S'acaba el 2017 i és hora de fer un balanç del que ha estat aquest segon any que porto escalant. D'entrada queda clar que ha estat un any molt productiu, tant que ni me'n faig creus. Ha estat abundant sobretot quantitativament parlant, tot i que també a nivell qualitatiu. Aquí podem veure les dades (objectives):
He fet un total de 107 escalades (menys del doble que l'any passat: 65), i 23 vies llargues (el doble que l'any passat: 11).
He fet aproximadament unes 650 vies esportives (menys del doble que durant l'any passat: 380), el que suposa una mitjana de 5,7 vies aproximadament per sortida.
He fet un total de 107 escalades (menys del doble que l'any passat: 65), i 23 vies llargues (el doble que l'any passat: 11).
He fet aproximadament unes 650 vies esportives (menys del doble que durant l'any passat: 380), el que suposa una mitjana de 5,7 vies aproximadament per sortida.
Pel que fa al grau, en percentatge, i comparant amb l'any passat:
V
|
V+
|
6a
|
6a+
|
6b
|
6b+
|
6c
|
6c+
|
7a
|
|
2016
|
18%
|
24%
|
24%
|
15%
|
16%
|
2%
|
|||
2017
|
8%
|
15%
|
21%
|
17%
|
22%
|
10%
|
5%
|
1%
|
1%
|
La majoria de vies fetes són entre el 6a i el 6b (entre 17-22%), i en segon lloc els V+ i 6b+ (15 i 10%), i pocs V (8%) i 6c (5%), i poquíssims 6c+ i 7a (1% cadascun).
He escalat a una cinquantena d'escoles diferents, algunes d'elles per primera vegada, a moltes comarques diferents de Catalunya, i també a Etxauri (Euskal Herria) i a la Catalunya Nord. A més a més he fet un viatge a l'illa de Còrsega.
Poc a poc he seguit pujant de grau, i durant aquest any he assolit completament el 6b/+, sent el meu grau d'encadenament a vista, i he anat entrant des de ben aviat en el 6c/+, que és el meu grau d'encadenament a intent, tot i que n'he començat a encadenar a vista, sobretot a Montserrat. I poc a poc intentant assolir més reptes, entrant en el 7a a mitjans d'any molt tímidament, i amb ganes de millorar i aprendre durant el procés, que és el més important, a més de passar-ho bé, és clar.
A part d'això, també he conegut un munt de gent, he fet amistats, he descobert un fotimer de llocs, m'he enamorat d'alguns racons genials per escalar, he respirat aire pur, he compartit escalades que suposen reptes i emocions, i això és el millor d'escalar.
Aquest any, a més a més, he anat fent una reflexió i un cert canvi pel que fa a la meva manera de prendre'm l'escalada. El meu nivell ha anat millorant considerablement, i intento superar-me dia a dia, però això no obstant, jo no pretenc comparar-me amb ningú, no pretenc ser millor que ningú: fa un temps que li dono més importància a passar-m'ho bé escalant, provant vies divertides, escalant molt, fent més vies llargues, i coneixent gent bonica amb qui passar bons moments, riure (també de mi mateix) i divertir-me. Ja no m'obsessiona el grau, i no em frustro si no encadeno una via, ni em sento malament per fer una via amb les cintes posades, per exemple, perquè al cap i a la fi és el de menys. El més important per a mi és passar-m'ho bé amb mi mateix i amb la gent amb qui escalo.
Moltes gràcies a totes les persones que heu compartit escalades amb mi, que m'heu assegurat, que m'heu animat, que heu celebrat amb mi els èxits, però també après dels errors i les caigudes. Què més us puc dir, que m'encanta encara més escalar i a seguir, fanàtics i fanàtiques de l'escalada. Una abraçada ben forta!
Que el 2018 sigui un any ple d'escalades divertides i motivadores. Salut i roca!
Moltes gràcies a totes les persones que heu compartit escalades amb mi, que m'heu assegurat, que m'heu animat, que heu celebrat amb mi els èxits, però també après dels errors i les caigudes. Què més us puc dir, que m'encanta encara més escalar i a seguir, fanàtics i fanàtiques de l'escalada. Una abraçada ben forta!
Que el 2018 sigui un any ple d'escalades divertides i motivadores. Salut i roca!
 |
| La foto del 2017 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada