5/11/17
Coll de la Barraca és una zona d'escalada que tenia molt pendent, però esperava l'arribada de més fred per anar-hi, i també em costava trobar gent que hi volgués anar, per la seva fama de grau apretat. Finalment, però, va sortir l'ocasió d'anar-hi amb el Carles, l'Álvaro i l'Stephen, després que els ho proposés, un diumenge de bon temps.
La zona, també anomenada Roques d'en Salomó, es troba al municipi de Font-Rubí, i una mica més amunt de Font-Rubí de Dalt. Nosaltres, però, hi vam anar passant per Sant Joan de Mediona. La zona d'escalada compta amb una setantena de vies, repartits en 6 subsectors. Trobem alçades entre els 10 i els 22 metres, i el grau entre el IV+ i el 8a, tot i que hi ha un predomini important de sisens i setens. L'orientació és sud/sud-oest, i hi trobarem sol al matí i part de la tarda. És un lloc bastant elevat, per la qual cosa farà més fred que a cotes més baixes. La roca és calcària, i poc polida, degut a la poca afluència de gent en aquestes parets, que són verticals i desplomades, amb moltes regletes i alguns forats. També hi ha algunes parts amb estalactites. És un lloc on les graduacions tenen fama de concentrades, tot i que no sempre és així. La roca està en molt bon estat, gens gastada en general. Quan hi vam anar nosaltres, però, ens va sorprendre veure més gent del que ens pensàvem, entre 5 i 10 cordades. Tot i això el lloc és gran i hi ha molt per triar i remenar. L'equipament és a base de parabolts majoritàriament, però hem trobat algunes reunions una mica rovellades. Les altres estan en bon estat.
Podeu trobar les ressenyes a la guia Hotrock i més actualitzades a la nova guia de Barcelona y alrederores.
Per arribar-hi hem de deixar el vehicle a un marge del camí i prendre un camí marcat que indica les Roques d'en Salomó, aproximació curta però intensa, uns 15 minuts.
Nosaltres ens hem mogut entre els subsector Totxo de la Paca i Hawai, i hem fet les següents vies:
Coll de vent (6a): començo a escalfar per aquesta via, després que la faci l'Álvaro. Té una entrada curiosa, desplomada però en bona presa, i que podem fer des de sobre el bloc o des de la fissura de la dreta. Un parell de passos de bona ganda i ja sortim a la repisa de l'esquerra. La continuació és un passeig molt senzill i amable, en bona roca i lleugerament tombat. Molt recomanable.
Si te dicen que caí (6a+): ens posem en aquesta altra, mentre els companys segueixen a la Dinar calent (6a). L'entrada també és un xic complicada, doncs s'han de fer passos llargs per pujar a la repisa, el més complicat pujar-s'hi, i un cop a dalt més fàcil, i la resta de la via és una escalada de continuitat, amb dificultats mantingudes i en un lleuger desplom, però amb bones preses en general i molt bona roca. Molt recomanable.
Quatre corbs (6b/+): deixem el tros de paret i anem més cap a l'esquerra a buscar vies de més grau. Trobem aquesta i la de la dreta i ens hi posem. Després de la primera xapa hi ha un bon allunyament, encara que fàcil, i després segueix fàcil fins a una repisa, on hi ha un parell de blocs solts. Després hi ha un pas molt i molt dur, just abans de xapar la següent, on has de pillar dues preses petitíssimes, i amb els peus venuts. Ni a mi ni a l'Álvaro ens ha sortit, i hem xapat com hem pogut. Després es suavitza, però amb passos també durets. Recomanable. La reunió està molt rovellada, tant que he deixat un maillon per baixar.
Ícaro (6b): aprofitem i fem la que va més a la dreta. Primera part de placa amb bon canto, fins que arribem a una xapa on hi ha un tros de corda penjant, i just després un bon allunyament. És fàcil, però, si trobes els passos, i després un pas de sortir a una repisa que es fa bastant complicat. Però ha sortit i finalment uns metres més fàcils amb fissura fins a la reunió. Recomanable. La reunió està una mica rovellada, però en estat acceptable per baixar.
Quo vadis rapaciño (A0/7a+): l'Álvaro ha insistit en posar-se a aquesta via, tot i que a mi no em feia gaire gràcia, doncs té un sostraco que flipes, i fins i tot han col·locat una presa a sota per agafar-s'hi i ajudar a sortir. Per tant, d'entrada ja és A0. L'Álvaro ho ha estat provant unes quantes vegades, després de la presa, anar a buscar una bona presa a l'esquerra, ajuntar mans, agafar una presa petita i dolentota amb la dreta...i caure. Així desenes de vegades. Quan no ha pogut més m'ha dit si volia provar-ho jo. Poc convençut he acceptat i he provat, el mateix: anar a buscar la bona esquerra, ajuntar mans, pujar peus com es pugui, agafar la dolenta amb la dreta i llançar-se...al buit. Així unes quantes vegades fins que me n'he cansat. Aquests passos no m'agraden. Després s'hi ha tornar a posar l'Álvaro, i per insistència al final s'ho ha tret, fins a agafar les bones mans de dalt i xapar. I la continuació de la via, més fàcil, segons a dit. Jo ja no en volia saber res..
Dinar calent (6a): mentre l'Álvaro acabava el 7a jo m'he posat en aquesta, que tenia ganes de fer perquè els companys han dit que tenia un pas molt fi a dalt. M'hi poso primera part placa fàcil, cap a la meitat es posa més fi i arribo al pas, que faig molt per la dreta, perquè no he vist que també es podia fer pel centre. Xapo i segueixo, uns metres més de placa fina i ja a reunió. Molt recomanable.
La valoració general que faig de la zona és molt bona, la roca és excel·lent, les vies que hem provat són bones o molt bones, i tenim un munt per descobrir que s'obre davant les nostres mans. Un lloc tranquil, amb molt bones vistes d'un paisatge engrescador, allunyat de la ciutat. Per passar un bon dia escalant i apretant de valent. Les graduacions les he trobat apretades en alguns casos, però no excessivament com m'esperava. En definitiva, m'enduc una molt bona impressió del lloc i que fa que tingui moltes ganes de tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada