V+/6a, 140m
ATENCIÓ: la via s'ha desequipat deixant-la tal i com es va obrir, sembla. Més informació aquí. Desembre 2022.
27/10/17
Després de fer esportiva a Camarasa, l'endemà venim a la Paret de l'Ós a fer la via triada per a l'ocasió. Una via que en ressenya sembla fàcil (de fet la més fàcil de la paret), i a la vegada divertida i amb una bona llargària. Estem més que avisats que els dos primers llargs estan polits, però personalment, no m'ho ha semblat tant, i es poden fer sense massa problemes. També és cert que hem començat la via ben d'hora al matí, amb una temperatura molt fresca. La resta de llargs, com veureu, són sensacionals.
Característiques i informació general
Oberta per Isaac Melgosa i Gabriel Marín l'octubre del 1972
Dificultat: V+ (per a mi 6a)
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts i alguna baga savinera
Material necessari: 13 cintes exprés i opcionalment però recomanable material per completar la protecció
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores
Aparcament i aproximació:
deixem el vehicle just davant de la paret, a la vora de la carretera, a uns escassos 50 metres del peu de via. Excepcional. Durant tota l'escalada veurem com ens espera allà baix, pacient. La via es troba a la dreta de tot de la paret, i comença a un replà, al peu d'un diedre, i va recte i una mica cap a la dreta, no cap a l'esquerra.
Ressenyes
Descripció de la via
La via té 5 tirades, molt bones totes elles. Les dues primeres, però, tenen alguna presa una mica polida pel pas de les cordades. Si hi aneu amb temperatura fresca no ho notareu tant. Les dues següents són boníssimes, exigents en el grau però ben assegurades quan cal. I la última és la més fàcil, sense complicacions per arribar al cim de la paret. Cal dir que l'equipament és el just, i en alguns trams les assegurances allunyen molt, per la qual cosa és molt recomanable dur material per reforçar la seguretat, com friends, tascons i bagues savineres. La roca dóna moltes possibilitats d'autoprotecció, així que no hi ha excusa.
1a tirada (V+, 25m): la primera tirada és fàcil de seguir, curta però potent. Després de xapar el primer parabolt, i superar un replà, col·loco un alien per assegurar el pas, que no es veu fàcil. Passo i segueixo amunt. Després de la segona xapa poso una baga savinera per assegurar l'allunyamenta, i segueixo per terreny més tombat. La última part, un diedre fissurat i una sortida a bloc a una repisa amb les preses bastant polides, i alguns blocs a l'esquerra per aixecar-se, però amb ull.
2a tirada (V+/6a, 30m): la segona tirada comença per una fissura diagonal, que supero en una breu bavaresa, i després ve una placa tombada d'adherència, fàcil, on xapo una altra savina, i una segona placa d'adherència. Aquesta, però, és més complicada, i per assegurar el pas col·loco un tascó petit a la fissura vertical, i així faig el pas més tranquil. Després ve un tram de diedre poc definit, vertical i amb poques mans per sortir, però ben assegurat, que se'm complica bastant. S'ha de pujar bé els peus i intentar sortir de manera controlada. Per aquest pas és ben bé 6a. Després ja és ben fàcil i amb millor roca fins a la reunió, molt còmoda.
3a tirada (V+, 30m): aquesta tirada és excepcional, de pel·lícula. Comença amb una bona panxa, després de xapar la primera, on has de tirar de preses bastant polides, però ben grans i amb bons peus. De seguida ja quedes sobre una repiseta i la via fa un espectacular flanqueig molt i molt fàcil d'uns 10 metres, on he col·locat amb moltes facilitats un alien entremig de les dues xapes. No seguir una via que segueix recte amunt. Després se'n torna cap amunt en un tram boníssim, vertical però molt fàcil, amb preses boníssimes, fins a la reunió, en una repisa bastant còmoda.
Fent el flanqueig de la 3a tirada i la Laura recuperant el llarg
4a tirada (V+/6a, 30m): la via segueix després de passar una petita fissura vertical, i va cap a la dreta. Cap a l'esquerra veiem una altra línia de bolts. Es passa una reunió, que obviem, i segueix uns passos de bavaresa diagonal molt vertical, gens fàcil, on t'has de col·locar ben amunt i confiar en les bones preses que ofereix la roca, amb passos explosius i amb pocs peus, però molt ben assegurat (podem fer A0 si volem). Després una mica més fàcil, fins a la reunió, en una laja amb una gran esquerda, on aprofito per anar recollint la corda.
5a tirada (IV+, 25m): la última tirada és curta i més fàcil que les altres, amb uns passos inicials verticals, sortir per una lleixa, i de seguida ja trobem una reunió una mica cap a la dreta. La fa la Laura, per treure's el cuquet d'anar de primera.
Descens: es fa caminant, seguint un camí que baixa per la cara nord de la muntanya, marcat amb fites i molt evident, però per terreny molt humit i relliscós, així que pareu atenció amb les roques mullades, que rellisque molt. Arribem a un camí i tirem cap a la dreta, donant la volta fins a la carretera. Uns 20 minuts màxim.
Valoració general
Aquesta és una molt bona via, tot i les dues primeres tirades, que tot i ser bones estan una mica més polides, però les dues següents són una meravella. Una via ràpida de fer, molt variada, evident de seguir, i sobretot amb moltes possibilitats d'autoprotecció, on es pot practicar sense problemes i còmodament a col·locar friends de diferents mides, tascons, i també bagues savineres. Ideal per als dies freds i assolellats, quan la roca estarà en el millor tacte. I amb unes vistes molt xules al poble de Sant Llorenç de Montgai, i a la muntanya de davant, a l'altra banda del riu, amb una cresta magnífica que fa unes ombres sobre el riu molt divertides.
 |
| Paret de l'Ós, amb el Cilindre al fons, majestuós |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada