tombada amb presa petita i entretinguda. Molt recomanable.

El Brull Lolo

Tornem al Brull Lolo amb el Joan, i fem les següents vies:

Tallacordes (6b): via força llarga i amb un tram de panxa físic però amb presa, que li dóna el grau. Molt recomanable.

sense nom (6a+/b): via no ressenyada que és una variant de la Olivé Batllori, que va cap a la dreta a partir de la tercera xapa. Per cert, amb els parabolts col·locats d'una manera poc rectilínia. La via segueix una fissura poc evident lleugerament desplomada, amb bona presa i passos senzills, on els peus ajuden molt. El més difícil potser són els últims metres, amb presa més petita. Recomanable.

Gaia (7a+): ens posem en aquesta via, el projecte del dia. Al primer intent la placa de la part de baix se'm resisteix, són regletes molt i molt petites, i la panxa de sota no ajuda gens. Després he pogut seguir després de penjar-me de la corda i m'he pogut fer una idea de com fer els passos. La continuació és molt bona, amb preses poc evidents però que hi són, i una panxeta final que és la cirereta del pastís. L'he encadenat després de dos intents més caient a la part de la placa. El meu primer 7a+ al sac! Molt recomanable.

Pako sube tabaco (V+): acabem tornant a la calma amb aquesta via, molt curta però amb roca molt bona. Llàstima que sigui tan curta. Recomanable.

El Brull Lolo

Avui torno a el Brull, aquest cop a visitar el sector Lolo, que el Joan té moltes ganes d'ensenyar-me. Hi vaig amb la Serena i ens trobem allà també amb el Gil.

El sector té una quarantena de vies, en general d'uns 18-22 metres (una mica més altes que a la Torre de Guaita, i de graduacions molt variades, que van des del IV fins al 7b, amb predomini dels sisens. Vies i roca molt semblants a la Torre de Guaita: fissures, diedres, esperons, panxes i algunes plaques. El tacte, excel·lent. A la part de baix es pot trencar algun tros de pedra, cal anar amb compte. Això és el que hem fet:

sense nom (6a): a l'esquerra de la via Divertiment. Via amb un parell de panxes amb bona presa per superar-les, molt bona per escalfar. Té reunió pròpia. Molt recomanable.

Gas i xampany (6b): via amb un inici amb molta vegetació, però que no li desmereix interès.  Ràpidament ens ve el tomàquet: una placa fina, amb passos tècnics i de presa petita, fins arribar a una repisa i ja queden pocs metres fins a la reunió, que queda una mica a la dreta, i té mosquetó. Molt recomanable.

Borak-tit (6b/+): inici per una fissura, seguim i superem una repisa molt terrosa i incòmoda, i trobem el tram difícil de la via: una fissura desplomada amb presa més aviat petita. Després la paret es redreça i acabem la via per terreny més fàcil. L'únic inconvenient de la via és que les assegurances estan força mal col·locades, i genera molt fregament a la corda. Molt recomanable.

47 tacos (6b+): via que comença a l'interior de la cova, al costat dret, va a buscar una petita cova i supera el desplom sortint per la dreta, amb cantos boníssims. Després tenim un tram molt xulo de fissura i diedre més tècnic, fins a arribar a la reunió. Una via boníssima i molt variada, de 5 estrelles! Molt i molt recomanable.

Red rain (6a+): inici amb diferents ressalts, fins que arribem a un bloc on escalem en bavaresa molt divertida, i després hi ha un tram de fissura amb una sortida tirant a dura, física i que s'ha de mirar bé. Molt recomanable.

Aranya escocesa (6a): la primera part d'aquesta via és comuna amb dues vies més que hi a la seva esquerra. Aquest tram i la resta de la via és força fàcil, amb molta presa i generosa. La segona part evita la panxa anant per la dreta en terreny força vertical i amb molt bona roca. Molt recomanable.

Ensaborit me l'ha dit (6a/+): acabem amb aquesta via, quan sembla que comencen a caure algunes gotetes. La primera part és força apretona, sobretot els primers metres, pel grau proposat. En canvi, la segona part és fàcil i amb molta presa. Recomanable.

Febrer 2018

El Brull és un sector d'escalada poc conegut, situat a la serra de l'Arca, dins el Parc Natural del Montseny, i al terme municipal d'Aiguafreda. És un lloc allunyat, enmig de naturalesa i muntanyes, on trobarem una tranquil·litat aclaparadora. Hi ha dos sectors, el que es troba a prop i a sota de la Torre de Guaita, i el Brull Lolo.

Torre de Guaita dreta

Aquest sector té dues parets diferenciades, la part esquerra, amb unes 10 vies, i la part dreta, amb unes 30 vies, si arriba. Hi accedim baixant pel Grau del Llop, un cop deixat el cotxe a una petita explanada que ens deixa just al costat del corriol de descens. Les ressenyes es poden trobar al bloc de Bloc Empotrat: la part esquerra i la part dreta. La roca és calcària, i les vies són bastant variades, trobant plaques, panxes, fissures, etc, però moltes vies tenen algun pas a bloc que els dóna la dificultat. L'alçada no sobrepassa els 25 metres, essent entre 18 i 20 metres l'alçada que predomina. L'orientació és sud/sud-est, amb alguns canvis de paret que fan que algunes vies, bastantes, es trobin a l'ombra ràpidament, quedant al sol  fins a la tarda només dos trams de paret.

Els primers metres de roca són una mica fràgils, amb una roca calcària que sembla conglomerada, amb una balma, i després ja segueix una panxa o sostre que dóna lloc a una placa. El lloc és tranquil, per arribar-hi hem de fer un llarg recorregut en vehicle per una pista que es troba en un estat al límit de la comoditat per un cotxe esportiu, essent molt més recomanable accedir-hi amb 4x4, ja sigui des d'Aiguafreda, o des de Seva.

Avui hem fet les següents vies:

2. (6a): via amb una entrada de panxa fàcil, i després placa per molt bones preses i passos molt divertits. Reunió a l'esquerra amb mosquetó i recte amb anella. Molt recomanable.

3. (6a): via de placa amb bona presa en general i passos molt entretinguts, només un pas més fi a l'inici de petites regletes. Molt recomanable.

4. (6a+): via que dues variants, recta o per la dreta. Jo l'he fer recte, superant un pas de panxa amb bastant bona presa, i després placa. Molt recomanable.

5. (6a/+): via que comença en una espècie de diedre i ràpidament encara una placa, més llisa a la part central, i després la dificultat baixa. Molt recomanable.

6. (6b+/6c): via que supera un pas tens a l'inici, fins arribar a la panxa, que passem amb preses bastant bones però allunyades. Molt recomanable.

18. (6a/+): inici conjunt amb el cinquè que se'n va cap a la dreta, però se'n va de seguida cap a l'esquerra, passant per un tram una mica desplomat i amb preses més o menys bones, i ràpidament s'acaba. Recomanable.

20. (6a/+): comença amb un passet aeri de diedre, i de seguida busca una placa que té una petita panxa abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.

28. (6b): última via del sector, amb un inici dur i físic, i després ja és anar fent per placa, amb la roca fràgil en algun punt. Molt recomanable.

Esportiva a la Cinglera del Folló

Escalada esportiva als Cingles del Folló (Tagamanent, Vallès Oriental)

Els Cingles del Folló són unes parets a sobre la població de Tagamanent, al costat est de la C-17, per la banda del Montseny, i com descriu la publicitat que en va fer l'ajuntament de Tagamanent, "els relleus estan formats per un declivi boscós que es precipita abruptament cap al Congost en el seu tram final en forma de petites cingleres. La més notable és la Cinglera del Folló, formada per materials dolomítics -calcari-, en la qual s'obren algunes coves naturals, com la Cova del Duc. Les vies de la Cinglera del Folló són d'escalada atlètica i estètica al mateix temps, verticals i de grans dificultats en alguns trams".

Setembre 2018

Avui he tornat a El Folló Nord-oest amb el Situ, encara buscant l'ombra, i he fet el següent:

Slap-Bororo (6b+, 30m): escalfo amb aquesta via, que s'inicia a la via Slap (V+/6a), en un bloc bastant llis, i segueix per un diedre una mica desplomat, fins a trobar la via Finestra al cel (V+) amb la que comparteix un parell de xapes, i després em desvio cap als químics de l'esquerra, que van per una placa fina i molt vertical, amb passos una mica a bloc de preses petites. Molt recomanable.

K. P. S. (6c+, 28m): segueixo amb aquesta, que té una estètica brutal, ja que va per una fissura molt vistosa i gran, que acaba en una agulla, on la cosa es torna placa fina, amb un pas bastant dur abans d'atènyer unes preses molt bones en bavaresa però que tenen pinta de caure a la mínima pressió. Al primer intent no ho he vist clar, però al final del matí, amb més confiança, l'he encadenat, posant cintes. Molt recomanable, però cal anar amb compte.

Moby Dick (6b, 18m): via més curteta que solca una fissura perfecta a la dreta de l'agulla, i que et deixa escalar en bavaresa quasi tota l'estona, fent passos atlètics de braços. Molt recomanable.

Via del Frare (6b): finalment faig aquesta via, desviant-me per la línia d'expansions de la dreta, en comptes de seguir recte (The wanderer, 6b), recorrent una placa amb regletes a la part central, i més amunt una fissura increïble. Preveure cintes llargues o molt llargues. Molt recomanable.



Juny 2018

Avui torno a El Folló amb en Lluís i en Pol. Jornada de migdia molt ben aprofitada, on hem fet aquestes vies:

Titanium (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que té un pas difícil a l'entrada i uns últims metres on la roca és molt fràgil i precària, has de vigilar tot el que toques perquè sembla que s'hagi de trencar. Molt de compte. Poc recomanable.

The Wanderer (6b): en Pol escalfa amb aquesta via i ens la deixa muntada. Inici per la via Del Frare, i després continua per una línia pròpia a l'esquerra, que passa prop del sostre. Molt bona via de fissura i bon canto, atlètica i espectacularment divertida, sobretot el tros Del Frare. Molt recomanable.

En Pol prova la via Magnètics Frenètics (7b), no l'encadena perquè se li travessa un pas entre la 3a i la 4a xapa, però finalment se'l treu.

Amarga (fins a la R1, 6c): el Lluís em proposa animat de provar aquesta via, que té moltes ganes d'encadenar. La fa ell primer i l'encadena. És una fissura en forma de quatre (inici recte per diedre, flanqueig a l'esquerra sota un sostre i altre cop recte per diedre). Després m'hi poso jo, la primera part fàcil, el flanqueig també vaig fent, gràcies als bons peus, fins a l'últim pas per xapar la cinta de la cantonada, que és fi i llarg, i la última part és física però la fissura és especialment bona, i arribo a reunió ben inflat d'avantbraços, però l'he encadenat! Viot! El Lluís i jo coincidim en graduar-la de 6c (mínim). Molt recomanable.

Ginseng a la vena (6b+): acabem amb aquesta via, que té una entrada una mica a bloc, i tota la via és una placa de gaudi constant, passos llargs (li dóna el +), tècnics i molt estètics. Molt recomanable.



Maig 2018

El Folló Free o Nord-oest

Pel que fa a la paret encarada a nord-oest (ombra tot el matí i fins al migdia), i on hi ha una trentena de vies esportives, equipades la gran majoria però també algunes vies clàssiques, s'escala sobretot per fissures, diedres, esperons, alguns sostres i també algunes plaques i panxes. L'escalada és física, una mica tècnica, i molt entretinguda. L'alçada no passa dels 30 metres, i l'equipament és amb parabolts. L'aproximació es pot fer de dues maneres: o bé deixant el cotxe a la casa rural El Folló (tot i que teòricament només és per clients) i pujar per un corriol amb marques groques (sector esquerra) i blanques (sector dret); o bé pujant fins a dalt de les parets per la carretera que va a Tagamanent, i baixar com si anéssim al sector sud, fins arribar al torrent i seguint cap a l'esquerra trobarem les primeres vies. Trobareu informació de l'aproximació a altres blocs (1, 2, 3). Avui hem fet la primera visita, amb poc temps, i hem fet això per tastar les vies:

11. Finestra al cel (V+): via amb una primera part on escalem en tècnica de bavaresa, i després superem diversos blocs, fins a seguir amb una fissura molt bona i fàcil d'escalar. Un mur final amb una repisa, i de seguida ja arribem a la reunió. Molt variada i divertida d'escalar. Molt recomanable.

13. Munalis (6a+): comença amb una fissura recta i força ampla, que fem servir amb les mans, però també tenim opcions d'utilitzar la placa, sobretot per als peus. Segueix un desplom amb una fissura, amb molt bon canto, atlètic però molt fàcil d'escalar. Uns metres més de placa i ja arribem a la reunió, compartida amb la via anterior. Molt recomanable.

15. Heura (6a+): inici de fissura i després blocs, i ràpidament arribem a la gran fissura que presenta la paret. La primera part d'escala fàcilment en bavaresa, i després la cosa es complica, oferint-nos únicament la possibilitat d'encastar part del cos a la fissura, que és ampla però no tant com per estar gaire còmode, amb dificultat per moure's anem pujant fins a xapar el següent parabolt. Un passet més i ja arribem a una fissura i al sostre, que flanquejem cap a la dreta, amb bona presa. A la última part s'ha de controlar la roca, ja que sembla que es pugui trencar. També hi ha algun aleje que altre. Molt recomanable.

Esportiva a Sadernes

Escalada esportiva a Sadernes (La Garrotxa)

Sadernes és un indret especial, per diversos motius. Hi vaig anar per primer cop el 2016 en dues ocasions durant l'estiu, i des de llavors cada estiu tinc moltes ganes de tornar-hi. La combinació de les seves nombroses parets orientades tant a oest com a est, la Riera de Sant Aniol que passa entremig de totes aquestes parets, formant una bona quantitat de gorgs molt bons per banyar-se, així com el cert "aïllament" del lloc, rodejat de natura, és el que el fa especial, i molt apte per escapades d'escalada a l'estiu. La única pega que li trobo, possiblement, és la gran quantitat de gent que s'hi troba normalment.

Un altre avantatge de l'indret és que es pot dormir al càmping, senzill i auster però amb allò imprescindible. Els últims anys, a diferència dels anteriors, la riera està molt seca, i només et pots banyar en aquells gorgs per on passa més aigua. Possiblement per això o per altres motius, no hem trobat la gran quantitat de gent que hi acostuma a haver, però tot i això el més normal és trobar-se força gent, sobretot en determinats sectors.

Croquis de la ubicació dels sectors de Sadernes

Pel que fa a les ressenyes dels sectors, es pot trobar una guia de la zona en forma de llibre, que podeu adquirir al càmping i/o al bar. També trobem les ressenyes a l'aplicació Climb Around, d'on les hem consultat nosaltres normalment, i ens van molt bé.

Cinglera de la Cova del Bisbe

Setembre 2018

Gairebé ha passat l'estiu i encara no he anat a Sadernes, no pot ser! La Sere i l'Edu m'ho proposen (i la Judit que també s'afegeix més tard), i veient que puc anar-hi no els puc dir que no, i a més en tinc moltes ganes! Evidentment, un parell de dies, mínim, per poder gaudir-ho bé. Hem fet el següent:


Dia 1 Matí: Cinglera de la cova del bisbe

Mortadelo i Filemon (6a+, 24m): la fem per escalfar, una mica tècnica amb algun pas més fi, prou entretinguda. Comparteix reunió amb la via Capità Enciam (6a). Recomanable.

Dolça agonia (6b, 28m): via força llarga que ja ens fa escalfar de veritat, amb dos trams més complicats que la resta. Molt recomanable.

Fernando Gando L1 + L2 (7a, 40m): L1 6a+ i L2 7a, primera part molt fàcil, i segona part un regal en safata, sense complicacions, els passos molt evidents tot i la panxa, sense lloc a dubtes. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Lliure (7a+, 35m): via molt variada i entretinguda, amb una mica de tot. Entrada física i a bloc, tram fàcil i petit desplom, descans en una repisa, pas difícil a vista i després un cantos i un altre descans. Segueix un tram fàcil fins arribar a la última xapa, on la cosa es complica una mica, sobretot si vas cansat, tot i que pots fer un últim descans abans d'atacar la part final. No aconsegueixo encadenar. Demà ho tornarem a provar. Molt recomanable.

* via nova a la dreta de la Lliure (City Folk, 7a+) que ens diuen que és molt recomanable.


Dia 1 Tarda: Castell s'Espasa Esquerre

Pornomania (6a): reescalfem amb aquesta via que ja havia fet, que és una successió de bons cantos sense parar, i algun pas llarg, molt motivant. Molt recomanable.

Eva (6c+): i de seguida ens posem en el projecte de la tarda, aquesta via tant xula i física que té una primera panxa fàcil, i un tram fi abans d'arribar al gran sostre, que es passa bé gràcies a les bones preses, tot i posar-nos els colors i fer-nos suar. Encadeno al flash. Molt recomanable.



Dia 2 Matí: Cinglera de la cova del bisbe

De'n Quico (6a+): via força llarga i entretinguda, amb ambient tot i el grau. Ja ens fa escalfar una mica. Recomanable.

Esbardellarà L1 + L2 (6c+, 40m): L1 6b+ i L2 6c+. Em poso en aquesta via pensant que estic fent la Escalibats (L1 6a+ i L2 6c+), perquè no he vist que hi havia una via nova no ressenyada a l'esquerra (*). Això fa que faci el primer llarg flipant una mica, perquè té un pas a la meitat molt fi, on he caigut. Després he seguit i no entenia perquè la reunió intermitja estava a la dreta, però he seguit amunt, lleugerament cap a l'esquerra, fins a la R2, bastant cansat. Quan he arribat a baix n'he tret l'entrellat, i he vist que he fet l'Esbardellarà. Tot i l'embolic, la recomano.

* via nova entre la Dolça agonia i la Esbardellarà (Cargol malababa, 6b+), d'uns 35 metres.

Lliure (7a+, 35m): acabem el matí amb el segon intent d'aquesta via, amb la memòria d'ahir quasi intacta. Aquest cop, però, em toca muntar la via a mi, i l'aconsegueixo encadenar al primer intent d'avui, posant cintes. La via és bastant factible si l'has provat un cop, i també perquè té tres bons reposos. Molt recomanable, no cal dir-ho.


Dia 2 Tarda: Castell s'Espasa Dreta

Liendre L1 + L2 (6c, 42m): L1 6b i L2 6c. mentre els altres fan la Serveis mínims, amb en Carles, que s'ha afegit a la festa, ens posem en aquesta via. Jo la faig fins a la R2, esdevenint una via molt llarga i bonica, sobretot la segona part, per unes xorreres d'escàndol. El més difícil són els últims metres, un flanqueig força raro i forçat. Encadeno a vista. Molt recomanable.

* via nova entre la Liendre i la Ei nas (Foc al rei, 6b+).


I fins aquí l'intens i fanàtic cap de setmana, al costat de gent (i gossos) tan maca i motivant. Gràcies!!

Juliol 2017 - Tres dies d'escalada a Sadernes


Dia 1 Tarda: Castell s'Espasa Esquerra

Aquest sector és el primer que trobem, a mà esquerra, després de passar el petit sector d'iniciació de Slabs. Una gran paret orientada a l'est, on trobarem ombra a la tarda, a partir de les 15 o les 16h aproximadament. Hi trobem una trentena de vies, algunes que comencen a la part de dalt, i altres que ho fan a la part de baix, just al peu del camí, algunes de les quals tenen dos llargs. Aquest sector és bastant concorregut, per tenir moltes vies i de graus fàcils, per la qual cosa trobarem alguns cantos polits.

Vistes des del camí del sector Castell s'Espasa Esquerre

Cul de got (V+): via amb bons cantos tipus bústies, però una mica sobats, algun pas més allunyat però assequible en general, i ràpida. Recomanable.

?? no ressenyada (V): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra via, que no apareix a les ressenyes, i com que no sembla molt difícil, ens hi posem. Inici fàcil per superar un ressalt i un cop a sobre una repisa pas de placa a buscar bones preses una mica munt. Fàcil i recomanable.

Aresta (6b): anem més cap a la dreta a buscar més grau, i em poso en aquesta via, el nom de la qual descriu el tipus d'escalada que ens trobarem. Personalment, és un estil d'escalada que em costa més del normal, i aquesta via no ha estat l'excepció. S'ha d'anar trobant el canto i buscar la millor col·locació, amb alguns trams lleugerament desplomats. Tot i això he aconseguit encadenar. Molt recomanable.

El perfum de les transparències (6b+): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra via, que baixant he vist que és més de placa amb diversitat de preses. Fer-la ha estat un plaer, molt semblant a les seves veïnes de l'esquerra, però més dura, i exigent pel seu grau. Molt recomanable.

Escletxa de tendresa (6a): em poso en aquesta altra per desmuntar-la, que ja havia fet l'estiu passat. Després d'un pas fi abans de la repisa, ataco el pas de placa de després per la dreta, anant a buscar unes bones mans ben amunt, a una fissura que queda al costat de la figuera. Passos atlètics de laterals excepcionals per acabar. Molt recomanable.

Diedre L1 (V+/6a): munto el Diedre, que ja havia fet, tècnic, exposat i una mica polit. La intenció és fer el segon tram de xemeneia, però un cop a dalt, no ho veig gens clar, i el parabolt és força amunt, així que ho deixo estar i baixo. Molt recomanable la primera part.

Aquí terra deixo el jec L1 (6a+/6b): baixem al camí a fer alguna via més. Aquesta enganya, ja que té un pas molt fi al passar per una mena de ressalt invertit, ja que hi ha poques mans i peus. Després de trobar la mà esquerra, segueixo amunt fins a la reunió intermitja. Molt recomanable.

L'Escalipatxo (V+): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, que està reequipada però no han tret les xapes anteriors. I a més n'han afegit de més, no té sentit. La via m'ha agfadat molt, fàcil, contínua, ràpida de fer i molt divertida. Molt recomanable.

Via d'en Korbi (IV+): la Laura ha fet aquesta via, a l'esquerra de la Cul de got.

?? no ressenyada (IV): també ha fet aquesta altra, que no està ressenyada i que es troba a l'esquerra de la D'en Korbi.

Dia 2 Matí: Can Pixa

Aquest sector es troba més allunyat que la resta, una mica abans d'arribar al Pont d'en Valentí, orientat al nord-oest i oest, una gran placa ben visible des del camí. Per arribar-hi hem d'encarar un petit muret que grimparem fins a trobar el corriol evident, que transcorre entre pedres i ens mena bastant ràpid fins al mig del sector. No aneu pel canal que es veu a la dreta d'aquest muret, ja que alguns trams són impracticables. El sector té una vintena de vies, la majoria de 7è grau, però també hi trobem quatre sisens i dos cinquens. Vies força llargues en general.

Sector Can Pixa a la dreta de la foto

L'herba que em priva (V): via amb bona presa tipus bústies petites de forat, no gaire sobades. Molt entretinguda i ràpida. Recomanable.

Moon light (V+): a la dreta de l'anterior trobem aquesta altra, per la meva opinió un xic més difícil, ja que les preses i els passos no són tan evidents. Recomanable.

El camí de la tremolera (6a+): aquesta via té un pas dur a l'inici, on les mans són petites i desploma una mica. M'hi he hagut de penjar a mirar-ho bé. Després va flanquejant cap a la dreta en terreny vertical i més fàcil, fins a superar uns blocs amb una mica de mala pinta, on podem fer reunió per baixar. Recomanable.

Kantu de fang/sang (6b+): torno a la part de dalt a la dreta, per fer aquesta via, que és de placa dureta i fina, amb algun pas de mans i peus molt petits. Amb paciència, però, me la vaig traient i arribo a la R molt content. Molt recomanable.

Dia 2 Tarda: L'Aventura - Desploms

Aquest petit sector es troba just davant de Can Pixa, una llarga franja de roca orientada a l'est que s'eleva en diagonal oferint unes parets amb relleus i petits desploms. Hi arribem creuant la riera just per una bona zona amb gorgs, agafant un corriol que es perd entre la roca, llavors cal anar cap a l'esquerra i altre cop amunt, amb força inclinació. El nom li ve com l'anell al dit pel tipus d'escalada, però també per l'aproximació. Hi trobem poques vies, però: una desena a la part de baix, entre el V i el 6b+, i quatre a la part de dalt, més algun projecte, de grau més elevat.

Vistes de l'Aventura - Desploms des del sector Can Pixa

*Les vies no tenen nom o és desconegut, per la qual cosa fem servir les numeracions de les vies de la ressenya de Climb Around.

6. ?? (V+): via que fa la Laura per escalfar, amb un inici una mica tombat, i un final vertical i una mica desplomat, on es troba el pas dur de la via.

7. ?? (6a): via de placa una mica tombada i amb una part final un xic desplomada, en que has de buscar el canto i moure't bé. Recomanable.

8. ?? (6a+): comença en vertical fàcil, i supera un desplom on la sortida és complicada, ja que el bon forat no es veu i és molt amunt, cosa que m'ha aixafat l'encadenament. Recomanable.

16. ?? (6b): a la dreta de tot hi ha aquesta via, curta i explosiva, però també tècnica i de tibar de mans petites abans de la R. Molt recomanable.

15. ?? (6a): a l'esquerra trobem aquesta, més fàcil, amb arribada vertical però bon canto. Recomanable.

9. ?? (6a+): finalment em poso en aquesta per acabar, semblant a la de la seva esquerra (i amb la qual comparteix reunió), però amb els passos més clars. Molt recomanable

Dia 3 Matí: Iniciació

Sector d'iniciació per excel·lència, com el nom indica, però també amb algunes vies dures per tibar una mica. Orientat a l'oest, és una petita paret amb una desena de vies, entre el IV i el 6c, amb una vintena de metres màxims d'alçada. El trobem després de passar un pont, abans de l'aparcament 3, a mà dreta, pujant per un corriol una mica pedregós.

Correfoc (6b): via que faig per escalfar, ja que les altres més fàcils ja les he fet. La primera part és fàcil, i té un parell de passos una mica desplomats però amb bon canto i un de mirar-s'ho i estirar-se una mica més. Recomanable.

Tormenta tropical (6b+): em poso en aquesta altra, que tinc moltes ganes d'encadenar, ja que l'estiu passat em vaig quedar a pocs metres de fer-ho, fallant en el pas dur de la via. Té un inici de placa amb bona presa, un pas més fi però assequible, després seguir fàcil i una mica més amunt de la meitat es troba el pas, que t'obliga a navegar primer cap a l'esquerra i després altre cop a la dreta, amb preses una mica dures, laterals, alguna regle, i finalment un encastament. Vaig fent mirant bé els peus i el passo, arribant ja a la darrera xapa i finalment a reunió, molt content. Molt recomanable.

Goku (6c/7a): aquesta via es troba a l'esquerra de l'anterior, i té una secció uns tres metres abans d'arribar a la reunió que són molt i molt durs: polits, amb mans molt dolentes, peus no massa bons, físic, de bloc i el més important, un xapatge incomodíssim. Per tot això el grau s'hauria de decotar com a mínim a 7a, ja que amb el pas del temps i de les tibades s'ha polit tant que ara segur que és més difícil. La resta de la via és molt fàcil, no passa de 6b. No l'he pogut encadenar, ja que m'ha estat impossible fer el pas, ni tan sols descansant i provant-ho diverses vegades. Recomanable.

Dia 3 Tarda: Castell s'Espasa Dreta

Sector que es troba una mica més amunt que el seu veí "Castell s'Espasa Esquerre", amb una paret impressionant, imponent, orientada a l'est. Hi arribem pujant per la roca, i al cap d'uns metres podem seguir per un corriol poc marcat a mà esquerra. La gran paret disposa d'unes 20 vies força llargues, més 4 segons llargs, la majoria de 6è grau elevat i de 7è grau, però també hi ha un V+ de 40 metres espectacular.

Vistes de Castell s'Espasa Dreta des del camí

Ei nas L1 (6a+): comencem per aquesta via, la segona més fàcil del sector, per tornar a posar-nos a to. La via és un viatge de preses de molts tipus diferents, però en la seva majoria laterals, preses inclinades, planes, que et fan navegar i bellugar-te a un costat i a l'altre, movent els peus constantment, i amb molta verticalitat i fins i tot lleuger desplom en la part final, sense pràcticament descans, molt contínua en els seus vintillargs metres que té. Molt recomanable.

La puça (6b+): contents amb l'anterior via, ens posem en aquesta, a la dreta del cinquè, per seguir tibant. La línia és una continuïtat de passos amb bona presa de 6a+/6b molt bonics i divertits, amb un parell de passos més durets, però que no passen del grau ressenyat. Uns quasi trenta metres molt entretinguts i plaents, que et fan gaudir de ple de l'escalada. Molt recomanable.

Serveis mínims L1-L2 (V+, 40m): per acabar el dia, i com no podria ser d'una millor manera, em poso en aquesta via després que l'hagin fet tots els altres, en una espectacular excursió per la roca amb canto boníssim, passos molt divertits, pels seus llargs 40 metres de viot per xalar i gaudir de valent. Molt recomanable.

 

I fins aquí arriba aquest llarg i aprofitadíssim cap de setmana en aquest racó de la Garrotxa digne dels millors llocs per escalar, banyar-se i caminar a l'estiu, amb una companyia excepcional i molta roca per gaudir com poques vegades ho fem. Fins una altra, fanàtics i fanàtiques de la roca!

Esportiva a l'Artiga Baixa

Escalada esportiva a l'Artiga Baixa (Montserrat)

L'Artiga Baixa és una zona del sud de Montserrat que es troba entre la Vinya Nova i el Clot de la Mònica, però una mica més amunt, i exactament on hi ha la via ferrada Canal de les Dames. Jo hi havia vingut fa anys a fer aquest canal equipat, i llavors no escalava i ni me n'havia adonat que hi havia vies d'escalada. I hi he anat per primera vegada a proposta del mestre Marc per tibar-hi força.

El sector principal s'anomena La Piula, amb diverses parts i amb gairebé una trentena de vies; i després trobem també la Roca Jom i les Dames, amb tan sols 9 vies. A La Piula hi trobem vies des de 6a fins a 7c, i alçades entre els 10 i els 35 metres, tot i que normalment no passen de 25m.

Per arribar-hi podem deixar el cotxe al pàrquing Nubiola de la Vinya Nova, i seguir el camí que baixa cap a l'est. Agafem el trencall que va a la ferrada, on hi ha uns pilons de fusta, i seguim el corriol que s'acaba convertint en un canal amb blocs i algun pas equipat, fins arribar a les parets, aproximadament uns 30 minuts d'aproximació. Les ressenyes les he extret de diversos blocs, i també les podem trobar a la guia de Montserrat Sud.

Les parets estan orientades a l'oest i al sud-oest, i per tant totes tenen ombra al matí, i la majoria reben el sol a la tarda (veure croquis de sectors). El tipus d'escalada és per parets verticals i també desplomades, amb l'escalada típica de cada tipus, i les millors vies acostumen a ser les desplomades amb bons forats, tot i que també trobem plaques tècniques, algun diedre i algun esperó, i la roca és bona en general.

Ressenyes de La Piula

Croquis dels sectors

Setembre 2018

La Piula

Vinc amb el Marc, que ha estat un temps força inactiu, i diu que està de "reentré".. Escalem durant el matí a l'ombra, amb una temperatura bastant bona, però una mica de xafogor. Fem el següent:

23. El savi de Vilatrista (6b, 25m): comencem a escalfar amb aquesta, que s'inicia en un petit contrafort (atenció a la roca) i segueix per una placa bastant vertical, i segueix per l'esquerra, en comptes de la dreta (El Conde Mor, 6c). Té un passet al principi, la resta una mica tècnic d'anar fent. Recomanable.

22. La fi d'en cagalàstics (6b+, 25m): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra via, amb la que comparteix reunió, i ho aprofitem per fer-la. Una mica més mantinguda, amb alguna panxeta divertida i també una mica tècnica. Molt recomanable.

8. Matías Buenas (7a+, 25m): anem a la part esquerra a tibar una mica més, i ens posem en aquesta. Entrada física fins arribar a una bona fissura, uns metres fàcils amb una panxeta entremig, i el més difícil es troba justament abans d'arribar a la R, on punxem tots dos i caiem al primer intent. L'acabem i ho tornem a provar, però el pas final se'ns resisteix altre cop, a mi per voler córrer massa. Caurà el proper cop. Molt recomanable.

13. Kabraski (7a, 25m): vull fer alguna cosa més fàcil, però acabo fent aquesta via, que va per una placa llisa amb foradets i molt a prop d'un esperó, que també s'utilitza. Ja no em queden moltes forces, i no encadeno, però l'acabo amb dignitat encara. El proper cop també ha de caure. Molt recomanable.