Gener 2018
Malanyeu m'encanta, és un racó idíl·lic, amb uns paisatges boscosos, un sol radiant, i unes vistes al Pedraforca molt bones. Ja he vingut en tres ocasions a fer via llarga a la Paret del Devessó, i sempre m'han cridat l'atenció les dues plaques que hi a la part de la dreta, on hi ha vies esportives, i que tenen una forma curiosa i característica, com el nom que reben: les Taules de la llei.
Avui era el dia per anar-hi, aprofitant que els companys volien anar a fer les vies Stoc de Coc i la Farigola Indòmita, mentrestant nosaltres hem estat fent el friki en aquesta espectacular placa plena de forats. I la sorpresa ha estat que ens ho hem trobat nevat! Tot i així, el sol ha dominat i hem arribat a escalar amb màniga curta i passant calor!
El Pedraforça ben emblanquinat |
Les Taules de la llei es tracta de dues parets de placa vertical separades per una marcada fissura, i que curiosament tenen una roca una mica diferent, i que influeix en la dificultat de les seves vies. A la placa de l'esquerra, més grisa i amb més forats, hi ha unes dotze vies entre el V+ i el 6c, amb la majoria de vies entre 25-30 metres, però també algunes vies d'uns 45 metres.
A la de la dreta, en canvi, la roca és més marronosa i amb presa més petita, i hi ha unes nou vies entre el 6a+ i el 7b+, però amb un predomini clar dels 7a/+. Les distàncies són semblants, però en aquest cas la majoria de vies arriben als 50 metres i tenen reunions intermèdies a uns 30 metres aproximadament.
Foto del bloc Muntanyenc |
Nosaltres hem optat clarament per escalar a la placa de l'esquerra, d'on podeu trobar les ressenyes al blog de Topos Berga, però també podeu trobar les ressenyes senceres a la guia Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà. El tipus d'escalada és majoritàriament sobre forats, de totes les mides i formes, en placa vertical i algunes vies tenen una petita panxa a la segona meitat. Escalada amb dificultat mantinguda en la majoria de casos, o amb alguns passos més durs (a la panxa). Roca entre bastant i molt bona, però trobem alguna via amb alguns forats una mica polits. Totes les vies van estar reequipades per la UEC de Bagà el 2011, a través d'una ajuda de la FEEC. Des d'aquí, moltes gràcies!
Escalant la via Pixapins (6b) |
Així doncs, això és el que he fet:
Pixapins (6b, 25m): ens posem a "escalfar" amb aquesta via pensant-nos que estem fent la Peligrosa Maria (6a), i a part que no l'encadeno (descanso a la panxa), m'he inflat d'una manera poc habitual per a un 6a. Al baixar repassem les línies i ens n'adonem que ens hem equivocat. Després li faig un altre intent i l'encadeno. La via és xula, amb algun forat que altre una mica polit, i amb dos seccions més dures que la resta de la via. Molt recomanable.
El Robe "escalfant" a la via Pixapins (6b) |
Perepunyetes (6a, 45m): fem aquesta via, però fins a la reunió de la Peligrosa Maria, ja que tenim una corda de 80 metres i no estem segurs de si ens arribarà. La via és molt fàcil, amb preses molt bones, que et fa gaudir de l'escalada. Això ja em quadra més pel que fa al grau. Escalada plaent. Molt recomanable.
Bongomaniac (6b, 25m): em poso en aquesta altra, que és més curta, i només té la última part més difícil, de placa fina i panxeta. La trec sense massa problemes. Recomanable.
Peligrosa Maria (6a+, segons criteri propi, 28m): finalment acabo aquesta via, que ha quedat sense finalitzar, i l'he de desmuntar. No sé si estic molt cansat, però la última part, després de la panxeta, em costa força i trobo que té uns passos raros. Tot i això la trec, però penso que no estaria malament pujar-li mig grau, ja que l'he trobat més difícil que la Perepunyetes i fins i tot que la Pixapins. Recomanable.
I fins aquí el dia, que tot i que són poques vies, i tenint en compte que he repetit la Pixapins, he fet uns 130 metres, i ja és més que la via llarga que han fet els companys! Tornem a casa molt contents pel descobriment, i amb ganes de tornar molt aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada