Via Núria a Sant Honorat

Via Núria a la serra de Sant Honorat (Peramola, Alt Urgell)

6a, 215m

9/9/18

Sant Honorat és un paradís de roca salvatge i autènticament únic. Des que hi vaig anar i vaig fer una excursió em van entrar moltes ganes d'escalar-hi. Però no he tingut ocasió de fer-ho fins avui, amb en Situ. Per començar volia fer una via fàcil i senzilla, i quina millor que la clàssica Núria.

Característiques i informació general

Oberta per J. Oliva, G. Arias, N. Closa, R.Ll. Closa i J. Solans el 1988

Dificultat: 6a

Llargada: 215 metres

Equipament: equipada amb parabolts

Material necessari: 14 cintes exprés

Orientació: Nord

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 3:30 hores

Aparcament i aproximació: hem d'aparcar a una esplanada al costat de l'ermita de Castell-llebre. La pista és una mica complicada per un cotxe baix. Un cop fora el cotxe hem de seguir per la pista que puja amunt fent esses i quan ens trobem una cadena cal seguir per la pista de la dreta que fa baixada i que no té cadena. Més endavant arribem a un revolt on hi ha una fita, i seguim pel corriol. Al cap d'una estona trobem un corriol poc marcat i difícil de veure amb una fita a mà esquerra, que puja recte superant un ressalt. Seguim pujant poc a poc en direcció a la dreta, i quan estem arribant a la paret rodegem un contrafort per la dreta i arribem a uns metres del peu de via. Només ens resta grimpar un tram fàcil fins al llavi on comença la via. Trigarem entre 50-60 minuts aproximadament.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya a Escalatroncs, i també a El col·leccionista de vies.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via Núria és una gran clàssica de Sant Honorat, potser una de les més repetides, i també una de les més fàcils possiblement. La via és un viatge per aquest mar ple de còdols al més pur estil montserratí.

1a tirada (6a, 35m): la via comença a un llavi i un pas de panxa, molt equipat i que faig en lliure sense massa problemes. Després trobem una placa plena de còdols amb dos trams més de panxa o més verticals, el més difícils del qual és el segon. La roca és excepcional.

2a tirada (6a, 35m): segueix una altra tirada de placa molt semblant a l'anterior. Per arribar a la primera expansió no tenim cap complicació especial, i la resta del llarg és molt bo i sense problemes. Només cap al final tenim un tram més vertical. La roca és genial, compacta i gens rentada.

3a tirada (IV, 35m): a partir d'aquí la paret comença a tombar-se. En aquest tirada hi ha una successió de ressalts, on trobem una xapa a cadascun d'ells. La roca segueix sent excepcional.

4a tirada (III+, 35m): semblant a l'anterior, més continuat i més fàcil.

5a tirada (III, 35m): més del mateix, però encara més ajagut i més fàcil si és possible.

6a tirada (V, 40m): finalment arribam a l'última tirada, on canvia totalment el panorama. La primera part segueix sent tombat i amb bona roca, però poc a poc es va posant vertical i passem per un tram de roca molt trencat, on hem d'anar amb compte on posem les mans i els peus. Tot i així, si escollim bé i anem amb compte podem passar sense masses problemes. Tram d'uns 10 metres que no li treu bellesa a la via. Finalment superem un darrer ressalt i arribem al cim.

Descens: per baixar hem de seguir un corriol que es veu des del cim, que va cap a l'est i que de seguida comença a baixar, i haurem d'estar atents de no perdre'l. Ràpidament arribem a una pista que seguim gairebé sempre en baixada fins a l'ermita. Baixant podem anar agafant mores a la gran quantitat d'esbarzers que trobem. 1 hora aproximadament.

Valoració general

La via m'ha encantat, és una escalada love climbing, tenint en compte que els passos més difícils es poden fer en A0 si no es pot fer en lliure. Si a més tenim en compte l'entorn solitari i salvatgement bell que són aquestes parets, i que la roca és d'una qualitat suprema (sense res a envejar a Montserrat), sense sobamenta, i que el paisatge és d'allò més bucòlic, tenim una via excepcional com poques. La única pega és que potser les tres tirades fàcils es fan una mica llargues i pesades, però això no li treu encant a la via.

Esportiva a Coll de Nargó, sectors Coll Piquer i Del Mig

Escalada esportiva a Coll de Nargó, Sector del Mig


Setembre 2018

Després d'escalar pel matí a Fígols a l'ombra, i després de refrescar-nos al gorg, venim a buscar la preuada ombra que té ben entrada la tarda la paret de Coll de Nargó a l'estiu. Anem al Sector del Mig per petició meva, perquè tinc pendent ressenyar les noves vies que vaig descobrir l'última vegada (veure croquis més avall). Hem fet el següent:

(2) Sikaldur (6a+, 25m): via amb una entrada exposada (sense xapa) i una panxeta just després, i més amunt una placa tècnica però d'anar fent. Molt recomanable.

(A) ?? (6b/+, 30m): via a la dreta de la Sikaldur, amb un començament molt vertical i una panxeta suau però amb un pas molt dur després de sortir d'unes bones preses, on de cop desapareix tot i només tenim un parell de nyapetes laterals per sortir en equilibri. L'he fet de segon i l'he encadenat, però l'hauré de provar de primer per confirmar el grau. Recomanable.

(B) ?? (V/+, 30m): via de ressalts successius fàcils, feta de segon també, però no em puc equivocar gaire amb el grau. Recomanable.

(C) ?? L1 (6a/+, 35m): via amb diverses panxetes amb pocs peus i pas una mica de bloc, la més difícil la segona. Feta de primer i encadenada. Té una segona tirada, i no l'he pogut fer, per la qual cosa desconec l'alçada i el grau. Recomanable.



Març 2018

Torno a Coll de Nargó, aquest cop amb el Cristian i la Soraya, i els proposo d'anar al Sector del Mig, on no hi he estat mai, i les vies tenen bona pinta sobre el paper. Per accedir-hi podem deixar el cotxe o bé al pàrquing del Dipòsit o al dels Gegants, o també podem buscar un petit espai al costat del camí més a prop. Llavors haurem de buscar un petit corriol que puja fent ziga-zagues fins al sector.

Només arribar-hi i buscar les vies de la ressenya, he vist que hi havia moltes vies noves, i m'he dedicat a localitzar-les a la foto per ubicar-les en una proposta de ressenya, però com que no en tinc més informació no puc informar dels graus ni aclarir si estan acabades ni on està la reunió, ni si tenen més d'un llarg. Hi hauré de tornar i fer-les per poder anar tancant aquestes mancances.

Llista de vies:

1- Memento mori (7b : 7b+)
2- Sikaldur (6a+)
A- 6b/+
3- Fissuteràpia (6a o 6b : 6a)
4- Pels pèls (V+ : V+)
B- V/+
C- 6a/+ : ??
D-
E-
5- Puck (6b)
6- Nokal Kagul (V+ : V+)
7- Puerto Vallarta (IV+) semi-equipada?
F-
8- Multimierda (V)
9- Lo Tamarro (V+/6a)
G-


Això és el que he fet avui:

(4) Pels pèls L1 (V+, 30m): via molt bona, llarga i divertida, vertical i amb bona presa. Només té un pas més complicat en una panxeta a l'inici. Fem només la primera tirada. Molt recomanable.

(3) Fisuteràpia variant esquerra L1 (6b, 30m): via que segueix tota l'estona una gran fissura, anant sempre per la seva esquerra, molt divertida d'escalar, amb les assegurances una mica més lluny, i algun pas obligat. Jo he fet la variant que va per l'esquerra, que surt 6b, molt bona, tècnica i de col·locació. Molt recomanable.

(6) Nokal Kagul L1 (V+, 25m): la primera xapa d'aquesta via no hi és, només queda queda l'espàrrec, jo he posat una baga savinera a un arbust i he seguit. La segona xapa queda bastant lluny, però s'escala bé. A partir d'aquí tenim una fissura i escalada vertical, amb bona presa, i un pas més dur cap al final de la fissura. Després se'n va a l'esquerra a buscar la reunió. Molt recomanable.

(5) Puck (6b, 25m): via a l'esquerra de l'anterior, amb la que comparteix la reunió, i que té un pas dur a la meitat, per superar una curta placa. Després apareix més canto i és més factible, fins arribar a la reunió. Recomanable.

(8) Multimierda (V, 30m): anem més cap a la dreta a fer aquesta via, més curta. Primer supera un ressalt, i segueix una placa amb bona roca i divertida d'escalar. Després ve un tram llarg ajagut, i un pas entre blocs per arribar a la reunió. Recomanable.

(9) Lo Tamarro (V+/6a, 30m): el començament d'aquesta via és de roca molt precària, i després la roca de la placa és de poca qualitat. Semblant a l'anterior, però més difícil i lletja d'escalar. Poc recomanable.

Escalada esportiva a Coll de Nargó, sector Coll Piquer

Desembre 2017

Dia fred i tapat a Coll de Nargó

Arribo a Nargó a les 10h, i em trobo amb el Toni al bar La Societat. No s'ha despertat un dia gaire bo, fa molt de fred, no acaba de sortir el sol, i ha nevat una mica durant la nit. De fer no és gens bo. Però decidim fer un cafè a veure si s'arregla una mica mentre esperem la Jenni. Quan arriba anem cap a les parets, i el dia segueix sent rúfol i gris, així que decidim fer una volta a peu pels Gegants, i després voregem per darrere la paret central, donant la volta i sortint altre cop per l'altra banda. Al cap d'una estona decidim provar sort i les condicions milloren una mica, així que escalem una mica. Això és el que hem pogut fer:

Després que la Jenni i el Toni escalin la via El hecho mero (V+), jo en faig una altra.

Montgrony (6a+, 38m): aquesta via l'havia fet fins a la reunió intermitja, ja que no tenia una corda prou llarga. Però sortosament avui el Toni en duu una de 80 metres, i no m'ho penso i m'hi fico de cap. L'inici m'ha semblant aquesta vegada més dur i polit que l'anterior, i m'ha costat força. Un cop al replanet la fissura-diedre, un tros de placa, i segueixo pel segon llarg. Aquest amaga una roca molt bona, gens polida, i amb passos físics i atlètics, fins a una llastra brutal afilada com un ganivet, que supero una mica en bavaresa, fins que arribo a la reunió. Molt recomanable aquesta continuació, a pesar de com està l'inici de la via.

Ells fan la via Dinabolt Tahussà (6a+), i jo em poso en una altra.

Ke Watxi (6b, 32m): aquesta altra també l'havia intentat l'hivern passat, però no l'havia aconseguit encadenar, degut al pas difícil de resoldre que té a la meitat. No faré espolier, però aquest cop, amb una mica de memòria, m'ha sortit de manera intuïtiva, i el darrer sostret també l'he passat sense massa problemes. Molt bona via.

Ja és tard i torna a fer fred, i al sol no li queda massa per marxar, així que decidim marxar també, abans que es faci fosc. Hem pogut escalar poc, per culpa del mal temps, però què hi farem, no sempre plou a gust de tothom! Malgrat tot he pogut acabar dues vies pendents. Fins una altra Toni i Jenni!



Abril 2017

Avui tornem a Coll de Nargó, però aquest cop amb el Jordi, la Laura i el Sergi. Escollim el sector Coll Piquer per la proximitat i la poca aproximació.

Això he anat fent:

Estrella de dos Partes (2) (6a+, 28m): ja havia fet la variant esquerra d'aquesta via (Estrella de dos Partes 1), i em quedava fer la que va per la dreta. L'inici de la via està una mica polit, o és l'efecte de la crema solar que m'he posat. Superar la panxa amb bones mans i seguir més fàcil. La segona part, té un pas de panxa que costa de veure com resoldre. M'ho miro bé i finalment trobo la manera, una mica per l'esquerra. La feinada és xapar el següent parabolt, però és millor pujar una mica més fins a una mà dreta més bona. Recomanable.

Sanglas (L1+L2) (6b+, 28m): aquesta via l'havia fet fins a la reunió intermitja (V+), i avui tocava acabar-la fins a dalt de tot. Els primers passos em semblen bé, però la part final la trobo bastant dura. El problema és de col·locació i de mans, que no són molt bones. Amb paciència i esforç aconsegueixo arribar a reunió. La R és comuna amb la via De Sabrina a Sabrina (6a+). Recomanable.

Babapresa (6a, 8m): via curta i explosiva amb una fissura per treballar la bavaresa, però bastant potent. Un parell de passos atlètics i de decisió. Reunió una mica precària. Recomanable.

Tuf de tu (6b, 18m): inici molt polit i relliscós, fa molta calor i les preses se'n van de les mans. Segona mitja part millor, però amb algun pas dur. Final sense peus amb un sol pont de roca per progressar. No és el dia per fer-la (fa molta calor) i és molt contínua i lleugerament desplomada. Un altre dia més fred s'intentarà encadenar. Recomanable.

El Gat amb Botes (6b, 28m): tota la via és boníssima i plena de cantells d'insomni, anant en diagonal a l'esquerra en lleuger desplom, excepte els últims dos metres, on hi ha un pas molt dur abans de xapar la reunió, de desplom i amb la presa bona molt allunyada, i pocs peus. He de descansar per mirar-m'ho bé. Molt recomanable, excepte el final, que li treu continuïtat.

Dinabolt Tahussà (6a+, 32m): la faig per desmuntar la via (mirar comentari més avall).

A la part desplomada de Dinabolt Tahussà (6a+)

Samanronsa (6a, 18m): inici una mica polit, però més amunt millora una mica. Escalada semblant a la paret de l'esquerra, que sembla calcari-conglomerat. Algun passet més fi, però sense problemes a reunió. Recomanable.

Jo a l'esquerra fent la Samanronsa (6a) i el Sergi a la dreta fent la Samanganxa (V+/6a)

Per desgràcia es posa a ploure i hem de marxar abans no caigui un xàfec. Un altre dia tornarem a acabar els deures pendents. Entre altres una via de 35 metres i V+ no ressenyada a la Lleida Climbs a la dreta de la via El canto del cerdo i a l'esquerra de la Nosvamus. Fins una altra!



Febrer 2017

Avui toca Coll de Nargó, que no defrauda mai. Escollim el subsector Coll Piqué, que té moltes vies per triar i remenar..

Això he fet:

Peus de Moix (6a, 18m): aquesta via ja l'havia fet fa temps, però no la vaig poder encadenar, per caure al pas clau, una mica més amunt del gran forat. Aquest cop ha anat sortint sense problemes, tot i la sobamenta.. Via de placa amb diversitat de preses. Molt recomanable.

De Sabrina a Sabrina (6a+, 28m): una mica més a l'esquerra hi ha vies més llargues i atractives. Aquesta n'és una d'elles, amb diversitat de passos: placa, blocs, desplom, diedre, més placa..un gaudi d'escalada, i a més llarga.. La via permet combinar-la amb la part de placa de la via Sarabastall (6b+), ja que la creua d'esquerra a dreta. Molt recomanable.

Començant la via De Sabrina a Sabrina (6a+)

El Jordi no vol caure (6b, 20m): tornant a la placa de la Peus de moix hi ha aquesta altra via. Ja comença amb una entrada exigent de bloc, però més amunt la via resulta una escalada lletja i a més mal assegurada (hi ha un aleje de la parra a la 4 xapa). La via és rara i s'ha d'anar trampejant de costat a costat, o sinó no és el grau que està ressenyat (per mi). L'he acabat com he pogut.. Poc recomanable.

Ke Watxi (6b, 32m): canviem una mica de roca, i més a la dreta hi ha un tros de paret espectacular, amb una roca que sembla (o és) conglomerat. Aquesta via em sembla idònia per intentar un altre 6b. La via és molt maca, i té bàsicament un pas dur que s'ha de descobrir la solució (que l'he trobat després de provar-ho un parell de vegades, no veure-ho i descansar), i també una sortida de panxa una mica dura (millor per la dreta). Molt watxi i recomanable.

Montgrony (6a+, L1, 28m): segueixo a la mateixa paret, en aquesta altra guapíssima via, molt variada: placa, diedre, desplom...el que vulguis! Una escalada molt satisfactòria. Té una reunió intermitja perquè sinó tota la via surten uns 38 metres, i m'ha sabut molt greu no poder fer-la sencera. Molt recomanable.

Gaudint a la via Montgrony (6a+)

Dinabolt Tahussà (6a+, 32m): una altra via d'aquest espectacular tros de paret. Aquesta també és molt guapa, amb passos desplomats successius amb canto boníssim i moviments molt estètics. Genial, una passada. I tan llarga que et deixa ben satisfet. Molt recomanable.

Començant la via Dinabolt Tahussà (6a+)

Todo por la Cara (6b, 24m): m'he animat tant amb les últimes tres vies, que encara em veig amb energia per posar-me a aquesta altra, també amb el mateix tipus de roca. Però no he mesurat bé les meves forces. Aquesta via s'ha de fer ben fresc, perquè és dura, dura. Potser ha estat el cansament acumulat, però a mi m'ha costat molt. Té diversos passos desplomats amb canto tímid, i després té un pas molt fi que et complica molt el xapatge. Després de caure uns quants cops he aconseguit escapar-me cap a la dreta i xapar amb prou feines. M'he rebentat els braços, i especialment l'espatlla esquerra. He acabat la via com he pogut, i sort que el que continuava era fàcil.. Recomanable? No ho sé, quan la torni a fer fresc us ho diré..

Altres vies que s'han fet: El hecho mero (L1, V+).

Laura a la via El hecho mero (L1, V+)

Clàudia a la via El hecho mero (L1, V+)

Avui ha estat un dia molt diferent que ahir, perquè sí que ha estat el meu dia, en canvi el de la Maria no. Ens anem compaginant d'aquesta manera..i per això formem una bona cordada haha! Bromes apart, avui sí que m'he sentit millor, i he gaudit de l'escalada encara més que ahir, si cap! Però el toc negatiu l'ha posat el fort dolor que he sentit a l'espatlla esquerra després d'acabar la última via. Un cop a casa he fet recompte, i en total he fet uns 182 metres d'escalada entre 6a i 6b. És per això que no m'estranya gens que el resultat final hagi estat una sobrecàrrega muscular a l'espatlla esquerra... Tocarà descansar uns dies..

Tot i això, marxo contentíssim del cap de setmana, i ja penso en repetir aviat! Moltes gràcies per la companyia!!

Gener 2017

Després de dos intents frustrats de fer la via Bàlsam de Tigre, a la paret Bucòlica, per mal temps (massa fred i vent), i després d'abandonar la via des de la primera reunió, decidim provar a Coll de Nargó, a veure si hi fa més bon clima. I un cop arribem a peu de via, veiem que l'hem encertat, s'hi està molt bé al solet d'aquí, i no passa vent.

Ens trobem gent escalant a les vies de la dreta de tot del sector, i com que no portem ressenyes, els en demanem. Veiem unes quantes vies possibles, i ens hi quedem.

Samanrampa, 22m (6a+): veiem aquesta via, que sembla interessant i no gaire difícil. Això d'escalfar amb 6a+ comença a ser un costum.. El tipus de toca és molt curiós, ja que sembla conglomerat, amb tot de rocs petits arrodonits i conglomerats. La via comença facileta, amb bon canto i fàcil progressió, però poc a poc es va posant vertical i amb algun pas de desplom, però segueix sent assequible. La teca la trobo a dalt de tot, abans de xapar la reunió, ja que s'ha de fer en una posició incòmoda, i les preses per pujar fins a la seva alçada són petites. Em bloguejo i m'agafo a la reunió per poder xapar. Oh, quina ràbia! Tot i això, la via és força recomanable.

Capità Cosolae, 15m (7a): a la dreta de la via anterior hi ha aquesta altra, que la Clara veu possible xapar perquè la fem de top. Doncs vinga! És una via amb passos molt durs, de bloc, llargs i amb preses molt polides. L'acabem a l'estil pernil: tiba'm, tiba'm! Fora del meu abast.

Kundalini, 30m (6b): anem una mica més cap a la dreta, on hi ha unes quantes vies amb una roca semblant a la primera via, però més llargues i contínues, entre el 6a+ i el 6b, i escollim aquesta, que sembla bonica. Te un començament fàcil, amb un pas de panxeta sense problemes, i cap a la meitat es posa més dura, més vertical i amb canto menys generós. Té un parell de passets delicats, on t'has de col·locar bé i mirar atentament les preses de mans i peus. No ho acabo de veure clar i acero en un punt. Després segueixo la via amb més calma fins al final. Un cop l'ha acabat la Clara, hi faig un altre intent, i ara que ja em conec els passos, l'encadeno sense massa problemes, i em sembla una via maquíssima, entretinguda, contínua i exigent. Molt recomanable.

Al primer intent de la via Kundalini (6b)

Encadenament al segon intent de la via Kundalini (6b)

Fins aquí el dia, ja que es comença a fer fosc i fa fred. Pleguem els trastos i tornem a la vida real, s'acaben aquests dies d'escalades. Però fins a la propera, que com a mínim tenim pendent acabar la Bàlsam de Tigre i tornar al sector Xapat. Queda anotat!

Esportiva a Fígols a l'Ombra

Escalada esportiva a Fígols a l'Ombra (Alt Urgell)

Ressenya extreta d'Albert Castellet

Setembre 2018

Dos anys després de la primera visita a aquesta zona d'escalada, hi torno amb el Situ, la Serena i l'Edu, buscant l'ombra del matí. Només hem escalat al matí, i hem fet les següents vies:

Mentre la resta escalfen amb les vies Del dos... i Militronchos, jo començo amb la via De tant en tant..

De tant en tant... (6a, 30m): via que ja havia fet però que no vaig encadenar, perquè llavors no tenia tanta soltura en el grau. Aquest cop l'he fet sense problemes, i sense notar els "alejes". Molt de canto i només algun pas més delicat. Molt recomanable.

Padrineta L1 + L2 (6b, 45m): també em poso en aquesta, que havia fet anteriorment però només fins a la reunió intermitja i sense encadenar. Avui he fet la primera meitat més tranquil, amb passos molt xulos, i he seguit fins a la R2, aprofitant que tenim una corda de 80m. De fet hem comprovat que la via no arriba als 50 metres, per la qual cosa hem arribat a baix amb 40m. La segona part és fàcil i té un pas abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.

25. sense nom (6b, 25m): via més a l'esquerra, amb un inici físic, uns passos tècnics de diedre a la meitat i presa roma per sortir, molt variada i entretinguda. Molt recomanable.

En aquesta visita hem vist que hi ha almenys dues vies noves entre la via Buscant l'Obaga (7a) i la Padrineta (6b), amb parabolts relluents. La de l'esquerra discorre per un diedre, i la de la dreta comença per una placa llisa molt vertical. No en sabem els graus i tampoc apareixen referenciades a cap web d'Internet. Per saber-ho les haurem de provar, però això serà en una altra ocasió...

Setembre 2016

El dissabte vam decidir anar a descobrir l'escola de Fígols, i concretament el sector Fígols a l'Ombra, on hi havia algunes vies assequibles per nosaltres. Fígols consta de tres sectors de grau molt difícil, i dos de més baix, tot i que el sector escollit té vies de V+ fins a 9a, per trobar les més fàcils s'ha d'anar a la dreta de tot.

Fígols a l'Ombra és d'una roca calcària bastant bona, que on vam escalar nosaltres semblava del tipus blanc. El sector està orientat a oest/nord-oest, excepte les dues últimes vies, que tenen orientació sud-oest. Per aquest motiu vam començar a escalar per la dreta de tot, i ho vam clavar. L'aproximació des del cotxe, que deixem a un camp erm a l'esquerra de la carretera, resulta una mica perdedora. Ens hem de fixar en un trencall a la dreta que puja amunt, i no arribar al final del camí. Les ressenyes es poden trobar al llibre Lleida Climbs. La majoria de vies són llargues, entre els 25 i els 35 metres. Vam començar a escalar per les dues últimes vies, a uns 30 metres de la resta:

Del Dos (V+, 33m): Via bastant divertida que ens va servir per escalfar, però que et fa mirar-t'ho bé en algun pas, i a vegades et fa recol·locar-te cap a un costat fent una petita travessa. Bon canto calcari blanc molt maco.

Militronchos (6a, 32m): També vam escalfar amb aquesta via, que no vaig poder encadenar al primer pegue. La via és molt maca, 100% recomanable, es gaudeix molt i és molt variada. Canto bo i passos d'adherència et fan xalar de valent.

De tant en tant... (6a, 30m): Via molt maca d'anar fent, amb bones mans, però que no et deixa baixar la guàrdia, i en alguns punts requereix peus d'adherència. Les assegurances estan molt allunyades en alguns trams (com a mínim 3), cosa que et fa estar una mica insegur, però que es va fent amb calma i el cap fred.

Padrineta (L1 6b 30m, L2 V 20m): Via que a mi em va semblar molt dura pel seu grau, més aviat li posaria un 6b+ com a mínim. Potser era el cansament acumulat, però la vaig trobar de passos molt explosius un darrere l'altre, sense descans possible. No vam poder encadenar. Tot i això, evidentment recomanable. Té un segon llarg de V grau que no vam fer, però que sembla interessant.

 

Inici dur de la via Padrineta (6b)

Amb aquestes 4 vies en vam tenir prou, ja que són totes molt llargues, i vam tornar cap a casa ben contents i satisfets. Ens mereixem una birra!

Esportiva a Tres Ponts

Escalada esportiva a Tres Ponts (Organyà)

El Congost dels Tres Ponts, al terme municipal de Fígols i Alinyà, i a prop de la població d'Organyà, és una extensa zona d'escalada, tant de clàssica com d'esportiva. En aquesta entrada ens referirem bàsicament al sector principal d'escalada esportiva. Aquest es troba davant de l'antiga carretera, al costat oest del riu Segre, a prop del quilòmetre 167 de la C-14. 

Tal com diu el bloc Alt Urgell "quan es va inaugurar el túnel de Montant de Tost (carretera C-14 P.Q. 167), que desviava la sorollosa carretera d'Andorra de l'estret congost dels Tresponts, els escaladors de la Seu i rodalies van organitzar la "setmana del parabolt" per equipar-hi algunes vies. Segurament no s'esperaven l'èxit que tindria el sector". 

Tant èxit que actualment compta amb més de 70 vies. La graduació d'aquestes és sobretot del setè i vuitè grau, però també hi ha força sisens en les parts de la paret menys desplomades. L'escalada és principalment sobre parets desplomades i algunes verticals, i sobre preses de diferents tipus: regletes, bidits, monodits, fissures, romos, etc. L'alçada de les vies és força llarga, entre 20 i 50 metres, i hi ha moltes vies amb segones tirades, normalment més difícils. El peu de via és molt còmode i ample, però una mica sorollós degut a la proximitat i cabal del riu, i a vegades es fa difícil la comunicació entre la cordada. L'orientació de les parets és est predominantment, i tot i que la millor època per escalar-hi és durant la primavera i la tardor, a l'estiu també hi trobarem ombra a partir de les 15h aproximadament. Així doncs, s'ha convertit en un sector força freqüentat per escaladors amb grau.

Cal dir també que hi va haver una restricció i desequipament de vies a causa de la detecció d’una falguera d’una espècie amenaçada a Catalunya, l'asplenium seelosii subs catalaunicum (com passa també a Riugréixer), i les vies afectades són de la 18 (Segre, 8a) a la 23 (Catacrac, 8a), i la 29 (7c+). A l'entrada del sector hi ha un cartell indicatiu.

Per arribar-hi, des d'Organyà, cal seguir la C-14 cap al nord, i desviar-se per la carretera LV-4001 cap a Montan de Tost, i després de creuar el riu girar a l'esquerra cap a un cul de sac, i podem aparcar al costat d'un transformador elèctric. Després cal creuar la carretera (compte!!) davant del túnel, i anar a buscar cap a l'esquerra l'inici del camí cap al sector, amb un cartell indicatiu força gran i un pal indicador.

Mètode d'assegurar dels "locals"

Les ressenyes del sector les podem trobar bastant actualitzades a la guia Lleida Climbs, i també a la guia Roques, parets i agulles de l'Alt Urgell de Miquel Blanco. A Internet només trobem un croquis, una mica antic, que presentem a continuació:

Ressenyes de Miquel Blanco

Setembre 2018

En la nostra primera visita amb el Situ, hem fet les següents vies:

Camilo Sesto L1 (6a/+, 25m): via que va per una fissura en forma de S, i que té un inici més dur, desplomat, i un final raro de preses romes. Recomanable.

via nova (6c, 20m): entre la via Pan de Puta i la Rock Tea hi ha una via nova, no ressenyada, que comença en un bloc taronja molt gran. Després l'hem trobat al web UKClimbing amb proposta de 6c, i hi estem d'acord. Comparteix reunió amb la via Rock Tea. Força fina, sobretot en un tram. No encadenada. Recomanable.

Rock Tea (6b, 20m): via vertical i amb cantell en general, excepte un pas d'equilibri força tècnic No l'he sabut veure i no l'he encadenada. Recomanable.

Santa paciència (6b, 20m): via fàcil en general, i molt divertida. Només té un tram curt de panxa on la cosa es posa més tensa, però es passa ràpid i bé. Molt recomanable.

Antrax (6b/+, 18m): via més mantinguda en el seu grau i de presa més petita a diferència d'altres vies del mateix grau. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Rat penat putejat (6b, 25m): acabo amb aquesta via, que m'entra pels ulls absolutament, doncs descriu una gran diagonal seguint grans preses en forma de fissures sobretot. No obstant, li resta una mica d'encant el fet que les seves preses estiguin tant polides. Encadenada a vista. Recomanable.

Després d'aquesta primera visita hem comprovat que hi ha unes quantes vies noves no ressenyades, ni tan sols a altres pàgines d'Internet. Són les següents:

- via nova entre la Pilier i la Camilo Sesto

- via nova entre la Camilo Sesto i la Pan i Haus (va per l'esquerra de la cova)

- via nova entre la Pan de Puta i la Rock Tea (6c), comentada més amunt

- via nova entre la Rock Tea i la Antrax

- La Reina de la Noche, a la dreta de la Santa Paciència (7b/+)

Si teniu més informació no dubteu en compartir-la!

Esportiva a Coll de Nargó: sectors Dipòsit i Bel Canto

Escalada esportiva a Coll de Nargó: sectors Bel Canto i Dipòsit

Ressenya de maneironsclimb

Ressenya del Sector del Dipòsit

Juny 2018

Bel Canto

Feia molt de temps que no venia per aquestes terres tan boniques, i avui hi hem posat remei amb la Mònica, que no coneix l'indret i li ha agradat molt. He fet les següents vies:

Ancas de Rana (V): faig la via perquè la faci la Mònica i per muntar el IV+ de la dreta. Primera part vertical i amb bona presa, segona part més tombada. Recomanable.

Kanguru (6a+?): anem cap a l'esquerra per fer aquesta via (no ressenyada a Internet, sí al Lleida Climbs). El terra té molta vegetació, es nota que aquí no ve pràcticament ningú a escalar. Em poso en aquesta via, que a priori sembla senzilla. Entrada per l'esquerra d'una enorme llastra, i ja veig l'equipament: una mena d'espits rectangulars i bastant allunyats.. Segueixo i xapo el segon. Després hi ha un pas bastant dur, amb pocs peus, i una caiguda lletja a la llastra. M'ho penso i voilà! encerto el canto. Més fàcil per fissura i la part abans d'una gran repisa un pas finíssim d'aguantar-se d'una merdeta i anar a buscar un bon canto molt lluny.. 6a+? Ni de conya! Vigileu, no us deixeu enganyar. Tot i això l'he encadenat, la part final va cap a l'esquerra a buscar la reunió del 7a+, i desmuntar la via és una feinada...millor fer-ho de segon. Recomanable, però tenint en compte el biaix del grau..

Via del Xut (6a): faig aquesta via que tenia pendent d'encadenar (descripció a sota). Aquest cop resolc bé el pas i directe a reunió.

Vull fer la via Patente del Corso (6b+), però el peu de via està envaït per plantes i no s'hi pot accedir. Una llàstima..

Via Sivilina (V+): faig la via per muntar la de l'esquerra. L'únic "difícil" es troba als primers metres, després bon canto i poca verticalitat. Recomanable.

Timbals de Guerra + Revenja Cheyenne (6a+, 40m): enllaço les dues vies, la primera part ja l'havia fet, i la segona part és un muret de 10 metres, després de travessar un jardí ple de vegetació. Per desmuntar-la he baixat de la R2 i he tornat a fer reunió a la primera. Recomanable.


Dipòsit

Migranya (6b): abans de marxar faig aquesta via, plaquera i amb moviments molt guapos, una mica llargs i a bloc. Molt recomanable.



Desembre 2016

Tenim uns dies de vacances, així que marxem la Clara i jo a escalar per l'Alt Urgell. La primera parada és Coll de Nargó, on ens trobem amb la Xixo. Tot i que al matí fa fred, fa un dia boníssim, i arribem a escalar amb màniga curta. Escollim el subsector Dipòsit perquè jo no hi he anat mai, i la Xixo també hi vol anar. Més tard anem també al subsector Bel Canto, que jo ja coneixia.

Aquestes són les vies que hem fet: 

Subsector Dipòsit

Si puc si, 20m (V+): comencem a escalar amb aquesta via, per tenir un primer contacte amb aquesta roca calcària. La via és fàcil fins a una panxa amb un pas molt estrany i dur per la graduació que té. Es pot encarar començant a pujar per l'esquerra i després fer un flanqueig cap a la dreta fins a buscar unes bones mans a un bloc sortit, o bé encarar-la des de baix la panxa, però amb un pas molt atlètic amb males mals i mals peus, cosa que suposa un pas bastant dur. La complicació del pas em fa descansar i provar-ho des d'una bona posició. Finalment surt i ja més fàcil fins a la reunió. La Clara troba una manera més fàcil de resoldre el pas, buscant una mà esquerra força amunt, i després flanquejant cap a la dreta. Recomanable.

Al pas clau de la via Si puc si (V+)

Barrabés plan renove, 20m (6a): busquen una altra via però sense panxa, i més a l'esquerra trobem aquesta. En realitat té una panxa només a l'inici, però sembla més assequible que l'anterior. També hem trobat dues maneres de superar-lo. El primer una mica per la dreta de les xapes, amb una mà esquerra bastant amunt i a l'esquerra, que és suficient per pujar peus, en una posició molt incòmoda i amb les cames molt eixarrancades, i pujar peus en adherència. I l'altra és fer el pas bastant per l'esquerra, amb molt bones mans i peus. La via segueix per una sèrie d'escletxes amb bona presa, però amb les xapes bastant allunyades. Sense problemes fins a la “reu”. Recomanable.

A la reunió de la via Barrabés plan renove (6a).

La Xixo també ha fet la via Inspector Pectol (V), que et permet fer unes boniques fotos grimpant per l'esquerra.

Xixo a la via Inspector Pectol (V).

Subsector Bel Canto

Les vies que hi ha a aquest sector no ens acabem de convèncer, així que decidim anar més a l'esquerra al subsector del Bel Canto.

Via del xut, 25m (6a): continuem per aquesta via, una mica més llarga, i que va per un terreny força irregular, però es veu interessant. I a més comparteix reunió amb un 6b que va per la seva esquerra. Ressegueix una sèrie de ressalts amb passos força variats, amb esquerdes i bons cantos, fins a arribar a un tram de placa finíssima on mana l'adherència pura. El problema està en posar la cinta al parabolt, ja que s'ha de fer una delicada travessa cap a l'esquerra sense bones mans, i amb els peus a una petita esquerda, cosa que suposa una incòmoda posició. La xapa queda prou lluny, i això m'obliga a fer una mica de trampeta i ajudar-me a passar la corda agafant la cinta. Aix... Després d'això, em sorprenc al veure una mà d'escàndol a un pam a la dreta de l'expansió, que des de baix no es veu i que és clau per fer el xapatge. Tot i això, segueixo amunt, superant la panxa amb un pas llarg i ja en terreny més bonic fins a la reunió. Molt recomanable.

 A la Via del xut (6a).

Perxeros, 25m (6b): una mica més a l'esquerra hi ha aquesta altra via, que ja havia fet però no havia pogut encadenar per descansar al pas clau. És molt semblant a l'anterior, però té una mica més de teca per diversos motius. En primer lloc té un inici de bloc en que has de superar una repisa amb un mantle, després fàcil amb “alejes” fins arribar a un tram molt semblant a la placa fina de l'anterior via. La diferència és que aquí has de pujar fins a una petita repisa que és tumbada, i amb molt de compte, amb els peus en adhèrencia, anar pujant-los molt delicadament per poder arribar al parabolt, que queda prou lluny. Per si no fos prou, després de xapar encara has de pujar una mica més sense mans ni peus fins a una bona mà. Sort que sóc llarg.. Aquest cop, però, ho faig sense tocar la cinta, amb prou d'esforç. Després ve un tram que et fa tibar i escalar amb cura però tibant de preses laterals, i una mica més delicat fins a la R. En definitiva, una espectacular via amb una segona part emocionant. Molt content d'haver-la encadenat, aquest cop sí! Molt recomanable.

 A la via Perxeros (6b).

The grihander, 15m (IV+): la jornada es va acabant, i el sol comença a marxar. Veiem una via una mica a la dreta amb uns forats impressionants, i se'ns acut escalar-la amb les botes. Tranquil·lament es pot pujar sense problemes, posant els peus als enormes forats i a les grans esquerdes horitzontals. Recomanable.

 Jo fent la via The grihander (IV+) amb botes.

I aquí acaba el dia, baixem a fer una cervesa al bar Tahussà i a fer-la petar una mica. Demà més!

Esportiva a Perles

Escalada esportiva a Perles (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)


Març 2018

Perles és un poblet molt petit que hi ha al terme municipal de Fígols i Alinyà, al costat de la carretera L-401, entre les poblacions de Canelles i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell. En aquest indret s'aixeca imponent una gran i llarga franja de roca calcària gris. Per una banda, i d'esquerra a dreta, forma el Roc d'en Solà (on es practica via llarga i escalada esportiva), i l'Agulla de l'Alba, just a sota d'aquell. Per una altra banda, trobem el Roc d'en Betriu i l'espectacular Pont de l'Arc. I finalment el segueix el sector dels Roures, de parets més curtes.

El Roc d'en Solà

El que tractem en aquesta crònica és el sector d'escalada esportiva de la Roca de Perles o Roc d'en Solà, que està dividit en dos pisos, el de Dalt, i el de Baix, a més a mes de l'Agulla de l'Alba, que es troba just a sota del pis de Baix. Per arribar-hi l'aproximació és la mateixa: un corriol que surt en direcció a les parets just davant de l'entrada al poble, a l'altra banda de la carretera, fins que ens desviem per un o altre camí en funció de quin sigui el nostre destí.

Agulla de l'Alba des del sector de Dalt

La roca és en els tres casos el calcari gris, però trobem una escalada força diferent en cadascun d'ells. Per una banda, al pis de Dalt del Roc d'en Solà trobem vies força llargues (entre 25 i 30 metres), algunes d'elles una mica tombades, i escalada de cantells però també passos tècnics d'adherència, entre el IV+ i el 6c. Per altra banda, al pis de Baix trobem vies més curtes (entre 20 i 28 metres), on la paret és més vertical, i l'escalada és generalment sobre bones preses, fissures i algunes regletes, entre el V+ i el 6a+. L'entrada d'algunes vies és una mica apretada, i després predomina la continuïtat. En tercer i últim lloc, trobem l'Agulla de l'Alba, amb una roca vertical i preses en general més petites i punxegudes, i vies més curtes (entre 10 i 15 metres principalment), entre el V+ i el 6c. Tots tres sectorets estan molt a prop entre ells, i podem anar canviant de paret en funció del gust. L'orientació és sud en tots els casos, i l'equipament és molt bo en tots ells.

Ressenya extreta d'albert.castellet.cat

Roc d'en Solà - Dalt

Tatanka (IV+, 20m): via molt fàcil, tombada i amb força preses, on també haurem de treballar una mica amb l'adherència senzilla. Recomanable.

Mac Gregor a su pesar (V, 30m): via de l'esquerra de tot, llarga i molt disfrutona, amb un pas més vertical cap al final. Molt recomanable. Té una continuació de 10-15 metres més de 6b, que s'ha de fer amb cordes de via llarga o amb dos tirades.

Aquí un amigo (6a, 28m): via amb uns primers metres amb bona presa i fàcils, fins que les preses desapareixen i hem d'escalar amb moviments tècnics d'adherència i col·locació dels peus. Després anem a buscar la fissura i la seguim per sota fins a la reunió. He trobat el grau una mica apretat. Molt recomanable.

*hi ha una via nova a la dreta de l'anterior, de la qual desconec el grau, que travessa la gran fissura diagonal i segueix recte per la placa lleugerament desplomada.

Escola de Blues (6a+, 30m): finalment em poso en aquesta via. Per començar m'ha costat força trobar la primera assegurança, que és un buril antic i que es troba força amunt. La via segueix fins a un allunyament una mica preocupant, però per sort he trobat un pont de roca on he posat una baga i he seguit més tranquil, fins a una fissura diagonal, on la via comença a fer unes esses espectaculars, i la corda frega que dóna gust. He seguit una mica fins a trobar un pas força complicat, amb poca presa. L'he pogut superar i la via torna a fer ziga-zagues. A partir d'aquí ja no veia més burils, i he decidit penjar-me i baixar a treure dues cintes exprés perquè la corda no fregués tant. A partir d'aquí està equipada amb claus antics i rovellats, que et trobes de tant en tant, sobretot als últims metres, fins arribar a un clau que es troba a la mateixa alçada de la reunió de la via Joc de Mans (6c), on ja n'he tingut prou i he muntat reunió per desmuntar ràpidament la via. La via en si m'ha deixat mal regust de boca, així que personalment penso que és poc recomanable.

Es pot veure el fregament de la corda

Roc d'en Solà - Baix

Kamakus (6a): via amb una entrada bastant difícil pel grau, però que es pot superar una mica més còmode per l'esquerra. Després placa amb bon canto, fins arribar a un tram final més llis i una mica desplomat. Recomanable.

Lluna de mel (6a): via que té una reunió intermitja, fins a on el grau és de V+, i a partir d'aquí tenim 15 metres més verticals i amb bones fissures. Molt recomanable.

Boraviu (V+): via molt fàcil que segueix una ampla fissura de diverses formes i mides. L'he fet amb botes. Recomanable.

En aquest pany de paret també he fet i encadenat en anteriors ocasions la resta de vies: Noches de Bohemia, Alinyencs, Kalkaris, Boixeres i Lluïsors, excepte la via Fiona. Les millors són les de la part esquerra de la paret.

En general és un tros de paret molt bo per escalar amb el grau just, molt apte per a iniciació, practicar caigudes, amb vies força llargues, i la roca és molt bona, i encara no es troba gaire polida.

Agulla de l'Alba

En aquesta agulla he fet i encadenat en anteriors ocasions les vies Llum d'estiu, Kòmics, Pungina, Central, Baixa'm Baixa'm i L'Hermes. Entre totes elles, tinc especial predilecció per la via Pungina (6b), que puja pel mig de l'afilada agulla fins al capdamunt de tot. 

I com a curiositat, també trobem una via molt curta a la cara nord, just davant del sector de Baix, una via anomenada Pollua, graduada de 8a, de tan sols 6 metres i 3 xapes + reunió.

Esportiva a l'Obaga Negra

Escalada esportiva a l'Obaga Negra (Oliana, Alt Urgell)

L'Obaga Negra és una paret de placa amb roca calcària espectacular, farcida d'esquerdes horitzontals a voltes finetes, que ofereix una escalada molt i molt divertida i tècnica. La paret té unes 11 vies de graus mitjos (6a-6c) entre 24 i 33 metres de llarg, i 8 vies de graus baixos (4c-5b) entre 12 i 15 metres. Per arribar-hi haurem de deixar el cotxe després del segon túnel i just abans d'entrar al tercer, a una vora de l'antiga carretera. L'accés a aquesta està prohibida excepte vehicles autoritzats, i si volem una alternativa podem aparcar a un gran esplanada a l'esquerra de la carretera després de passar el tercer túnel, però llavors haurem de caminar molt més per l'antiga carretera.

El sector està orientat a sud-est, però les muntanyes del davant fan que a mitja tarda hi toqui l'ombra. La majoria de vies discorren per una placa que pràcticament no passa de la vertical. L'equipament és molt bo, amb les assegurances a una distància òptima.

Ressenya del bloc Alt Urgell

28/12/17

Torno a l'Obaga Negra, aquest petit tros de paret vertical que tant m'agrada, aquest cop amb l'Anna i el David, en un dia un xic fred i tapat, per variar en aquest dies.. Com a novetat destacar que ara es poden trobar les ressenyes del sectoret també a l'aplicació Climb Around. Tot i el mal temps el sol ha sortit a estones tímid darrera els núvols i hem pogut escalar una mica, tot i que amb fred, i això és el que he pogut fer:

Lent trepar (6b, 25m): via que ja havia fet i que no havia encadenat. Aquest la faig per "escalfar" i el pas llarg que té a la meitat no em costa, simplement pujo peus i arribo a la bona presa sense problemes. La resta de la via és mantinguda en el grau, però amb molt bona presa i assequible. Molt recomanable.

Sense piles (6b+, 25m): i aquesta tres quarts del mateix, no l'havia pogut encadenar, i avui ho torno a intentar. El pas del mig, molt més dur que la via anterior, m'ha sortit després de mirar-ho bé, i aquest cop m'he aguantat en estàtic a la miniregleta diagonal, per anar amb la mà esquerra a buscar la bona presa. He flipat com m'he pogut aguantar, tot i que ha estat uns instants. Molt content, he continuat poc a poc fins a la reunió, encadenant-la. Molt recomanable.

Dits capacitats (6c+, 25m): finalment em poso en aquesta via, que no havia fet, a diferència de les altres. Començo i de seguida apareix un primer tram dur, de presa petita, i molt petita, fins a la meitat de la via més o menys. Vaig avançant a poc a poc però sense parar, i em vaig cansant força. Tot i això, segueixo amunt i quan arribo a preses més bones aprofito per descansar una mica. Poc a poc vaig pujant, i aconsegueixo arribar a la reunió amb els dits i els braços bastant fets caldo. Sobretot m'he rebentat els dits, ja que la primera secció de presa molt petita s'escala bàsicament amb la força de les primeres falanges. Molt content d'haver encadenat aquesta via a vista, baixo cap a baix. Molt recomanable.

I fins aquí el dia, molt satisfet, tot i les poques vies, ha estat un bon matí. D'aquesta paret només em queda per fer la via Pota de cabra (6b), així que hi hauré de tornar almenys una altra vegada, i després ja només em quedarà repetir vies. Moltes gràcies Xixo i Masfi pels ànims i pel dia!

15-16/4/17

Vistes del sector Obaga Negra des del cim de la Paret Bucòlica

Torno a l'Obaga Negra, després de mig any (com et trobava a faltar!) de l'última visita. Després de fer la via Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica, baixem per la part de la dreta, al principi per caminet, però arriba un moment que desapareix i baixem per on podem, per la tartera, entre el bosc, fins arribar al canal i al sector (uns 20-30 minuts).

Placa impressionant i d'insomni

Homus Alturgellensis (6b, 24m): començo fent aquesta via, mentre els altres es posen a Lo Tarter dels Maneirons. Escalada típica de la placa, amb fissures horitzontals estretes però agraïdes, passos continuats, sense cap especialment difícil, fins que arribes a sota una panxeta. Aquí si que s'ha de mirar una mica més, i després de dubtar una mica, he tirat una mica per l'esquerre, tibant una miqueta. Pocs metres més de placa i ja a la R. Exquisida escalada. Molt recomanable.

Per desgràcia es posa a ploure just quan estic arribant a la reunió, i els companys encara estan intentant l'altra via, ho desmunto tot i cap a casa a descansar. Demà hi tornarem a acabar el que hem començat.

Aromes de Fígols (6b, 25m): som-hi doncs de bon matí a continuar amb les vies pendents a aquesta preciosa placa calcària. La veritat és que no em suposa un excessiu esforç escalfar amb un 6b en aquesta paret, és increïble. No sé si és que se'm dóna molt bé o què, però trobo aquest tipus d'escalada molt plaent, i d'anar fent, posant les mans a les fissures, col·locar peus, i pim-pam. Em trec aquesta altra via com si res. El poc que recordo: escalada típica, molt agradable, cap pas excepcionalment difícil. Molt recomanable.

Entrant per la Aromes de Fígols (6b) i ben amunt amb les cames eixarrancades

Cuesta da Morte (6c, 33m): i ara sí, em poso al projecte del dia (si es pot dir projecte). D'entrada m'impressiona, però cal anar-hi i anar-hi. La via és molt semblant a les altres del sector, però té un pas dur (o una mica més dur i diferent a la resta) a la primera meitat, en que hi ha dues fissures laterals interiors que jo he fet abraçant-les (amb les mans cap a dins), pas físic fins a trobar alguna cosa millor. La resta de la via fissures més o menys petites, col·locar molt bé peus, i fins a arribar a una petita panxa que es comença per una laja per roca no gaire de fiar treballant amb bavaresa fins a arribar a la placa de dalt, i pujar peus i seguir. Encadeno el que és el meu primer 6c a vista (i el 4t encadenat). Molt i molt recomanable.

Al pas clau de la Cuesta da Morte (6c) i a la panxa de dalt

Alegria (6b, 33m): ja estic ben satisfet i content de l'escalada, però encara és d'hora i podem seguir escalant. Em poso a aquesta altra via, que deu al nom a la separació d'algunes de les seves assegurances (i a fe de déu que ho constato!). Placa típica (altre cop), però que et fa escalar amb alegria entre xapa i xapa. M'ha semblant bastant més difícil que els altres 6b, especialment un pas molt fi en que has de confiar i escalar en equilibri físic (i mental). Poc a poc, però, la vaig traient i arribo a dalt de tot, bastant cansat. Molt recomanable.

Treballant amb els peus i les cames en dos passos a l'Alegria (6b)

I ara sí que acabem, estem ben satisfets i servits de l'escalada a aquest excepcional racó de l'Alt Urgell. Jo contentíssim per les vies que he encadenat a vista (totes) i pel primer 6c a vista, quina fruïció! Gràcies per la companyia i Sergi per assegurar-me i Laura per les fotos! Encara em queden unes 4 vies (2 per fer i 2 per encadenar), entre elles el 6c+, així que de segur que hi tornaré!

25/9/16

L'últim dia del llarg cap de setmana tocava la cirereta del pastís. Un sector on vaig anar-hi quan vaig començar a escalar, i on vaig tenir la meva primera caiguda important. 

  Vistes espectaculars de la Paret Bucòlica traient el cap

 L'aspecte de la bonica placa calcària

La jornada va anar de la següent manera:
 
Lo Tarter dels Maneirons (6a, 25m): Via molt bona per escalfar, que t'introdueix en el tipus d'escalada tant característica d'aquest sector. Arribem a la reunió sense problemes, col·locant-nos una mica a l'esquerra. La reunió és compartida amb les dues vies de l'esquerra, i té mosquetó.

Calcarius Deliciosus (6a+, 25m): Una via també molt bona, que afegeix un plus de dificultat a l'anterior, i que es gaudeix molt. Sempre tens mans i peus per anar pujant, pujant deliciosament cap amunt. La via fa honor al nom!

 Laura fent la Sense Piles (esq.) i Aran Lo Tarter dels Maneirons (dreta)

Lent Trepar (6b, 25m): Via semblant a les anteriors, però una mica més mantinguda i amb un pas difícil i llarg, on has de fer un dinàmic per agafar una presa molt bona. Hem hagut de descansar abans de fer el pas.

Sense Piles (6b+, 25m): A aquesta també li passa el mateix que a l'anterior, però aquí la distància del pas és major i amb mans molt dolentes i petites, i on arribes també una mica cansat. Justament el pas es troba a la mateixa alçada que el de la via anterior. Després de pensar-m'ho molt i intentar-ho de diferents maneres, aconsegueixo arribar al canto amb mà esquerra després de fer un salt en dos temps, fent rebot a una miniregleta diagonal. Espectacular! Aquesta també fa honor al nom.

Poca Feina (6a, 33m): Via per acabar la jornada, i que no em va agradar gens, comparades amb les altres. No té res a veure el tipus d'escalada, ja que vas seguint una espècie de fissura-diedre amb blocs que no són gaire bonics, la veritat. Tant llarga que aquí el problema és que sembla no acabar mai. No la recomano, abans cal fer les altres. Poca feina i poca diversió.

I aquí s'acaba el llarg i genial cap de setmana de tibades, en roca excel·lent i millor companyia. Hi tornarem, segur!

Salut i Roca!