Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

diumenge, 18 de juny del 2017

Via Pique Longue a La Granota

Via Pique Longue a La Granota (Càmping, Montserrat)
6a, 140m


Característiques i informació general

Oberta per M.Millet, J.Coma i N. Dalmases el 1990
Dificultat: 6a, V obligat
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada generosament amb parabolts. Rapelable
Material necessari: 14 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 3:30 hores (a ritme tranquil)


Vista de La Granota des del monestir


Aparcament i aproximació: hem deixat el cotxe al pàrquing del Monestir, i des d'aquí cal agafar el camí en direcció a Sant Joan, fins que al cap de poc prenem un corriol que ens mena al Mirador de Fra Gari, i ben ràpid arribem al peu de via, a la dreta (primera xapa pintada de verd). Uns 15 minuts a tot estirar.


Ressenyes

Podem trobar una ressenya al web d'Escalatroncs, entre d'altres (1, 2, 3): 

http://escalatroncs.com/wp-content/uploads/2009/04/piquelongue.jpg
Ressenya d'Escalatroncst


Descripció de la via

Avui he fet cordada amb l'Haizea, amb qui fem per primer cop una via llarga junts. Hi hem anat de tarda, i cap a les 17 hores ens hem plantat a peu de via.


1a tirada L1 + L2 (V, 35m): començo jo, per la línia que es veu més a l'esquerra del pany de paret, i després de trobar la R1 seguim cap a l'esquerra, passant un diedre, escalant per placa una mica discontínua. Finalment arribem a una reunió força còmoda.
L'Haizea traient el cap a la 1a tirada, i darrere el monestir

Hem de caminar uns metres cap a l'esquerra fins trobar el camí del Mirador, i anar a buscar la continuació de la via bastant a l'esquerra, pujant pel peu de via, fins trobar una fissura evident.

2a tirada L3 (V, 30m): el fa l'Haizea. Llarg molt bonic, amb bona presa i continu, amb un pas final més vertical. Molt entretingut.

                                    L'Haizea iniciant la 2a tirada, i jo recuperant-la

3a tirada L4 + L5 (V, 40m): segueixo jo, anant cap a l'esquerra per terreny fàcil, després una mica cap a la dreta, per anar a buscar el L5, després de superar una panxa fàcil, continua per terreny senzill, fins arribar a una zona amb la roca bastant trencada i dubtosa. Finalment arribo a la xemeneia, on munto la reunió a dalt. Llarg una mica de tràmit.
Enllaçant el L4 i el L5

Tornem a trepitjar terra, en un passadís entre dues roques. Escalem per la cara est.

4a tirada L6 (6a, 10m): tram vertical més fi, però molt curt, que faig de primer amb la sensació d'estar fent una via d'esportiva. Ràpidament munto reunió i puja l'Haizea.

Tornem a caminar uns metres cap a l'esquerra, vigilant la roca, fins a la reunió per assegurar l'última tirada, que comença l'Haizea.

5a tirada L7 (V, 20m): última tirada bonica, per l'esperó de l'agulla, amb molt bona presa i molt bones vistes a Gorros. Un cop a dalt, li dic a l'Haizea que baixi i desmunto la tirada de segon, munto reunió i baixo, i així ens estalviem un rapel bastant incòmode.

Vistes al monestir des de la R6

Fent parapent per Gorros

Descens: des de la R6 bis hem baixat caminant fins a la R5, i hem fet un ràpel de 60 metres fins al terra, aprop de la R2 bis.

Rapelant els 60 metres

Valoració general

M'ha semblat una via bonica i fàcil de fer, molt assegurada, però una mica discontínua, ja que en dues ocasions has de recollir la corda com puguis i fer un tros caminant fins a la propera reunió per assegurar la següent tirada. La discontinuïtat fa que la via sigui més lenta del que hauria de ser. Tot i això, la via és entretinguda, i sobretot té un ambient bonic i unes vistes privilegiades al monestir. El descens és molt còmode, perquè amb un sol ràpel et plantes a terra. El proper cop que tornem farem la Alta tensió i la Al·lucina carabina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada