Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

dimecres, 21 de juny del 2017

Vivències i reflexions d'un escalador 1

Aquesta entrada, per variar una mica, no és cap crònica, sinó que deixaré anar un parell de reflexions que he tingut últimament al voltant de l'escalada, en diverses converses i situacions que he viscut. 


1- Escalar amb gent que no té el mateix grau

Sovint quan quedem per escalar amb gent que no coneixem, ambdós es fan la pregunta de quin grau farà l'altra persona, per veure si l'escalada pot ser compatible. Arriba el moment de preguntar, i dius: 

- Per cert, quin grau fas?
- Faig X assolit i provant X...
- Ui, jo no tinc tant grau..
- Vaja..

La mateixa situació es pot donar al revés, evidentment. Quan ocorre això, el primer pensament que ens ve al cap és que no es poden compatibilitzar els interessos dels dos escaladors, ja que es pensa que un s'haurà d'adaptar a l'altre i fer vies de menys grau de les que voldria fer o l'altre haurà de fer vies més difícils, normalment en top rope.

Però ull! Això no té perquè ser així.. Si ens parem a pensar, no hi ha CAP motiu perquè la cordada hagi d'anar fent les mateixes vies. Estem molt acostumades a anar a escalar i un fa una via, i després l'altre la repeteix, fa reunió i desmunta la via. I perquè ha de ser així?, pregunto jo. És possible mantenir els interessos de cadascú, i no hi ha cap motiu per fer les mateixes vies, sinó que cadascú pot fer les seves. 

Com? Ben fàcil! Comença a escalar un, acaba la via, si l'altre no la vol fer, la desmunta i baixa, i l'altre tria una via del seu interès. "Això és una pèrdua de temps", em direu. Doncs no penso que sigui per tant, si aprofites bé el temps es poden fer moltes vies en un sol matí o una sola tarda, us ho asseguro. També depèn del que facis, perquè pots fer moltes vies de grau còmode al teu, o pots fer menys vies de grau no assolit, i llavors en fas menys. Un altre avantatge que té això és que fas totes les vies posant les cintes, cosa que suposa un encadenament a vista "pur i dur".

Evidentment, s'han de buscar sectors que tinguin vies de graus per als dos escaladors, aquest és l'únic factor limitant. Aquesta reflexió em porta inevitablement a la següent consideració.


2- Escalar de primer o de segon?

Quan finalment quedes amb aquesta persona que no té el mateix grau que tu, i no has pensat que és possible que cadascú mantingui els seus interessos, el que passa és que la persona que té menys grau acaba fent vies superiors al seu grau de segon, o la que té menys grau acaba fent vies més fàcils per ella. Error!

Personalment penso que això és un greu desencert perquè frena el progrés de la persona que escala en top rope o de la que fa vies més fàcils. Però centrant-nos únicament en el primer cas, que és el que m'interessa en aquesta reflexió, considero que escalar de segon treu part de l'essència de l'escalada, perquè no et fa esforçar-te com ho podries fer, perquè anul·la qualsevol possibilitat d'equivocar-se, i això fa que no donis tot el que pots donar de tu mateix. Escalant de segon no t'hi fixes gaire (almenys em passa a mi) en el que fas, on poses els peus, on poses les mans, perquè et dóna una seguretat que et fa baixar la guàrdia i la concentració. 

Escalant de segon

 En canvi, escalant de primer et fa mirar-t'ho tot molt més i millor, et fa pensar en els moviments, en com equilibrar el cos per superar els passos, et fa estar a l'aguait per posar els peus als millors llocs per evitar una relliscada, i triar les millors mans per tibar amunt. També et fa concentrar-te, i pensar en prevenir prendre mal en una possible caiguda, cosa que sempre hi és present. Caure és una part més de l'escalada, inevitable, i per això és millor començar a caure i aprendre a fer-ho

És per això que penso que cadascú ha de saber i poder muntar les vies que fa, ja que això contribueix enormement a l'aprenentatge, l'augment de la confiança en un mateix (i de retruc en l'assegurador!), treballar el factor psicològic de la concentració i com afrontar la por al perill, i finalment, és la manera d'anar pujant de grau. Penso que únicament així es pot anar progressant de nivell, i en canvi, escalar de segon frena aquest creixement, el bloqueja. 

Caiguda controlada

He conegut gent que s'ha acostumat tant a escalar en top rope que després fer-ho de primer els costa un munt, i no confien en les seves capacitats, i evidentment no poden acabar una via que tranquil·lament és d'un grau assequible físicament i tècnicament per ells.

I ei! Tinc un altre motiu, per evitar escalar de segon. El patiment i desgast del material: les cordes es desgasten més a l'estar sotmeses a més pressió i tendeixen a arrissar-se, les cintes exprés també tenen més fregament.. És evident que el material es desgasta molt més que no escalant de primer, pel fregament constant a que se'l sotmet. I el material d'escalada val molts diners, i per altra banda, i no menys important, ens hi va la seguretat de que estigui en bones condicions.

Amb això no dic que no s'escali mai de segon. Evidentment, a vegades vols provar una via que et fa impressió perquè la veus molt difícil, o tens curiositat per provar una via més dura del que humanament pots pujar, o la caiguda fa bastant de yuyu. Són excepcions que penso que no són contradictòries amb el que he intentat expressar.

Finalment, encara que no sigui el motiu d'aquestes línies, si s'escala en top rope és important fer-ho amb el propi material, evitant així el desgast prematur de la instal·lació, i fer-ho amb redundància per augmentar la seguretat.


Bé, fins aquí les meves dues reflexions del dia. Espero que us hagin fet pensar, i no sé quines opinions  teniu al respecte. Si voleu comentar, qualsevol aportació o criteri serà benvingut!

Salut i roca!

dilluns, 19 de juny del 2017

Esportiva a Montserrat Nord

Escalada esportiva a la cara nord de Montserrat


17/6/17 - Sector del Piteu (Monistrol de Montserrat)


Avui la proposta és tornar a Montserrat Nord, concretament al sector del Piteu, a prop de Monistrol de Montserrat, amb la Núria, que és d'aquí i s'ho coneix prou bé. Quedem a la plaça del poble i pugem cap al sector. Un cop allà més tard han arribat els companys de projectes d'escalada, i allò semblava una congregació d'escaladors haha!

L'aproximació són uns 15 minuts, per un corriol que comença cap a la dreta, i va baixant fins a trobar unes cordes fixes i un pas de via ferrada, per poder accedir al peu de via. Seguim un tros fins a trobar les parets que surten ressenyades a l'app Climb Around, que són les que hem fet servir per orientar-nos. Molt bona feina companys!


Així que comencem a escalar, i la tarda ha estat molt productiva:

Via gra (V+, 15m): via de placa fina, sobretot la part de la meitat, i superar una petita panxa amb millors mans. Exigent pel seu grau. Recomanable.

Pa calentar (V+, 15m): paret una mica tombada, amb ressalts, la via té una entrada fineta, i després millora amb més bona presa, que et condueix ràpidament fins a la reunió. Recomanable.

No me siento las yemas (6a, 20m): anem més cap a l'esquerra, fins a una placa amb unes quantes vies. Aquesta, a la dreta de tot, abans de l'esperó, té un inici molt dur, per pujar a la paret s'ha de fer un bon salt des d'un peu dret molt alt, amb una mà dreta que fa de mal agafar (al final l'he agafat amb pinça), i una mà esquerra també molt petita. Un cop aconseguim pujar el peu esquerre, la via es deixa fer a poc a poc, per terreny vertical amb una petita panxa, una mica exigent pel seu grau, però assequible. Se'n va cap a l'esquerra a buscar la reunió, en terreny més tombat. Recomanable.

Solitarium (6b, 25m): deixem la paret i anem cap a l'esquerra, que la Núria em recomana una via que diu que m'agradarà. La del mig de la zona (a la dreta hi ha un suposat 6c/+), és l'escollida. Té un inici força dur de desplom, amb mans però explosiu, que no aconsegueixo encadenar. A la segona xapa descanso, i m'ho miro. Només per aquesta entrada ja li posaria 6b+. Encara hi ha un tros més de desplom, però més suau, i uns metres més amunt es posa vertical. Ja segueixo anant fent fins a la reunió, per una roca gens gastada, per estrenar, on es trenquen algunes pedretes, amb canto en general bo, però també passos més fins de col·locació. Una via guapíssima, m'ha encantat! L'hauré d'encadenar a la propera visita, i la de la seva esquerra també l'hauré de provar, que deu ser molt semblant. Molt recomanable.

Janis Joplin (6b, 15m): tornem a la paret d'abans, però just a la seva dreta hi ha una petita placa vertical amb dos vies. Comencem per aquesta, la de l'esquerra, i resulta ser una via molt xula de placa fina típica montserratina, amb un pas més fi cap al principi de la meitat. Després una mica més fàcil i recte amunt fins a la R. Molt recomanable.

De la fisura (6b, 15m): la de la dreta té un inici ben diferent, en bavaresa molt xula per una fissura i quan aquesta s'acaba continuació per l'esquerra per placa amb un pas fi al mig. Se'n va a l'esquerra a la reunió compartida amb la Janis Jolpin. Molt recomanable.

Larry (6b+, 20m): tornem a l'esquerra, i em poso en aquesta línia, ja que és la única que resta lliure després que el grupet hagi colonitzat la paret haha. Entrada semblant a la de la dreta, però més fàcil. Resulta ser una molt bona via, vertical i de continuïtat sobre preses entre mitjanes i fines però suficients per anar progressant, i final de panxa amb bona presa. Fàcil pel seu grau. Molt recomanable.

Del espaldazo (6a, 20m): fem la de la dreta de tot, passat l'esperó, en aquesta via bastant vertical, amb bon canto però fina en algun punt. Molt entretinguda i divertida. Molt recomanable.

El ocho de la Bernarda (6b, 18m): anem cap a la dreta, a una altra placa de color més fosc, amb una gran bauma a la part dreta. Aquesta bauma oliga a fer una entrada per les dues vies de la placa per l'esquerra, per una fissura. No és senzilla, cal fer un pas atlètic i explosiu per col·locar-se a la paret. Després la via continua per placa fina, amb algun forat de tant en tant. Molt recomanable.

Rampa de lanzamiento (6b, 15m):  inici conjunt amb l'anterior, que jo he fet exactament igual, i després he flanquejat cap a la dreta, perquè la gran fissura vertical que hi ha a la dreta no sé ni com agafar-la, si és que la via s'inicia per aquí. Després se'n va cap a la dreta, doncs, amb preses bastant finetes, de mirar molt bé la col·locació. Recomanable.

Bocanegra (6a+, 15m): finalment, em poso en aquesta via per tornar a la calma i acabar la jornada. Té un inici molt físic, de pas de bloc, i continuació  cap a la dreta en placa amb bon canto en general, i alguns forats grans, per acabar en un final de panxeta fàcil. Molt recomanable.


Vistes al Cavall Bernat des del pàrquing

I fins aquí la llarga i aprofitada (onze vies i deu encadenades) tarda de dissabte a aquestes parets de conglomerat tan aptes per xalar de valent amb la roca montserratina, moltes vies i bona companyia. El sector m'ha agradat força, petit però amb unes quantes vies bones, curtes però intenses. El grau bastant ben posadet, excepte els V+, una mica picants. Més a l'esquerra també hi ha més vies, que hauré de descobrir en una futura visita. Tornarem!



3/6/17 - Cova de l'Ós (Monistrol de Montserrat)


Avui la idea és anar a Montserrat nord, zona on no hi he estat mai (mentida, al principi de la meva iniciació a l'escalada vaig anar a "veure com escalaven" a El Prohibitivo), i la proposta del Robe és anar a la Cova de l'Ós, molt a prop de Monistrol de Montserrat. Pel que llegeixo a les diverses ressenyes que es poden trobar a Internet (1, 2, 3, 4, etc) el grau està molt i molt collat, pels equipadors que les han graduat. Tot i així, segur que podem fer coses, així que som-hi (si la pluja ens deixa, és clar)!

Podeu trobar les ressenyes actualitzades el gener de 2012 a el bloc de la sargantana. I també a l'app Climb Around. A més a més, a sota la cova podeu trobar les ressenyes impreses de tota l'escola i de més a l'esquerra, penjades d'un arbre. Encara hi ha vies noves que no hi surten, però.


https://equiplasargantana.files.wordpress.com/2012/01/cova1.jpg
Ressenya de Sargantana

https://equiplasargantana.files.wordpress.com/2012/01/cova2.jpg
Ressenya de Sargantana

Llistat de vies de Sargantana

L'aproximació és un moment, aparcant al descampat de sota, i de seguida arribem a peu de via seguint un corriol que puja cap amunt i a l'esquerra. Això és el que hem pogut fer:


Sense nom (V+, orientada de V) (entre la 28 Estripaestanqueres 7a i la 29 Intringulis 7b+): ens quedem a una roca d'uns 12 metres d'alt a escalfar en una via no gens fàcil, amb escalada de pocs i dubtosos peus, on li has d'agafar confiança. Arribo fins a la primera reunió, just quan s'acaba el tros de paret. Se suposa que la via segueix per la placa, però ja decideixo que ja està bé per escalfar i baixo. Recomanable.


Sector Cova

Anem cap a la cova, que sembla que és on hi ha el més interessant que podem fer.

Núm. 9 (6b, orientada de 6a+, 15m) (a l'esquerra de Casum l'ós pedrer 6b): mentre en Robe escalfa a la núm. 10, jo em poso a fer aquesta via, fina, fina, però que es deixa fer. Més amunt es posa millor, amb més bon canto, i poc a poc fins a la R. Placa fineta de col·locació de peus i mans petites. Molt recomanable.


Quan encara estic a reunió es posa a ploure una fina pluja (aquí tot és fi, fins la pluja!) i decidim deixar les cintes posades i aixoplugar-nos a la cova, a l'espera que pari. Al cap d'una estona para una mica i ens hi tornem a posar.

Núm 10. Casum l'ós pedrer (6b, orientada de 6a+, 15m): m'hi poso però amb la roca una mica mullada, i la idea és anar trampejant-la per desmuntar i marxar. Arribo a la R però veig que la pluja ha parat completament i la roca s'està assecant. Així que li faig una altra repetició per encadenar, i va sortint força bé, fins a la reunió. Una mica més fineta que l'anterior. Molt recomanable.



Desmunto la via i es posa a ploure altre cop. Ara sí, desmuntem tot i ens quedem a la cova a veure què passa.. Al cap d'una estona para de ploure i m'animo a seguir escalant, s'ha d'aprofitar!

Núm. 8 (6c, orientada de 6b+, 15m) (a la dreta de la Roma 7a): la roca encara esta una mica molla, però em poso a aquesta via més dura. No hi ha por haha. Xapo la primera cinta, la segona, i caic, em rellisquen els peus. M'hi torno a posar i al xapar la tercera expansió torna a ploure. No m'ho penso i segueixo, mentre va caient una fina pluja jo segueixo amunt, amb passos molt durs i de col·locació més difícil encara. Vaig fent i finalment arribo a la reunió, molt content per encadenar aquesta via amb pluja. Això sí que és increïble! Molt recomanable.

Pleguem veles, perquè així no es pot escalar. Mengem i xerrem una mica, i enfilem el camí de tornada. Però de cop i volta surt un sol esplèndid i els proposo de fer un parell de vies més a un sector de més enllà, abans de marxar definitivament d'aquí.


Sector Gualtrapilla

Benedictus centrus comercialus (6b, 16m): via amb entrada acrobàtica per xapar la primera cinta, superar la repisa i a partir d'aquí placa amb canto més o menys generós. La roca és més bona que a la cova. I per fi una via ben graduada! Molt recomanable.



La bella Easo (6b+, 15m): just a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta altra, amb entrada de desplom atlètica però amb bon canto a dalt. Sortida i escalada en placa semblant a l'anterior, però amb algun pas una mica més complicar, d'anar navegant. Molt recomanable.


I ara sí, ja estem satisfets i ja podem marxar, tot i que el dia s'ha arreglat molt bé i podríem seguir escalant amb immillorables condicions. El proper cop que vinguem haurem d'apretar força més. Fins llavors!

diumenge, 18 de juny del 2017

Via Pique Longue a La Granota

Via Pique Longue a La Granota (Càmping, Montserrat)
6a, 140m


Característiques i informació general

Oberta per M.Millet, J.Coma i N. Dalmases el 1990
Dificultat: 6a, V obligat
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada generosament amb parabolts. Rapelable
Material necessari: 14 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 3:30 hores (a ritme tranquil)


Vista de La Granota des del monestir


Aparcament i aproximació: hem deixat el cotxe al pàrquing del Monestir, i des d'aquí cal agafar el camí en direcció a Sant Joan, fins que al cap de poc prenem un corriol que ens mena al Mirador de Fra Gari, i ben ràpid arribem al peu de via, a la dreta (primera xapa pintada de verd). Uns 15 minuts a tot estirar.


Ressenyes

Podem trobar una ressenya al web d'Escalatroncs, entre d'altres (1, 2, 3): 

http://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2009/04/piquelongue.jpg
Ressenya d'Escalatroncst


Descripció de la via

Avui he fet cordada amb l'Haizea, amb qui fem per primer cop una via llarga junts. Hi hem anat de tarda, i cap a les 17 hores ens hem plantat a peu de via.


1a tirada L1 + L2 (V, 35m): començo jo, per la línia que es veu més a l'esquerra del pany de paret, i després de trobar la R1 seguim cap a l'esquerra, passant un diedre, escalant per placa una mica discontínua. Finalment arribem a una reunió força còmoda.
L'Haizea traient el cap a la 1a tirada, i darrere el monestir

Hem de caminar uns metres cap a l'esquerra fins trobar el camí del Mirador, i anar a buscar la continuació de la via bastant a l'esquerra, pujant pel peu de via, fins trobar una fissura evident.

2a tirada L3 (V, 30m): el fa l'Haizea. Llarg molt bonic, amb bona presa i continu, amb un pas final més vertical. Molt entretingut.

                                    L'Haizea iniciant la 2a tirada, i jo recuperant-la

3a tirada L4 + L5 (V, 40m): segueixo jo, anant cap a l'esquerra per terreny fàcil, després una mica cap a la dreta, per anar a buscar el L5, després de superar una panxa fàcil, continua per terreny senzill, fins arribar a una zona amb la roca bastant trencada i dubtosa. Finalment arribo a la xemeneia, on munto la reunió a dalt. Llarg una mica de tràmit.
Enllaçant el L4 i el L5

Tornem a trepitjar terra, en un passadís entre dues roques. Escalem per la cara est.

4a tirada L6 (6a, 10m): tram vertical més fi, però molt curt, que faig de primer amb la sensació d'estar fent una via d'esportiva. Ràpidament munto reunió i puja l'Haizea.

Tornem a caminar uns metres cap a l'esquerra, vigilant la roca, fins a la reunió per assegurar l'última tirada, que comença l'Haizea.

5a tirada L7 (V, 20m): última tirada bonica, per l'esperó de l'agulla, amb molt bona presa i molt bones vistes a Gorros. Un cop a dalt, li dic a l'Haizea que baixi i desmunto la tirada de segon, munto reunió i baixo, i així ens estalviem un rapel bastant incòmode.

Vistes al monestir des de la R6

Fent parapent per Gorros

Descens: des de la R6 bis hem baixat caminant fins a la R5, i hem fet un ràpel de 60 metres fins al terra, aprop de la R2 bis.

Rapelant els 60 metres

Valoració general

M'ha semblat una via bonica i fàcil de fer, molt assegurada, però una mica discontínua, ja que en dues ocasions has de recollir la corda com puguis i fer un tros caminant fins a la propera reunió per assegurar la següent tirada. La discontinuïtat fa que la via sigui més lenta del que hauria de ser. Tot i això, la via és entretinguda, i sobretot té un ambient bonic i unes vistes privilegiades al monestir. El descens és molt còmode, perquè amb un sol ràpel et plantes a terra. El proper cop que tornem farem la Alta tensió i la Al·lucina carabina!

divendres, 16 de juny del 2017

Via Excelsior a la Paret de Sant Jeroni

Via "Excelsior" a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)
6b, 115 metres



Característiques i informació general

Oberta per David Hita el 2004
Dificultat: 6b, V+ obligat
Llargada: 115 metres
Equipament: equipada amb parabolts. Rapelable
Material necessari: 12 cintes exprés
Orientació: Oest
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4 hores (a ritme tranquil)

http://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/04/281-dscn-6333-_00941.jpg
Fotografia de la zona de TotMontserrat

Aparcament i aproximació: poden deixar el cotxe a l'aparcament de Santa Cecília, o a l'esplanada anterior a mà esquerra venint des de Barcelona. Hem d'agafar el camí del Canal de la Font de la Llum (primer desviament a la dreta, segon desviament a l'esquerra) fins arribar al canal del Migdia, una forta pujada que ens farà suar de valent. Un cop a dalt del coll, cal descendir una mica i anar cap a l'esquerra pel camí de Sant Jeroni, vorejant les Talaies. Aviat haurem de deixar el camí i pujar cap a l'esquerra per una torrentera, fins a trobar el peu de via, anant una mica cap a la dreta. Aquest es troba entre dos murs que sobresurten, molt evident. Des del cotxe fins a peu de via compteu entre 45 minuts i 1 hora ben bona, depenent del ritme. Això sol ja és una bona excursió! Si sou com en Kilian Jornet, hi arribareu en 20 minuts, o menys..

Camí d'aproximació de Fent Vies
Ressenyes

Podem trobar diverses ressenyes/piades, entre elles la d'Escalatroncs i la de Surgrimpi.

http://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2014/04/excelsior.jpg
Ressenya d'Escalatroncs


http://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2014/04/excelsior-recorregut.jpg
Imatge d'Escalatroncs


Descripció de la via

Aquest cop faig cordada amb el Javi, que feia molt de temps que teníem pendent anar a fer tàpia. Primer voliem anar a fer la Easy Rider, però l'accident mortal del 2008 (DEP C.G.G.) i que estigués al sol al matí ens ha fet desistir. Tot i que aquesta sembla que tampoc està exempta d'accidents. No tenim fotos, ja que ens hem dedicat a escalar enlloc de posturejar hehe!


1a tirada (6b, 30m): a partir del primer parabolt va en diagonal a l'esquerra, per terreny senzill, algun passet de mirar-s'ho més, fins arribar a una fissura amb 4 claus i un parabolt. No m'ha semblat molt complicat ni físic, més aviat tècnic d'anar veient les preses correctes, i algun pas atlètic. Reunió cap a la dreta, en un bon ressalt.

2a tirada (6a, 25m): se'n va cap a la dreta, a buscar la panxa, que se supera d'esquerra a dreta bastant amunt, a l'alçada de l'expansió. Compte que just a sota de la panxa hi ha roques descompostes. Es passa a la panxa amb alguna tibadeta i ja més amunt bona ganda fins a la R.

3a tirada (V, 30m): aquest llarg és força sinuós, fent una bona ziga-zaga, primer cap a la dreta passant per un forat característic, després cap a l'esquerra a buscar el millor rocam, algun pas més fi, i altre cop a la dreta ja ple de còdols grans que sobresurten. Vigilar amb les cordes. Reunió bastant còmoda.

4a tirada (V, 30m): surt cap a l'esquerra flanquejant per bona roca, i al segon parabolt segueix recte amunt, en lleugera tendència a la dreta, amb bones preses en general, tirada molt gaudidora. Hi ha un punt amb roca descomposta, que si caigués ho faria just a sobre la reunió, ull! Arribem sense problemes a la reunió-cim, on hi ha una cadena.

Foto-cim col·laborativa, amb el Gegant Encantat al darrere

Descens: a la reunió-cim hi ha una instal·lació de cadenes, pensem que per arribar al cim de Sant Jeroni, però no ho sabem exactament. De totes formes la via es pot rapelar, amb dos baixades llargues, molt còmodes i ràpides de fer (de la R4 a la R2 i d'aquesta al peu de via.


Valoració general

M'ha semblat una molt bona via, que ascendeix per una paret molt bonica, amb un rocam de molta qualitat, buscant el millor recorregut, i en un ambient de màxima tranquil·litat. Suposo que la llarga i potent aproximació filtra molt a venir fins aquí. Vistes de primera a la zona de Sant Benet i els Ecos. Equipament excel·lent, ni excessiu ni sobrant, i tot el perfecte estat. Reunions bastant còmodes. Força ràpida de fer, molt fàcil de llegir, i combinable amb altres vies de la paret, molt recomanables també. Ombra al matí, fins a les 14 hores aproximadament. Hem escalat a una temperatura perfecta, tenint en comte el calorós dia que ha fet. Només ens queda agrair la feina a l'equipador. Gràcies!

dijous, 15 de juny del 2017

Via Viatge Apatxe a La Pastereta

Via Viatge Apatxe (6b, 143m) a La Pastereta (El Clot de la Mònica, Montserrat)
14/5/17

Característiques i informació general

Oberta per Joan Vidal (2010)
Dificultat: 6b en lliure, 6a obligat
Llargada: 143 metres
Equipament: equipada amb parabolts. Reunions rapelables
Material necessari: 11 cintes exprés
Orientació: Nord-Est
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona

Aparcament i aproximació: podem deixar el cotxe al pàrquing de la Vinya Nova, i fer l'aproximació fins al desviament a l'esquerra cap al Clot de la Mònica, seguint les marques blaves. Ens desviem a la dreta en direcció al costat oest de La Pastereta. Seguim amunt en paral·lel a la paret fins que trobem un trencall que ens porta fins al peu de via, amb l'ajuda d'alguna corda. Aquest últim tros curt però intens.

Ressenyes

http://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2011/06/viatge-apatxe.jpg
Ressenya d'Escalatroncs

http://1.bp.blogspot.com/-bBftpnfotwE/UzfbZpCfXlI/AAAAAAAALEE/1MByjMMOXlA/s1600/22_viatge%2Bapatxe.jpg
Ressenya d'El Príncep de les Maduixes


Descripció de la via

Faig cordada amb la Clàudia, i decidim que començaré jo i ens anirem encadenant en les següents tirades. És matí i esperem tenir ombra durant tota l'ascensió.

Traçat aproximat de la via Viatge Apatxe

1a tirada (IV, 40m): grimpada de tràmit per accedir a la gran placa. Trobem una expansió al mig i també podem llaçar una savina. Anar amb compte.

2a tirada (V+, 30m): continua cap a l'esquerra, per una bona placa que a poc a poc es va redreçant, amb bon cantell però tècnic, i un passet més fi abans d'arribar a la reunió, que la Clàudia resol sense problemes.


3a tirada (6a, 18m): la següent tirada és recta i curta, però matinguda, amb passos més aviat fins de mirar-s'ho bé, però molt equipada. De tant en tant es troba algun bon canto, que et deixa respirar, però de seguida ja s'arriba a la reunió, en una petita lleixa.

4a tirada (V+, 30m): sortida un xic complicada, de confiar i xapar la següent expansió. Poc a poc es va tombant i acaba en una grimpada fàcil fins a la reunió de la última tirada, molt còmoda.

5a tirada (6b, 25m): última tirada física i de pila, que es va desplomant i on has d'anar navegant fent ziga-zaga per trobar les expansions i els bons cantos, que són abundants. Poc a poc he anat fent, descansant quan he pogut en les millors bústies. Important posar una cinta llarga a la xapa que queda més a la dreta, per evitar el fregament. La última expansió l'he vist molt tard i ja sortia del desplom i no l'he xapat. Alegria màxima a l'arribar a reunió, amb els avantbraços ben inflats, una gran satisfacció, una tirada brutal.



Descens: la via es pot baixar rapelant, però nosaltres hem preferit tornar caminant. Cal seguir pujant cap amunt i a l'esquerra, intentant seguir un camí que a voltes es desfà. Bastanta estona fins a trobar un corriol evident que baixa cap a l'esquerra. Una mitja hora mínim fins a baix de tot.

Alegria al cim de la via

Valoració general

M'ha semblat una via boníssima, molt variada, contínua, amb llargs de dificultat intercalada, alguns més de placa, altres més de canto amb desplom, i altres que et permeten descansar entremig. Aproximació i tornada senzilles. I amb molt bona companyia, que és el millor. Ambient molt bo, i la gran placa de La Pastereta és impressionant, i amb ombra tot el matí, ideal pels matins d'estiu o les tardes d'hivern (?). Dóna temps de completar amb alguna altra via de la paret, fins i tot. Cada cop posant-nos reptes més exigents, i superant-los! El premi: un cus-cus al Granada ;)

dimarts, 13 de juny del 2017

Esportiva a les Penyes de Can Marcer

Escalada esportiva a les Penyes de Can Marcer (Sant Pere de Ribes)

10/6/17

És dissabte i busquem ombra per escalar a gust, ja que el dia és molt calorós. Ens ve al cap les Penyes de Can Marcer, on ja hi vam ser l'any passat i on degut a la seva orientació nordoest no hi toca el sol en pràcticament tot el dia a la paret. Aquest és un sector peculiar, per diverses raons: 

1- El lloc, a prop d'urbanitzacions (Can Lloses-Can Marcer), no és gaire de muntanya.
2- El grau està una mica collat, pràcticament en totes les vies li podeu pujar mig grau més com a mínim.
3- La roca en alguns llocs està recoberta d'una espècie de molsa blanca polsosa, cosa que dificulta l'adherència.
4- És possible que us trobeu mosquits, depèn de l'hora. A nosaltres només ens han donat la benvinguda a l'arribar, i després ni els hem notat.
5- S'han obert gran quantitat de vies noves, a la dreta del sector principal (en vam comptar unes 10), i també vam sentir que bastant cap a l'esquerra estàven equipant.
6- El lloc és ple de margalló (chamaerop humilis), i d'un frondós bosc.
7- Trobem algunes vies ben llargues, algunes continuacions i segons llargs.

Per tot i això, el lloc està bé per anar-hi un parell de cops durant l'estiu, i nosaltres hem encetat la temporada avui. Podeu trobar les ressenyes (no actualitzades) a la guia Escalades a 10 minuts de Vilanova i la Geltrú i també a l'app Climb Around. També molt desactualitzades a la guia Barcelona y alrededores, i també alguna cosa a Internet.

Hem anat fent això:

Diedre L1+L2 (V, 35m): viot de 5 estrelles, malgrat el tràmit del primer llarg. L'escalada del diedre és guapíssima, amb assegurances allunyades, ambient de via llarga, i preses molt bones, alguns blocs a dins la fissura. No hem pogut fer l'últim llarg, però de segur que val la pena. Molt recomanable.



Sida (6a, 12m): via dura i exigent, entrada potent, i petit flanqueig a l'esquerra dur, amb presa d'apretar, pocs peus. 6a em fa riure. Recomanable.



Via del Curset (6a+, 20m): via molt xula, primera part tècnica amb fissura, algun forat, anar pujant peus, fins arribar a sota la panxa, on la cosa es complica. Escalar a vista tenint en compte el grau que marca resulta difícil. Però si li tibes més es treu sense problemes. La panxa té bones mans, i un cop surts de tràmit fins a la reunió, en una gran repisa. Té una continuació de 6c. Molt recomanable.




Nyaga (6c, 20m): aprofitant el muntatge de l'anterior via, provo aquesta de segon. Fins a la tercera xapa es pot anar fent, a partir d'aquí la cosa es posa negra. O blanca millor dir, degut al recobriment de tota la roca d'aquesta molesta pols. Al principi hi ha un pas d'equilibri molt bèstia, i la continuació ja és de flipar en color (blanc): preses dolentíssimes, peus inexistents. Una burrada. Sortir resulta complicat, però amb alguna ajudeta i molt d'esforç ho aconsegueixo. Un cop passada la panxa la cosa resulta més fàcil. Si em diuen que és un 7b m'ho crec, tot i que no n'he fet mai cap. Recomanable?

Tiempos nuevos-tiempos salvajes (6b, 20m): aquesta via la tinc pendent, ja que l'any passat no la vaig poder encadenar. L'entrada és molt dura, de bloc amb mans (dits millor dit) molt petits, fotre-li canya fins a pillar una bona esquerra i situar-te sobre la repiseta. A partir d'aquí comença la placa amb ben poques preses en forma de foradets i fissuretes, ben allunyades, només per alts (com jo). Poc a poc la falta de presa et va portant cap a l'esperó de la dreta, per on segueixo sense problemes. Aquest cop sí! Té diverses continuacions. Recomanable.

Zipi (V+, 20m): fem aquesta via per acabar. No resulta gens fàcil, sobretot la part de la meitat, amb passos a bloc més amunt del V+. Se'n va a la dreta i la corda frega molt amb la roca al baixar. Poc recomanable.



A la dreta del sector central hem descobert que hi ha dos zones més equipades des de fa poc, pel que es veu. A la primera paret hi ha tres vies, amb els noms marxats al peu de la roca (Emma, Rita i Miquel). Més a la dreta hi ha una altra paret amb cinc vies més, sense noms. Desconec els seus graus. Si algú té informació li agrairia molt que me la fes arribar.

Vies noves sense noms
Vies noves: Emma, Rita i Miquel
                                          

I fins aquí el dia a les Penyes, encara ens queda molta teca per fer aquí, però ens haurem de posar més forts! Tot i això, una altra visiteta aquest estiu caurà..

A última hora de la tarda comença a tocar el sol a la part esquerra


24/7/16

L'any passat recordo que vaig fer aquestes vies:

Navarro-Ramos (V, 25m): diedre molt guapo però bastant tècnic, i amb assegurences una mica allunyades. Tranquil·lament 6a. Recomanable.

Mari-Carme (V+, 20m): entrada una mica dura de bloc, i després millora. Podria ser 6a. Recomanable.

Esperó Àngel-Vicens (V+, 20m): via tècnica i dura pel seu grau, cal apretar-li (mínim 6a). Recomanable.

Emportillo Àngel-Franco (6a+, 20m): diedre-fissura molt tècnic, amb presa per peus molt petita, importantíssima la col·locació. Sense exagerar 6b. Recomanable.

Tiempos nuevos-tiempos salvajes (6b, 20m): no encadenada. Via amb un començament molt bèstia de bloc, continuació foradets i fissuretes allunyades i final d'esperó més fàcil.

divendres, 2 de juny del 2017

Esportiva a Mogrony

Escalada esportiva a la Cinglera del pla de Sant Pere (Mogrony)
26/5/17

Marxem al Ripollès a respirar aire fresc. Triem Mogrony (que no Montgrony) pel seu renom, per les seves espectaculars parets, pel seu paisatge encisador, pel seu santuari enclavat a la roca, per la seva alçada, i perquè volem! 


Malauradament, no podem escalar per les seves parets més guapes, plenes de xorreres i altres formes i colors, així que hem d'anar a la part més alta, a la cinglera del pla de Sant Pere, a sobre de l'església del mateix nom. Com que el sector està orientat al Sud, ens esperem fins a la tarda per escalar-hi (a partir de les 16h s'hi comença a estar bé). L'aproximació és un moment. El tipus de roca és calcari gris amb plaques llises per escalar en adherència, però també forats, gotes, fissures, i altres formes.


El que bonament hem pogut fer ha estat això:

Free Girls (6a, 36m): via de dos llargs (17m, V) + (19m, 6a), que empalmem amb una corda de 80m. L'inici és més facilet, superant una sèrie de ressalts i blocs, amb bona presa. La segona part és més fineta, amb passos atlètics i d'agilitat. Tot i així no passa de 6a. Molt recomanable.



Angoixa Vital (6b+, orientada de 6a; 35m): em poso a aquesta via amb una ressenya que la marca de V+ (rockfax.com), i només començar me n'adono que ni de miracle és aquest grau. L'inici, per placa molt fina, et fa flanquejar cap a l'esquerra en moviments tècnics i d'equilibri que encadeno fins a la primera reunió molt a poc a poc i fent passos "de fe". Un cop arribo a la R decideixo seguir, pensant-me que no pot ser més difícil. Però m'equivoco de ple, la segona part és dura, rara, lletja, cabrona i desenes d'adjectius negatius més que m'amarguen l'escalada. L'acabo "a tranques i barranques", penjant-me i ajudant-me d'un tascó en la part final per poder superar les fissures verticals mortals sense peus amb que et "delecta" aquesta via. Vaja, una merda amb potes, almenys pel grau proposat, que després vaig veure en altres ressenyes que és de 6a. D'acord amb en Groinket, i jo encara diria més! Jo li poso tranquil·lament al primer llarg 6b, i al segon 6b+. Amén. Angoixa vital és poc. No us hi fiqueu si no voleu patir. Angoixa total s'hauria de dir ;)

Mèxic L1 (6a, 15m): escarmentat pel mal moment passat a l'anterior via, decidim fer la primera part de la via del costat, la qual comparteix entrada amb l'anterior, però segueix recte fins buscar uns bons forats pels quals progressar amablement fins a la propera reunió intermitja. Ni de bon tros ens atrevim a posar-nos a la segona part. Desmuntem i a buscar una altra cosa. Recomanable.



Tutankamon seguint recte per la Francesc Torras L1 + L2 (6a+, 38m): comencem la Tutankamon desconeixent que segueix per l'esquerra, ja que la ressenya que porto no ho marca, i segueixo recte per la primera part de la Francesc Torras (V+). Aquesta té a l'inici un pas d'adherència/bavaresa sense canto per una canalera un xic complicat, que després de relliscar i caure, resolc sense més problemes. Després fàcil fins a la reunió del mig, on veig la xapa amb el nom de Francesc Torres, cosa que em desconcerta. Decideixo seguir desconeixent una mica el que em trobaré, fins que la via se'n va cap a la dreta pel mig (literalment) d'un gran matoll, ajuntant-se amb la via D'en Manel en l'últim tram de 6a+, una mica desplomat i amb canto fi. Superat, trobo la reunió, col·locada de costat, cosa que fa fregar molt les cordes amb la roca en el descens. Recomanació: feu només la primera part fins a la reunió intermitja (a uns 25m), ho agraireu.



Es comença a fer fosc (21:00 passades) i decidim anar una mica a la dreta a una placa una mica tombada amb 3 vies ben curtes però ideal per practicar l'escalada d'adherència i sobre canaleres.

Els engalomadors (IV, 10m): comencem per la de l'esquerra, que resulta ser ben fàcil, una escaleta plaent fins a la reunió compartida. Recomanable. Baixem i seguim..

Canelons (IV+, 10m): fem la del mig, que és una mica més difícil que l'anterior, ja que té poca o gens de presa, i l'escalada és bàsicament enfrontant peus a dues canaleres, i alguna mà de tant en tant per ajudar-nos. Molt recomanable.

Els 101 espits (IV, 10m): la de la dreta és un entremig de les dues pel que fa a la dificultat, ja que és bastant semblant que l'anterior però una mica més fàcil, amb alguna presa més de mà. També molt recomanable.

Com que es fa de nit, decidim tornar a escalar una de les vies quan ja és ben fosc, amb el frontal al cap, i l'experiència resulta ser molt divertida. Escalar de nit, afinar els sentits..



Bona nit!