Febrer 2018
El Clot de l'Espasa és una paret d'uns 40 metres d'alçada que es troba a prop de la localitat de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. El seu emplaçament es troba entre els boscos frondosos de l'extrem oriental de la serra de Mogrony, molt a prop de l'ermita romànica de Sant Pere d'Aüira. Aquesta paret es troba relativament allunyada, cosa que fa que sigui un lloc tranquil i força bucòlic on practicar l'escalada en un ambient de certa tranquil·litat (depenent de les cordades que hi hagi) enmig de la naturalesa.
La història del sector es remunta el 1990, en que Pere Morales va descobrir la paret i va començar-ne a equipar les primeres vies, essent un dels principals promotors i equipadors. Poc a poc es van anar obrint noves vies, fins que el 2006 es va donar a conèixer públicament a través de la guia Escalades al Ripollès, de Luis Alfonso i Xavier Buxó. Més endavant va sortir una nova guia, Montgrony. Selecció d'escalades del Ripollès i Berguedà (2015), on podem trobar les ressenyes actualitzades fins a dia d'avui. També les podem trobar a l'aplicació per mòbil Climb Around, amb alguna petita variació pel que fa als graus d'alguna via.
L’escalada al sector és en roca calcària, sobre placa vertical o lleugerament desplomada en vies d’entre 18 i 40 metres (alguna amb reunió intermitja). L’escalada acostuma a ser tècnicament exigent i de resistència, de presa molt variada, amb regletes, forats, roms i fins i tot algun degotall. L’orientació de la paret és sud, per la qual cosa rep el sol la major part del dia, esdevenint un lloc molt adient per a l'hivern. Hi comptem gairebé una cinquantena de vies, amb predomini important del setè grau, tot i que també trobem diversos sisens. El peu de via, com es pot veure a la foto, és molt ample i còmode.
Per accedir a la paret ho podem fer de dues maneres. La més recomanable és deixar el vehicle a un costat de la pista després de passar el Mas Pujol, i seguir a peu per la mateixa, fins arribar a un desviament a mà dreta en descens, caminar una mica més i de sobte apareixerem just a davant de la paret, al cap d'uns 30 minuts aproximadament. Com que el camí és complicat, si es vol accedir amb vehicle caldrà un 4x4 ben preparat. Tot i així, quan hi hem anat nosaltres hi havia diversos arbres caiguts enmig de la pista, la qual cosa fa pensar que no hi circulen vehicles, i per això us recomanem fervorosament arribar-hi a peu, fent una bonica excursió enmig del bosc.
Avui he quedat amb el David, amb qui escalo per primera vegada, i durant la genial jornada d'escalada hem fet les següents vies:
Judit (6a+, 20m): via equipada per Jaume Aregall el 2014, que recorre una placa amb petites panxes, amb bona presa en general, i que serveix molt bé per escalfar. Encadenada a vista. Recomanable.
Xirricana (6b+, 18m): via equipada per David Codony el 2005, amb una entrada potent, passos tècnics i una mica atlètics, però assequibles. Més amunt et deixa descansar una mica més. Encadenada a vista. Recomanable.
El bicari (7a?, 20m): via equipada per Pere Morales el 1994, i per tant una de les primeres vies. Després de veure com patia i queia el David, l'he fet de segon i arrossegant-me. La via es troba amb les preses força polides, a banda que té passos molt durs, llargs, tècnics, i amb pocs peus. És possible que s'hagi de decotar a l'alça. No sé si la recomanaria degut al seu estat. Opinió personal personalíssima, sense desmerèixer a ningú.
El cau del llop (7a, 31m): via equipada per Oscar Llop el 2013, que ens ha semblat boníssima, divertida i fanàtica, i que demana resistència i encert. Té un niu buit a la cova. Escalada variada, que et fa pensar i suar. Cap dels dos l'hem encadenat, per descansos, però és possiblement encadenable en una altra ocasió. Compte amb la roca de sota la cova, hi ha parts poc compactes. Molt recomanable.
Trialman (6c, 20m): via equipada per Pere Morales el 1999, que hem fet per acabar, i que ens ha semblat molt bona, bastant física, sobretot al principi, que comença en desplom, i té passos llargs. Després es suavitza una mica. No l'he encadenar perquè ja no tenia pila, així que el proper dia serà. Molt recomanable.
I fins aquí ha arribat aquesta jornada d'escalada, on hem descobert una nova espectacular paret en un indret impressionant, ideal per a l'hivern. És segur que hi tornarem, eh, David!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada