Esportiva a El Pla de Manlleu

Escalada esportiva a El Pla de Manlleu (Vall de l'Infern, Aiguamúrcia, Alt Camp)
3/9/17

Feia un temps que vaig descobrir l'existència d'aquesta escola de l'Alt Camp, que està formada per una sèrie de sectors agrupats en diferents zones de l'anomenada Vall de l'Infern. No recordo si va ser gràcies a l'aplicació Climb Around, o a algun bloc que corre per Internet, però el cas és que tenia ganes d'anar-hi per veure què tal era, ja que pel que havia vist semblava un lloc interessant: diversos sectors amb moltes vies, amb diferents orientacions, diferents tipus d'escalada, etc. Aquesta escola té vies majoritàriament curtes, de màxim uns 20 metres, en una roca calcària bastant compacta, amb varietat de preses. Com he dit, es poden trobar les ressenyes a Climb Around, així com també a la nova guia de Barcelona y alrededores (2017) del Luichy. També trobem alguna crònica i ressenya a Internet.

La Porta de la Vall

Comencem al matí per aquest sector, que es troba orientat a l'oest, i per tant tindrem ombra durant les primeres hores del dia. La paret està dividida en diverses zones, separades per vegetació, i en total compta amb unes 23 vies, entre el V+ i el 7c, amb predomini dels sisens. A continuació podeu veure en fotografies les diferents parets, en ordre d'esquerra a dreta.

Patxi ahora-cenas (6a, ressenyat V/+): la Laura comença per aquesta via, que és curta, amb bona presa, però amb un tram una mica desplomat. Abans de marxar també la faig jo i m'ha agradat molt, però és més 6a que V+. Molt recomanable.

Las pioneras (6c+): amb aquesta via he començat, pensant-me que m'havia posat a la via 'Limpia, brilla i da esplendor' (6a), però després he vist que aquesta està desequipada i va per la fissura i el diedre de l'esquerra. Però d'això me n'he adonat després.. He començat la via, que s'inicia en desplom, amb presa petita, i a l'agafar-me d'una regleta se m'ha trencat a la mà i he caigut de la primera cinta. Després he seguit una mica per l'esquerra per evitar una secció finíssima, que en realitat és el tram dur de la via, perquè després he seguit sense gaires problemes per passos de lleuger desplom però amb presa més bona. Recomanable.

Petirrojo (6b, ressenyat 6a+/6b): anem més a la dreta a provar alguna via més fàcil que l'anterior, a veure si podem fer quelcom. Em poso en aquesta, que té un inici estrany, que finalment faig per la gran laja, i després passos de presa molt petita o roma, pocs peus, i moviments a bloc, que sincerament no penso que siguin de 6a+, sinó de 6b com a mínim. Poc recomanable.

La xemeneia (IV+): anem als blocs de la dreta, on a dalt hi ha aquesta via, curta, però molt bonica i fàcil, que escalem completament en tècnica de cames en X. La reunió es pot xapar des del bloc de l'esquerra, si som alts. Molt recomanable.

Pica moixons (6b, ressenyat 6a+): tornem on abans, a intentar aquesta altra, que discorre per un esperó. Després de xapar la primera ja es posa dur, en un pas desplomat de bloc que resolc gràcies a l'arbre. Sortida dura amb mans romes i després apareixen més preses bones. Igual que amb l'altra via, el grau està molt collat. Recomanable.

No ens han acabat d'agradat algunes vies, i el grau està molt apretat, així que decidim provar sort a un altre sector, després de dinar.

Can Llepaculs

Aquesta altra zona es troba una mica més al sud que l'anterior, deixant el cotxe a un lateral de la carretera. A la tarda es troba a l'ombra (orientació nord-est), té una mica més d'alçada (18m aprox.) i unes 18 vies, entre el IV+ i el 7b, amb predomini dels sisens.

Diedre gran (V+, ressenyat IV+/V): comencem per una via suposadament fàcil i de diedre, que ens agrada. Aquesta, però, no és tan fàcil com diuen i sembla, ja que les preses pels peus no són tan bones. A més les xapes estan molt allunyades, cosa que augmenta l'exposició. Ho fem bé fins al sostre, on per arribar a reunió cal fer un pas de bloc i atlètic amb la xapa bastant lluny i la reunió també. El pas és molt perillós, perquè una possible caiguda suposaria topar contra la paret de l'esquerra. Després de pensar-ho molt, desgrimpo i xapo el parabolt de la via de la dreta, per reduir l'exposició, i més tranquil resolc el pas i arribo fins a la reunió. Una xapa a sota i una mica a la dreta del sostre seria bastant adient. Recomanable, però ull.

Bous o Vaquetes (V+, ressenyat IV+/V): seguim per una altra teòricament fàcil. Doncs segueix la tònica del grau, perquè resulta una escalada bastant atlètica i física, amb bon canto però on cal apretar un xic i col·locar-se bé. Bona però més dura del que marca la ressenya.

Hansel (6a/+, ressenyat V+): tal com està el pati, decidim seguir amb els "cinquens", i anem a l'esquerra de tot a fer la primera via. Entrada una mica desplomada però amb bon canto, cal mirar-ho bé i buscar bons peus, amb passos atlètics i una mica de bloc anem avançant, la meitat es suavitza una mica però a dalt de tot trobem una sorpresa que no esperàvem: un sostre que s'ha de superar amb un pas atlètic amb bons cantos, molt divertit, però que li confereix més grau del que està ressenyat, possiblement 6a+. Molt recomanable.

Dr Team (6a+/6b, ressenyat 6a): no ens queda cap "V", i estem entre marxar i fer alguna altra via. L'únic 6a que m'entra pels ulls és aquest, i m'hi poso encara amb una mica d'esperança. Doncs he tingut molta sort, perquè ha resultat ser una via boníssima, variada, exigent, i molt fanàtica. Lleugerament desplomada durant tots els seus metres, ofereix passos molt bonics, on cal mirar una mica la tècnica i fer algun pas llarg. Sort que he pogut trobar una via així abans de marxar. El grau, tampoc és 6a segons la meva opinió, més aviat 6b. Molt i molt recomanable.

I fins aquí el dia en aquest racó de l'Alt Camp. La tònica del dia ha estat les queixes per la graduació de les vies, que pràcticament totes segueixen el mateix patró: cal pujar entre un plus i un grau sencer com a mínim, per poder comparar la dificultat amb el grau més comú que et trobes a la majoria d'escoles d'escalada, siguin del tipus que siguin i de la roca que tinguin. Això és la meva opinió, i n'he trobat d'altres a Internet que pensen el mateix, així que penso que no m'invento res. L'escalada no m'ha desagradat del tot, però cal anar preparat amb el que ens trobarem, si no volem passar un mal dia. Personalment, és possible que torni, però segurament haurà de passar un bon temps.

Via Easy Rider a l'Aeri

Via Easy Rider a la Paret de l'Aeri (Montserrat)
6b, 285m

Feia molt de temps que aquesta via em rondava el cap, i ja havia intentat anar-la a fer, però el company de cordada va preferir fer una altra via menys exposada. Un dia el Raül em va comentar que tenia moltes ganes de fer-la, i li vaig dir que comptés amb mi. Així doncs, hem buscat un dia i ens hi hem tirat de cap, a l'aventura!

Característiques i informació general

Oberta per Armand Ballart i Josep Carbonell el 1978
Dificultat: 6b, V+ obligadíssim
Llargada: 285 metres
Equipament: poc equipada amb parabolts (long-lifes) i claus. Reunions de parabolts i anelles
Material necessari: 10 cintes exprés, opcionalment semàfor d'aliens, cordinos per merlets i cintes per savines
Orientació: Nord-est
Grau d'exposició i compromís: Alt
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 5:00 hores

Aparcament i aproximació: per arribar-hi podem deixar el cotxe a Santa Cecília i cal agafar el camí de l'Arrel, i ràpidament desviar-nos cap amunt pel canal de l'Aeri, fins a peu de paret triguem uns 45 minuts aproximadament. Quan acaba la instal·lació de cordes/cables i trobem dos escales de ferro, cal seguir per l'esquerra fins a dalt de la paret. La via s'inicia a sota d'un marcat diedre-fissura.

Ressenyes

 
Ressenyes "tunejades" d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via té un recorregut d'una lògica aclaparadora, aprofitant el millor que ens oferix la roca d'aquest racó de l'Aeri, resseguint fissures, trams de bons còdols, diedres, plaques ajagudes i més verticals, i fins a un esperó. En si la major part de la via és de grau fàcil molt assequible, però el caràcter d'aquesta via ve donada pel seu alt grau de compromís i exposició, degut a que en els trams fàcils (de menys de Vè grau) les assegurances distancien molt, tot i que en alguns llocs podem reforçar la seguretat a base de merlets, savines, i aliens. Quan hem arribat a peu de via ens hem trobat a en Josep Santasusana i en David Cabañas que havien començat a fer la Fragel Rock, amb qui hem compartit paret durant tota l'ascensió. Gràcies per la companyia i per les fotos!

1a tirada (V, 40m): començo jo la via, en una tirada molt poc equipada, en la que no hi ha tants claus com marca a la ressenya, tot i que es pot reforçar amb aliens a la fissura, però no ho hem fet. Té un començament fàcil (IV+) i cada cop es va posant més vertical (V), amb algun pas delicat.

2a tirada (6b, 30m): hi va el Raül, amb una sortida molt fina, ben equipada (3 parabolts, després dos claus, i després més parabolts), que a mi m'ha costat força de segon, i la continuació sortint cap a la dreta per una part més fàcil (V) amb més expansions que després se'n torna cap a l'esquerra (IV+) fins arribar a sota el sostret.

3a tirada (V, 35m): flanqueig fàcil (IV+) per sota el sostre, amb bons còdols, on he posat dos merlets, fins al pas de sostre fàcil (V) i després navegar per l'espectacular placa, fàcil (IV), on hi ha dos expansions més i finalment s'arriba a la reunió al cap d'uns deu metres de l'últim parabolt.

 Pas del sostre (esquerra) i recuperació del llarg a la placa (dreta)

4a tirada (V+, 40m): segueix el Raül per una tirada eminentment de placa, fàcil al principi (IV) i amb alejes, però a poc a poc el mur es va posant vertical i més fi (V i V+), on apareixen més expansions. Molt bona placa.

5a tirada (V, 30m): hi torno jo, en un llarg on passem dos ressalts (IV+ i IV), i després un diedre desplomat que no toquem, anem cap a l'esquerra flanquejant (V), passant per unes savines, que no toco, i després d'un aleje d'uns deu metres (IV+) arribo a reunió.

6a tirada (IV+, 30m): tirada fàcil i una mica lletja, més curta del que marca la ressenya. Sortim rectes de la reunió a xapar la primera i única expansió (IV+), i després s'hauria de superar un curt mur (IV), per arribar a una lleixa amb vegetació, però el Raül l'ha fet per sota, assegurant-se a una savina i flanquejant una panxa i aprofitant un parabolt de la Fragel Rock (?).

Vistes de la Paret de l'Aeri des de la via

7a tirada (IV+, 40m): em torna a tocar, en una bonica tirada que va per la dreta de l'esperó, lleugerament tombat i molt fàcil (IV), amb bona presa, algun pas més fi (IV+) i poques assegurances.

8a tirada (IV+, 40m): finalment acaba el Raül en un llarg semblant a l'anterior però amb diferents ressalts i petites panxes, alternant passos de IV i de IV+. El Raül ha posat fins a dos aliens i un altre micro-friend, a més de xapar la primera savina (o millor dit, arrel) després de la reunió.

Finalment, i després d'unes 5 hores d'escalada arribem a la reunió-cim, que el Raül passa de llarg per anar a buscar directament la del rapel, per deixar lliure l'altra pels companys que estan acabant la Fragel Rock. Un cim molt xulo, amb unes vistes impressionants a la Paret de l'Aeri.

Antena de l'Aeri

Descens: per tornar a terra ferma primer cal fer un curt rapel de 18 metres, i després remuntar la instal·lació de cordes (en una mica mal estat), i a continuació grimpar fins al cim de l'Aeri, i finalment buscar a l'esquerra el camí de baixada del canal de Sant Jeroni. 1 hora aproximadament.

A l'heliport de l'Aeri

Valoració general

Aquesta via és una de les imprescindibles, pel seu atractiu viatge per la roca montserratina, que et convida a escalar sense pensar tant en les expansions, sinó a pujar a poc a poc i amb bona lletra, de manera calmada, deixant enrere tot perill a cada metre que es va guanyant. Una via d'aventura, que té una mica de tot, i que dóna una mica de peu a reforçar alguns trams més exposats. En definitiva, una via per treballar el factor psicològic, i deixar-se portar pels seus còdols fins a la següent reunió. Una altra joia de Montserrat.

Vistes a Montserrat des del cim de la Paret de l'Aeri

Via Sobao Pasiego a la Paret d'Escales

Via Sobao Pasiego a la Paret d'Escales (Sopeira, Ribagorça)
6a, 205m

Després d'estar dos dies a Cavallers fent esportiva, baixem a Sopeira a fer una via llarga, ja que ens han recomanat força el lloc. Escollim la Sobao pasiego, ja que sembla que és la que està millor en quant a roca-equipament-grau. És a dir, és una via amb bona roca, equipada a base de parabolts amb algun allunyament, i amb grau asseguible (de V a 6a). Així doncs, som-hi!

Característiques i informació general

Oberta per David Brascó i Luis Alfonso el 1996
Dificultat: 6a, V+ obligat
Llargada: 205 metres
Equipament: equipada amb parabolts (49 concretament)
Material necessari: 11 cintes exprés
Orientació: Sud-oest
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:40 hores

Vista de la Paret d'escales des del pàrquing

Aparcament i aproximació: aparquem a una vora bastant gran que hi ha a la carretera que duu a la central elèctrica d'Escales, a uns 100 metres abans d'arribar-hi. Traspassem la volta on hi ha un fanal, ajudant-nos d'unes escales metàl·liques. Seguim el caminet  en baixada fins al peu de via. 5 minuts.

Accés a la curta aproximació

Ressenyes

La ressenya és una foto del llibre "Roca caliente en los Pirineos. Vol. I. Escales", extreta de todoescalada.net:

Ressenya extreta de todoescalada

Descripció de la via

La via segueix en pràcticament tota la seva trajectòria un pany de paret entre tombat i vertical, que discorre en placa a l'esquerra d'un diedre poc marcat, a partir del qual canvia absolutament la roca. L'escalada és sobre placa per una roca vermellosa amb uns curiosos forats (anomenats "oueres") a tot arreu, i també algunes fissures. Els tres primers llargs són bastant semblants, i a l'últim la placa es posa ben vertical i amb forats més petits.

Línia que segueix la via Sobao pasiego

1a tirada (V+, 50m): la Clàudia comença la via, per la placa gris, bastant tombada, fins arribar al primer gir de les escales, on segueix per un tram una mica desplomat, i després verticalitat que a poc a poc es va tombant, apareixent preses més bones. Hi ha una xapa una mica més allunyada que les altres, però es fa bé. Una mica abans de 50 metres trobem la reunió. Aquest llarg ja et posa bastant a to per afrontar més còmodament les següents tirades.

1a tirada

2a tirada (V, 50m): segueixo jo en un llarg fàcil i molt bonic, on trobem més bona presa, a l'inici una mica tombat i després va guanyant verticalitat, que després minva. Escalada continuada i plaent, amb una roca curiosa que ofereix un tipus de preses molt semblants, però divertida.

Vistes al riu i el seu entorn des de la via

3a tirada (V/+, 55m): hi torna la Clàudia en una tirada bastant semblant a l'anterior, però amb algun pas diferent i més delicat. El primer, un sostre que es passa una mica per l'esquerra. I després algun diedre i esperó, i un pas curiós abans d'arribar a la reunió.

 3a tirada, a l'inici (esquerra), i al final (dreta)

4a tirada (6a+, 50m): i enceto la última tirada de la via, la més difícil i la més vertical. El llarg comença amb un tram desplomat amb una fissura, amb algun pas de tibar i una roca una mica dubtosa, que bàsicament és el millor canto per sortir de la panxeta. Després és una mica més fàcil fins atacar la placa espectacular, vertical i fina, amb les preses molt més petites, tant per peus com per les mans, de tota la via. Uns 20 metres d'anar agafant petits forats, algun pas de bloc que jo he trobat de 6a+, i poc a poc s'arriba al gran replà, fent la reunió a la paret del davant. Penseu a agafar la càmera, perquè hi ha unes fotos impressionants al segon (jo no la portava per desgràcia). Una tirada d'escàndol, la cirereta del pastís de la via.

Inici de la 4a tirada

I ja arriba la Clàudia al cim de la via, ben cansada per la tibadeta de l'últim llarg. Contemplem el paisatge des de dalt d'aquest racó, amb unes vistes al riu i a les parets del voltant espectaculars, ens fem unes fotos, mengem alguna cosa i ens decidim per fi a baixar.

Foto-cim

Descens: per baixar hem d'anar pel camí cap a l'esquerra, fins a trobar un cable que assegura el flanqueig, fins a un gran túnel, que fa baixada, assegurat amb una corda. Arriba un moment que aquest es divideix en dos, per seguir hem d'anar a la dreta, sortir i contemplar el pantà en tota la seva extensió, i seguir a la dreta pel cable. Seguim el camí cap a l'esquerra, fins al pont, i des d'allà baixar per unes escales metàl·liques fins a un flanqueig de cables, i d'allà comencen les escales que van fent ziga-zagues fins al peu de via. Un descens curiós i molt aventurer, que m'ha agradat molt. Hem trigat uns 30 minuts.

Valoració general

La via m'ha semblat una escalada entretinguda, diferent, continuada, en un entorn curiós, al costat mateix de la presa, i com a única nota una mica negativa diria que una mica monòtona. Tot i així, la via està molt ben pensada, i va per un tram de paret molt bo, cosa que no ofereix la roca de la via de la seva dreta (la Xin Xan, almenys pel que vèiem des de la nostra via). Una escalada ràpida (vam trigar tan sols 2:40 hores) i amb tirades llargues i en general ben assegurades (tot i alguns allunyaments puntuals). Una aproximació curtíssima, i una tornada aventurera i també curiosa. En definitiva, una molt bona experiència, en un lloc que ofereix alguna altra via interessant.

I com que hem acabat molt d'hora, i just al costat tenim un petit sector d'esportiva, anem a completar el matí a El Puente.


Escalada esportiva a El Puente

Petit sector d'escalada esportiva equipat el 1993 per R. Gómez i L. Alfonso, just després del pont que travessem per anar a la Paret d'Escales. El sector compta amb tan sols 8 vies, entre el IV i el 6c (pràcticament una de cada grau), en una roca semblant a la de la Paret d'Escales a les vies centrals, però diferent en la placa on hem escalat, que és ben llisa i amb petites regletes i irregularitats, donant com a resultat una escalada d'equilibri i presa petita.

Petit sector de El Puente

Er Pescailla (6b, 20m): començo per aquesta via, que s'inicia amb un petit desplom amb una fissura, i després segueix per una placa entre lleugerament tombada i vertical, amb petites preses, en una escalada molt divertida, tècnica, i entretinguda. Arribo còmodament a la reunió, compartida amb el 6c de l'esquerra. Molt recomanable.

Er Tomatito (6c, 20m): faig aquesta altra, evitant bastant l'inici de desplom, perquè la roca fa l'efecte que s'hagi de trencar. Així que començo a escalar de primer des de la placa, esdevenint una escalada molt semblant a l'anterior, i en aquest cas aprofitant una mica l'esperó de l'esquerra, i en la última part ja s'ajunta amb l'altra via. Recomanable.

I fins aquí el dia d'escalada. És migdia, fa molta calor i ja hem d'anar tornant cap a casa, així que enfilem el camí de tornada, ben satisfets del llarg i profitós cap de setmana.