Via Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Via Doctor Neret a la Dent d'en Rossell o Roc d'en Dui (Vall de Núria, Ripollès)

6b, 240m

28/7/18

Li havia parlat al Joan d'aquest indret tan bonic, i que m'agradaria fer aquesta via, i es va animar de seguida, fins que vam trobar el dia per anar-hi.

Característiques i informació general

Oberta per Patu, Fonts i Sergi (2014)

Dificultat: 6b

Llargada: 240 metres

Equipament: molt equipada amb parabolts

Material necessari: 20 cintes exprés i bagues per reunions o llaçar arbres

Orientació: Est

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 4:30 hores

Aparcament i aproximació: pugem cap a Queralbs i després cap a Fontalba, deixem el cotxe on comença el camí que va a Núria, i seguim l'antic traçat del cremallera durant tota l'estona (trobarem dues tanques que ens barren el pas), fins creuar el segon pont, on trobem uns esgraons i unes cordes fixes per pujar fins al peu de via. Trobem la via a les cordes fixes que pugen per l'esquerra. Aproximadament uns 45 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog dels equipadors, i a d'altres (1, 2, 3, 4, etc).

Descripció de la via

La Doctor Neret és una via totalment equipada per escalar sense patir, força llarga però ràpida de fer, que busca el camí més lògic a l'esquerra de la La Història Inacabable. Gneiss de qualitat en un paratge immillorable.

1a tirada (6a, 20m): comença el Joan en aquesta primera tirada curteta i fàcil, de placa lleugerament tombada i algun pas més vertical. De seguida trobem la reunió a la dreta, molt còmoda.

2a tirada (6b, 35m): segueixo jo cap a l'esquerra, per superar un primer pas més complicat amb poques opcions. Segueix placa més fàcil i algun ressalt fins arribar finalment al tomàquet de la via, just abans d'atènyer la reunió. Tal com està col·locat l'últim parabolt sembla que s'ha d'anar per la dreta, i així ho he intentat jo. Però realment és més fàcil per la fissura de l'esquerra, tal i com ha fet el Joan al recuperar el llarg. Reunió còmoda.

3a tirada (V, 15m): en Joan fa aquesta tirada ràpida i fàcil per placa tombada i passar pel costat d'un arbre. La reunió no es fa a l'arbre, sinó 3 metres més amunt (2 parabolts), molt còmoda.

4a tirada (V, 35m): i em toca a mi aquesta preciosa tirada, que és un llarg flanqueig una mica en diagonal per una placa tombada molt fàcil sota un enorme sostre, i amb una entrada a la reunió d'escàndol. La millor de la via possiblement. Reunió còmoda.

5a tirada (6a, 30m): segueix en Joan en un llarg també molt bonic, llarg i amb alguns passos acrobàtics i amb molts blocs i bon canto. Molt agraït! Reunió còmoda.

6a tirada (L6 + L7, 6a, 45m): vaig jo en un sisè llarg curt i amb ambient, sobretot al principi, travessant un esperó amb bon canto i després una fissura boníssima que et fa gaudir dels passos. Arribo a la reunió ràpidament i veient les cintes decideixo seguir enllaçant el setè llarg, una mica raro i a la part de dalt amb alguns arbres solts i finalment un jardí per entrar a reunió. Però no tant desastrós com diuen algunes cròniques, no n'hi ha per tant. Reunió a un arbre, comodíssima, al costat dels nerets.


7a tirada (L8, V+, 40m):  després de l'últim tram no ens esperàvem gaire cosa, però pel contrari, aquesta tirada sorprèn per bona i divertida, i llarga a més. Un gaudi final molt agraït. Reunió còmoda.


8a tirada (grimpada, III, 20m): finalment només ens queda una curta grimpada, sense assegurances i on no col·loquem res, fins arribar a un replà a sobre uns blocs, on espero al Joan que arribi i celebrar l'agradable gesta d'avui.

Un cop feta la via, penso que es podrien enllaçar els llargs 2 i 3, i el 6 i 7 (com ja hem fet), i el 8 i 9, evidentment, amb cordes dobles i cintes llargues per evitar al màxim el fregament.

Descens: des de la última reunió ja veiem un corriol traçat que va cap a la dreta, el seguim. De seguida comença a baixar, creua un tros amb pedres grans, i torna a baixar per corriol, fins arribar al camí de l'antic cremallera. Ara només ens faltarà desfer el camí de pujada i ja serem al pàrquing. Aproximadament una hora i mitja, màxim.

Valoració general

Aquesta via m'ha sorprès gratament, no m'esperava una via tan bonica i agradable de fer. Una via per no patir gaire ni gens, totalment equipada, però que si ho vols es pot practicar amb els flotants. En un entorn i unes vistes privilegiades, llàstima dels sorolls que hem sentit del barranc. La gent no sap anar a la muntanya sense cridar? La roca molt bona, molt netejada, passos molt bonics i variats, bé val una visita i fins i tot una repetició en el futur. Gràcies als equipadors per la feina feta i fer-nos gaudir de l'escalada en aquest indret del Pirineu.

Esportiva al Xaragall del Foió

Escalada esportiva al Xaragall del Foió (Castellar del Vallès)


Juliol 2018


Avui he tornat al Xaragall amb la Mònica, que fa poc que ha començat a escalar, i jo que estic una mica magullat. Hem fet les següents vies:

Hem escalfat amb la Josep Maria Torras (IV+), molt bona via.

Enfila't al pi (V+): primera part fàcil, i amb una panxa a la meitat més tensa, però el problema es troba al sortir d'aquesta, amb poca presa. Recomanable.

La via del Dani (V): més fàcil que l'anterior, amb algun rom i un pas més fi a dalt de tot. Recomanable.

Insumisión (V): via curta i vertical, amb bona presa en general, i un pas més a bloc al començament. Recomanable.

Baixa Tensió (IV+): via facileta, tombada i amb presa. Recomanable.

Hòstia puta (IV): via amb un inici vertical, i després es tomba oferint una escalada d'adherència, més difícil del que sembla pel grau proposat. Recomanable.

Juny 2017

Torno al Xaragall, aquest cop amb els "deixebles" del grup d'entrenament del Magnesi, a fer una altra sortida a la roca, i amb el Jordi i la Camille que s'hi afegeixen, i ens deixen el seu material. Gràcies! El meu objectiu és fer repòs actiu, ja que porto una setmana escalant com si s'acabés el món. Així que avui hi ha poca xixa:

Cares de felicitat :)

Truski (IV+): via fàcil però amb un pas més complicat a la segona xapa, d'adherència i mans no prou bones, però factible. En general adherència i poc canto. Recomanable.

Kolokal (IV+): via molt fàcil, amb inici de bon canto i gran, en general preses romes i lleixes. Segona meitat conjunta amb la via Bombo infierno, de placa tombada amb regletes grans. Recomanable.

El Foió (V): via amb començament fàcil, i meitat vertical i fineta, amb un pas clarament més fi que la resta. Un cop superat, placa tombada amb bones regletes. Recomanable.

Via Mari (6a): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, que amb un inici conjunt amb la via Hu, es desvia cap a l'esquerra, encarant de cara una placa molt llisa, que suposa una secció molt fina d'uns 4 metres, amb preses finíssimes per mans i peus, de confiança, equilibri i col·locació. Això la fa dura pel seu grau. Recomanable.

Surferos i Herbetes (V): anem més avall, que ja comença a tocar el sol a la part esquerra de la paret, i munto aquesta via, molt fàcil en general, i amb un pas de mantle a l'inici. Recomanable.

Akira (V+): just a l'esquerra de l'anterior i amb reunió compartida, hi ha aquesta altra, molt divertida i quasi que diria que més fàcil que l'anterior. Ressalts amb bon canto i pas més vertical a dalt, amb fissures bones per xalar. Molt recomanable.

Josep Maria Torras (IV+): per acabar em poso en aquesta via, que té una vista que promet, amb una llastra-fissura ben gran on fer una bona bavaresa, primer amb presa invertida i després lateral, on s'hi enganxen les mans, i molt fàcil per practicar aquest tipus d'escalada. Molt recomanable.

Un molt bon matí amb moltes experiències i molt bona companyia! Escalades i riures, la millor combinació! Després, per acabar d'arrodonir la jornada, birres i granissats ben frescos a un bar del poble. Se us trobarà a faltar, magnesiers i magnesieres! Molt bon estiu!

Un plaer guap@s!

Maig 2017

Avui torno a escalar amb el Jordi (quan de temps, ja!), i els dos coincidim en proposar d'anar al Xaragall del Foió, aprop de Castellar del Vallès, una bona escola, molt apte per a iniciació, amb moltes vies (gairebé una quarantena) però molt curtes (10-15m), i on no hi toca el sol fins ben entrat el migdia. És un lloc fàcilment accessible, amb una aproximació curta però intensa, i amb un peu de via molt còmode, ideal per a portar-hi la mainada. 

Hi vaig anar fa un any exactament, i des d'aleshores s'ha netejat molt més el peu de via (jo diria que massa i tot). Es poden trobar ressenyes diverses i cròniques a Internet (1, 2, 3, 4, 5, 6), però malauradament no trobem el croquis enlloc. De tota manera, és molt fàcil identificar les vies, ja que moltes estan marcades a l'inici de la via, i a més tenim fins a 3 ressenyes impreses repartides pel peu de via. Al final del post us poso una actualització de les vies, que ja arriben a 39.

Ressenyes del sector a peu de via

Així doncs, avui és un dia per fer moltes vies, i provar les vies difícils de la dreta de tot, ja que l'últim cop que hi vaig venir encara no tenia el grau per fer-les. Avui, però, ja són al meu abast. Això és el que he fet:

Sardanes i ranxeras (IV): via molt fàcil amb mans entre bones i romes, i trams d'adherència. Recomanable.

Pel centre del ventre (6a): via fàcil amb pas més complicat de col·locació i equilibri a la primera xapa, dur de pelar però si t'ho mires bé es fa. Recomanable.

Drac (V+): via fàcil que comença en un petit bombo, i la part de dalt és plena de regletes bones. Molt recomanable.

Nanu (6a): via fàcil amb un passet més fi a la meitat, de mirar-s'ho una mica més. Molt recomanable.

Posa't d'esquena que fas pena (6b): via dura de continuïtat sobre regletes en lleuger desplom, i una mica de bloc. Molt recomanable.

Rastafury (6c/+): semblant a l'anterior, amb un passet molt fi a la part de dalt. Aquí cal més pila i força explosiva, però es van trobant les preses (hi ha molt de magnesi). Molt recomanable.

Sin teta no hay paraíso (6a): via fàcil sense gaires problemes, com a molt al superar una panxeta, però s'arriba bé a les mans. Recomanable.

Carmeta (6b+): via dura amb un pas bastant fi a la part de dalt, on falten mans a l'esquerra. Jo no li veia el pas, fins que he decidit passar de presa a l'esquerra i directament he anat a la regleta lateral de la dreta, amb la mà esquerra, i després he canviat. Molt recomanable.

La vila del Pingüí (6b): via també dura, però es va fent, amb algun pas bastant llarg. Molt recomanable.

No és el que pareix (6a+): via més dura del que sembla (o potser és que ja estic cansat), sobre grans regletes però en lleuger desplom, va en diagonal cap a l'esquerra. Molt recomanable.

I fins aquí el matí, amb tot encadenat, i un fart de vies fetes. Salut!

Maig 2016

Quan vaig venir l'any passat amb en Marçal vam fer aquestes vies:

El quinto de al lado (V)

Bombo inferno (V+)

Puja els peus, cony!! (6a)

The Who (6a)

Calcetes liles amb encaix (6a)

Quin Tomàs (6a)

Aquelles meravelloses dones!! (6a+)

Posa't d'esquena que fas pena (6b) no encadenada




Llista de vies (actualització juny 2017) *vies encadenades en negreta



1) Hostia puta IV
2) Slap Attack V+
3) Viote's Truski IV/+
4) Pel centre del ventre V+/6a
5) Sardanes i ranxeras IV
6) Poder demente V+
7) El quinto de al lado V
8) Kolokal IV+
9) Bombo Infierno V+
10) Puja peus cony!!! 6a
11) Drac V+
12) Nanu V+/6a
13) El Foió V
14) Via Mari 6a
15) The Hu 6a
16) Via Anna V+
17) Sado V+
18) Akira V+
19) Surferos i Herbetes V
20) Calcetes liles amb encaix 6a
21) Quin Tomàs!!! 6a
22) Josep Maria Torras IV+
23) Enfila't al pi V+
24) La via del Dani V
25) Baixa Tensió IV+
26) Insumisión V
27) Sin teta no hay paraíso 6a
28) Balconlandia V+
29) Aquelles meravelloses dones!! 6a+
30) La vila del pingüí 6b
31) Carmeta 6b+
32) Picaferro A2 (fissura desequipada)
33) Rastafury 6c/+
34) Mossos go home A2 (fissura desequipada)
35) Posa't d'esquena que fas pena 6b
36) No és el que sembla V+/6a
37) No és el que pareix 6a+
38) No és el que és 6a

Esportiva a la Vinya Nova

Escalada esportiva a la Vinya Nova (Montserrat)


Mapa de la zona

Mapa de Kpujo

Ressenyes de la Placa Cangur

Ressenya de Pere Forts

Ressenya de Kpujo

Juliol 2018

Avui torno, després d'un any, i aprofitant la retirada de les restriccions, a la Vinya Nova, i concretament a la Placa Cangur, amb l'Oriol, amb qui escalo per primera vegada, i faig les següents vies:

Placa Cangur

Laiquen (6a): via de placa amb una primera part tombada i fàcil, fins arribar a un ressalt, on la via va cap a l'esquerra i canvia de paret, amb una secció de passos una mica més tensa. Molt recomanable.

Cie (6a/+): via curta amb una primera part de placa fàcil, i un pas a la meitat, després de passar un llavi, bastant tonta i rara, que penso que li donaria un +. Passat això, ja arribem ràpidament a reunió. Recomanable.

Andanadas de hostias (6c+): comença a la dreta de la gran llastra, i encara directa la primera panxeta, i segueix una successió de passos fins, passos més fàcils, alguna panxeta i fins arribar a la panxa final, amb la roca una mica dubtosa, però se supera bé. Molt recomanable.

Amb aquestes vies ja tinc tot el sectoret encadenat a vista (sense comptar els cinquens Tarifa i Cacauet, que no he fet). Així que repeteixo les vies Te deum (6b/+) i Moloko (6b+).

Juliol 2017

Avui busquem un lloc on poder escalar tot el dia, i de seguida ens ve al cap la zona de la Vinya Nova de Montserrat, doncs hi trobem la Placa Cangur, orientada a l'oest, i els Totxos de la Vinya Nova, orientats a l'est. A més a més, ara és l'època d'anar-hi, ja que està restringida l'escalada fins al 30 de juny, i s'ha d'aprofitar a l'estiu per anar-hi. Així que amb el Jordi ens ajuntem amb el Carles, la Carla, la Lena, el Bernardo, i dos més que avui escalen per primer cop, la Mary Ann i el Chetan.

Placa Cangur

Aquesta petita paret consta d'una quinzena de vies, entre el V i el 6c+, amb unes alçades entre 15 i 22 metres aproximadament, en escalada sobre plaques lleugerament tumbades i verticals, i alguna via amb inici de lleuger desplom.

Arribem una mica tard a la paret, cap a les 11 hores, i això ha fet que hàgim tingut poc temps per escalar, però com que també escalarem a la tarda no passa res.

Talo (6a+): comencem escalfant amb aquesta via, que té un inici una mica finet, de mirar-ho bé, fins a la segona xapa, i després es suavitza una mica fins arribar a la reunió, amb passos més evidents i millor presa. Recomanable.

Moloko (6b+): després ens posem en aquesta via, després de veure com la feien en Lluís i en Josep. Té una entrada tensa, després de la grimpada, amb bons forats però desplomat. Un cop passat la cosa es posa vertical i ens fa anar tota l'estona en diagonal cap a l'esquerra, amb passos mantinguts i poc descans. Molt recomanable.

Te deum (6b/+, ressenyat 6c): anem més a l'esquerra a fer aquesta, que ens han dit que no és gaire difícil. Des de baix ja es veu que no té molta tela, i després d'escalar-la puc dir que ni de broma és un 6c, sinó més aviat diria que és 6b o com a molt algun pas de 6b+. La faig sense problemes, excepte xapar la reunió, que queda molt amunt i costa arribar-hi. Recomanable.

Atraco en S. Moritz (6a, ressenyat de 6a+): tornem cap a la dreta a fer el diedre, que malauradament ja està al sol, però té bona pinta. Tècnica de diedre durant tota l'ascensió, amb bona presa a tot arreu. Recomanable.

Haka (6a+, ressenyat de 6b): ja comença a fer calor, però aquesta via encara és a l'ombra, i m'hi fico. L'he trobat prou fàcil, i diria que li escau millor 6a+. Recomanable.

Marxem del sector, que ja li comença a tocar el sol a quasi tota la paret, i volem dinar una mica. Un bon matí amb tot encadenat a vista, i només m'ha quedat el 6c+ per fer de les que volia fer. Però els comentaris dels companys que l'han qualificat de molt dura i el fet que ja estava al sol quan he tingut l'ocasió de fer-la, m'han fet desistir, i queda pendent per un altre dia.

Totxos de la Vinya Nova

Aquesta altra paret, just a davant de la Placa Cangur, és força més gran que aquesta i amb majors alçades. Ja hi havia escalat un parell de cops l'estiu passat, fent uns quants V, V+, 6a i 6a+. Aquest cop toca apretar una mica més..

Palauet (V+): començo per aquesta, amb la intenció de muntar al baixar la de la seva esquerra, que vull fer després. Té una entrada d'anar amb compte, començant per la paret de la dreta i passant a l'altra per buscar la primera expansió. Escalada curta i senzilla. Recomanable.

Fucking brilliant (6c+, ressenyat de 6c): em poso doncs en aquesta via, que ja des de baix es veu dura. I tant que ho és! Té un inici fi, i després encara ho és més, de mans molt petites i peus difícils de col·locar. El següent pas també és dur, i m'he de penjar a mirar-m'ho i descansar. Després d'algun intent frustrat aconsegueixo superar el pas i passar ja a terreny més fàcil, i de seguida la paret tomba i ja s'acaba la via. Si ho comparo amb el suposat 6c de la Placa Cangur estan a anys llum de diferència en quant a dificultat, així que per mi com a mínim és 6c+. L'hauré de tornar a provar un altre dia. Dura però recomanable.

Zomby (6b+, ressenyat de 6b): i ja per acabar, em poso en aquesta via, que té una entrada molt dura, de desplom sense peus pràcticament, i amb mans tipus fissures durilles, de les que has de tibar per sortir i arribar a la segona xapa. M'ha costat una caiguda, on m'ha relliscat la mà, però després l'he pogut fer. La continuació és una placa vertical i mantinguda, de 6b quasi tota, amb una molt gratificant escalada. Molt recomanable.

I fins aquí el dia, jo personalment estic molt cansat, i em fan prou mal les mans. M'he de reservar, que demà tinc un gran repte de via llarga. Abans de marxar, però, ha caigut una bona cerveseta al restaurant de la Vinya Nova, entre rialles i converses. Continuarà...

Esportiva a Sorralta

Escalada esportiva a Sorralta (Roda de Ter, Osona)

Feia un parell de mesos que havia fet una visita a aquest sector d'escalada, que de fet és una mena de rocòdrom a l'aire lliure, més que una paret de roca, ja que la majoria de les vies estan fetes de manera artificial a base de forats i/o preses de resina. La visita va ser en motiu d'una activitat de Pirineu Infinit, on vam poder practicar l'escalada esportiva, l'escalada artificial, i el dry-tooling. Tenia ganes, però, de venir a escalar una bona estona, ja que alguna via que vaig fer em va agradar molt.

A Sorralta trobem una setantena de vies en diferents parets amb diferents tipus d'escalada, des de plaques verticals amb forats de diferents mides, fins a parets desplomades amb forats i/o preses artificials, fins a parets tombades on cal escalar en adherència, i també trobem algunes fissures i diedres naturals. Pel que fa a la graduació, hi ha vies des de IV fins a 8b, passant per la gran escala dels cinquens, els sisens i els setens. És per això que les parets de Sorralta conformen un lloc molt variat per escalar a mode d'entrenament i per practicar diferents tipus d'escalada i maniobres com la col·locació de peces flotants (algunes vies amb fissures), i fins i tot el dry-tooling.

L'orientació de les parets és principalment a l'est, però hi ha algun gir que ens dóna la possibilitat de trobar ombra des del matí a algunes vies, i finalment trobem ombra a tota la paret a partir de les 14 hores aproximadament. Les ressenyes es troben actualitzades a  Internet, en un PDF, fetes per l'Enric Domènech.

Per altra banda, el pàrquing es troba just davant de les parets, i el peu de via és a peu pla de la carretera, i per tant molt còmode. L'equipament és variat: espits, parabolts, químics, i moltes reunions amb mosquetó (no totes). L'indret és tranquil, al costat del riu Ter, i per aquí vénen pescadors i hi passen força cotxes, aneu amb compte.

Juliol 2018

Avui he vingut amb el Situ i he fet les següents vies:


Pirineus (6a+): via que va per un diedre natural i una fissura, amb el pas clau cap al final. Molt recomanable.

Caçoletes (6a): via d'enormes forats amb canto al principi, uns primers passos de campus, meitat tranquil·la i final més fi. Recomanable.

Sargantana (6b+): via de preses molt xula, desplomada, amb bon cantell i que et fa escalar aixecant les cames a l'alçada de les mans, amb un final tens. Recomanable.

No t'encantis (6c): via de forats en desplom contínua, de resistència, sense cap pas més difícil que els altres, molt fanàtica. No E. Molt recomanable.

Burra (6c): via de forats en desplom que té un pas clarament més difícil que la resta de la via, on s'ha de fer un dinàmic-lance. No E. Molt recomanable.

Pau (6b): via molt xula, placa amb forats al principi, i després en roca natural per una fissura i superació de panxa fàcil amb forats. Molt recomanable.

Diedre (6c): diedre tècnic amb poca presa, on el treball de peus i d'equilibri és imprescindible. Al principi trobem fissura, un pas raro abans d'arribar al diedre, i després diedre molt tècnic. No E. Molt recomanable.

Que guapa!!! (6b): via de placa i forats amb un pas difícil a vista a la meitat, bastant xula. No E. Molt recomanable.

Esportiva al Sot del Bac

Escalada esportiva al Sot del Bac (El Figaró, Vallès Oriental)

Fa temps que vaig sentir anomenar la zona d'escalada del Sot del Bac, però la poca informació disponible i la característica del lloc havien fet que ho anés deixant per més endavant. Finalment he proposat d'anar-hi un diumenge i ha estat un gran encert i un bonic descobriment.

Les ressenyes que he recopilat i la informació estan extretes dels blocs Rotpunktholds, Espacio amor y locura, Bloc Empotrat i Grimpant en els Cingles.

El Sot del Bac és un sot, una vall fluvial estreta i feréstega, del terme municipal del Figueró, a la comarca del Vallès Oriental. Pertany al territori del poble rural de Montmany de Puiggraciós. El forma el torrent dels Fondos del Bac, que procedeix del Bosc Negre, i està delimitat al nord pel Cingle de Castellar i la Solella del Sot del Bac, i a migdia per la Baga del Sot del Bac. A l'extrem de llevant, el més baix, hi ha la masia del Bac, i en el de ponent, el més elevat, hi havia hagut les de la Miquelona i el Prat. 

Vista aèria del Sot del Bac, extret de Viquipèdia

És una zona d'escalada amb molta història, i les vies han anat sofrint el pas del temps. Actualment hi trobem tant escalada esportiva, escalada artificial com també alguna via llarga. La roca és calcari dolomític, i les vies esportives tenen una alçada d'uns 20 metres aproximadament. L'orientació és variada, trobant una part orientada al nord i una altra al sud, i les agulles amb diferents orientacions segons la paret on s'escali. El tipus d'escalada és molt variada: plaques, fissures, panxes, sostres, així com el tipus de preses. Algunes vies poden estar una mica polides pel pas dels escaladors. Els últims anys hi ha hagut alguns canvis amb el reequipament d'algunes vies, així que cal estar a l'aguait amb les ressenyes.

Per accedir-hi podem seguir les indicacions dels diferents blocs: aparquem al final del carrer Ramon Mestre, allà seguir la pista, passar la via del tren, seguir el sender PRC-33 amb marques blanques i grogues en pilons de fusta, al cap de poc desviació a l'esquerra, i ja arribant al gorg seguir cap a la dreta, fins arribar al Gorg del Salt del Prat, travessar el riu i pujar pel corriol, seguint tots els subsectors. Aproximadament uns 25 minuts.

Gorg del Salt del Prat

Hi trobem les següents zones repartides a banda i banda del sot, per ordre:

Tap de Xampany: petita agulla amb 3 vies de diferents estils i equipaments.

La Bauma: placa a sobre una gran bauma amb onze vies esportives verticals i de grau mig-alt (6b a 7b+), que s'escalen des d'una estreta lleixa.

Paret de la Bauma

4. Santacana (6b/+): via que segueix una fissura en la seva major part, la qual comença força ampla i es va estrenyent. En un moment determinat la deixem i seguim per la seva dreta. Escalada de moviments molt xulos, i m'ha semblat més fàcil que els altres 6b's. Molt recomanable.

6. Cerdà (6b): inici físic per una fissura, on fem bavaresa molt guapa, amb la roca a controlar, placa més fàcil i una part final molt llisa on t'has d'estirar molt de cames i de braços, per poder arribar a la reunió. Molt recomanable.

7. Pokorski (6c): via molt guapa que recorre una placa amb una fissura poc evident, i amb algun tram amb la roca a controlar, sobretot a l'inici. Arribes finalment a una panxa, on trobem el pas clau de la via, atlètic, i després superem uns blocs i ja som a reunió. Molt i molt recomanable.

11. Navarro (6b/+): via força més difícil que els altres 6b's, on només començar trobem un pas a bloc molt llarg, la meitat és més tranquil·la, però quan arribem a una fissura que va en diagonal la cosa es torna a posar tensa, i hem d'escalar amb tècnica i amb força de braços, explosiu fins a la reunió. Recomanable.

Paret de la Cascada: placa llisa amb set vies de grau alt (6c+ a 7b+) i un 8a clean.

Sostre Laietana: impressionant placa amb degotalls penjant amb una via a cada banda de la paret, abans d'arribar a l'agulla del Salt.

Agulla del Salt: agulla força gran amb unes quinze vies, entre la cara est i les cares nord i oest (entre IV i 7b+), la majoria equipades però també alguna artificial o clean. Més informació aquí.

Agulla de la Papallona: agulla més petita al costat de la del Salt, amb vuit vies (entre V i 6c+), la majoria equipades.

Agulla de la Papallona

3/4. Fissura (6b): acabem amb aquesta via, molt disfrutona, apretada en els seus primers metres, i després fissura i diedre. Sembla que la via pot continuar després de la reunió, però no en tenim cap certesa.  Compte al desmuntar, la corda es pot enganxar a la fissura. Molt recomanable.

6. Lagarto Gaucho (6a): comença a l'esquerra d'un gran forat, i és molt bona de fer, tota la primera placa i després segueix cap a l'esquerra, i no cap a la dreta, i després de la gran repisa seguint les expansions fins al cim. Força interessant. Grau apretat a l'inici. Recomanable.

7. Sang i Roses (6b): em poso en aquesta, i només començar ja trobem molta dificultat, fins al segon espit, i a més la roca és precària. Em penjo sense saber molt bé què fer, però després acabo trobant la manera. Grau molt ajustat. Poc recomanable.

8. Flam Keig (6a+/b): via amb una entrada de presa petita i algun pas tècnic, després ja molt fàcil fins a una lleixa i continuació per l'aresta afilada d'una agulla que sembla que s'aguanti amb pinces. Recomanable.

Les Germanes (la Gran i la Petita): dues agulles amb vies en totes les seves orientacions, verticals i tombades i de graus fàcils (IV a V+, graduació antiga), i alguna via artificial. En total unes catorze vies.

Cinglera de les Germanes: paret a dalt de les Germanes, amb sis vies fàcils (IV a V+).

Paret de les fissures:  al costat de les agulles Germanes, hi trobem aquesta paret vertical amb sis vies clean (6a+ a 6c).

La Germana Gran

1. Normal (IV): entrada física de fissura on podem fer bavaresa molt divertida, i continuació fàcil. No feu gaire cas del grau. Molt recomanable.

2. Directa (V+): entrada una mica física però amb bona presa, i després molt fàcil fins a la reunió, amb una placa final interessant. No feu gaire cas del grau. Recomanable.

3. SEDEG 1987 (V+): via amb una entrada força dura, pocs peus i a més amb les preses sobades. Difícil fins a la segona xapa, i després fàcil i un últim tram més delicat abans de xapar la reunió. No feu gaire cas del grau. Recomanable.

5. Grau (V+): a la banda oest trobem aquesta via, a la dreta de tot, que ens ha semblat molt bona, amb passos molt divertits, i la roca molt bona (una mica polida al principi).

6. Aresta Grau (IV+?): més difícil que la de la dreta, i amb un allunyament perillós entre la primera i la segona expansió, però la roca molt bona també.

7. Aresta N.O. (V): veiem dues entrades diferents, just a cada costat del gran bloc caigut. La continuació comuna és prou interessant.

La Germana Petita 

9. Via Canuta (A1e/IV+): m'hi poso sense saber que té un tram d'artificial amb estreps, i no puc sortir del pas, que en realitat són dues seccions molt dures, sense peus gairebé. En lliure penso que podria sortir entre 7a i 7b.

10. Directíssima (IV+): via de l'esquerra a la cara sud, amb una entrada dura però assequible, podria ser un 6a ben bé. 

11. Via Normal (III+): a la cara oest trobem aquesta via, que suposadament va per l'esquerra d'un gran bloc llis. També l'he fet per la dreta, pel mig del bloc, i m'ha semblat molt interessant, i podria ser 6a+.

12. SEDEG (IV+): via molt fàcil i curta que supera dos ressalts. D'iniciació.

13. Rapel (IV+): semblant a l'anterior però amb un inici més vertical i algun pas llarg.

14. Aresta Curset (III+): via fàcil d'escaleta com les de la seva vora, però més senzilla.


Cinglera de les Germanes

15. SEDEG 1 (IV): via fàcil que discorre pel costat d'una gran roca en forma de nansa. Hi trobem algun tipus de material adherit a la roca per augmentar l'adherència, una llàstima..

16. SEDEG 2 (IV+): via també fàcil i més vertical, però assequible. També trobem material artificial que no té cap mena de sentit..

17. ?? (IV+): curta via fàcil i amb moltes possibilitats, prou entretinguda.

17a. ?? (V/+): via nova que no està ressenyada, a la dreta de l'anterior, que va a buscar la mateixa reunió, i que podem escalar en placa únicament, o bé fer servir el bloc de darrere escalant en diedre. Segons com l'escalem podria ser V/V+.

18. SEDEG 3 (V): via per roca que a simple vista sembla mediocre però que ens ofereix una curta escalada prou interessant.

19. ?? (V): semblant a l'anterior però amb un tram bastant sorrenc abans d'arribar a reunió.

La Roca Plana: hi trobem alguna via clàssica (no disposem de gaire informació).

Via 98 octanos a la Magdalena Superior

Via 98 octanos a la Magdalena Superior (Gorros, Montserrat)

6a, 140m

8/7/18

Avui tocava iniciar al Benoit en la via llarga, i el Joan també s'hi va apuntar. Vam triar una via d'iniciació, amb grau amable i poc equipada, i també molt recomanada, i som-hi!

Característiques i informació general

Oberta per G. Arias, G. Fabra i M. Pedro (octubre 1985)

Dificultat: 6a

Llargada: 140 metres

Equipament: equipada amb molts parabolts (pintats de color groc)

Material necessari: 14 cintes exprés

Orientació: Nord-est

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 3:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i pugem per les escales dels Pobres, fins que arribem al pla de santa Anna, i seguim a l'esquerra i cap avall deixant l'ermita de santa Anna a l'esquerra, pel camí que duu a la zona de Gorros. Al cap de poc arribem a la passarel·la de la Magdalena inferior i seguim cap a la dreta fins arribar al canal entre la Magdalena superior i la Gorra Frígia, on comença la via. Uns 45 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs i al d'El Col·leccionista de vies.

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya d'El Col·leccionista de vies

Descripció de la via

La via ens enfila al cim de la Magdalena superior per la cara nord-est en quatre tirades de grau baix (excepte la tercera), amb molt bona roca i un bon ambient de la zona de Gorros. Equipament per no patir gens ni mica, una via molt ràpida i amb molt bones vistes.

1a tirada (IV, 45m): la via comença uns metres amunt del canal, en una petita lleixa on veiem parabolt pintat de groc. Es tracta d'una rampa fàcil i molt equipada, que bastant recte ens duu fins a la primera reunió, còmoda. Al Benoit li cau la magnesiera..

2a tirada (IV+, 40m): tirada també fàcil i molt bonica, on la paret poc a poc es va redreçant, amb molta presa i bona, i molt equipada. Reunió còmoda.

3a tirada (6a, 30m): uns primers metres fàcils fins arribar al tram més difícil de la via, una placa vertical amb bona presa, més petita, però bona, i passos d'anar fent amb força peus, fins que s'acaba la verticalitat i fem reunió en un còmode ressalt. Al Joan a mig llarg li cau una cinta exprés, sense ni adonar-se'n..

4a tirada (IV+, 25m): finalment acabem amb aquest tram també molt fàcil i més curt que els altres, que ens menen feliçment fins al cim d'aquesta bonica agulla. Compte amb tirar pedres, que n'hi ha moltes.

Descens: baixem en dos ràpels, un primer de 10 metres fins a un replà i una mica més avall trobem la segona reunió per fer un altre ràpel de 25 metres. Recomanable descendir en dos ràpels pel perill que les cordes s'enredin als arbres que hi ha al replà. Baixem caminant fent la volta a la Magdalena inferior fins arribar al camí de Gorros, on desfem el camí d'anada.

Valoració general

M'ha semblat una via molt divertida, molt fàcil, molt còmoda, molt ràpida, amb bona roca, bones vistes, i on es concentren moltes cordades en cap de setmana. Massa equipada potser, i una sorpresa que no estigui més polida.

Esportiva a l'Escudella

Escalada esportiva a l'Escudella (L'Esquirol, Osona)

Juliol 2018

L'anhel de descobrir llocs nous on escalar em porta fins aquest petit i solitari sector a prop de la Font de l'Escudella (d'aquí el nom) a la població de l'Esquirol, a la comarca d'Osona. No sé ni on n'havia sentit a parlar, però vaig preguntar a escaladors de la comarca i em van dir que estava prou bé. Així que he enredat al Benoit i la Maria i hi hem anat.

Trobem només dues referències a Internet d'aquest lloc, al bloc d'Osona Climbs, amb la ressenya més actual i la informació bàsica, i un PDF penjat al web del GEM (Grup Excursionista Manlleu) amb informació que aporta el mateix aperturista, en Pere Martínez, on explica l'inici del sector, l'accés, i on adjunta el croquis original.

Amb aquesta informació, limitada, hem anat cap allà. El primer problema que hem tingut ha estat en el pàrquing i l'aproximació. El cotxe no es pot baixar fins a l'esplanada de la Font de l'Escudella, i l'hem deixat a una esplanada just a l'inici del camí que baixa, a mà esquerra. I després, baixant a peu, cal anar cap a la dreta, passar pel costat de la font, i seguir cap avall fins al final de les feixes d'acampada. Al final surt un corriol que ens porta cap a la riera, seguint a la dreta a la bifurcació. Trobem un pont fet de branques que travessem, seguim per l'esquerra de la riera i de seguida trobem la paret, davant d'uns grans blocs.

Pont per travessar la riera

M'he permès la llicència d'adaptar la ressenya del blog Osona Climbs, per afegir el nom i el grau de les vies al mateix croquis, i facilitar així la identificació de les vies. 

Pel que fa a l'estat de la paret, cal assenyalar dues coses. La primera, l'estat de la roca, que és gres arreu, en determinades vies és bastant precari, i per dos motius. El primer és que les vies 7 a 12 tenen uns primers metres amb força molsa, i això dificulta l'escalada. El segon el mal estat de la roca en algunes vies, amb força sorra, pols, fulles, i una roca que no és del tot compacta. Tot i això, es deixa escalar amb una certa confiança, sobretot per l'equipament, que és bastant nou i força abundant. Però cal tenir en compte que degut a les poques visites de gent les preses queden brutes.

En segon lloc, cal destacar que la presència del riu dóna alguns problemes a l'hora de manejar la corda, especialment de les vies 2 a la 4, però també de la 5 a la 9. El fet és que el riu arriba fins al peu de via, i tant assegurar com sobretot tirar la corda després de l'escalada implica el perill que aquesta es mulli. Com que avui érem 3 he aprofitat els moments de descansos per col·locar algunes pedres i intentar cobrir l'espai d'aigua, i ho he aconseguit en gran part.

Pel que fa a les vies, trobem les següents (comento les que he fet): 

1 César Romero, 30mts. 6b/A0 (7a, 1pas)  

2 Cloti, 30mts. 6b+  

3 Esperó Gargantua, 25mts. 6b/7b (sostre)

4 Diedre Lo Desig del Cel, 32mts. 6a: uns metres fàcils de ressalts tombats, i de seguida ens posem en la llarga fissura, que escalem sobretot en diedre, després superem un ressalt (reunió intermitja), i ens trobem una placa fissurada amb algun pas tècnic. Molt recomanable, tot i l'estat precari de la roca en algun punt de la fissura inicial. Reunió de mosquetó que no es pot obrir.

 

via no ressenyada (?): via just a la dreta del Diedre Lo Desig del Cel, que va per un desplom i segueix per la placa vertical, i acaba ràpidament a sota de l'arbre. Reunió de dos mosquetons contraposats. No l'hem provat.

5 El Vol d’Ícar, 15mts. 5a  

6 Tempus Fugit, 15mts. 5b: placa tombada amb passos d'adherència, i finalment superar un petit bombo amb bona presa.

14 Nagumba, 32mts. 6c: continuació de la via 5 o 6, nosaltres hem començat per la 6. Tempus fugit. La via té una fissura on fer bavaresa-diedre, superar una panxa amb pas llarg, i després placa de regletes tècnica fins a la reunió. Mantinguda i variada. Molt recomanable. Reunió d'argolla.

Via Tempus fugit

7 C.E.E. 25 Anys, 15mts. 4c (reunió pròpia)

8 Arcàdia, 13mts. 5a  

9 Sophia, 13mts. 5b 

15 Big-Bang, 32mts. 6c+  (segon llarg de les vies 8 i 9)

10 Sibil·la, 13mts. 5c

11 La mare d'en Tano, 13mts. 4b 

16 Güindous a Vista, 30mts. 7a (segon llarg de les vies 10 i 11)

12 Gorgue’s Blues, 18mts. 6b+: començament amb molsa però fàcil, i pas de bloc i llarg a la quarta xapa, després fissura per fer bavaresa. Recomanable. Reunió d'argolla.

17 Xemeneia d'en Pep, 13mts, 6a+ (via a la dreta de la paret central, que comença sobre una petita repisa a 3 metres per sobre del riu)

13 Travessera de L’Escudella, 18mts. 6a+ (via de flanqueig que va d'una R a la via 14 fins a la R de la via 12).