Vies Pornostar i Lucero del Alba a la Roca Alta

Via Pornostar (Roca Alta, Vilanova de Meià)

6b, 105m

19/10/18

Característiques i informació general

Oberta per J. Armengol l'any 1993
Dificultat: 6b o V/A0
Llargada: 105 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 14 cintes exprés i una baga savinera
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:30 hores aprox.

Aparcament i aproximació: si anem a la Roca Alta, l'aparcament més proper és troba en un petit descampat a sota de la paret. Per arribar-hi cal agafar, des del poble, la carretera cap al Pas Nou, després desviar-se cap a l'esquerra per una pista direcció a Rúbies, passant el desviament cap a l'ermita. Seguir la pista una estona fins arribar a un desviament a mà dreta, on trobem una pista en més mal estat que l'anterior. Si la seguim fins al final arribarem a la petita esplanada, a prop d'unes caixes de fusta. Seguim a peu per la pista i després per un corriol que va pujant fins arribar al peu de la Roca Alta. Per trobar la via cal seguir cap a la dreta fins a trobar la paret de la dreta i de seguida arribarem al peu de la via.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La Pornostar és una via completament equipada, de dificultat moderada, de roca molt bona, i molt plaent d'escalar. Ràpida i fàcil de combinar amb alguna altra via de la Roca Alta o de la Roca dels Arcs.

1a tirada (V+, 30m): la via comença just davant d'un arbre, que fem servir per ascendir els primers metres fins a agafar-se a preses, fent uns primers passos força apretats fins arribar a la savina, que encintem per disminuir l'exposició. Després en diagonal cap a la dreta anant trobant parabolts i bones preses, fins superar un relleix on trobem la reunió, molt còmoda.

2a tirada (6a+, 20m): els primers metres és on trobem tot el tomàquet, una panxa amb bones preses però passos llargs, i després una altra però més fàcil, i després d'un tram vertical arribem ràpidament a la reunió, que trobem cap a l'esquerra des de l'últim parabolt, molt còmoda.

3a tirada (V+, 35m): des de la reunió es veu el camí de xapes, una mica a l'esquerra, que va per terreny vertical i fins i tot una mica tombat endavant. Escalada molt entretinguda, però personalment trobo que hi ha massa expansions, no calien tantes assegurances en terreny de dificultat baixa. Només trobem un pas més dur uns metres abans d'arribar a la reunió, abans de la última panxeta. Reunió còmoda.

4a tirada (6b, 20m): últims metres, i on trobem la màxima dificultat de la via. Un tram d'uns 3 metres de placa amb dos passos a bloc bastant durs i difícils a vista. Després ja només ens queda grimpar fins a la reunió del cim.

Descens: podem baixar rapelant (dos parabolts i anelles) o caminant per la banda dreta de la paret.

Valoració general

Via molt bona, amb una dificultat moderada, que ofereix placa, desplom i bona roca en tot el seu recorregut. Molt ràpida de fer i en un entorn bastant tranquil. Totalment equipada i amb possibilitats d'estalviar-se els passos més difícils i obligats.

Via Lucero del Alba (Roca Alta, Vilanova de Meià)

7a, 110m

Part esquerra de la Roca Alta, amb el diedre més evident de la paret

19/10/18

Un cop arribem altre cop al peu de via, mengem una mica, recuperem forces i veient que el temps segueix sent de bonança, ens disposem a escalar la segona via del dia.

Característiques i informació general

Oberta per A. Caballero, S. Mellado i P. Serrano
Dificultat: 7a o 6a/A0
Llargada: 190 metres
Equipament: totalment equipada amb parabolts
Material necessari: 15 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:30 hores aprox.

Aparcament i aproximació: igual que a la via Pornostar.

Ressenyes

Podem trobar una ressenya que és una foto de la original, però nosaltres hem preferit compartir la que hem extret del blog Els Visas, per ser molt més clara.

Ressenya extreta de Els Visas

Descripció de la via

Via de concepció esportiva, al costat de la Pornostar, i de característiques molt semblants: totalment equipada, grau moderat (excepte el primer llarg), molt bona roca, placa i desplom.

1a tirada (7a, 30m): el primer llarg és desplomat i dur, amb algunes seccions de presa petita i passos estranys. A partir de la tercera xapa es complica especialment, i es fa dur no parar-se a descansar. La gran quantitat d'expansions (fins a 14) et permeten fer-lo en A0 fàcilment, però jo l'he volgut fer en lliure, i tot i que m'hi he penjat unes quantes vegades per descansar, ho he aconseguit. He trobat especialment difícil el pas de sota un sostre, per la incomoditat de posar la cinta i passar-hi la corda, ja que no hi ha on agafar-se i com col·locar-se. Reunió còmoda.

2a tirada (6a, 25m): va cap a l'esquerra molt a prop del diedre poc definit (per on va la via Diedre Blau), però buscant la placa lleugerament desplomada de la seva dreta, amb passos entretinguts. Reunió còmoda.

3a tirada (6a+, 35m): aquest llarg ja comença amb una panxa, amb bona presa, i després ve un tram de placa, fins arribar a un altre tram de panxa brutal, antològic, que et fa xalar de valent, fins arribar a un relleix, on trobem la reunió uns metres a la dreta, molt còmoda.

4a tirada (V+, 20m): la última tirada se'n va descaradament cap a la dreta, per una placa llisa però amb bones preses, fent un pas cap a l'esquerra i amunt, per després tornar a la dreta, amb la xapa una mica fora de lloc. Segueix una travessa molt divertida, fins arribar a la reunió-cimera, molt còmoda també.

Descens: igual que a la via Pornostar.

Valoració general

M'ha agradat molt, quasi més que la Pornostar, sobretot el tercer llarg. Molt ràpida de fer també, i la roca encara millor (la via és més nova). Malgrat el difícil primer llarg, la resta de la via té una dificultat homogènia.

Via Isaac-Gabriel a la Paret de l'Ós

Via Isaac-Gabriel a la Paret de l'Ós (Sant Llorenç de Montgai, La Noguera)
V+/6a, 140m

ATENCIÓ: la via s'ha desequipat deixant-la tal i com es va obrir, sembla. Més informació aquí. Desembre 2022.

27/10/17

Després de fer esportiva a Camarasa, l'endemà venim a la Paret de l'Ós a fer la via triada per a l'ocasió. Una via que en ressenya sembla fàcil (de fet la més fàcil de la paret), i a la vegada divertida i amb una bona llargària. Estem més que avisats que els dos primers llargs estan polits, però personalment, no m'ho ha semblat tant, i es poden fer sense massa problemes. També és cert que hem començat la via ben d'hora al matí, amb una temperatura molt fresca. La resta de llargs, com veureu, són sensacionals.

Característiques i informació general

Oberta per Isaac Melgosa i Gabriel Marín l'octubre del 1972
Dificultat: V+ (per a mi 6a)
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts i alguna baga savinera
Material necessari: 13 cintes exprés i opcionalment però recomanable material per completar la protecció
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el vehicle just davant de la paret, a la vora de la carretera, a uns escassos 50 metres del peu de via. Excepcional. Durant tota l'escalada veurem com ens espera allà baix, pacient. La via es troba a la dreta de tot de la paret, i comença a un replà, al peu d'un diedre, i va recte i una mica cap a la dreta, no cap a l'esquerra.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, però també a Silencio mineral, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via té 5 tirades, molt bones totes elles. Les dues primeres, però, tenen alguna presa una mica polida pel pas de les cordades. Si hi aneu amb temperatura fresca no ho notareu tant. Les dues següents són boníssimes, exigents en el grau però ben assegurades quan cal. I la última és la més fàcil, sense complicacions per arribar al cim de la paret. Cal dir que l'equipament és el just, i en alguns trams les assegurances allunyen molt, per la qual cosa és molt recomanable dur material per reforçar la seguretat, com friends, tascons i bagues savineres. La roca dóna moltes possibilitats d'autoprotecció, així que no hi ha excusa.

1a tirada (V+, 25m): la primera tirada és fàcil de seguir, curta però potent. Després de xapar el primer parabolt, i superar un replà, col·loco un alien per assegurar el pas, que no es veu fàcil. Passo i segueixo amunt. Després de la segona xapa poso una baga savinera per assegurar l'allunyamenta, i segueixo per terreny més tombat. La última part, un diedre fissurat i una sortida a bloc a una repisa amb les preses bastant polides, i alguns blocs a l'esquerra per aixecar-se, però amb ull.

2a tirada (V+/6a, 30m): la segona tirada comença per una fissura diagonal, que supero en una breu bavaresa, i després ve una placa tombada d'adherència, fàcil, on xapo una altra savina, i una segona placa d'adherència. Aquesta, però, és més complicada, i per assegurar el pas col·loco un tascó petit a la fissura vertical, i així faig el pas més tranquil. Després ve un tram de diedre poc definit, vertical i amb poques mans per sortir, però ben assegurat, que se'm complica bastant. S'ha de pujar bé els peus i intentar sortir de manera controlada. Per aquest pas és ben bé 6a.  Després ja és ben fàcil i amb millor roca fins a la reunió, molt còmoda.

3a tirada (V+, 30m): aquesta tirada és excepcional, de pel·lícula. Comença amb una bona panxa, després de xapar la primera, on has de tirar de preses bastant polides, però ben grans i amb bons peus. De seguida ja quedes sobre una repiseta i la via fa un espectacular flanqueig molt i molt fàcil d'uns 10 metres, on he col·locat amb moltes facilitats un alien entremig de les dues xapes. No seguir una via que segueix recte amunt. Després se'n torna cap amunt en un tram boníssim, vertical però molt fàcil, amb preses boníssimes, fins a la reunió, en una repisa bastant còmoda.

Fent el flanqueig de la 3a tirada i la Laura recuperant el llarg

4a tirada (V+/6a, 30m): la via segueix després de passar una petita fissura vertical, i va cap a la dreta. Cap a l'esquerra veiem una altra línia de bolts. Es passa una reunió, que obviem, i segueix uns passos de bavaresa diagonal molt vertical, gens fàcil, on t'has de col·locar ben amunt i confiar en les bones preses que ofereix la roca, amb passos explosius i amb pocs peus, però molt ben assegurat (podem fer A0 si volem). Després una mica més fàcil, fins a la reunió, en una laja amb una gran esquerda, on aprofito per anar recollint la corda.

5a tirada (IV+, 25m): la última tirada és curta i més fàcil que les altres, amb uns passos inicials verticals, sortir per una lleixa, i de seguida ja trobem una reunió una mica cap a la dreta. La fa la Laura, per treure's el cuquet d'anar de primera.

Després d'arribar a la reunió, ens traslladem uns metres més amunt, a dalt de tot del cim, en una petita esplanada, per menjar una mica, contemplar el paisatge i recollir el material. Abans, però, ens fem la selfie-cim de rigor, i ja podem baixar.

Descens: es fa caminant, seguint un camí que baixa per la cara nord de la muntanya, marcat amb fites i molt evident, però per terreny molt humit i relliscós, així que pareu atenció amb les roques mullades, que rellisque molt. Arribem a un camí i tirem cap a la dreta, donant la volta fins a la carretera. Uns 20 minuts màxim.

Valoració general

Aquesta és una molt bona via, tot i les dues primeres tirades, que tot i ser bones estan una mica més polides, però les dues següents són una meravella. Una via ràpida de fer, molt variada, evident de seguir, i sobretot amb moltes possibilitats d'autoprotecció, on es pot practicar sense problemes i còmodament a col·locar friends de diferents mides, tascons, i també bagues savineres. Ideal per als dies freds i assolellats, quan la roca estarà en el millor tacte. I amb unes vistes molt xules al poble de Sant Llorenç de Montgai, i a la muntanya de davant, a l'altra banda del riu, amb una cresta magnífica que fa unes ombres sobre el riu molt divertides.

Paret de l'Ós, amb el Cilindre al fons, majestuós

Esportiva a Camarasa

Escalada esportiva a Camarasa (La Noguera)

26/10/17

Dos dies lliures entre setmana, s'ha d'aprofitar per fotre el camp i respirar una mica d'aire fresc. Li proposo a la Laura d'anar a la Noguera a fer complet d'esportiva + llarga, i li agrada molt la idea. Recentment m'han parlat molt bé del sector Crestes del Conill, així que anem cap allà!

Crestes del Conill - Sud

Les Crestes del Conill té, almenys que jo sàpiga, una paret sud, on hem anat, i una paret nord que té una trentena de vies entre el V+ i el 7b+, amb predomini dels sisens alts i els setens, d'entre 12 i 30 metres d'alçada. La pared sud, que és la que ens interessa aquest primer cop, té també una trentena de vies, en general més fàcil, entre el V i el 6c, amb predomini dels 6a's i 6b's, d'alçades entre els 15 i els 30 metres, i amb algunes vies amb segons llargs enllaçables, normalment més difícils que els primers. Es tracta d'una placa ben vertical, orientada completament al sud, i amb predomini de l'escalada tècnica sobre regletes, forats, i fissures.

Després d'escalar-hi, la valoració que en faig és que l'escalada és bastant bona, la roca és molt bona, i els cantos no estan gaire polits, i he trobat alguna via amb el grau una mica ajustat. Escalada tècnica, d'anar fent, de col·locació, molt plaent, amb algun pas de bloc molt aïllat.

Les Crestes del Conill es troben a una part diferent dels sectors principals d'escalada a Camarasa. Concretament, a l'altra banda del riu Segre, just al davant del poble, i per arribar-hi haurem d'anar en direcció a Sant Llorenç de Montgai, i un cop passat el pont que creua el riu, girar a la dreta per agafar una pista de terra. Després d'1.7km de pista trobem el pàrquing, just on la pista es torna més inaccessible. Des d'aquí cal seguir el camí que va cap a dalt i seguir gairebé fins al peu de la paret, on puja un corriol molt marcat fins al peu de via, que per cert és bastant bo. Uns 15 minuts màxim.

Això és el que he fet:

Alfa + Yang (6a, 30m): començo a escalfar amb aquesta via, que té la primera part de V+, fàcil, però amb un pas raro abans de la repisa, i després d'aquesta comença el 6a. I quin canvi! La primera part té un pas de bloc bastant difícil, i després és més anar fent, però amb passos sense descans. Recomanable.

Omega + Yin (6a+, 30m): segueixo amb aquesta altra via, que també té dues parts. La primera, 6a de placa d'anar fent, mantingut però assequible. S'arriba a la repisa i la continuació és molt semblant, però una mica més difícil. El vaig fent a poc a poc, sense presses, i surt fins a la reunió. Molt recomanable.

Dream Climb (6a+, 18m): segueixo amb aquesta via, ja que el grau en aquesta paret em sembla bastant pujat de to. I encerto de ple, aquesta via és boníssima, un gaudir constant, des del primer metre a l'últim. Passos molt variats i bonics. Més curta, però genial. Molt recomanable.

Kaputnik (6b, 28m): anem més cap a l'esquerra, on s'acaben les vies de la guia Lleida Climbs, i veiem un batibull de vies que no ens aclarim. La Laura pensa que potser hi ha vies noves, i proposa mirar si hi ha alguna actualització a Internet, i la clava. De fet hi ha 4 vies noves, i les dues que hi ha s'han reequipat i la que fa la Laura (Sputnik, V+) fins i tot se n'ha fet una extensió. Podeu veure la ressenya a sota. Jo trio la Kaputnik, a veure si tinc sort amb el 6b.. M'hi poso i vaig fent, a poc a poc, placa de continuïtat, fina en alguns punts, que et fa gaudir a cada metre. I en té 28! Així que tenim metres per xalar de valent. Una via boníssima, molt fanàtica. Molt recomanable.

Ressenya actualitzada a Lleidaclimbs

Sundari (V+, 15m): tornem a la dreta, per fer alguna via més, i la Laura tria la Cati Sali (6a), però després de xapar la segona expansió, la roca no li agrada gens i decideix baixar. Ho prova una altra vegada, però aquest cop per la via que hi ha just a la dreta, la Sundari. Però el resultat és més o menys el mateix, la roca no li dóna confiança i baixa. Així que m'hi poso jo per desmuntar-la, i de seguida veig el que diu. La roca és, per dir-ho ràpidament i breu, patètica. No apte per a escalar, bàsicament. Des del peu de via no es veu, sí que es detecta un color de la roca diferent, marró, en comptes de gris, però no es percep la mala qualitat d'aquest tros de paret. La roca es desprèn, és terrosa, i les mans s'hi aguanten tan malament que pateixo i tot per escalar la via. Tot i així vaig a poc a poc cap amunt i acabo la via, que per acabar-ho d'adobar, té un petit terraplè, és a dir, ple de terra. Un despropòsit. Un cop baixant, veig que la via de l'esquerra (Cati Sali) és més o menys semblant, així que personalment no recomano gens fer cap de les dues vies. Els segons llargs desconec com estaran, però almenys la roca no és marró. Per tant, vies gens recomanables (adjunto -sense permís- croquis de les dues línies a sota, per coneixement dels escaladors).

Croquis de les vies Cati Sali (6) i Sundari (8)

Plakistan (6a, 30m): encara queda una estona de llum, i tinc ganes de treure'm el mal gust de mans de la última via, i em poso en aquesta, un xic més a l'esquerra, que és ben llarga. La línia és bona, no té la qualitat que les altres vies que hem fet, però almenys la roca és acceptable. No sé si és que estic cansat, però em costa força. Tot i així, l'acabo encadenant, a poc a poc i amb esforços. Recomanable.

I fins aquí el dia, d'escalades plaqueres i llargues, per gaudir d'una bona jornada escalant, a ple sol i en un indret molt bonic i tranquil. El grau l'he trobat una mica pujat en algunes vies, tot i així la roca és molt bona (amb excepcions), i amb vies molt bones. També m'han recomanat el sector d'orientació nord, però les vies tenen més grau en general, així que queda pendent per una altra visita, que haurà de ser a l'estiu que ve. Deixarem que arribi, doncs..

Via La Cosa Nostra a la Roca dels Arcs

Via LA COSA NOSTRA a la Roca dels Arcs, Vilanova de Meià (170m, 6a+/A1e)
8/1/17

Després de dormir a les lliteres del bar Cirera de Vilanova de Meià, ens despertem ben d'hora i amb ganes renovades de seguir escalant, aquest cop a aquesta espectacular paret que és la Roca dels Arcs. Ahir al vespre vam estar una bona estona escollint la via, i finalment vam triar unes quantes possibilitats (Migraña Profunda, Somni de Quimfer i La Cosa Nostra). Vam deixar l'elecció final a últim moment, depèn de les circumstancies diverses que ens trobéssim.

Com que el Robe i l'Enrique han dormit a fora, ens trobem una mica tard a l'aparcament, i iniciem ràpidament l'aproximació a la paret. Quan arribem al Somni de Quimfer la trobem ocupada, a la Migraña Profunda hi ha el Miki i el Rafa, així que anem a per l'última alternativa que tenim, La Cosa Nostra.

Es poden trobar diverses piades a Internet, com la dels nostres companys Rafa i Miki, la de Somnis d'aventura, la d'Indrets d'escalada, la d'Aprenent d'escaladora.

Ressenya extreta de Rocaineu

Anem una mica tard, comença a fotre una calda que espanta, ens traiem tota la roba possible, i ens mentalitzem per l'escalada que ens espera. No duem els estreps, així que segurament tindrem alguns problemes a l'inici del segon llarg, però això no ens tira enrere. Som-hi!

L1: 40m, 6a. Comença l'Enrique. Inici finet fins a xapar el segon espit de color vermell, després flanqueig fàcil cap a la dreta, fins a un pas molt dur on has de travessar un diedre poc marcat, i arribar a la reunió. L'Enrique s'ho pensa bé però s'ho treu meravellosament bé. Nosaltres anem darrere.

 

 

L2: 40m, V+ / A1e. Comença l'Enrique. Just a sobre la reunió hi ha un sostre que espanta, amb una fissura diagonal que no ofereix gaires preses. Això no obstant, està molt ben assegurat (fins a 3 espits, i un clau més amunt), i el Jabalí va progressant en artificial, aprofitant-se de totes les expansions i fins i tot col·locant una baga a mode d'estrep al clau. Un cop surt del desplom ja xapa el següent espit i la cosa es calma. Jo el faig amb el Fifi, que va de meravella! La resta és una escalada molt gaudidora, recte i en vertical, amb canto esplèndid fins a la reunió.

L3: 40m, 6a+. Comença el Robe. De de la reunió es veu una placa fineta. Al principi es deixa fer, però més amunt en algun pas es torna molt fi, i després es comença a desplomar bastant, fent una panxa espectacular amb canto brutal però que cansa de la tibada que s'hi ha de fer. El Robe s'ho treu genial, i jo i l'Enrique anem darrera gaudint de l'espectacular llarg.

L4: 20m, V+. Comença l'Enrique. La següent tirada és semblant a la segona, però amb canto més fi i molt més curta. Aquí hi ha poques assegurances, i hem d'anar en compte de no anar cap a la dreta, sinó més en tendència a l'esquerra, a buscar la nostra reunió, perquè sinó podem acabar a la reunió de la via Lleida, com ens va passar a nosaltres. És el que té la via llarga, a vegades és una excursió imprevisible i on has d'anar decidint el millor camí mentre te'l vas trobant. Xapeau per l'Enrique, que ens va saber treure d'allà.

Mentre estàvem escalant hem sentit durant quasi tota l'estona i vist uns helicòpters que realitzaven un rescat a una roca propera (es pot veure el petit helicòpter en la segona foto d'aquest paràgraf).

 

L5: 30m, V (últim llarg de la via Lleida). Comença l'Enrique. Un cop a la R de la via Lleida, havíem d'arribar a dalt per la seva última tirada. Molt poc assegurada i amb terreny molt trencat, has d'anar mirant a cada pas quina roca agafes i on poses els peus, perquè sembla que tot es vagi a trencar. Un altre xapeau al Jabalí per haver fet aquest llarg de primer, jo no hauria estat capaç. Quina por he passat! Finalment arribem a l'alzina on ha muntat la reunió, i pugem uns metres més amunt a descansar i a gaudir de les espectaculars vistes.

 

 

Una via molt completa, amb llarg guapíssim de flanqueig, sortida espectacular en artificial de desplom, passos verticals amb bon canto per gaudir de l'escalada, tram desplomat i mantingut amb bona presa, i llàstima de l'últim llarg, lleig i trencat, però val molt la pena, perquè la resta ho compensa amb escreix.

Un cop al cim de la Roca dels Arcs, iniciem la baixada, amb unes vistes increïbles a les parets de davant, i en una mitja hora ens plantem a la carretera. Final magnífic per aquest genial cap de setmana de tàpia per la Noguera, en companyia immillorable i tremendes vies que ja tenim a l'esquena. Un gaudir total. Espero que no triguem a tornar. Fins una altra! Gràcies Robe i Enrique!