Via Cerdanyola a la Prenyada

Via Cerdanyola a la Prenyada (Sant Benet, Montserrat)
V+, 145m

12/11/17

Amb la Tam feia temps que havíem dit d'anar a fer una via llarga junts. Li havia ensenyat la meva llista de vies que volia fer, i coincidíem en moltes. Una d'elles era aquesta, i vam quedar d'acord per anar a fer-la. En dia abans ella ja havia decidit unilateralment que faria les tirades parelles, però a mi ja m'estava bé, i de fet, millor. Pel que sembla és una via poc repetida, possiblement pel seu caràcter d'exposada i compromesa, degut a que les assegurances es troben allunyades. Per contra, la Gómez-Xalmet, de la qual comparteix la primera tirada i les dues últimes, és molt més popular.

La Prenyada, al centre

Característiques i informació general

Oberta per E. Roca i J. Noguera el 1979
Dificultat: V+
Llargada: 145 metres
Equipament: restaurada el 2013 amb pocs parabolts
Material necessari: 7 cintes exprés i opcionalment el semàfor d'aliens
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores aprox.

Cordada a la part central de la Gómez-Xalmet

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i ens enfilem pel camí de les Escales dels Pobres, fins al Pla de Santa Anna, on seguim a la dreta cap al Refugi. Passem per darrera seu i seguim el camí fins que ràpidament trobem un desviament per un corriol poc marcat que va cap a la dreta i amunt, que ens durà directes a peu de via, en un marcat diedre.

Corriol que hem de prendre per arribar al peu de via

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, però també a La Cordada Centenària i a Silencio mineral, entre d'altres.

Ressenyes d'Escalatroncs i La Cordada Centenària

Descripció de la via

La Cerdanyola és una via que guanya àvidament la Prenyada per una línia molt lògica, però a voltes fent ziga-zagues, amb alguns passos finets i on s'han de superar petites panxes, però majoritàriament per placa i terreny tombat a mesura que arribem al cim. Una escalada lleugerament compromesa, on les assegurances es troben lluny, cosa que ens obliga a escalar. En arribar hem trobat una cordada de tres que volia fer la Gómez-Xalmet, i amablement ens han convidat a començar a nosaltres primer, cosa que hem agraït molt.

1a tirada (V, 30m): tirada de placa i diedre, compartida amb la via Gómez-Xalmet, que seguim pràcticament per la banda dreta, però utilitzant també l'esquerra pel peu, i que després de la tercera expansió supera una part final on es canvia de paret en un pas de flanqueig cap a l'esquerra molt bonic i tècnic de col·locació, però amb presa bona. Les assegurances es troben una mica lluny, menys als últims metres. No m'ha costat massa, perquè tècnicament m'hi he sentit còmode.

2a tirada (V+, 35m): segueix la Tam, en una tirada llarga i amb passos delicats, de dificultats obligades, sobretot a la part final, amb assegurances força lluny, i que segueix una línia en diagonal cap a l'esquerra i fent esses, sempre per sota d'una fissura poc marcada, però en bona roca. Llarg una mica tècnic de placa i psicològic, on la Tam ha col·locat algun que altre alien. Genial!

3a tirada (V+, 30m): hi torno jo en una tirada que m'ha costat, perquè la primera assegurança és molt lluny, més de 10 metres, i la continuació és una successió de petites panxes, amb el grau obligat de V/+, i poc assegurades. Abans de la primera xapa he col·locat un alien groc, i diria que res més. Reunió sota la gran bola somital, amb un parabolt i un espit vell.

4a tirada (IV, 40m): hi torna la Tam, en un llarg que torna a la via Gómez-Xalment, i que resseguix per la dreta la gran bola, per terreny fàcil però altre cop amb les assegurances lluny, fent una gran corba. Ha xapat el primer pitó, una savina i a la part de dalt ha col·locat dos aliens a la fissura, a més de les xapes. Última part de travessa fàcil, però amb ambient.

5a tirada (IV, 20m): acabo jo la via amb aquesta tirada curta i ben fàcil, però amb tan sols dues expansions. Faig reunió i puja la Tam, i contemplem el paisatge que es veu, amb l'Elefant a l'oest en primer pla i la Mòmia una mica més lluny, on trobem diverses cordades.

Encara ens cal grimpar uns metres i desgrimpar uns quants més per trobar la instal·lació de ràpel. Fa molt de vent i decidim anar per feina.

Descens: amb un ràpel de 25 metres a la cara oest ens plantem a la canal. Un cop allà baixem cap al sud però no acabem de trobar el coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà, i seguim avall. Segurament ens hem passat i hem hagut de per un ràpel curt i sense assegurar per la canal, fins a trobar el camí i tornar cap al refugi.

Per celebrar la gesta del dia, en comptes d'anar a fer una birra, i aprofitant que ja era fosc i començava a fer fresqueta, hem anat a la plaça de Monistrol i ens hem fotut uns xurros amb xocolata a la salut de la Prenyada, que esperem que pareixi aviat, pobreta, que té una panxa que déu-n'hi dó! Salut i xocolata!

Valoració general

La Cerdanyola és una via molt bonica, que requereix cap, mans i peus, a parts iguals. Caràcter clàssic per una roca molt bona i gens rentada, amb molta lògica i ambient. T'obliga a escalar a pas ferm, per la qual cosa no és una via ràpida de fer, sinó d'anar a poc a poc i amb bona lletra. Tot i així resulta fàcil de seguir, inclús en els trams centrals. Molt recomanable, en definitiva, però amb soltura en el cinquè grau, i per escaladors no obsessionats amb trobar assegurances (parabolitis). Gràcies Tam!!