Esportiva a l'Obaga Negra

Escalada esportiva a l'Obaga Negra (Oliana, Alt Urgell)

L'Obaga Negra és una paret de placa amb roca calcària espectacular, farcida d'esquerdes horitzontals a voltes finetes, que ofereix una escalada molt i molt divertida i tècnica. La paret té unes 11 vies de graus mitjos (6a-6c) entre 24 i 33 metres de llarg, i 8 vies de graus baixos (4c-5b) entre 12 i 15 metres. Per arribar-hi haurem de deixar el cotxe després del segon túnel i just abans d'entrar al tercer, a una vora de l'antiga carretera. L'accés a aquesta està prohibida excepte vehicles autoritzats, i si volem una alternativa podem aparcar a un gran esplanada a l'esquerra de la carretera després de passar el tercer túnel, però llavors haurem de caminar molt més per l'antiga carretera.

El sector està orientat a sud-est, però les muntanyes del davant fan que a mitja tarda hi toqui l'ombra. La majoria de vies discorren per una placa que pràcticament no passa de la vertical. L'equipament és molt bo, amb les assegurances a una distància òptima.

Ressenya del bloc Alt Urgell

28/12/17

Torno a l'Obaga Negra, aquest petit tros de paret vertical que tant m'agrada, aquest cop amb l'Anna i el David, en un dia un xic fred i tapat, per variar en aquest dies.. Com a novetat destacar que ara es poden trobar les ressenyes del sectoret també a l'aplicació Climb Around. Tot i el mal temps el sol ha sortit a estones tímid darrera els núvols i hem pogut escalar una mica, tot i que amb fred, i això és el que he pogut fer:

Lent trepar (6b, 25m): via que ja havia fet i que no havia encadenat. Aquest la faig per "escalfar" i el pas llarg que té a la meitat no em costa, simplement pujo peus i arribo a la bona presa sense problemes. La resta de la via és mantinguda en el grau, però amb molt bona presa i assequible. Molt recomanable.

Sense piles (6b+, 25m): i aquesta tres quarts del mateix, no l'havia pogut encadenar, i avui ho torno a intentar. El pas del mig, molt més dur que la via anterior, m'ha sortit després de mirar-ho bé, i aquest cop m'he aguantat en estàtic a la miniregleta diagonal, per anar amb la mà esquerra a buscar la bona presa. He flipat com m'he pogut aguantar, tot i que ha estat uns instants. Molt content, he continuat poc a poc fins a la reunió, encadenant-la. Molt recomanable.

Dits capacitats (6c+, 25m): finalment em poso en aquesta via, que no havia fet, a diferència de les altres. Començo i de seguida apareix un primer tram dur, de presa petita, i molt petita, fins a la meitat de la via més o menys. Vaig avançant a poc a poc però sense parar, i em vaig cansant força. Tot i això, segueixo amunt i quan arribo a preses més bones aprofito per descansar una mica. Poc a poc vaig pujant, i aconsegueixo arribar a la reunió amb els dits i els braços bastant fets caldo. Sobretot m'he rebentat els dits, ja que la primera secció de presa molt petita s'escala bàsicament amb la força de les primeres falanges. Molt content d'haver encadenat aquesta via a vista, baixo cap a baix. Molt recomanable.

I fins aquí el dia, molt satisfet, tot i les poques vies, ha estat un bon matí. D'aquesta paret només em queda per fer la via Pota de cabra (6b), així que hi hauré de tornar almenys una altra vegada, i després ja només em quedarà repetir vies. Moltes gràcies Xixo i Masfi pels ànims i pel dia!

15-16/4/17

Vistes del sector Obaga Negra des del cim de la Paret Bucòlica

Torno a l'Obaga Negra, després de mig any (com et trobava a faltar!) de l'última visita. Després de fer la via Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica, baixem per la part de la dreta, al principi per caminet, però arriba un moment que desapareix i baixem per on podem, per la tartera, entre el bosc, fins arribar al canal i al sector (uns 20-30 minuts).

Placa impressionant i d'insomni

Homus Alturgellensis (6b, 24m): començo fent aquesta via, mentre els altres es posen a Lo Tarter dels Maneirons. Escalada típica de la placa, amb fissures horitzontals estretes però agraïdes, passos continuats, sense cap especialment difícil, fins que arribes a sota una panxeta. Aquí si que s'ha de mirar una mica més, i després de dubtar una mica, he tirat una mica per l'esquerre, tibant una miqueta. Pocs metres més de placa i ja a la R. Exquisida escalada. Molt recomanable.

Per desgràcia es posa a ploure just quan estic arribant a la reunió, i els companys encara estan intentant l'altra via, ho desmunto tot i cap a casa a descansar. Demà hi tornarem a acabar el que hem començat.

Aromes de Fígols (6b, 25m): som-hi doncs de bon matí a continuar amb les vies pendents a aquesta preciosa placa calcària. La veritat és que no em suposa un excessiu esforç escalfar amb un 6b en aquesta paret, és increïble. No sé si és que se'm dóna molt bé o què, però trobo aquest tipus d'escalada molt plaent, i d'anar fent, posant les mans a les fissures, col·locar peus, i pim-pam. Em trec aquesta altra via com si res. El poc que recordo: escalada típica, molt agradable, cap pas excepcionalment difícil. Molt recomanable.

Entrant per la Aromes de Fígols (6b) i ben amunt amb les cames eixarrancades

Cuesta da Morte (6c, 33m): i ara sí, em poso al projecte del dia (si es pot dir projecte). D'entrada m'impressiona, però cal anar-hi i anar-hi. La via és molt semblant a les altres del sector, però té un pas dur (o una mica més dur i diferent a la resta) a la primera meitat, en que hi ha dues fissures laterals interiors que jo he fet abraçant-les (amb les mans cap a dins), pas físic fins a trobar alguna cosa millor. La resta de la via fissures més o menys petites, col·locar molt bé peus, i fins a arribar a una petita panxa que es comença per una laja per roca no gaire de fiar treballant amb bavaresa fins a arribar a la placa de dalt, i pujar peus i seguir. Encadeno el que és el meu primer 6c a vista (i el 4t encadenat). Molt i molt recomanable.

Al pas clau de la Cuesta da Morte (6c) i a la panxa de dalt

Alegria (6b, 33m): ja estic ben satisfet i content de l'escalada, però encara és d'hora i podem seguir escalant. Em poso a aquesta altra via, que deu al nom a la separació d'algunes de les seves assegurances (i a fe de déu que ho constato!). Placa típica (altre cop), però que et fa escalar amb alegria entre xapa i xapa. M'ha semblant bastant més difícil que els altres 6b, especialment un pas molt fi en que has de confiar i escalar en equilibri físic (i mental). Poc a poc, però, la vaig traient i arribo a dalt de tot, bastant cansat. Molt recomanable.

Treballant amb els peus i les cames en dos passos a l'Alegria (6b)

I ara sí que acabem, estem ben satisfets i servits de l'escalada a aquest excepcional racó de l'Alt Urgell. Jo contentíssim per les vies que he encadenat a vista (totes) i pel primer 6c a vista, quina fruïció! Gràcies per la companyia i Sergi per assegurar-me i Laura per les fotos! Encara em queden unes 4 vies (2 per fer i 2 per encadenar), entre elles el 6c+, així que de segur que hi tornaré!

25/9/16

L'últim dia del llarg cap de setmana tocava la cirereta del pastís. Un sector on vaig anar-hi quan vaig començar a escalar, i on vaig tenir la meva primera caiguda important. 

  Vistes espectaculars de la Paret Bucòlica traient el cap

 L'aspecte de la bonica placa calcària

La jornada va anar de la següent manera:
 
Lo Tarter dels Maneirons (6a, 25m): Via molt bona per escalfar, que t'introdueix en el tipus d'escalada tant característica d'aquest sector. Arribem a la reunió sense problemes, col·locant-nos una mica a l'esquerra. La reunió és compartida amb les dues vies de l'esquerra, i té mosquetó.

Calcarius Deliciosus (6a+, 25m): Una via també molt bona, que afegeix un plus de dificultat a l'anterior, i que es gaudeix molt. Sempre tens mans i peus per anar pujant, pujant deliciosament cap amunt. La via fa honor al nom!

 Laura fent la Sense Piles (esq.) i Aran Lo Tarter dels Maneirons (dreta)

Lent Trepar (6b, 25m): Via semblant a les anteriors, però una mica més mantinguda i amb un pas difícil i llarg, on has de fer un dinàmic per agafar una presa molt bona. Hem hagut de descansar abans de fer el pas.

Sense Piles (6b+, 25m): A aquesta també li passa el mateix que a l'anterior, però aquí la distància del pas és major i amb mans molt dolentes i petites, i on arribes també una mica cansat. Justament el pas es troba a la mateixa alçada que el de la via anterior. Després de pensar-m'ho molt i intentar-ho de diferents maneres, aconsegueixo arribar al canto amb mà esquerra després de fer un salt en dos temps, fent rebot a una miniregleta diagonal. Espectacular! Aquesta també fa honor al nom.

Poca Feina (6a, 33m): Via per acabar la jornada, i que no em va agradar gens, comparades amb les altres. No té res a veure el tipus d'escalada, ja que vas seguint una espècie de fissura-diedre amb blocs que no són gaire bonics, la veritat. Tant llarga que aquí el problema és que sembla no acabar mai. No la recomano, abans cal fer les altres. Poca feina i poca diversió.

I aquí s'acaba el llarg i genial cap de setmana de tibades, en roca excel·lent i millor companyia. Hi tornarem, segur!

Salut i Roca!