Esportiva al Pic de l'Àliga

Escalada esportiva al Pic de l'Àliga (Sant Andreu de la Barca)

Agost 2018

Pic de l'Àliga (NO)

Torno un altre cop al Pic de l'Àliga, visita matinal amb l'A. Hem fet el següent:

Traficantes de magnesio (6a+): via de diedre tombat i diagonal cap a l'esquerra, amb les expansions força lluny, fins que s'arriba a una placa vertical i lleugerament desplomada, amb més expansions i un pas físic per superar la panxa. Recomanable.

Un rato en cada postura (6b): via que ens ha costat identificar. Comença en una roca ennegrida, segueix per un diedre amb molts matolls i esbarzers (s'haurien de treure), i se'n va cap a la dreta passant per un gran bloc una mica desplomat, per la dreta de l'arbre. Un cop a l'enorme repisa, seguim la línia de l'esquerra a la placa, amb un pas a bloc, i després anem cap a la reunió de l'esquerra. Recomanable desmuntar la via en top rope. Poc recomanable en conjunt.

La cólera de Akiles (6b): via curta i que només té un pas difícil a dalt, una mica a bloc, de panxeta suau, i amb bones preses. Molt recomanable.

San sien (6b+): via força dura, de passos continuats a bloc i presa petita, fins a la tercera expansió, on afluixa fins a la R. Encadenada a vista. Recomanable.

40 de fiebre i neumonía (6b): via que ja havia fet fa molt de temps, i tenia pendent. Aquest cop l'he encadenat, mirant bé els passos del crux. Recomanable.

24/1/93 (6b+):  volem fer la fissura de la seva esquerra, però la distància fins al primer parabolt (3 metres?) em fa entrar per aquesta via (xapant el segon parabolt fent Ae, perquè la roca està rentadíssima i la presa és molt petita). Després he continuat per la mateixa via, que té alguns passos interessants a la segona meitat. Poc recomanable en conjunt.

Sólo sin Manolo (6b): després he fet la fissura, amb la segona cinta xapada, i m'ha anat sortint a poc a poc, i m'ha semblat molt interessant, una mica sobada la primera part, però factible d'escalar. Força recomanable.



Després de molt de temps, i en una època de l'any diferent, torno al Pic de l'Àliga, amb la Melina, a fer vies faciletes perquè s'animi a fer vies de primera i també a fer reunió per netejar la via. Fem les següents vies:

Pic de l'Àliga (NO)


Pruden (V): via amb una entrada més dura que la resta, però amb bona presa. Recomanable.

Currito (IV/+): via tombada i molt fàcil, la faig descalç. Recomanable.

No más contaminación... (6a): via amb una entrada una mica desplomada, i algunes preses petites, passos una mica atlètics. Passada la fissura la cosa es torna més fàcil, però l'hem trobat dura pel grau proposat (grau una mica de bloc). Recomanable.

Eros (V): via de placa amb moviments llargs però bon canto, sobretot la primera part. Una mica dura pel grau proposat. Recomanable.

Calle Tomás Vives (6a+): via amb una primera part de diedre tombat i que va en diagonal cap a l'esquerra, bastant fàcil, i una última part curta vertical i amb un pas de bloc molt llarg i obert, on t'has d'espaterrar de cames i de braços per passar-lo. Recomanable.



La Torre de l'Àliga (NE)

La antigua (V): via fàcil però amb roca una mica relliscosa, el més difícil ho trobem entre la primera i la tercera xapa. Recomanable.

Tibia y peroné (V+): via molt xula que discorre primer per una panxa amb bona presa, i després per unes plaques fissurades que ofereixen una escalada molt entretinguda. Molt recomanable.

Ariadna (7a): aprofitant la via anterior munto aquesta via per fer-la de segon. Trobo que té un pas molt dur i llarg de la segona o tercera xapa fins a la següent, o no he sabut com fer-lo (potser fent un lance?). Un cop agafat els cantos de la fissura de dalt ja superem fàcilment la panxa, i després passos sobre placa més amables. Recomanable.



Octubre 2017

Torno al Pic de l'Àliga, aquest cop amb l'Haizea, que ha tornat amb ganes d'escalar. Li proposo aquest lloc perquè avui fa calor i tenim intenció d'escalar fins a la tarda.

Pic de l'Àliga (NO)

Thanatos (6a): comencem per aquesta via, curta però intensa, sobretot els primers passos. Després ja es suavitza una mica. Recomanable.

Ketama existe (6a+): segueixo per aquesta altra, que és bastant física i mantinguda, almenys la primera part de fissura, a més de tècnic. Abans de sortir del desplom se'm resisteix i m'he de penjar, perquè no veig com fer el pas. Ho miro millor i trobo la manera, i acabo la via. Després li faig un altre intent i encadeno, era qüestió de fer el pas correctament. Recomanable.

Angelito Junior (6b): anem una mica a l'esquerra i faig aquesta altra via. Tota ella fa una gran travessa en diagonal, que des de baix no es veia. Algun pas més físic, però anar fent. Molt recomanable desmuntar en top rope. Recomanable.

Pedro Cuenca (??) (6b, segons criteri propi) (segons Bcn y alrededores: Pedro Cuenca, nº 5, 6c) (segons Hotrock: Ojo con la laja, nº 26, 6a+): tercera via començant per l'esquerra, i la última que em quedava per fer del tros de paret mal ressenyat a les dues guies on apareix. És un 6b en tota regla, com a molt 6a+, però el fet que estigui lleugerament desplomada i tenint en compte les graduacions del sector, li escau millor 6b. Via molt bona, física i divertida. Molt recomanable.

40 de fiebre y neumonía (6b): via física i dura al principi, amb un pas molt fi, de tibar i d'equilibri, que no m'ha sortit a vista i he hagut de penjar-me. Després de descansar i mirar-m'ho, l'he resolt, però ja no he tingut ganes de fer un segon intent, així que queda pendent. Recomanable.

És migdia i ja comença a tocar el sol a la paret, així que fem un mos i anem a l'altra banda.


La Torre de l'Àliga (NE)

Yo no, fueron otros / La hicieron otros, yo no (6b): em poso en aquesta via, que es veu vertical i xula. Començo des de la part de dalt, i vaig fent, la primera una mica fent ziga-zagues, fins a la gran respisa, quan s'ha d'atacar la part final desplomada. Atenció aquí que hi ha un bloc que es mou, i és justament on ve millor agafar-se amb les mans, i després penjar-se amb els peus! L'últim pas abans de xapar la reunió és complicat, jo l'he fet lleugerament per la dreta. Recomanable.

Modestia aparte (6b+): per acabar el dia, em poso en aquesta via, que ja havia intentat anteriorment. Veig que a la nova guia de Bcn y alrededores la graduen de 6b+, i hi estic totalment d'acord, i afegiria que és una via completament a bloc, amb passos durs, físics, i almenys un d'ells llarg. Així que és una via dura. A la primera no m'ha sortit, i m'he penjat, però l'he acabat després de veure la seqüència. He descansat una mica i ho he tornat a provar, però el cansament acumulat m'ha impedit encadenar-la, ja estava ben fos, així que l'he acabat i ho he deixat estar, per la propera vegada que torni. Recomanable.


Així que marxem, després d'un dia molt ben aprofitat, amb algunes sorpreses, però és que el Pic de l'Àliga sempre et fot alguna hòstia que altra, és així!



Juliol 2017

Torno al Pic de l'Àliga, aquest cop de sortida, un dia més, amb el grup de whatsapp. Quedem a les 10h allà i el primer a venir és l'Alfred, amb qui comparteixo les escalades del matí, i poc a poc va arribant la gent, que es va repartint per la paret.


Pic de l'Àliga (NO)

Rodolfo Quinto Volldamm (V): anem bastant cap a la dreta, i comencem a escalfar amb una via que no està ressenyada a la guia Hotrock, i que es troba a la dreta de la via Ketama existe (6a). A la seva dreta encara n'hi ha una altra, que té pinta de IV. Bon canto i després de 4 xapes ja som a reunió. Recomanable.
* Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Barcelona y alrededores i confirmem el grau de V.

Nieve (de) polvo (??) (6c, en ressenyes 6a = error): anem per petició meva a aquest tros de paret, on ja havia fet la via nº 24 (6a). A la seva dreta hi ha una línia que va per una placa que sembla fina. A la guia està ressenyada de 6a, però estic gairebé segur que hi ha un error. La graduació estaria canviada amb la de la via Pedrito C (que diu que és 6c però no passa de 6a). Així doncs, us podeu imaginar que m'he estat arrossegant per la via, que tot i encertar amb la hipòtesi seria un 6c molt difícil, amb preses moolt petites, i un parell d'alejes inclosos. Tot això ha fet que la via no m'agradés. Hauria d'haver provat la de la seva dreta, que se li veuen bones preses, però un altre dia.
* ACTUALITZACIÓ: a la nova guia de Barcelona y alrededores aquesta via és la número 4 i es diu Ojo con la laja, i està ressenyada de 6b, així que segueix havent-hi un error. Com a mínim és 6c.

Santa Bárbara bendita (V): via facileta, però divertida, amb bon canto per xalar. Sense problemes, la placa de la segona part és molt bona. Recomanable.
* Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.


Sense nom (variant cap a l'esquerra de la nº22 a Hotrock i nº1 a Bcn y alrededores) (V+/6a): començant per la via nº 22 hi ha una altra via que es desvia en el segon parabolt cap a l'esquerra, seguint per la paret o fent servir la roca de l'esquerra en diedre. Després en placa amb bones preses, molt gaudidora. Recomanable. * No surt ressenyada a cap de les dues guies.

Cap problema (6a+): via de diedre-fissura que comença al mig d'una figuera i que té una panxa final amb bon canto, que es pot fer amb un pas explosiu per la dreta. Molt recomanable.

Pedrito C (6a, en ressenyes 6c = error): el Chema em demana que l'asseguri en aquesta via, que vol comprovar si realment és un 6c, ja que no li ho sembla. Després de veure com flota per la via, la faig jo i comprovo que no en té res, no passa del 6a. Té una primera part de fissura cap a l'esquerra, i després superar una panxeta amb molt bones preses, i ja de seguida a la reunió. Com ja he dit, i coincidint amb el bloc del Skalatopi, tinc la teoria que s'han intercanviat els graus/noms (?) amb la via Nieve de polvo. Recomanable.
* ACTUALITZACIÓ: a la nova guia de Barcelona y alrededores aquesta via és la número 6 i es diu Nieve polvo, i està ressenyada de 6c, així que segueix havent-hi un error. Màxim és 6a.

Ja fa una estona que ha començat a tocar el sol, així que pleguem i anem cap al subsector NE, a buscar l'ombreta. Aquest cop acabarem la jornada a La Torre de l'Àliga.


La Torre de l'Àliga

Va por ti (6a+/b): després de menjar una mica, segueixo amb aquesta via, que té una entrada amb cert desplom però amb bona presa, passar a l'esquerra i superar una repisa, i a partir d'aquí continuació de placa fina molt xula fins a un sostret i ja acaba. Em decanto més per 6a+. Molt recomanable.

Sergio (esquerra) a la via Va por ti (6a+)

+ turbados (6a/+): m'espero una mica per poder fer aquesta altra via, que resulta ser una via molt bonica, de les millors del sector, que va tota l'estona sobre fissures de totes les orientacions, amb presa molt bona, que et fa flotar per la paret vertical amb moviments variats. Igual de fàcil que de divertida, però una mica polida a la primera xapa. Molt recomanable.

Ruth (esquerra) a la via + turbados (6a/+) i Julia (dreta) barallan-se amb la Maron (7a)

Diedro amarillo (6a): més a la dreta, fem aquesta altra, que té una entrada una mica més dura, però continuació fàcil i final una mica més exigent. A la nova guia de Barcelona y alrededores la línia de la via al croquis és més clara. Molt recomanable.

Ruth al Diedro amarillo (6a)

Revuelta en el frenopático (6b+): finalment, per acabar el dia, em poso amb aquesta via, és molt guapa. Té un inici de desplom dur i un final també una mica dur, però la resta és fàcil i tota la via és un gaudi constant, amb bona presa la major part d'ella. Molt recomanable.

Tot controlat a peu de via

I fins aquí el llarg dia, fins a 10 vies, tirant a fàcils, però molt content i amb molt bona companyia! Però la jornada no acaba aquí, ni molt menys, sinó que ens n'anem a la Casa Pepe a fer unes bones birres acompanyades de divertides i interessants converses! Un plaer colla! Fins a la propera!

Juny 2017

Torno altre cop al sector nord-oest del Pic de l'Àliga, que al matí està totalment a l'ombra, i ara és el que busquem. Aquest cop, però, anem més cap a la banda esquerra, amb l'Estel i el Robert, a ratllar vies.

Com a novetats a ressaltar, caldria dir que un tros del camí d'aproximació amb cotxe es troba perfectament asfaltat, des del pont fins al desviament a la dreta. També cal dir que hem aparcat al davant dels sectors, i al baixar del cotxe una parella ens ha informat que està prohibida la circulació per la pista, i que suposadament han arrancat la senyal que hi ha just a l'entrar al desviament a la dreta (a la tronada ens hi hem fixat i hi ha el pal sense la senyal), així que aneu amb compte. Hi hem trobat més gent escalant, i no hi havia cap cotxe, així que la gent deu venir caminant. I tercera, ara també trobem les ressenyes a l'app Climb Around.

Pic de l'Àliga esquerra (NO)

Sancho Panza (V/+): via que comença en una petita xemeneia, amb un inici dur de xemeneia-diedre, després es va fent amb bon canto i la part final és una grimpada. Recomanable.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Aquí no pintamos nada (6a+): via feta en l'última visita, però no encadenada. Aquest cop no se'm resisteix, i torno a gaudir d'aquesta variada i divertida línia. Molt recomanable.

Ay, pobrete (V+): via molt bruta i lletja... Només començar has de trepitjar el terra, pujar a un roc i ja et punxes amb fulles de boix. Pas a la paret a buscar un bloc, i la via està plena de plantes, fins i tot un esbarzer amb punxes en una presa de mans. Passat l'esperó se'n va a la dreta, i el terreny és molt discontinu i brut de terra i vegetació. Gens recomanable.

Los peore (6c): línia molt llaminera, on es veu una placa fina fina amb alguna fissura. Començament fàcil amb la primera assegurança una mica lluny, però sense problemes, fins a col·locar-te a la placa blanca. Passos de regletes i ajudant-se amb la paret negra de la dreta pel peu dret, després crux amb fissura diagonal, sense pensar-s'ho gaire, i part final més fàcil, amb més canto. Molt fanàtica i molt recomanable.

Bé de preu (6a+): aquesta via és bonica, però té una pega: de la primera xapa a la segona és molt dur i perillós, ja que en una caiguda de la primera cinta resulta caiguda al terra assegurada o sobre l'assegurador. El pas és ben dur, i no és pas de 6a+. Xapada la segona cinta, ja podem tranquil·litzar-nos, és més fàcil i la part final és de IV compartint amb la via de l'esquerra. Recomanable, però ull.

A les 15:30h aproximadament ens comença a tocar el sol, i anem al sector del davant a recuperar la preuada ombra.

La Sombra (NE)

La estrecha (V+): via de tall clàssic, de xemeneia-diedre poc assegurat (només 3 xapes en uns 13 metres, però molt divertida. Es pot fer completament encastat a la xemeneia, o més per fora buscant la tècnica de diedre. Molt recomanable.

Placa de los Pioneros (NE)

Pioneros (6a/+): provo aquesta via a l'esquerra de tot d'aquesta curiosa placa. Començament tombat i fàcil però amb poca presa, fins arribar cap a la meitat on trobem uns blocs molt grans que fan molt mala pinta, sembla que s'aguantin amb pinces, amb el perill que té agafar-s'hi i col·locar-s'hi a sobre, cosa que és imprescindible per escalar la via. Aneu molt amb compte, o directament no us hi fiqueu. Jo els he evitat una mica per fora i per l'esquerra, però després t'hi has de ficar a sobre per seguir la via. Final de fissura mantingut. Poc recomanable, pel perill potencial que amaga.



Setembre 2016

Volem fer una matinal divendres, i com que encara fa força calor, busquem un sector a prop de Barcelona d'orientació N o similar. Ens decidim per Sant Andreu de la Barca, el sector Pic de l'Àliga, que ja hi vaig estar fa poc i s'hi està molt bé al matí. Té orientació O-NO, al matí hi ha ombra i a la tarda hi toca una mica el sol. Es troba a 30 minuts de Barcelona, ideal per fer una escapada ràpida i poder tenir temps per fer unes quantes vies.

La roca és calcària, no gaire adherent, molt compacta, on l'escalada és principalment sobre regletes i fissures, però també alguns cantos i bústies. Ens trobem parets de fissures, plaques i esperons, i les vies són sobretot de caràcter tècnic, entre els 10 i els 25 metres, amb alguns passos de bloc i a vegades de poca continuïtat.

El sector Pic de l'Àliga és una ampla franja rocosa que disposa d'una cinquantena de vies equipades amb material divers, des de parabolts fins a espits, alguns d'ells molt antics. Els "despenjos" són de tot tipus, des d'anelles fins a mosquetons, alguns també força antics.

L'aproximació és difícil amb un turisme, però a poc a poc es pot arribar fins al pàrquing, a 5 minuts de les vies a peu. Si tenim un 4x4 molt millor! hehe

Les ressenyes les podeu trobar a la guia Hotrock, però també (desactualitzades) a Internet. Les vies que vam fer van ser:

Entre dos aguas (6a): Comencem aquesta via d'aresta per escalfar, pensant-nos que és un V+ (però després descobrim que és un 6a). Via sense gaires problemes, amb una entrada una mica dura, però després de continuïtat en blocs a l'aresta. Simplement s'ha de mirar on es posen les mans i els peus, ja que n'hi ha algun de dubtós.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Llanero solitario (6a+): Via molt bona de placa, de mirar-se bé la posició del cos i anar fent, amb algun pas d'equilibri. Algunes preses petites i que fan mal a les mans.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Nº 28 / Maderiño (??) (6a): Via bastant bona de fissura-diedre, fins a un balcó on es perd la continuïtat i de placa fàcil fins a la R. Compte al xapar l'assegurança d'aquest pas, ja que hi ha molt de fregament. Nosaltres hem posat una baga de 60cm.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores. 

(?) nº 29 (6b): Via amb una entrada dura de bloc (a sobre una figuera), on s'han d'anar a buscar dues mans força amunt, i després ja és d'anar fent amb bon canto. S'ajunta amb la via de l'esquerra i acaben a la mateixa reunió. * Per sorpresa nostra no apareix ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Otis (6a+): Via molt entretinguda, amb un pas al principi força explosiu i mantingut, que t'ho fa mirar bé. Més que res ens ha fet patir per l'equipament, uns espits que es veuen molt vells i rovellats. Hi ha una placa que marca que la via és de 1995.

Aquí no pintamos nada (6a+): Comparteix reunió amb la Otis, i és una via bastant divertida, amb una meitat de placa molt fina que et fa tibar, i una segona meitat de panxa amb molt bones mans.

Un dia bastant rodó, gaudint d'aquesta roca que, tot i no ser de la millor, tampoc s'ha de desmerèixer. Salut i Roca!

Setembre 2016

Pic de l'Àliga esquerra (d'esquerra a dreta)



Ferro avall (6a+): molt dura pel seu grau. No encadenada.

Improvisando (V+): via rara i molt sobada, sobretot el començament.

Dónde está la trampa? (V): placa fàcil amb bona presa.

La llevé / La jove (V): discontinua i fàcil fins a dalt d'una agulla.

Hincha la picha (V): placa fina i tombada, pas de panxa final.

Pat Wuinter (V): molt semblant a l'anterior. Comparteixen reunió.

Trenca cordas (III+): rampa fàcil.



Juliol 2016

La Sombra (d'esquerra a dreta)

Modestia aparte (6a+ a Hotrock, 6b+ a la nova guia de Bcn y alrededores): desplomada i dura, de presa petita. No encadenada. És 6b+ a bloc.

Tic tac, ya falta poco (6a/+): placa a l'esquerra d'un esperó, finet.

Es la hora de la revolución (IV/+): xemeneia-diedre fàcil.

Ke mal rollo (IV+/V): placa amb fissures i molta presa, fàcil.

Fear, no fear (6a): placa amb fissures i bona presa, que té un pas més fi a la meitat, poc assegurada. 

Noche de luna (V+/6a): via fissurada i de placa, amb sortida una mica més atlètica.

La floja (IV/+): més a la dreta hi ha aquesta rampa ben fàcil.

Esportiva a El Castell

Escalada esportiva a El Castell (Montserrat Sud)

De totes les zones d'escalada esportiva del sud de Montserrat, només em quedava una que tenia moltes ganes de conèixer: El Castell. Aquesta es troba entre el Vermell del Xincarró i el Clot del Boixar, una mica per sota d'ambdós sectors. Es tracta d'una zona on actualment ja es pot escalar durant tot l'any, ja que segons la última regulació ja no està restringit de gener a juliol, com diu a la guia de Montserrat Sud. I diem durant tot l'any perquè l'escalada es desenvolupa principalment en dues parets enfrontades, orientades a l'est i a l'oest, que permeten passar d'un lloc a l'altre en poca estona. Així doncs, podem escalar al sol o a l'ombra segons convingui en funció de l'època de l'any.

Per arribar-hi, actualment caldrà deixar el cotxe a l'aparcament del Bruc, i fer el camí a peu per la pista, primer asfaltada, que ens duu a El Castell, fent algunes esses, fins a l'antic pàrquing, conjunt amb el del Clot del Boixar. Seguim el camí travessant camps d'oliveres, i quan veiem que el camí es desvia cap a l'esquerra l'hem de seguir (si anéssim a la dreta aniríem al Clot). El camí segueix sense pèrdua fins al sector. Hem trigat exactament 30 minuts.

A la part esquerra, orientada a l'est, i que veiem primer arribant als sectors, trobem vint-i-tres vies entre el 6a+ i el 7b, amb predomini de 6b-6c. La majoria de vies tenen 18-20 metres, però també en trobem algunes de fins a 25 metres, i algunes més curtes, així que són vies tirant a curtes. Vies verticals i amb alguna panxa aïllada. La zona té diferents totxos, però dos de principals, un molt a prop del camí, i l'altre més a la dreta i elevat del terra, on s'hi accedeix a través d'una instal·lació de cordes fixes. Sembla que no ve gaire gent per aquesta paret, ja que ens hem trobat el camí molt tapat de vegetació, sobretot a l'inici.

A la part dreta, orientada a l'oest (ombra fins les 14-15h), hi trobem unes trenta vies, entre el V i el 7b, amb predomini de sisens alts. L'alçada de les vies va dels 15 als 32 metres, però la majoria es mou entre 20 i 25 metres. Hi ha majoritàriament vies de placa vertical, i també algun diedre, algun esperó, i també algunes vies de xemeneia darrera l'Agulla del Castell, molt divertides. En general trobem vies físiques, tècniques i continues. La quantitat d'arbres fa que el peu de via sigui molt ombrívol.

Per acabar de completar les possibilitats d'escalada, també hi ha un parell de blocs molt grans torrent amunt, el Totxo del Clot del Tambor (vuitens) i el Plàtan. Les ressenyes, com sempre, a la guia de Montserrat Sud.

Agost 2018

Avui he vingut amb l'Ana, a escalar per primera vegada amb ella, i he fet les següents vies:

El Castell dreta

Sense nom (V, 25m): via de xemeneia a la part esquerra de l'escletxa, i amb les xapes a la paret oest (la contrària a l'agulla), escalable gairebé completament en tècnica de X, amb moltes xapes i que a poc a poc es va engrandint la gran escletxa. Els últims metres els fem per la placa, atenció a la roca, que està delicada. Molt recomanable.

Terrorismo judío (6b, 25m): via a l'agulla que comença sobre un ressalt, atacant un petit desplom, inici conjunt amb el 6c, que va cap a l'esquerra. Via de placa i fissura, bastant contínua, i amb uns últims metres més apretats. Molt recomanable.

Pinos Puente (6c, 25m): inici conjunt amb l'anterior i se'n va a l'esquerra per la placa, amb força cantells i aprofitant un mini-diedre poc evident, fins arribar a la part de dalt de tot, més fina i amb un pas que no m'ha semblat molt evident. M'he penjat i després de descansar l'he vist i he acabat la via. Queda pendent. Molt recomanable.

Tierra virgen (6b, 18m): via de placa, amb el més difícil a l'inici, amb preses molt rentades i magnesiades, i un arbre a darrere que fa una mica de nosa per possibles caigudes. Després de la tercera xapa la cosa baixa i apareixen més preses i més grans, contínua fins al final. Molt recomanable.

El Castell esquerra

Jordi jardiner (6b, 16m): via força curta  de placa on tot el tomàquet està als últims metres, un parell o tres passos de bloc ben verticals. Recomanable.

Arcadi arcada (6c, 18m): semblant a l'anterior, amb els últims passos a bloc per superar el lleuger desplom. He caigut abans d'atènyer la reunió, així que també queda pendent aquest 6c. Recomanable.

Esportiva al Roc de la Lluna

Escalada esportiva al Roc de la Lluna (La Pobla de Lillet, Berguedà)

El Roc de la Lluna és un d'aquells llocs que és difícil descriure, perquè el millor per copsar la seva bellesa i el seu ambient és anar-hi. Tot i això, una de les millors descripcions que es poden trobar d'aquest lloc i la seva escalada és la del Blog d'en Pere Herms, ja que explica molt bé l'essència de l'indret, i a més ens enllaça les ressenyes de l'escola.

Així doncs, aquest espai és especial i jo diria que únic, perquè enlloc es troba una escalada així, en una placa vertical plena de forats de tots els tipus i formes, en que has d'anar escollint el més bo i la col·locació de peus més adient. Un lloc que és especial també per l'entorn ple de boscos, muntanyes, prats i valls, i amb el Pedraforca de teló de fons. Un indret on la tranquil·litat i la pau ens envaeix, i on el cel blau brilla darrere les muntanyes.

L'escalada, doncs, es desenvolupa sobre línies de continuïtat en la seva majoria, plenes de forats, amb parets lleugerament tombades, verticals i lleugerament desplomades, alguna amb algun pas de bloc aïllat. No hi ha gaires vies, tampoc, cosa que fa d'aquest sector un lloc per visitar un cop o dos a l'any. Les parets estan orientades al Sud, per la qual cosa la millor època per venir serà entre la tardor i la primavera. Nosaltres, per portar la contrària, hem vingut a ple estiu. Tot i això, hi hem pogut escalar sense fregir-nos massa, ja que el peu de via gaudeix de bona ombra. Hi ha dos parets principals per escalar, i una de secundària.

La primera, el sector del Joc de Pilota, té una vintena de vies, o més, amb una part a l'esquerra amb 5 vies d'iniciació, una part central amb tres vies dures, i una part dreta amb la majoria de vies (12) entre el 6a i el 6c, equipades per en Toti Valés i en Joan Cano principalment. Recentment han aparegut noves vies a la part central, ressenyades a la guia Berguedà Vertical.

Vistes del Pedraforca des del Joc de Pilota

El segon sector, la Flor de Neu, és una mica més lluny, i disposa d'unes 15 vies, entre el 6b i el 8a, equipades pel Jordi Pou principalment. Recentment han aparegut noves vies, ressenyades a la guia Berguedà Vertical.

Part de darrere del sector Flor de Neu

Finalment, hi ha La Moreneta, una paret orientada al nord que té únicament tres vies.

Vistes de La Moreneta

Agost 2018

Avui he tornat a l'idíl·lic Roc de la Lluna, aquesta vegada amb la Mònica, i també he repetit bivac al mirador inferior. L'endemà al matí hem escalat i hem començat fent les cinc vies del petit sector esquerre del Joc de pilota, inclosa la via Tots els matins del món (IV+), que no havia fet, i que és una via equipada amb burils antics el 1990.

Després hem anat al subsector Flor de Neu, i he fet les següents vies:

Tabola (6b, 19m): via equipada mes recentment, que va per una franja de roca una mica sorrenca i trencadissa, amb forats petits i d'anar fent. Poc recomanable.

Xevi Machine (6c, 19m): via també bastant recent, amb més desplom i algun pas dur i raro, amb forats petits i alguna regleta. Encadenada al segon intent. Recomanable.

Aquesta subsector és lleugerament diferent al Joc de Pilota, amb molts més forats i en general més petits, i segons la meva opinió ofereix una escalada de menys qualitat, menys divertida, però també molt de força-resistència.

Juliol 2017

Jo avui he fet això:

11. Alpinopausia (6b): em poso a "escalfar" en aquesta via. I déu-n'hi-dó si he escalfat! La via és una passada, un festival de forats i més forats, tots molt bons, però el fet que la paret desplomi una mica et va inflant poc a poc. És una via bastant llarga, totalment de continuïtat, de pila, i anar fent, sense parar gaire. He encadenat i ha estat una felicitat absoluta. Una passada, una via excepcional, de 5 estrelles. Molt i molt recomanable.

10. Mascamierdas (6c): entusiasmat pel moment, i després de descansar una estona, m'he posat en aquesta via, no gaire segur del tot. La via és de la tònica de l'anterior, però té dos passos durs, el primer a la segona xapa i el segon entre la 3a i la 4a, que si no vas molt segur et fan pensar-t'ho, com m'ha passat a mi, i sobretot si et falla la pila. La resta és anar fent, però no l'he pogut encadenar. El proper cop l'hauré de repetir. Molt recomanable.

8. Historias de "O" (6b+): veig un escalador fent aquesta via, i m'entren ganes de provar-la. La via és de 6b o menys excepte un parell de passos concentrats cap a la meitat de la via amb preses més minses i de tibar fort amb decisió. Em surt amb una mica d'esforç i arribo ràpidament a la R, cap a l'esquerra. Recomanable.

6. Ojos y oídos del mundo (6b): i per acabar el dia, no podia faltar l'encadenament d'aquesta via, que tenia pendent des de l'últim cop que vaig venir, ja que la vaig intentar dos cops i no la vaig poder acabar, ja que em vaig caure a un pas fi que té al final. Aquest cop, però, més preparat, l'he pogut acabar, no sense notar el pas raro que té, però aquest cop no se m'ha pogut resistir. Recomanable.

I fins aquí el matí, amb unes bones tibades en roca excel·lent. Encara queden un parell de visites més en aquest racó tan especial. Fins a la propera, doncs!

Ja hi vam ser l'any passat, i vaig fer les següents vies:

Joc de Pilota esquerre

1. Mastarile dream (6a): via que no té res a veure amb la resta, doncs va per una placa llisa sense pràcticament preses, i les assegurances es troben bastant allunyades.

2. ??? (V+): via de forats molt fàcil.

3. Em kagu en el kumba (V+): via de forats molt fàcil.

5. Xapes Jom (V+): via de forats molt fàcil.

Joc de Pilota dreta

2. Dulcinea del tobillo (6a)

3. Catllaràs per sempre (6b)

6. Ojos y oídos del mundo (6b): no encadenada

7. La sombra del llop (6a+)

Viatge a Cantàbria

Viatge a Cantàbria

Viatge amb el Situ i el Bertu uns dies a escalar. Teníem diferents opcions en ment, però finalment la guanyadora va ser anar a la serralada cantàbrica. Allà teníem diverses possibilitats per escalar, i la previsió meteorològica era molt bona. La majoria de sectors que vam trobar gràcies a la guia Dónde escalar (edició 2014) de Desnivel estaven orientats al sud-oest, i per tant la intenció era escalar majoritàriament pel matí i evitar el sol. Però un cop allà vam veure que els matins eren molt assolellats i calorosos, i en canvi les tardes eren ennuvolades i més fresques, així que vam escalar més a gust a la tarda.

Dissabte - Los Cantos, Suances, Santander

De camí cap al Desfiladero de La Hermida parem a escalar en aquest petit sector, molt a prop de Santander. Una paret amb diferents parts, orientades majoritàriament a l'est i el sud-est, però amb força trams de peu de via a l'ombra. Vies curtes i amb algun pas més explosiu, en una roca de gres força particular, una mica rentada en alguns punts. Vies de placa i amb desploms. L'aproximació és mínima, ja que el cotxe es deixa en un pàrquing força gran just a sota de les parets.

Trobem croquis i informació del sector, així com informació de la ubicació al bloc Los Cantos Climbing, i també un altre croquis al bloc El Paso Clave. Gràcies!

He fet les següents vies:
Alpina (V): entrada a bloc seguida de canto i un altre pas de bloc a la meitat. EaV.
K2 aventura (V+/6a): diedre fàcil i sortida de panxa amb bona presa. EaV.
El seis A (6a): esperó fàcil i sortida de desplom amb degotall enorme. EaV.
La placa (6b/+): placa molt fina, sobretot a la meitat, i polida. Dura. EaV.
El cuchillo (6a+): via bastant rara d'escalar, que recorre un esperó. EaV.
Variante del Cuchillo (6c): placa fàcil amb un pas molt llarg a bloc. EaF.
Black-Anoz (6c): placa amb poca presa i polida en general, m'ha semblat dura. No E.

A la via El seis A

Diumenge - El Salmón, Desfiladero de La Hermida

Avui arribem a La Hermida, teníem intenció d'anar a escalar a un sector suposadament orientat al nord, los Zaborros de los Llanos, però arribem aquí i veiem l'ambient i decidim quedar-nos. Aparquem al poble i optem per anar a escalar al sector El Salmón, a un quilòmetre caminant del poble, per la carretera, i creuem el pont per anar cap al sector, visible des de la carretera. Hi trobem una trentena de vies, amb alçades entre els 15 i els 35 metres, des de 6b a 7b. Vies verticals o amb desploms, de roca calcària, amb varietat de preses i que ofereix una escalada molt entretinguda i fanàtica. Només ens hem creuat amb una cordada. Orientació sud-sud-oest.

Trobem croquis de les vies al bloc del guia de muntanya Fernando Zamora Valcarce, i també informació diversa a aquest web. També trobem les ressenyes a la guia Roca Verde i la concreta del Desfiladero.

He fet les següents vies:
Polivalente (6b, 19m): placa amb força canto, excepte un pas a la meitat. EaV.
Bejes (6b/+, 19m): via física i mantinguda, a la vegada que tècnica de cames. EaV.
Fisura del tendón (6b+/6c, 26m): llarga i variada, amb final molt dur de fissura. EaV.
La Cuadrona (6b, 21m): placa lleugerament desplomada amb canto i divertida. EaV.

Dilluns - Urdón, Desfiladero de La Hermida

L'endemà seguim al mateix lloc, però canviem de sector. Anem a l'Urdón, a dos quilòmetres de La Hermida, anant cap a Panes. Hi ha llocs per aparcar al costat de la carretera i de la central elèctrica, i el sector es veu imponent des de baix. Arribem a mig matí i ja hi ha forces cordades. Sector amb més de trenta vies, entre el V+ i el 8a, però amb predomini de sisens alts i setens. Vies verticals però sobretot desplomades, de roca calcària molt bona. Orientació sud/sud-oest.

Trobem croquis del sector al mateix bloc abans mencionat, així com a les guies també anomenades.

He fet les següents vies:
El pájaro momificado (6b, 30m): via molt llarga on tot el tomàquet està al final. EaV.
Nº 28 (6b, 17m): curteta i amb un pas més dur i llarg a la meitat, divertida. EaV.
Nº 8 (6c/+, 30m): diedre desplomat i diagonal amb paret llisa a la dreta, tècnica, física i mantinguda. EaV.
Nº 11 (6b+, 25m): placa amb força canto, amb passos més fins, divertida. EaV.

A la via Nº 8

Dimarts - Bejes

El Manu ens parla d'aquest sector, que és relativament nou, i que posseeix una roca molt bona i quasi verge. Així que l'endemà decidim anar cap allà. Hem dormit a un gran aparcament al costat de la carretera, abans d'arribar al poble, i s'hi està molt tranquil. El sector d'escalada es divideix en dos. Per una banda, Bejes Placas, a la part dreta de la paret, amb una quinzena de vies, majoritàriament verticals i de graus baixos (cinquens i sisens), amb molt de canto. Per l'altra banda, la part Bejes Pueblo, a l'esquerra, just a sobre del poble, amb set vies verticals i una mica desplomades, entre el 6a+ i el 7a. Orientació sud/sud-oest.

Trobem les ressenyes únicament a la guia Roca Verde, abans mencionada. No hem trobat cap croquis a Internet.

He fet les següents vies a Bejes Placas:
Llauma (IV), Milar (V), Pajolar (V+), Panizales (V+), Espenillas (V+), El Caleru (6a), El cabeza (6a/+) i La basná (6a+). Les millors les dues últimes, amb diferència.

He fet les següents vies a Bejes Pueblo:
Matañana (6c, 30m): via amb tres panxes successives, la més difícil la 1a, amb pas físic i tècnic. EaV.
Seiguera (7a, 32m): via molt llarga i variada, lleugerament desplomada, amb xorrera, pas tècnic i físic, i algun pas més llarg més amunt Ea2n.

Dimecres - El Sorval, Bejes

L'últim dia de la nostra aventura, decidim aprofitar el poc temps que tenim al matí per escalar una mica en aquest petit sector que té únicament sis vies, totes elles tombades i que ofereix una escalada en adherència principalment, amb graus baixos, tot quarts i un cinquè. El sector es troba tocant a la carretera. Practiquem aquesta tècnica d'escalada en tres vies, i comprovem que l'adherència d'aquest calcari és molt bona. Orientació nord/nord-est.

Les ressenyes, com sempre a la guia Roca Verde, i també trobem una referència en aquest bloc.

I fins aquí arriba el nostre viatge d'aquest estiu, molt contents i feliços, però una mica tristos també de tornar a casa, tot i que també en tenim ganes. El que és segur que en un moment o altre tornarem per aquestes terres, jo amb moltes ganes de fer via llarga. I ens retrobarem, Manu!

Esportiva al Vermell del Xincarró

Escalada esportiva al sector Vermell del Xincarró, a Montserrat sud

Agost 2018

Vermell del Xincarró - Esquerra

Torno al mateix sector on vaig anar la última vegada que vaig venir al Vermell del Xincarró, a la paret de l'esquerra. Però aquest cop en una època de l'any totalment diferent, a l'estiu, i buscant l'ombra a la tarda, i amb el Joan Carles. Aquesta vegada és la primera que he d'aparcar a la zona habilitada a El Bruc, des de la prohibició d'aparcament, i anant ràpid hem trigat mitja hora fins al peu de via des del cotxe. Fem les següents vies:

Caixa o faixa (6a, 25m): via de placa que comença molt a prop del 6a de la dreta (Si lo sé no vengo), i que de seguida segueix lleugerament en diagonal cap a l'esquerra, superant una sèrie de plaques verticals o una mica tombades amb seccions de bona presa i de més fineta, escalada típicament montserratina. Molt recomanable.

Sílvia (6a+, 20m): comença en un petit llavi i un esperó poc marcat, on trobem el pas de la via: un flanqueig amb poca presa i allunyada. Amb una mica d'equilibri, però, es pot resoldre el pas i seguir cap amunt més ràpidament, amb una dificultat regular semblant a la via anterior. Molt recomanable.

45 Aniversari (6b, 25m): em poso en aquesta, que tenia pendent des de la última visita. El Joan Carles fabrica una canya improvisada per poder xapar el primer parabolt, força allunyat i amb caiguda exposada, i m'hi poso. M'equivoco en un pas al desè metre i caic. L'acabo i després la repeteixo i aconsegueixo per fi encadenar. Boníssima via de placa tirant a fineta, amb pocs descansos. Molt recomanable.

Madame tortuga (6c+, 27m): aprofitant l'avinentesa muntem aquesta via per fer-la de segon, ja que no ens veiem amb forces per fer-la de primer. Trobo uns passos molt durs després de la segona cinta, potser massa per ser 6c+, i a més llargs i amb peus dolentots. Però superat el desè metre la via canvia absolutament i és molt més fàcil. Tot concentrat als deu primers metres, doncs. Queda pendent. Recomanable.



Desembre 2017

Avui quedo amb el Lluís per anar a Montserrat. Li proposo d'anar a la part esquerra del Vermell del Xincarró, paret on encara no he escalat mai, i on hi ha algunes vies que tinc moltes ganes de fer. Així que anem cap allà, ben entrat el matí, amb el sol tocant de ple a la roca i una temperatura molt agradable.

Vermell del Xincarró - Esquerra

He fet les següents vies:

Si lo sé no vengo (6a, 25m): bona via de placa per escalfar, prou llarga i amb cantell molt bo, amb algun pas més fi. Recomanable.

Brugera-Matas (V+, 28m): boníssima via de diedre-xemeneia, que m'havia recomanat el Pol, i que és una delícia escalar. El primer terç l'he fet en diedre, amb les cames obertes, el segon terç l'he fet encastat dins la xemeneia, i l'últim he tornat a sortir en diedre. Molt recomanable.

San Agustín (6b, 28m): a l'altra banda de la placa i ha aquesta altra boníssima via, en aquest cas de diedre-fissura. La dificultat en aquesta via és més aviat de resistència, ja que se't cansen prou els peus, i és important anar descansant quan es pot, però sense gaire treva es va fruint pels seus gairebé trenta metres. Molt recomanable.

45 Aniversari (6b, 25m): tornem més a l'esquerra i trio aquesta altra via, de placa, que té una entrada exposada, ja que la primera xapa és molt amunt i els peus estan una mica relliscosos, cal anar molt amb compte perquè la caiguda és sobre una roca amb aresta. Xapo amb la pànic i segueixo amunt, en una escalada molt bona sobre roca excel·lent, exigent i mantinguda, però molt bonica. Molt recomanable.

Fascistas del alpinismo (6a+, 15m): acabo el matí amb aquesta via, que és més curta i té inici en diedre estret, i després continuació cap a l'esquerra per placa, amb passos bonics i una mica tècnics. Recomanable.

Molt bon dia, boníssimes vies, bons encadenaments, i solet: què més es pot demanar?



Octubre 2017

Feia gairebé un any que no tornava al Vermell del Xincarró, sector d'escalada per excel·lència de Montserrat sud. Suposo que per les comunes aglomeracions, sobretot a l'hivern, i pel consegüent descast de la roca que això suposa en algunes vies. Però tot i això, és un sector que val molt la pena. Els proposo a la Laura i el Sergi d'anar-hi, i després de veure que hi ha un tros de paret amb varietat de graus, accepten encantats. Després s'hi afegirà la Lorena. Em refereixo a la part més central de la zona dreta, entre les vies 7 i 22 de la guia de Montserrat sud (majoritàriament cinquens i sisens). Els números abans del nom de la via correspon, doncs, a la numeració de la guia esmentada. També podeu trobar les ressenyes al web de Kpujo.


(8) Parabolts del Miki (6a+, segons criteri propi, 6a en ressenya): via ben vertical i fina, amb passos d'equilibri, sobretot a la primera meitat. La graduació està prou collada, graduació d'antany, vaja. D'anar fent a poc a poc. Recomanable.

(18) sense nom (V+, segons criteri propi, V en ressenya): anem cap a la dreta per obrir aquesta via, que és més fineta del que sembla. A la segona xapa tinc una relliscada d'un peu, que em fa caure. Però segueixo sense problemes, i més amunt es torna més fàcil. La reunió és una mica precària. Recomanable.

Lorena fent la via (18), a l'esquerra

(9) Trituri l'Uri (6b): tornem a la paret d'abans, i faig aquesta via que m'agrada molt, i la trobo més ajustada en el grau, gairebé em costa menys que la primera. Escalada vertical i de finura montserratina, però em sembla més lògica de seguir que l'altra. Molt recomanable.

(10) I see cows (6b+): i després faig la de la dreta de tot. Just abans de xapar la tercera expansió es complica la cosa, i abans de provar-ho em rellisca un peu, o una mà, no ho sé, i volo quan estava per sobre la segona xapa. Hi torno i aconsegueixo fer el pas, i després continuació de més finura, anar fent, fins a la reunió. La deixo per un altre dia. La reunió és comuna amb la via (9), i és una mica precària, tot i que té un mosquetó per despenjar-se. Molt recomanable.

(22) Aina (V): anem més cap a la dreta a fer vies més fàcils. Aquesta comença per una fissura molt bona i després escalada lleugerament tombada i molt fàcil. Recomanable.

(21) sense nom (V+): per acabar la jornada, faig la de la seva esquerra, també fàcil, però una mica més vertical. Tot i així els passos són molt entretinguts i plaents. Molt recomanable.

Sergi fent la via (14) Moroño L1, IV

Desembre 2016

Arriba diumenge i tenim mono d'escalar. Tenim ganes de tornar al conglomerat, i amb la Maria anem cap a ca la Montse. No sabem molt bé on anar, així que el més fàcil és anar al Vermell del Xincarró, que tenim ressenyes i és molt gran. Després de la pista tenim certs problemes per aparcar el cotxe, la zona està plena de gent, però trobem un racó en un voral. Ens dirigim pel marcat camí amunt, cap al sector.

Un cop a les parets, ens mirem una mica les ressenyes però ens costa decidir-nos per on començar a escalar. Finalment triem una zona ja coneguda per mi, ja que hi vaig estar fa uns mesos.

Ressenyes de lanochedelloro.com

Vistes del sector esquerre del Vermell del Xincarró

Aquestes són les vies que hem fet:

Arlequí, 25m (V+): via molt característica que comença per una petita xemeneia que gira a l'esquerra, i després de posar-te a una lleixa, has de continuar escalant per una espècie de laja molt gran amb una fissura que la recorre de dalt a baix, i que se'n va cap a la dreta i després recte amunt. Fins arribar a un sostres, que s'ha de flanquejar per sota cap a l'esquerra amb uns bons invertits i bons peus, fins atènyer la reunió, compartida amb la via del costat (un 6c). Tota la via fa una gran essa, i l'ambient és delicat, cal mirar-s'ho bé i et fa treballar amb el coco, ja que una caiguda no seria gens agradable, sobretot a la primera part de la via. Recomanable.

La xemeneia inicial de la via Arlequí (V+)

Más vale fuerza, 25m (6a): una mica a l'esquerra de l'anterior trobem aquesta via, una mica tombada, que ressegueix un esperó poc marcat, que es va fent fàcilment, amb algun tram més finet, però assequible i entretinguda. Recomanable.

Maria arribant a la R de la via Más vale fuerza (6a)

Sense nom, 30m (6b): tot seguit decidim posar-nos a aquesta altra via que ens recomanen, que comença pel mateix lloc que l'anterior, però que a la tercera xapa se'n va cap a l'esquerra fent un petit flanqueig per buscar una altra paret, abans d'un terreny herbós. Resulta una paret amb alguns ressalts espaiosos i entretinguts, amb un parell de passets en panxetes més delicats que es deixen fer a poc a poc i amb bona lletra, però en el seu conjunt bastant assequible i divertida. I el millor, més llarga que les altres. Arribem a la R ben satisfets. La Maria encara més, que encadena, però jo no, que he hagut de descansar en un pas. Molt recomanable.

Lau ben amunt de la via sense nom (6b)

Maria a l'inici de la segona paret

Sorpréndeme, por favor, 25m (6b): via que va per la dreta de la Más vale fuerza (6a), i amb la qual comparteix reunió. Aquesta, però, és més fineta que l'altra, i a més les expansions estan més separades. La via et fa escalar mirant-te bé els passos, a voltes molt finets amb nyapetes i foradets petits, o simplement mans d'adherència, però suficients pes anar progressant. Un cop a dalt torna cap a l'esquerra per buscar la reunió. Ens ha sorprès. No hem pogut encadenar, per tant queda pendent un altre dia. Molt recomanable.

La Maria a dalt de tot de la via Sorpréndeme, por favor (6b)

Maria de perfil a la mateixa via

Sebastià, 25m (6c): estem bastant satisfets de l'escalada, i el sol comença a pondre's darrera les parets del costat esquerre del sector, però la Maria vol aprofitar l'oportunitat que li brinden de fer en tope aquesta via que hi ha a la zona. Per la seva opinió, una via molt fineta i amb passos una mica llargs, però de grau assequible, exigent i fanàtica, i amb moviments molt guapos. Ella se'l treu de segona molt còmoda. Jo prefereixo deixar-ho per un altre dia. La propera vegada haurem de provar-la de primers. Recomanable.

La Maria provant la via Sebastià (6c) en tope

Ben contents, pleguem veles i baixem cap al cotxe, amb un dia més d'escalada a aquest paradís de conglomerat. Tenim una gana increïble, així que complim amb el ritual de parar al bar Granada del Bruc a fer un cus-cus i un té de menta en companyia de la Farners, el Mic, la Laia i el Lau, que ens acaben d'arrodonir el dia! Fins una altra company(e)s!

S'acaba el dia i una cabra aguaita la marxada dels escaladors