Esportiva a Les Banyadores

Escalada esportiva a Les Banyadores (Cabrera de Mar)


Gener 2018

Torno un dissabte a la tarda a Les Banyadores, amb la Neus i l'Alberto, amb qui escalo per primera vegada. Aquest cop proposo d'anar al sector Clàssic, perquè és el que tinc menys vist. Doncs som-hi! 

He fet això:

Aresta final (6a): aquesta via l'havia fet en la última visita, però no havia encadenat per la part final. Aquest cop, ja coneixent la via, he pogut acabar-la fins a dalt de tot. Recomanable.

Infanticides compulsius (6a): via molt curta amb un començament d'adherència i poques mans, i després ja molt fàcil. Feta a vista. Recomanable.

Le Mosquit (6b+): via curta i molt explosiva, amb una secció mitja molt dura, amb preses molt petites i doloroses per les mans i peus molt incòmodes. No aconsegueixo encadenar, un altre dia ho tornaré a provar. Recomanable.

The Fly (6a+): just a la dreta de l'anterior, però més fàcil, amb més canto i més vertical. Recomanable.

El caprici de la infermera (6b): via de xapes verdes, suposadament, que comença per una placa tombada molt fina. Com que ha havia fet aquesta entrada, aquest cop la faig per la dreta, una mica més fàcil, i després ja segueixo la via fins a dalt, passant el desplom, que té un pas força dur. Feta a vista. Recomanable.

I fins aquí la tarda, molt ben aprofitada i amb molt bona companyia! Fins molt aviat!!

Desembre 2017

Sector Amazònia

Avui havíem d'anar a fer via llarga a Montserrat, però el temps hivernal i gens assolellat ens ha fet desistir i canviar l'objectiu: millor temperatura i vies esportives. La Rebeca volia escalar en granit, i el millor lloc on podíem anar avui és a Les Banyadores. Hi arribem cap a les 10 del matí, i el sol s'amaga tímid rere un mantell de núvols. Tot i això, la temperatura és agradable: ni fred ni calor.

Ressenya de Libertas In Lapis

Ens hem posat a escalar amb ganes, i gairebé sense parar, hem fet totes aquestes vies:

Amazònia (6a): via amb un primer tram de placa ben fina, fins a la tercera xapa, però que es va fent bé. Un cop passem aquest tram, la via canvia absolutament i va per terreny desigual i molt més fàcil. És de les llargues del sector. Molt recomanable.

De la Vespino (6a+/b): em poso en aquesta altra, que té, com l'anterior, una primera part de placa, però aquest cop encara més fina, i relliscosa. Has de trobar bé els recolzaments, i treballant l'equilibri i l'adherència, s'aconsegueix fer. Dureta, però assequible, encara que el grau de 6a+ està una mica desfasat. La resta de la via és fàcil, i pot acabar a qualsevol de les dues reunions. Molt recomanable.

De les nenes (V): ens posem a l'última via de la placa, més a l'esquerra. El terreny és desigual, i té una entrada una mica més difícil que la resta de la via. Passos amb bona presa en general, i d'anar fent. Recomanable.

RIP (6a) + Diedre DOM (V): anem cap a la dreta i seguim per aquesta via. Es pot fer per la fissura de l'esquerra (V+) o per la placa d'adherència, que és per on l'he fet jo. Un parell de passos i ja seguim per terreny més fàcil, fins a un sostret que superem amb bones mans i tot seguit travessem per la placa en una bavaresa molt bonica i aèria, fins trobar la reunió amb un parabolt (el de l'anella) que està solt. No em dóna confiança i segueixo cap amunt per la última part de la via Diedre DOM, que és xulo i fàcil de fer. Molt recomanable.

El fanàtic de l'Hospi (6a): seguim per aquesta, que és curta, una mica tècnica i molt bona. Un seguit de passos de fixar-se, ja que el més lògic no sempre és el millor, i surt sense problemes. Molt recomanable.

Bi guote, mai fren (6a+): faig la de la dreta, que bàsicament té una sortida de la panxeta on s'ha de jugar amb dos bidits bastant bons, i de seguida arribem a la reunió, que per cert està una mica rovellada. Molt recomanable.

Ondina (6a): aquesta via es pot fer de dues maneres, també. Si la fas per la dreta, seguint la placa, i sense tocar la fissura, diuen que és 6a. Però si la fas seguint l'evident fissura seria V+. Jo l'he fet per la placa, on trobem una successió de passos d'adherència per planxes bastant fins, fins arribar a la fissura. La resta és fàcil, amb una sortida molt xula per la panxeta, que he fet pel bell mig. La Rebeca ha preferit fer-la per la fissura, i li ha sortit molt bé. Molt recomanable.

Glòria (V): pugem a dalt a la dreta, a una placa d'uns 10 metres, que per cert, ens ha costat força trobar la manera d'arribar-hi, ja que la vegetació és molt abundant (senyal que no hi puja gaire gent). Aquesta via, a l'esquerra, i resseguida per una fissura, és la més fàcil de les tres vies que té la placa, amb molt peus i moltes mans. Recomanable.

Gomina (V+): la de la dreta també és fàcil, mercès a l'esperó que té i que ens ajuda a progressar quan es posa una mica més difícil, i més amunt també hi trobem una fissura. Recomanable.

La placa maleïda (6b): finalment, la via del mig, és la més difícil, i amb diferència. Es tracta d'una via molt dura d'adherència, o jo diria millor de "desadherència", ja que almenys la seva primera part és una placa llisa i relliscosa com una mala cosa, on trobar on posar el peu i que s'aguanti resulta un exercici laberíntic. A la primera, després de xapar la primera expansió, he relliscat. Al cap d'uns intents he aconseguit trobar la manera de sortir, i després resulta una mica més fàcil, però no gaire tampoc, almenys fins a xapar la tercera expansió. Posteriorment l'he repetit amb l'objectiu d'encadenar-la, i sempre se m'ha resistit el mateix pas, a l'inici. Després d'unes quantes temptatives, he aconseguit encadenar tots els passos sense relliscar, fins a la reunió. Concloent, si la De la Vespino és un 6a+/b, això és com a mínim un 6b, i dels durs de rosegar. Tot i això, a més d'una placa maleïda, és una via molt recomanable.

Martí o Martina (V+): tornem a baix i encara ens queden ganes d'escalar. Acabem la jornada amb aquest via, curta i fàcil, que comença per l'Esperó Laia (que per cert li falta la última xapa) i es desvia cap a l'esquerra, passant per sobre un altre esperó poc marcat, fins trobar la reunió. Recomanable.

I fins aquí el profitós i entretingut dia, fent un munt de vies, en aquest granit estricte a la vora del mar i d'un castell imponent, amb molt bona companyia i una temperatura que al final ha estat prou agradable. Em sembla que amb aquesta visita puc donar el sector Amazònia per acabat, i potser el proper cop que torni al granit serà a Solius.

Novembre 2017

Sector Clàssic

Quedo amb la Laura per escalar a Les Banyadores, on feia molt que no hi anava. Triem el sector Clàssic perquè no hi he estat mai. Dia de sol però molt de vent, que per sort no ens ha impedit escalar amb bones condicions. Sector força interessant amb una vintena de vies, algunes de molt curtes i algunes altres una mica més llargues, de diferents estils d'escalada. Orientació sud/sud-est. Més informació a sota.

Ressenya de Libertas In Lapis

(16) Dr Muerte (V+): via curta per escalfar entretinguda, amb un pas llarg. Recomanable.

(17) Sense dades (V+): via poc interessant, molt discontínua. Poc recomanable.

(18) Aresta Final (6a): comença amb un pas vertical, després afluixa fins a la placa plana final, on has de treballar una bavaresa amb mans a l'aresta i pocs peus, passos fins, fins. No l'he pogut encadenar. Recomanable.

(19) Sinuosa (V+): via molt variada, amb inici d'adherència molt fi, continuació fàcil i final vertical i de fissura també fàcil. Recomanable.

(3) Roquero moriré (6a): comença amb un petit desplom, que es supera fàcil, després col·locar-se en equilibri a dalt d'un replà, i anar fins a un sostret que se supera fàcilment. Recomanable.

(2) Sense dades (6a+): via que comença amb un bon desplom, amb mans que es troben lluny, però bones. Jo l'he començat una mica per l'esquerra, fins a posar la primera cinta, i després he tornat a la dreta. Segona part més fàcil fins a la reunió anterior. Recomanable.

(6) L'abella (V+/6a): via molt curta de placa amb un inici finet finet, que li dóna el 6a claríssimament. L'he fet recte, sense anar-me'n cap a l'esquerra, i més aviat una mica per la dreta, cosa que sembla més difícil. Un pas de miniregleta i confiar. Recomanable.

9/11/16

Ja feia temps que em picava la curiositat aquesta petita escola d'escalada situada en ple Maresme, dotada d'una roca abrasiva i desafiadora com és el granit, i que tan atractiva és per tot escalador. Em trobava a un dia d'una petita intervenció que m'havien de fer a la mà, que em tindria fora de combat per almenys dues setmanes, cosa que es presentava com tot un malson, de manera que estava molt motivat i amb força suficient per escalar el que fes falta abans d'aquesta petita però incòmoda parada que em veuria obligat a fer.

Com a cada sortida vaig estar cercant informació tant de les ressenyes com de cròniques trobades en diferents blogs d'escalada, aproximacions, i tot allò que em fos útil per tenir una idea d'on m'estava ficant, crec que tot escalador ho hauria de fer, per evitar ensurts innecessaris. 

Es tracta d'una escola de cinc sectors, Clàssic, Feixes, Amazònia, Yosemite i Mongo amb un total de 61 vies totalment reequipades, amb graus que van des del IV fins a una via de bloc de 7c com a més difícil. Podeu trobar les ressenyes a la famosa guia Hotrock, o a la guia de Zones d'escalada del Maresme, on podreu descarregar en PDF tota la informació necessària. Nosaltres vàrem centrar-nos en el sector Clàssic i Amazònia.

Ubicació dels sectors

Castell de Burriac

Així que en general puc aportar, un cop realitzada l'escalada, algunes de les característiques dels sectors:

• Aproximació d'entre 5 i 10 minuts, depenent si deixem el cotxe a Cabrils o des del Castell de Burriac, nosaltres el vàrem deixar a Cabrils, i francament val la pena, doncs el camí és pràcticament pla, curt i les vies estan al costat mateix d'aquest.

• Roca de molt bona qualitat, granit-sauló generós, però una mica sobat en general, sobretot en les vies de grau baix, com ve sent habitual.  

• Orientació Sud-est, així que el sol ens va acompanyar durant tot el dia.

• Equipament a base d'Espits i Parabolts, reunions equipades amb parabolts, anelles i algunes amb mosquetó.

• Vies entre els 5 i els 30 metres, hi trobarem placa, amb bon cantell, petites regletes a les vies més difícils, i adherència pura a pràcticament totes.

• Peu de via majoritàriament còmode en tots els sectors.

Arribàvem sobre les 9:30h aproximadament, i diguéssim que començàvem a escalar cap a les 10h en el sector Clàssic, després aniríem a l'Amazònia com comentaré a continuació.

Mapa de zona i de sectors

Sector Clàssic

Doctor Muerte (V+): comencem per aquesta via curteta, 8 metres, per escalfar, per agafar confiança amb la roca, i sobretot per posar en pràctica l'adherència, que tan necessària és en aquesta escola, la via no té massa complicació, una entrada amb bon cantell i peus completament d'adherència, per donar-nos lloc al pas de la via, amb una regleta petita de mà dreta que ens dur ràpidament a la reunió utilitzant no més de 3 cintes. Recomanable. 

Sinuosa (V): aquesta via ja ens agrada més, és força més llarga, uns 25 metres, i més completa, comença superant una petita cova a la segona cinta, que es fa la mar de bé amb molt bones mans de bon cantell, que ens permet superar-la sense problemes, la via es va fent mantenint el grau fins l'última fissura abans de la reunió, on hi tenim un pas un tant incòmode, on hem de posar peus en adherència, tibar una mica de braços i col·locar-se bé per sortir-ne. Un cop superat aquest pas, incòmode però divertit! arribem a la reunió sense problemes una mica amagada a mà dreta. Recomanable. 

Aresta Final (6a, orientada de V+): per mi la millor via del dia, a l'esquerra de la Sinuosa, també d'uns 25 metres, amb passos diferents i divertits, i un final espectacular i molt bonic d'escalar. L'entrada ja em va posar les piles, totalment d'adherència, amb mans minúscules, i confiant amb tu mateix per tirar amunt, un cop superat aquest pas, la via es va fent amb cantell molt agraït i sense tibar massa, fins a una petita panxeta, on altre cop trobarem uns peus d'adherència, amb una mà dreta invertida i una esquerra que ens farà tibar, aquest cop si, per sortir del pas. Un cop realitzat, ens trobem la millor part de la via, una placa completament llisa que haurem d'afrontar amb molta dosi de tècnica, confiança i gens de por, es tracta de fer una bavaresa amb mans a l'esquerra i col·locant el pes a la dreta, pujarem els peus en unes micro regletes, i tirarem cap a dalt amb decisió i confiança. Un cop assolit aquest pas, continuarem la bavaresa col·locant un altre cinta i sortint cap a la reunió a la dreta, al final de la placa, bon lloc per sortir a la foto. Recomanable.

Vista del sector Clàssic des del camí d'aproximació de Cabrils

Ressenyes sector Clàssic

                   

Sector Amazònia

Via de la Vespino (6a+): es tracta d'una placa tombada d'uns 15 metres, amb uns primers passos d'adherència realment complicats, però que es treuen amb confiança i bona col·locació, sobretot de peus, juntament amb un bon equilibri, ja que qualsevol moviment errat és sinònim de caiguda, un cop superada la placa, que són no més de tres cintes, la via es torna avorrida, i cau molt de grau, de manera que, tot es concentra en aquests primers passos, que malgrat no ser espectaculars, et fan sentir molt realitzat quan els assoleixes. Sense caure, l'encadeno a la primera i em quedo ben content. Recomanable si es vol practicar o millorar l'adherència. 

Amazònia (6a): queda a la dreta de la Vespino, sent la mateixa placa, però escalant part de l'esperó, cosa que la fa més interessant que l'anterior, com la seva predecessora, els primers passos són d'adherència, però cal tibar una mica d'unes petites preses de dits que et fan posar-hi molta atenció, ja que estan al principi de la via, i la caiguda no seria massa agradable. Un cop superat aquests primers passos, la part superior és molt semblant a l'anterior, amb bon cantell i bons peus, que et fan arribar a la reunió sense més dificultats. Recomanable.

Ressenyes sector Amazònia

I fins aquí ens ha donat el temps, les obligacions laborals ens fan tornar aviat, però me'n vaig amb un bon sabor de boca, abans d'aquesta aturada obligada que em tocarà fer. En línies generals les vies no són les més atractives pel meu gust, ja que no m'acabo de familiaritzar amb l'adherència, i prefereixo un altre tipus de roca, però m'he sentit molt realitzat assolint i fent cada pas, i a més ho he encadenat tot, cosa que no em passa massa sovint. 

Nou sector descobert, nous contactes a l'agenda, i un dia més d'escalada que és l'important!

Salut i roca!