Esportiva a Siurana

Escalada esportiva a Siurana de Prades (Cornudella de Montsant, el Priorat)


Cap d'any 2017 a Siurana

El Bertu i el Situ van parlar-me del seu pla d'anar a passar el cap d'any a Siurana. Em va motivar molt i m'hi vaig afegir de cap! Serà la segona vegada que vaig en aquest cel de l'escalada, i l'anterior hi vaig anar en una època poc adient. Ara, amb el fred, l'època és ideal, i podrem escalar en millors condicions.

Com a novetats destacades, pel que fa a les guies de la zona, cal mencionar la segona edició de la guia Tarragona Climbs, acabada de treure del forn (2018), on s'han ampliat i actualitzat les ressenyes de Siurana, entre d'altres. Per altra banda, també va sortir una nova guia el 2016 a càrrec de Toni Arbonés, que es pot adquirir al càmping per 25€.

1 de gener: Can Weekend

Anem a aquest petit sectoret d'iniciació, amb 10 vies, majoritàriament quarts i cinquens, però també dos sisens. L'objectiu serà encadenar a vista aquest últims i fer totes les altres vies, algunes sense peus de gat.

Dissabte (V+, 18m): via vertical a l'inici, després es tomba i els últims metres tornen a ser verticals, amb un pas més delicat però amb bona presa. Recomanable.

D.P. Franken (6a, 8m): via molt curta i amb un pas explosiu, que li dóna el grau. Pas llarg, a més, però amb bona presa. Recomanable.

Paint it black (6b, 18m): em poso en aquesta via, que serà l'objectiu seriós del dia. Començo i flipo una mica, passos durs i tècnics, de navegar molt i buscar la millor posició del cos. Segueixo i la dificultat no baixa, amb un altre tram delicat cap a la meitat. Però aguanto, segueixo i arribo fins a la reunió, satisfet. Molt recomanable.

Año Mariano (V+, 18m): faig aquesta via, bonica i amb bona presa, i amb un inici vertical. Molt recomanable.

No patxaran (V, 18m): segueixo amb aquesta altra, que faig amb bambes. Inici vertical però després es tomba. Recomanable.

Camagroc (V, 18m): ara toca aquesta, també amb bambes, i que té un tram molt bonic de bavaresa. Molt recomanable.

Detall abdominal (V, 18m): aquesta altra, feta també amb bambes, em costa una mica més pels peus, i té un pas final delicat. Recomanable.

Divendres (IV, 18m): també faig aquesta amb bambes, molt fàcil, i tombada gairebé tota ella, i la desmunto. Recomanable.

Diumenge (V+, 18m): acabo amb aquesta via, que és una variant d'entrada de la via Dissabte, però altre cop amb peus de gat, perquè el tram final calen peus. Recomanable.

2 de gener: Can Gans Dionis

El segon dia anem a aquest sector, més extens i amb més varietat de vies. Alguns d'ells ja hi van anar fa uns dies, i em repten a fer un 6b que els va costar molt. Doncs som-hi!!

Eto e diferente (6a+, 18m): començo escalfant amb aquesta via de fissura-bavaresa, vertical i tècnica, sobretot a la part final. I molt bonica de fer, amb preses i passos sempre evidents, i la roca té un tacte adherent. Molt recomanable.

Escaralamoza (6b, 20m): aquesta és la via que em prenc com a primer repte important. L'inici té la primera xapa molt lluny, i els peus rellisquen una mica. Trobo que és un inici perillós, però no tinc més remei que fer-lo, i per sort arribo a la bona presa per xapar. Després terreny vertical però fàcil, amb un parell d'alejes molt exagerats, però per sort es fa bé. Fins que arribes a la placa llisa i sense preses, només una fissura amb preses petites i bastant sobades, ja que no hi ha res més. Aconsegueixo pujar una mica, fins a agafar la tercera presa, obro una cama, però no em trobo còmode per xapar. Ho intento i alguna cosa em rellisca i caic. Després ho torno a provar, aguanto fort amb la mà dreta, poso la cinta i xapo. Després encara vénen un parell de passos fins, però amb més regletes i coses, i ja fins a la reunió. En definitiva, un pas molt dur d'adherència i fissura, complicat d'encadenar. Tot i això, molt recomanable de fer.

Eto e totá (6c, 20m): al costat del 6b hi ha una via que té una variant que se'n va una mica cap a l'esquerra, i recte és 7b. Decideixo posar-m'hi, però abans l'escala el Lluís, que no la pot acabar, quedant-se al pas clau de la via. L'inici també té un aleje perillós, ja que la segona xapa queda molt lluny, i la caiguda seria directament al terra. Amb les dues cintes passades, la cosa canvia. L'inici és potent, però fàcil, i després millora una mica, i poc a poc la presa va fent-se més petita, fins arribar al pas clau, de micropreses tipus forats (monodit) i alguna regleta. Finura i equilibri, que a poc a poc aconsegueixo passar, fins arribar a una regleta on ajunto les mans i faig un petit saltet portant el cos a la dreta, espectacular! Ho podeu veure al vídeo. Després ja és més fàcil fins a la reunió, però quin tram!! Contentíssim de treure'm aquesta via pràcticament a vista, deixo el llistó del dia ben alt. Via molt recomanable.
*Interessant el que es diu en aquest bloc d'aquestes últimes dos vies.

Pimientos en pepitoria (6b, 22m): després de descansar una estona, faig aquesta via, que em resulta fàcil, amb només un pas més delicat al canviar de paret i superar una petita panxa. Recomanable.

?? (6a, 20m): via a la dreta de Eto e diferente (comparteixen la primera xapa), no ressenyada a Climb Around ni a la 1a edició de la guia Tarragona Climbs. És vertical, però amb bona presa en general, i va per un esperó poc marcat. Recomanable.

?? (6a+, 22m): via a l'esquerra de la Tubergolosa, no ressenyada a la 1a edició de la guia Tarragona Climbs. La primera part és molt fàcil, amb cantells enormes, però arriba a una placa llisa i bastant verical, on has de fer un pas d'adherència, però amb alguna presa per les mans, i després ja millora un altre cop. Recomanable.

Tubergolosa (V+, 22m): aquesta via té una primera part fàcil, fins a arribar a la placa fissurada, que es pot treballar molt bé amb les mans, i peus d'adherència. Per la qual cosa, resulta molt recomanable com a via per escalfar i practicar abans de fer la via Escaralamoza (6b). Molt recomanable.

?? (V, 14m): finalment acabo amb aquesta via, que va dos vies a l'esquerra de la Tubergolosa, i que no està ressenyada a la 1a edició de la guia Tarragona Climbs. La faig amb bambes, i només em costa una mica més a la part de dalt, però té mans boníssimes. Molt recomanable.

3 de gener: Grau dels Masets - Camí

L'últim dia decidim anar al Grau dels Masets, a la part del Camí, ja que l'aproximació és ràpida i hi ha un tros de paret amb moltes vies. En general els ànims estan baixos, portem uns quants dies aquí i el cansament es va acumulant, i avui hem de marxar aviat, així que entro directament en matèria..

Suape (6b, 15m): començo amb aquesta via, que té un primer pas d'equilibri, després una placa fins amb un diedre poc marcat, i acaba amb un desplom que es va pronunciant a poc a poc, però amb bona presa en general. El més difícil és sortir-ne, però li apreto una mica i aconsegueixo posar-me sobre una repisa, i després ja fàcil fins a la reunió. Molt recomanable.

Festucs (7a, 17m): just  a la dreta hi ha aquesta via, així que aprofitem per muntar-la des de dalt. Primer la fa el Bertu, de primer, i li costa molt, va descansant i caient a cada cinta, i es queixa molt de les preses. Finalment l'acaba, i veient el percal decideixo fer-la de segon. La via no està ressenyada a la 1a edició de la guia Tarragona Climbs. Començo i arribo a la segona xapa, i aquí la cosa comença a complicar-se, i molt. Hi ha un tram fins a la quarta xapa de micropreses tant de dits com de peus, sobades i en general poc positives. És a dir, ja us podeu imaginar que és una via molt dura pel grau proposat. Jo hi ha un moment que em caic, perquè no es pots aguantar pràcticament de res mínimament bo. Hi torno i poc a poc supero el pas, no sense caure un altre cop. A partir de la quarta cinta millora molt i ja és anar fent. Recomanable, però molt dura. I et destrossa els dits, perquè tota la via és només de dits.

?? (6a, 25m): abans de marxar faig aquesta via, que va a la dreta de la Fam fàcil, i no està ressenyada a la 1a edició de la guia Tarragona Climbs. Part al principi de panxa, amb bona presa, i sortida atlètica per una llastra, i la continuació és més fàcil. Recomanable.

Per últim, anotar que la via El show de los Teleñecos sembla desequipada.

I fins aquí aquests tres dies, que han estat espectaculars, molt divertits, amb moltes apretades, moltes bromes, moltes vies, un entorn espectacular, una companyia immillorable, i un temps que s'ha portat prou bé. Des d'aquí agrair-vos la companyia, i desitjo que ens tornem a trobar, molt aviat!!

Tres dies d'esportiva per Siurana (abril 2017)

Siurana és un lloc excepcional, fora d'allò que coneixem com a comú. Feia molt de temps que tenia pendent anar-hi, i finalment he trobat l'oportunitat tant esperada. I el lloc m'ha encantat. Es pot considerar la zona reina de l'escalada almenys de la zona de Prades, per no dir de la província de Tarragona. Comprèn aproximadament un miler i mig de vies d'escalada, repartides entre una seixantena de sectors diferents (es diu aviat, eh!), i amb diferents tipus d'escalada: esportiva, sobretot, i també llarga. 

Aquesta perla de l'escalada té un gran pes en la història de l'escalada a casa nostra, i es mereix un bon lloc en el rànquing dels millors del món, segur. A part d'això, l'entorn i els paisatges són espectaculars, i el poble està ubicat en un lloc que sembla increïble que pugui ser cert. A banda de l'escalada, Siurana és un lloc ideal per anar a passejar, o simplement a gaudir de les espectaculars vistes i els paisatges s'insomni. Vaja, que si encara no hi heu anat, deixeu el que estigueu fent i aneu-hi! Ara, ja!!

Pel que fa a les ressenyes, les podeu trobar a la guia Tarragona Climbs, però també a d'altres guies com la de Miriam R. Caravaca i Toni Arbonés (2009) i la de Natàlia Campillo i David Brascó (2010). També podeu trobar ressenyes a l'app Climb Around.

Pel que fa a l'escalada (dels sectors ressenyats), la meva valoració general és la següent, a mode de resum introductori:

- Roca excel·lent, adherent i abrasiva. 

- Vies de tots els tipus, i tipus de preses molt variades i bones.

- Bona graduació de les vies (ni massa dures ni massa fàcils).

- Sectors molt a prop a peu del poble i del càmping, excepte alguns.

- Equipament molt bo en general.

- Entorns amb molt d'encant.

- I un seguit d'aspectes positius que ja coneixereu quan hi aneu...

Dia 1: Grau dels Masets - Esquerra

El Grau dels Masets és un sector que es compon de tres zones (Baix, Camí i Esquerra) amb unes 90 vies, amb graus per tots els gustos i tipus d'escalades per tots els colors. Es troba una mica apartat del poble i dels sectors principals, però té un pàrquing propi. Per resumir-ho molt, podem dir que el sector més assequible és l'Esquerre, i el més "bou" el de Baix. El del Camí és un entremig. L'aproximació no és gaire llarga, uns 20 minuts de baixada i després passant pel sector del Camí, i seguint la paret fins a l'esquerra de tot. Les vies més fàcils es troben a l'extrem esquerre. Hi ha tot tipus de vies, amb llargades entre els 15 i els 30 metres. La roca és calcari molt bo, i no l'hem trobat gens sobat, excepte alguna presa, però poc. Descric les següents vies:

Danielpunk (IV+, 15m): a l'esquerra de tot del sector hi ha tres IV, on comencem a escalfar. Jo trio la de més a l'esquerra, que va cap a l'esquerra, i té una primera part entretinguda, amb bones preses, sobretot invertides i laterals, i una segona part tombada de tràmit fins a la R. Recomanable.

Primera (V+, 30m): més a la dreta, ja a la paret principal, segueixo per aquesta, que sorprenentment té una entrada bastant dureta pel seu grau, i després ja hi ha millors cantos i es pot anar fent. Recomanable.

Black (6b, 30m): just a la dreta de l'anterior, hi ha aquesta, que té entrada comuna amb la Why. És una via molt xula i llarga, amb passos molt bonics, inclòs un dinàmic quasi lance espectacular a una regleta per la mà dreta. La segona part va molt propera a la Primera, per una placa sostinguda. Molt recomanable.

Why (6a, 30m): segueixo amb aquesta altra, que comença igual que l'anterior, però de seguida se'n va cap a la dreta. Té un pas de desplom molt xulo, i després una placa molt entretinguda i d'anar fent. Em va encantar, i la recomano molt. Les tres vies anteriors (Primera, Black & Why) comparteixen reunió.

Rocky (6b+, 30m): trio aquesta com a última, amb l'objectiu d'apretar una mica més. El començament ja pica, amb una entrada de bloc bastant dura, amb pas d'equilibri total. Després es van succeint una sèrie de desploms i ressalts, fins a un pas més fi que em va costar de veure, i em va fer descansar, degut al cansament acumulat dels metres anteriors. Després simplement era tirar-li, i ja arribar a la reunió. Queda pendent d'encadenar, però és molt recomanable.

La valoració del primer dia per aquests racons és boníssima. Vies molt i molt boniques i llargues, paisatges espectaculars, roca immillorable, i tranquil·litat total, ja que no hem compartit escalada amb ningú. El temps també ens ha acompanyat, tot i que al final de l'escalada ha començat a plovisquejar i hem hagut d'apressar-nos una mica per no acabar xops. Demà més!

Dia 2: Can Marges - Baix

El sector de Can Marges es compon de dos parts: la de baix, i la de dalt (descrit més avall). La primera té una quinzena de vies, entre el IV+ (un) i  el 6c/+ (tres), passant pels V/+ (vuit), els 6a/+ (dos) i els 6b/+ (un). Per tant, predomina el grau baix-mitjà. El sector es troba al costat del camí, excepte la seva part esquerra, que se'n desvia. Les vies tenen una alçada entre els 15 i els 20 metres, i la roca és molt bona, abrasiva i amb cantos de tot tipus (regletes, fissures, forats, etc). El tipus de paret és vertical amb alguns trams lleugerament desplomats, especialment a la part esquerra. Passem a explicar les vies:

Mi primera con muñón (V, 16m): comencem a escalfar a una paret que hi ha uns 20 metres més avall del sector principal, amb dues vies. Jo faig aquesta, que comença per un esperó poc marcat, i segueix en lleugera travessa a la dreta superant un ressalt, uns metres de diedre fàcil i després travessa cap a la dreta altre cop i pas més finet per arribar a R. Recomanable.

La Laura també fa la de l'esquerra, 250 Ptas. (IV+).

Jota Negra (V+, 20m): anem a la paret principal, i continuo per aquesta via, per equivocació. Però resulta una via molt i molt xula i agradable de fer. A l'entrada té un parell de passos més durs, de bloc, i després se'ns apareix un festival de fissures verticals i cantos espectaculars que et fan escalar sense aturador fins a la reunió. Molt recomanable.

Trimegesto (6a, 20m): la de més a la dreta, és una via de placa vertical i guapíssima amb forats i regletes per xalar. Progressió d'anar fent amb continuïtat i passos molt xulos, et porta directe a dalt de tot. Reunió compartida amb la Jota Negra. Molt recomanable.

Calidoscopi (6c, 20m): amb la intenció de tibar una mica més i provar algun 6c, baixo més avall. Aquesta via té una entrada sota un sostre quasi impossible que es pot escaquejar una mica per la dreta, xapar la segona i sortir del sostre amb pas molt explosiu per una fissura a la seva dreta. Un cop a la placa es deixa fer fins a un pas molt finet, amb molt poca cosa, i més amunt cal superar un sostre on no hi ha res de res. Únicament l'he pogut aconseguir, després de provar-ho per totes bandes i descansant molt, fent un lance de pel·lícula, agafant una regleta més o menys bona, amb la mà esquerra, però suficient per seguir progressant i sortir de la panxa. Continuació de placa més fàcil i ja arribem a R. Espectacular, i molt dura, queda pendent d'encadenar. Recomanable.

Extremoduro (6b+, 16m): més avall, a l'esquerra, sobresurt la paret fent una panxa bastant espectacular a l'entrada d'aquesta via. Es veuen forats, per això, i m'hi fico. El principi surt bé, però més amunt hi ha un pas més fi que em fa descansar. Segueixo per terreny més vertical i ràpidament  cap a la dreta a buscar la reunió. Molt recomanable.

Pixapins (6a+, 16m): encara em queden forces per provar una altra via, o això em penso.. Veig aquesta al costat de l'anterior, però no tant desplomada. Començo bé, encarant la placa poc a poc. Després passa per una bona fissura i se'n va a la dreta passant per un triangle espectacular abraçant-lo amb les dos mans. Una mica més amunt em noto molt cansat i paro. Semblava que no, però la paret desploma una mica, i això fa que la via sigui bastant sostinguda. Després de descansar, segueixo amunt i arribo a la reunió amb les piles foses. Molt recomanable la via, però.

El segon dia ha estat genial també, hem descobert un sector espectacular i amb vies molt xules, una roca excepcional i que fa l'escalada molt agradable i fanàtica. He tibat una mica més pel que fa al grau, i això em penso que m'ha passat factura, però m'ho he passat pipa provant el 6c i provant dinàmics. També hem estat bastant tranquils, només una cordada al sector, però força gent baixant pel camí, això és tot. Demà encara més, últim dia!

Dia 3: Can Marges - Dalt

I a la part de dalt de Can Marges trobem una vintena de vies, entre el V i el 7è grau, amb un repartiment bastant homogeni. Les vies del sector es troben totes al costat del camí, per la qual cosa ens trobarem caminants constantment, especialment durant el cap de setmana. La llargària de les vies està entorn els 18 i els 22 metres, amb alguna excepció. El tipus de parets són majoritàriament verticals i lleugerament tombades, amb alguna excepció també de trams desplomats i petits sostres. I els cantos que ens trobem són variats, i segons el tros de paret, però sobretot regletes, forats, fissures, etc. Molt semblant, doncs, a la part de baix. Trobem també un parell de vies desequipades.

Capritxo (V+, 22m): arribem al sector i ja trobem una cordada. Començo per aquesta via, que es veu xula. Té bon canto i es deixa fer amb generositat. Placa lleugerament tombada i al final uns passos de bloc per arribar a dalt de tot. Al baixar munto la del costat, la Fletxa Directa (V+). Recomanable.

Fletxa Directa (V+, 22m): aquesta via té dos variants, començant per la part de dalt del camí, o per la part de baix, com la fem nosaltres, cosa que afegeix uns metres i dos parabolts més. L'entrada té un passet una mica més fi a l'alçada de la segona xapa, i després es torna més amable. Escalada per placa una mica tombada, amb un joc de fissures verticals a l'esquerra, bon canto i passos evidents. Comparteix reunió amb l'anterior. Recomanable.

Última del 85 (6a, 18m): més a la dreta hi ha dos 6a, també de placa una mica tombadeta, i que comparteixen reunió. Aquest va per la dreta, i és de passos amb bon canto però una mica allunyats. Una successió de forats bastant grans, però apte pels llargs com jo. Fa gaudir molt, i per tant la recomano molt.

Spit de Boira (6a, 18m): aquesta altra, que va per l'esquerra, és bastant diferent. Canto no tan bo, però més continu, d'anar escalant passet a passet, col·locant bé el cos i buscant la següent presa. Molt gaudidora també. Molt recomanable.

Capitán Capitruñu (6b+, 20m): deixem la placa principal i ens encaminem amunt a l'esquerra, a buscar dues vies una mica allunyades de la resta, per tibar una mica més. Uns 20 metres més amunt trobem les meves properes víctimes, que fan molt fe goig allà soles, i et conviden a escalar-les. Decideixo començar per la més difícil, que és una successió de blocs, amb una entrada de sostre bastant dura, en que he de descansar abans d'encarar-la. Tot és trobar-li les millors mans i hop!, pas d'explosivitat. Després va resseguint  més blocs, aprofitant algunes fissures, i després peta a una placa ben plana amb algunes regletes bastant bones. I finalment últim pas de desplom per superar una lleixa, i ja s'acaba. Molt i molt recomanable. Queda pendent encadenar. Val la pena pujar fins aquí.

Parpelina (6a+, 20m): a l'esquerra de l'anterior, i compartint reunió, hi ha aquesta altra, més vertical i no tant desplomada. Té algun passet més finet, que requereix una mica més d'explosivitat i tècnica, però es deixa escalar millor. Evita el sostre passant una mica per l'esquerra, però amb una mica de desplom sostingut, amb passos molt bonics i molt bon canto. Moviments atlètics i segurs fins a dalt, i que divertit! Molt recomanable.

En acabat el 6a+, tornem a baixar cap a baix, i fem un mos, que la gana apreta. Semblaria que ja en tindriem prou d'escalar, després de 6 vies. Però no, el meu cos me'n demana més, i encara tenim moltes hores per davant, així que seguim, que hem d'aprofitar l'últim dia que som en aquest paradís de roca!

Passatemps (V+, 17m):  Seguim escalant. Munto aquesta via per poder muntar el 6c que hi ha a la seva esquerra. Segueix una fissura, amb un pas més finet al principi, però després millora. Després passos per blocs amb bona cosa, excepte un pas que faig una mica per la dreta, perquè la presa està força sobada. Munto reunió i baixo. Recomanable.

Re i no re més (6c, 17m): Faig aquesta via de segon, perquè a jutjar pel seu nom i pel que es veu des de baix, no té res de res on agafar-se. I així és. La primera part és una placa llisa llisa. Només alguns miniforadets (on t'hi cap una punta d'un dit) i miniregletes que amb prou feines aguanto, i sort d'alguna tibada cap amunt, sinó caic segur. Escalada molt bèstia, no apte per dits no entrenats i forts, com els meus. La segona part és més fàcil, però té un aleje que fa cagar. Recomanable, almenys per fer de segon.

Escuela de calor (6a, 17m): a la dreta hi ha aquesta solitària via, que s'escala a base de regletes diagonals quasi tota ella. Resulta una escalada molt divertida i curiosa, que et fa moure't buscant les millors posicions i preses que t'ofereix. Molt recomanable.

Cos que Cao (V+, 18m): més avall, a la dreta, hi ha aquesta altra via, una placa amb una espècie de lleixa quasi a dalt de tot, que ofereix una fissura a l'esquerra. Cal dir que a la guia Lleida Climbs està mal ressenyada, i dóna peu a confusions amb el 6b que té a la seva dreta, perquè la línia de la foto està mal posicionada. Millora una mica a la imatge-croquis de dalt del llibre. La via en qüestió és molt bona, amb molt bon canto al principi i al final, i una mica més fi al mig. Molt recomanable.

La Osa Golosa (6a, 18m): aprofitant la via anterior, munto aquesta via per fer-la de segon, degut al mal estat de l'equipament (parabolts rovellats). Comença una mica dura, però més amunt es suavitza, oferint uns passos molt divertits d'escalar. Ràpidament arribo a reunió, i torno a passar la corda per fer la següent via de segon, també. Recomanable.

Caca controlada (6a+, 18m): i finalment, faig aquesta via de segon, ja que està desequipada. La seva línia és molt recta, i la paret bastant plaquera, així que no hi ha problema. Segueix un esperó prou ample, que té una fissura d'escàndol als dos costat, de manera que alguna part d'ella es pot fer agafant-los els dos alhora, i altres parts agafant-ne només un, amb passos tècnics i una mica atlètics, a vegades semblant a la bavaresa, molt xaladors. Un goig, poder fer-la sense equipament. Molt recomanable.

I aquí, finalment, s'acaba el dia i el llarg cap de setmana d'escalada per aquest paradís terrenal de roca que mai s'acaba. I mai acabaria.. El resum d'avui, és un total de 12 vies i 225 metres d'escalada...! No havia escalat mai tantes vies en un dia, i segurament tampoc tants metres. És, doncs, el meu rècord personal en escalada esportiva. Déu n'hi dó! I encara seguiria! haha

Realment, és un lloc obligat de venir, i no només per l'escalada. Ni molt menys. Sinó també per visitar el poble, que és maquíssim i ofereix unes vistes espectaculars d'un entorn únic, molt especial, amb uns racons i unes formes fabuloses i artístiques total. També pels paisatges que té, la serra de Montsant, per l'ambient que s'hi respira. Només em sap greu no haver-hi vingut abans, però més val tard que mai, diuen.. El que està clar és que tornarem, i espero que aviat! Gràcies Siurana!