6a, 100m
11/2/18
Feia dies que volíem tornar a fer una via llarga amb la Clàudia, però el temps no ens ha acompanyat gaire. Avui la previsió del temps en anuncia una tímida sortida del sol, i decidim provar sort. Això sí, anem preparats per una possible situació de fred: samarreta tèrmica, malles a les cames, guants, i fins i tot mitjons als peus! Decidim fer la Montpart, una via curta, ràpida i qualificada de 5 estrelles.
Característiques i informació general
Oberta per C. Roperto, A. Mompart i J. Mayol (maig de 1960)
Dificultat: 6a
Llargada: 100 metres
Equipament: equipada amb parabolts, reunions no rapelables.
Material necessari: 14 cintes exprés i una baga savinera
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:30 hores
Aparcament i aproximació: deixem el cotxe a Can Massana, on ja preveiem molta gent a la muntanya, i agafem la pista que duu al Coll de Guirló. Seguim i prenem un corriol cap a la dreta, que ens porta fins al Pas de la Portella, una escala natural que travessem i després seguim pel camí que va al refugi, per la dreta. Després d'una suau baixada, i abans d'arribar a una intersecció formada pel camí que segueix el refugi i un canal, hem d'agafar un corriol que puja cap a l'esquerra, cap al coll entre la Miranda i les Momietes, no sempre fàcil de seguir, però que ens porta fins a dalt de tot del collet, on comença la via. Uns 45 minuts des de Can Massana.
Ressenyes
Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, al de Arañita Escaladora, i també podem trobar una ressenya de la paret est de la Miranda de les Boïgues a La noche del loro.
 |
| Ressenya d'Escalatroncs |
Descripció de la via
La via consisteix en tres tirades, que travessen la meitat de la paret est de la Miranda de les Boïgues, per terreny majoritàriament vertical, i per dues primeres tirades de placa, i un llarg final que va pel marcat diedre, més llarga i tècnica que les altres. Una via més aviat curta i ràpida de fer, equipada amb els parabolts justos, depèn del tram. Amb un ambient clàssic i amb molt bona roca, farà les delícies dels escaladors montserratins.
1a tirada (V+, 30m): començo jo, entrant a poc a poc en calor, amb un inici molt assegurat, un pas força fi a mitja tirada però molt assegurat, i després ja més fàcil en placa més tombada que et va portant cap a l'esquerra, es xapa una reunió que no fem i flanquejant de seguida ja sóc a la reunió de la bauma. Bastant ràpida, i xula.
2a tirada (V+, 25m): la segona tirada comença amb un petit flanqueig, fàcil però sense cap expansió, fins arribar a una escletxa amb una petita panxeta, on trobem un bolt i seguim recte amunt, amb uns passos verticals i amb ambient, canviant de paret per una fissura, tram molt guapo i amb bona presa, i després ja es tomba fins arribar a la R. En aquest llarg no veurem a la companya de cordada.
3a tirada (6a, 45m): finalment, arribem a la tirada estrella de la via, i la més llarga. 45 metres de placa/diedre, però que majoritàriament s'escala (o almenys així ho he fet jo) per la placa, i en algun punt arribem a tocar la fissura, però gairebé no he tocat la paret de l'esquerra. Només començar tenim un "aleje" important, tot i que és relativament fàcil, i després alguns passos fins i d'equilibri a la meitat, i amb presa més escadussera, on cal a més tenir una mica de coco, ja que aquí les expansions allunyen una mica més. Poc a poc anem arribant al cim, després de posar una baga savinera a poc metres de la reunió-cim, que per cert, és força precària (pel meu gust), ho podem veure a la foto: un espit i un buril vell i rovellat. L'he reforçat amb una baga a una arrel propera.
Descens: per baixar de la via hem d'anar cap al nord i desgrimpar, amb peus de gat, per una rampa on hi ha un petit arbre, i un cop al coll hem de seguir la mateixa direcció, desgrimpant una altra vegada cap al nord, fins arribar al camí d'Agulles, que podem fer en les dues direccions, fins arribar a Can Massana. Aproximadament uns 40 minuts.
Valoració general
M'ha semblat una via molt bona, totes les tirades són boniques, diferents, amb encant i amb bona roca. Sobretot les dues últimes. Resulta una via força ràpida de fer, i les reunions són força còmodes. La graduació és bona, tot i una mica ajustada, típic en aquest tipus de vies de caire clàssic. Ben assolellada al matí, i tota equipada, amb les assegurances justes, ens deixarà un molt bon gust de boca. I si no n'hem tingut prou, podem completar el dia a qualsevol Aresta Brucs d'orientació sud d'aquesta espectacular regió d'Agulles, de la qual tenim una excel·lent vista des del cim de la via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada