Esportiva a Penya Senyal

Escalada esportiva a Penya Senyal (Garraf)

23/10/16

Aquest diumenge teníem previst fer una via llarga al Pic del Martell. La possibilitat de ruixats ens ha fet canviar d'opinió i hem decidit anar a conèixer el sector d'esportiva de Penya Senyal, a les Botiges de Sitges, molt aprop de Castefa. El sector es troba molt fàcilment, passant per les Botigues de Sitges i en direcció a la urbanització "Garraf II", i al final del carrer Eramprunyà es pot aparcar. L'aproximació és molt ràpida, seguint les torres d'electricitat. 

El sector té 27 vies en total, des de V+ fins a 7b, i predominantment sisens. Vies de roca calcària, entre els 12 i els 25 metres. Orientació SO, ideal pels dies de fred. Nosaltres ens hem torrat amb la solana que queia. Roca bastant bona pel meu gust, amb diversitat de preses i formes de la roca. Podeu trobar la ressenya a la guia Hotrock.

La impressió que m'ha donat el sector ha estat mitjanament bo. Les vies estan bé, amb el grau una mica apretat en general. L'equipament està en bon estat, excepte algunes peces que estan una mica rovellades. El peu de via és còmode en alguns llocs i accidentat en altres. Les vistes al mar són agradables, trencades per les urbanitzacions i els cables de les torres elèctriques. Tot i això el racó és maco.

"Boniques" vistes al mar des del sector

Hem fet les següents vies:

The end is the begin (V+): Una de les vies més fàcils del sector, ideal per començar a escalfar, tot i que plou calda fa ja. Solarium gratis. Va per l'esquerra d'un diedre, seguint la placa, però donant peu a utilitzar l'altra paret. Recomanable.

 Javi superant una repisa de la via The end is the begin

De l'úter vingueren i de la via ens tragueren (6b): Hem continuat accidentalment per aquesta via, degut a que no trobàvem la segona xapa de la via nº 13. No obstant, ens ha semblat una via interessant. Dura, però interessant. La seva complicació ve donada per la successió de passos fins, amb poques i males mans o pocs i mals peus. Comença suau però la segona meitat és dura i et fa tibar bastant de braços, fent passos força explosius. Alguns d'ells molt bonics. Queda pendent per encadenar. Bastant recomanable, tot i que hem patit molt.

Barallant-me amb la part dura de la via

Nº 13 (guia Hotrock) (6a+): La via de més a la dreta del tros de paret, ens ha fet una mala jugada, ja que no aconseguíem veure la segona xapa un cop començada. Des de la via no es veu, ja que queda amagada a la paret de l'esquerra d'un minidiedre (just al pas de la primera foto). La via també té un pas clau complicat on s'ha de superar una repisa que queda molt amunt, amb mans bastant precàries i un peu molt petit, una mica abans de la R. El supero amb un pas d'aquells de fe, que en diuen, després de mirar-m'ho bé tot descansant (també queda pendent per una altra ocasió). Bastant recomanable.

 Jo després de xapar la segona peça "amagada" a la via nº 13

 

 Més amunt de la nº 13, abans del pas clau, amb un detall al cel

Nº 7 (6a+): Bastant fosos, decidim fer la última via del dia. Amb una entrada de bloc bastant explosiva, la via t'exigeix mirar-te bé els seus passos i trobar les preses correctes per anar progressant. Entrada dura i continuació més suau fins a la reunió. També queda pendent per un altre dia. Bastant recomanable.

 Javi en dos moments de la via nº 7

I fins aquí el calorós i complicat dia al Garraf. Segur que tornarem un dia o altre!

Via Intrèpida Sirena a la Punta Milà

Via Intrèpida Sirena (103m, V+) a la Cala Montgó (L'Escala)

3/10/16

Aquesta espectacular via i amb aquest nom tan suggerent es troba a la Punta Milà, un penya-segat de 103 metres d'alçada, aprop de la cala Montgó, al costat de l'Escala, a la comarca de l'Alt Empordà.

Nosaltres hi vam anar un bon dilluns, aprofitant el bon temps que encara fa a principis d'octubre. Després d'una hora i mitja de cotxe, vam arribar fàcilment a l'Escala. Trobar la via, però, no és tan fàcil. Després de donar algunes voltes, vam aconseguir trobar el camí que et deixar just a 50 metres de la reunió-cimera. S'ha de seguir les indicacions del càmping Neus.

La ressenya de la via la podeu trobar al web dels equipadors. El croquis és aquest:

Per fer-la el més recomanable és anar en alguna embarcació fins al peu de via. Podeu trobar indicacions al web que he indicat més amunt. Però si hi aneu després de l'estiu, us trobareu que almenys des de cala Montgó l'embarcació que s'indica ja no fa el servei. Després d'estudiar-ho molt detalladament, vam decidir que baixaríem fins a peu de via rapelant per la mateixa des de la reunió cimera, que és un arbre.

Arribem, doncs, i després de dinar alguna cosa, identifiquem fàcilment el capdamunt de la via, amb el seu arbre característic. Muntem una reunió amb dues bagues, i després de comprovar-ho comença a descendir la Neus. Poc a poc va posant algunes cintes i passant la corda per evitar separar-se excessivament de la roca, ja que la via desploma en quasi tots els llargs. Al baixar jo vaig recuperant les cintes. L'operació és cansada i una mica incòmode, ja que a vegades et quedes molt exposat i volat, però poc a poc aconseguim baixar.

En el segon ràpel no podem evitar que es mulli un extrem de la corda, però seguim. Un cop arriba la Neus a 10 metres de la R0, decideix improvisar una reunió amb un friend i dos bagues estratègicament col·locades, ja que la marea ha pujat una mica (és mitja tarda) i les onades ja comencen a esquitxar la roca. Arribo fins a baix i comencem sense entretenir-nos gaire, que el temps apreta.

La primera tirada és força llarga, tot i que ens hem estalviat uns 6 metres, i abans d'arribar a la reunió fa un flanqueig a la dreta força aeri. Molt xulo, la roca està una mica bruta i humida degut a la proximitat de l'aigua, però poc a poc va millorant.

El segon llarg es pot empalmar amb el tercer de manera opcional, però caldria dur moltes cintes. Nosaltres no ho fem. Bon canto i desplom molt xulo. La roca et permet fer molts malabarismes, hi ha un tram de bavaresa, i la roca ha millorat molt.

El tercer llarg segueix amb la mateixa tònica, és una escalada molt plaent però que et fa estar al lloro. Nosaltres ens hem estalviat la R4 amb una gran destresa, enllaçant el tercer i quart llargs (uns 35m). L'escalada et fa gaudir molt perquè la roca és generosa, i l'ambient és una passada.

El quart i l'últim llarg també dóna la possibilitat d'enllaçar-los, però cal un bon nombre de cintes. L'últim llarg l'enceto jo i fins a dalt sense gaires problemes, després de superar un desplom un xic incòmode de posició.

La conclusió: una escalada molt divertida, emocionant, en un entorn espectacular, una experiència realment grata i que recordarem amb molta motivació. Segur que tornarem per pujar un altre cop aquests penya-segats..