Escalada esportiva a Collbató (Montserrat)
Octubre 2018
Bestiari Musical, El Llençol
Ens acostem fins al sector Bestiari Musical a la zona d'El Llençol, a la part més alta de la regió de Collbató (a dalt del segon pis), amb la Mònica, perquè escali per primera vegada a Montserrat, i perquè practiqui el ràpel i les reunions. Escullo aquest sector perquè hi ha vies fàcils (des de IV) i l'aproximació és més llarga i això és sinònim de tranquil·litat i bona roca. I així ha estat.
Per arribar-hi haurem de pujar per la Drecera dels Graus, amb trams de grimpada, fins al Camí de les Bateries (on trobem la gran estelada pintada a la roca), i un cop allà acabar de pujar fins al sector per un tram equipat amb cables. Tot i les característiques d'iniciació del sector, no sé si recomanaria venir-hi amb infants, ja que la pujada és força potent i té trams de grimpada, i a més el peu de via té moltes roques al terra i un precipici. L'orientació és sudoest.
Hem fet les següents vies:
Sioux conection (IV, 27m): comença a la part més alta del peu de via, i va fins a l'extrem dret de la panxa, on hi ha una reunió. Tot i això, té una continuació fins a dalt de tot, també de IV/+, i la reunió és pròpia.
Formiguetes (IV+, 27m): a la dreta de l'anterior, però també molt fàcil i amb passos més interessants.
Drac màgic (V, 27m): a la dreta de l'anterior, té un pas de panxa suau. Comparteix reunió amb l'anterior.
Març 2018
Avui vaig a Collbató amb la Carme, fidel companya de cordada insaciable que em proposa d'anar a escalar, primer en un lloc bastant paradisíac, però que finalment canviem per falta de quòrum i decidim anar a Collbató a buscar el solet. I l'hem trobat, però també hem trobat força companyia, molta gent, prou soroll, i molt internacional tot plegat. Si voleu aprendre anglès mentre escaleu, és un bon destí els diumenges. Ah, i també ens hem trobat un mercat i diversos cavalls pel poble. El dia ha estat assolellat, i tot i la gernació és viable escalar a gust si tens paciència.
Sector Pell-roja
Comencem escalant a la Placa de l'Indi, tot i que al matí no hi toca el sol, i al llarg del dia he fet aquestes vies (anomenades de dreta a esquerra):
Bolquers i papiles (IV, 22m): rampa fàcil amb algun pas més difícil, i no tant patinosa com sembla. Recomanable.
Mohicans rebels (IV+, 22m): semblant a l'anterior, i la roca prou bona. Reunió conjunta amb l'altra. Recomanable.
Pipa de pau (V, 20m): via una mica més vertical, però amb bon canto, tot i amb alguns peus relliscosos, sobretot al principi. Recomanable.
Qui no plora, no mama (V+, 18m): via més vertical, semblant a l'anterior, però amb un pas de panxa poc pronunciat, i també alguns peus relliscosos a la primera part. Recomanable.
Pytecus (6a+, 18m): via vertical i un pas de panxeta, amb bona presa i només un pas més dur que la resta. Recomanable.
Borinot ensopit (6b+, 25m): via que trobem al Totxo altiu, just a l'esquerra de la Placa de l'Indi, per accedir-hi i poder assegurar hem de grimpar uns metres fins a un replà. Inici finet i apretat, continuació de placa una mica ajaguda, i poc a poc es va posant vertical, amb passos fins, presa petita, fins a sortir de la vertical sense entretenir-se gaire. Molt recomanable.
El cigronet (IV, 18m): via que trobem al Totxo tranquil, just a l'esquerra del Totxo altiu, i que és una rampa molt fàcil. Recomanable.
* a l'esquerra de la via Esperó de la Martina (V+) al Totxo de la Neta, he vist una via no ressenyada que diuen que és 6b, però no tinc més referències.
Totxo de l'Estel
* no s'adjunta la ressenya de
Kpujo perquè la imatge està tallada per la meitat. Desitgem que s'arregli.
Capitell (V+, 20m): via força vertical, sobretot la segona meitat, amb un petit pas de panxeta, curta i que arriba fins a sota el sostret. Recomanable.
Quanta cabra (6a, 30m): aquesta via té un allunyament molt important fins a la primera xapa, tot i ser més fàcil entrant per l'esquerra fins a xapar. La via és bonica, vertical, amb bona presa en general, i algun pas més fi. Arribem a la reunió evitant la panxa per la dreta, tot i que es podria provar de fer pel mig d'aquesta. Molt recomanable.
Res de platja (6b, 30m): via que va per l'esquerra de tot del totxo, la majoria en placa vertical amb preses més aviat petites, passos fins, un allunyament inclòs, i finalment ataca una panxa amb bones preses, on tot i ser passos llargs i atlètics, resulta més fàcil de fer del que sembla. Molt recomanable.
Esquerra del Pinotxo
Amistat infinita (6a, 10m): via molt curta i fàcil, amb bons còdols i alguns cigronets de mida mitjana. Recomanable.
Caos en el caos (6a+/6b, 10m): via molt curta i on el més dur es troba a l'inici, vertical i de presa més aviat petita. Després sortim més fàcilment. No sabria dir si és 6a+ o 6b, per allà està. Recomanable.
Romaní/Toni + GMA (IV, 22m): també he fet aquesta combinació de vies a la Placa del Pi, perquè una cordada estava fent la via Arítjol (?) i comparteix reunió amb la Romaní/Toni. Tot i que tinc una confusió de vies segons les diferents ressenyes, he entrat per la segona via de la placa, començant per l'esquerra, i he acabat per la de la seva esquerra, fent reunió més amunt. La única qüestió a remarcar és que l'he fet descalç. Recomanable.
I fins aquí el llarg dia, molt agradable i profitós, fent el rècord de 13 vies, tot i que la majoria són de graus baixos, he pogut escalar molts metres i riure entre via i via. Fins una altra insaciable!
Setembre 2017
Avui torno a Collbató, a escalar a la tarda amb el Brauli, la Sílvia i el Lluís. He fet les següents vies:
Els Graus
Gamarús alegre (V+/6a, 18m): comencem a escalar a la Placa de la Poma, i escalfem amb aquesta via de placa, vertical i entretinguda. Recomanable.
Atxís, Atxís (6a/+, 18m): seguim amb aquesta que comença més a la dreta, amb passos bonics, superant un petit llavi amb un pas xulo. Molt recomanable.
De l'oblit (6b, 15m): seguim escalant una mica més amunt, a la Poma Superior, i trobem aquesta curta via, poc accessible. Ens hi posem, i la roca no es massa bona. Quan arribo a la panxa veig que la roca és molt fràgil i es desfà. Finalment supero el tram i arribo a reunió. Una via força lletja, per oblidar, poc recomanable.
El sambullu (6b+, 15m): i acabem més avall, a l'Agulla dels Marges, fent aquesta via, que és bastant dura, una mica desplomada, atlètica i amb passos una mica a bloc. No la puc encadenar, així que queda pendent. Molt recomanable.
Agost 2017
Avui anem a Collbató, amb el Robe, la Olga, el Raul i la Carme. Feia 6 mesos que no hi venia, i aquest cop la proposta és anar a fer algunes vies del Beat, una petita però alta roca molt esbelta, just davant de la placa Ghandi. Hem arribat cap a les 15 hores, i encara hi tocava el sol. Fins a les 16h no queda totalment a l'ombra.
Els Graus - El Beat
33. Tarahumana (6a, 12m): inici una mica dur, ja que hi ha poques mans i pocs peus, i s'ha de superar amb un passet de bloc, després preses en continuïtat de 6a fins que el terreny es tomba i s'acaba la via. Recomanable.
 |
| El Beat |
38. ?? (6b. 35m): seguim i em poso en aquesta via, a l'esquerra del Beat, que comença en placa vertical, passos senzills i evidents, poc a poc va pujant fins arribar al diedre, que està una mica desplomat, que s'escala mercès a una petita fissura, i després s'ha de sortir del diedre cap a la dreta amb un pas aeri però fàcil, i finalment superar un petit ressalt amb poques mans per arribar finalment a reunió. Una via excepcional, de 5 estrelles.
41. ?? (6c+, 32m): finalment em poso en aquesta via, que ha començat el Robe però que no ha pogut acabar, quedant-se en el crux, a una xapa de la reunió. També ho ha intentat el Raul, però ha corregut la mateixa sort. Així que em toca a mi. Tota la via fins al sostre final és fàcil, d'anar fent, amb un parell de passos més fins, però que no passen de 6b, i al sostre de cop tot es torna difícil, dur, i finet. El problema és xapar la última cinta, just abans de la reunió, i sortir d'allà fins arribar a la renuió. La secció és desplomada, amb poca presa, i petita, i per tant s'ha de tibar molt i no bloquejar-se, sinó intentar seguir fins a passar el tram. Jo no ho he aconseguit, i m'he agafat a la cinta abans de caure. Després he descansat i he aconseguit fer el pas en lliure. Després he fet un segon intent, he aconseguit xapar la cinta sense agafar-me, però després no he pogut aguantar i he caigut. Finalment, després d'algun intent més, he pogut acabar la via. Queda com a projecte, doncs. Molt recomanable.
I fins aquí la tarda, poques vies però lluitant el 6c+ com hem pogut. La roca és boníssima, una joia per ser Collbató. Haurem de tornar per acabar-la i per provar el 7a o el 7b+...
 |
| A veure si veieu les banyes... |
Febrer 2017
Avui al migdia ens hem acostat a Collbató, a aprofitar bé el que queda de dia. Amb la Clara ens trobem a la placa Ghandi amb la Clàudia i el Sergi, que ja porten algunes vies, i ens posem a escalar, amb un temps bastant bo, a estones sol a estones ombra, però s'hi està genial.
Placa Ghandi
 |
| Ressenya de Kpujo |
3.
Batalla de Fetterman (V+): comencem per aquesta via, que resulta una escalada fàcil, bé per escalfar, d'anar fent sense baixar la guàrdia. Ràpidament a reunió i avall. Recomanable.
 |
| Clara a la via Batalla de Fetterman (V+) i la Clàudia a la Del Tipi (V+) |
2.
Tamborraju (V+/6a): a l'esquerra de l'anterior trobem aquesta altra via, també molt maca, i per les meves sensacions l'he trobat més fàcil que l'anterior, perquè té més bona presa en general i no t'hi has de fixar tant. Recomanable.
 |
Clàudia a la via Trencaclosques (6a+)
|
1.
Trencaclosques (6a+): a l'esquerra de tot trobem aquesta altra via, que té el grau concentrat en un pas més fi amb una mica de panxeta, però anant una mica per l'esquerra es treu bé. La resta de la via és una escaleta. Recomanable.
 |
| Clara a la via Trencaclosques (6a+) |
 |
Ressenya de Kpujo
|
12.
?? (6a): via molt curta amb un pas de bloc a l'entrada, que es complica perquè el pas està lluny i et fa estirar-te molt o fer un dinàmic. La resta de la via es fa bé gràcies als bons còdols que es troben. Recomanable.
 |
Jo a la via 13 (6b)
|
13.
?? (6b): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra, una mica més exigent. Passa el mateix amb l'anterior, ja que el pas dur es troba a l'inici, però aquest és una mica més llarg, ja que són dues o tres seqüències tècniques i explosives. Com que no em surt a la primera o torno a provar una segona i l'encadeno. Recomanable.
 |
Jo a la via 13 (6b)
|
6. ?? (6a): més avall, a l'esquerra, trobem una bona placa, amb unes quantes vies. Aquesta té un pas al començament però es deixa fer. Bona placa amb preses suficients, i anar mirant. Molt recomanable
Atar (6a+): a l'esquerra hi ha aquesta altra, però la cosa canvia bastant. Té uns passos bastant durs, de bloc i explosius, amb presa molt petita. És dura de pelar i no aconsegueixo encadenar, però poc a poc vaig fent i arribo a la reunió bastant cansat. Recomanable.
Agulla Cinquentenari
 |
| Ressenya de Kpujo |
Aresta Brucs (40m, IV+): des de baix ens crida l'atenció aquesta agulla, que tot i que s'endevina una evident roca precària i trencada, ens sembla interessant ascendir fins a dalt. Trobem un clau antic una mica per l'esquerra i comencem a pujar. Es va grimpant fàcilment, fins arribar a sota la repisa final, on trobem un altre seguro. El xapo i amb molt d'esforç, ja que la roca es trenca molt, aconsegueixo fer cim. A dalt no hi ha cap reunió ni res, així que per baixar passo la corda per dues sabines molt precàries, i baixem rapelant del seguro, deixant un maillon. En definitiva, una escalada aventurera però arriscada.
I aquí acaba el dia, agafem les coses i tornem cap a casa! Fins una altra, Montse!
Gener 2017
Cam Nou Barris / Els Graus
Avui toca conèixer gent nova. Jo m'apunto a un bombardeig! Així que quedo amb un grupet per passar el dia escalant de tranquis per Montserrat. A veure si me'n recordo de tot(e)s: som el David, la Nerea,
l'Edu, la Bea, l'Hèctor, el Joaquim, l'Abel, la Manon, el Salva, la Meri i jo.
Em sembla que sí :) Una bona colla, ja ho veieu! Per cert, la majoria de
la Terreta, i els altres d'altres llocs.
I
de tranquis
inclou quedar a una hora ben entrada del matí (cosa que m'ha permès
dormir tant com he volgut, ho agraeixo a vegades) i anar cap al sector
amb la calma. Així que arribem sobre les 12h a peu de via (o més tard,
no me'n recordo, és el que té no mirar el rellotge). Aterrem als
subsectors del totxo de l'Oskar i propers, i trobem el panorama bastant
ple. Però arribem tan tard que en realitat la gent ja ha fet moltes vies
i no els falta gaire per marxar, així que ens aniran deixant lliures
les vies poc a poc. Almenys fa una bona temperatura i al solet s'hi està
dabuti.
Aprofito per donar les gràcies al Salva, que ens ha fet les fotos :)
 |
| Zona on hem escalat. Foto extreta de Kpujo |
Així que comencem a escalar,
tranquil·lament i sense presses. I el dia ha donat per molt, per
escalades, per converses, per rialles, per tibades, per coneixences, per
aprenentatges, per menjades, i molt més. Deixant de banda tota la
resta, aquestes són les vies que he fet:
7.
Almogàver tossut
(V+): via curta i fàcil però bastant vertical, que acaba en una reunió
una mica allunyada per xapar còmodament, però que en una repetició
posterior per desmuntar-la l'acabo fins a l'alçada còmoda per xapar, on
has d'agafar una pinça no gaire bona amb dreta i després un bon forat
amb esquerra. De les més recomanables del subsector.
5.
Cala Lluna
(V): via amb un començament bastant vertical però que es tomba una mica
més endavant, també molt curta, però amb passos entretinguts.
Recomanable.
 |
| GIF!! :) |
4.
L'Alguer
(V+): comença ja vertical però fàcil, fins arribar a un pas on has
d'allargar una mica més el braç esquerre, i després fàcil fins a la
reunió, cap a una bola gran una mica desplomada. De passos bonics.
Recomanable.
3.
Poema menor
(6b+): necessito una mica més de canya i veig aquesta via ben a la vora
d'on estem escalant, així que m'hi fico. Començament fàcil fins a xapar
la segona expansió, i a partir d'aquí es complica. Ho provo
directament, però com que no porto la dinàmica de passos durs, decideixo
descansar i mirar-m'ho bé. S'ha de superar una panxa important, i les
mans no són boníssimes. Ho torno a intentar i ho trobo dur. M'ho miro
millor i finalment veig una bona mà dreta lateral, que et permet pujar
peus i en equilibri molt controlat (i gràcies a que tinc els braços
llargs), arribo a un còdol boníssim que em permet xapar la tercera
còmodament. A partir d'aquí més fàcil fins a arribar a un bombo gran
(després de passar un "alejandro" considerable), que es deixa fer
millor, una mica per la dreta. Ràpidament fins a la R. Molt recomanable.
2.
Pasame el cachirulo
(6b+): després també provo aquesta altra via, just a l'esquerra de
l'anterior. El començament és molt diferent, més dur i amb mala presa,
de mal agafar i relliscosa. Poc a poc arribo al segon parabolt, gràcies a
unes bones mans a l'escletxa horitzontal abans del desplom. Aquí ho
torno a intentar directament, però em sembla bastant dur també, així que
m'ho miro amb calma. Després d'un altre intent, veig un forat molt
obert per un peu esquerre, molt a prop de la via de l'esquerra (6c, no
ressenyat) i decideixo pujar el peu i obrir bé les cames, cosa que em
permet aixecar-me bé i pujar una mica més fins a xapar la tercera. A
partir d'aquí la cosa també millora molt, acabant un itinerari molt
semblant a l'anterior via. Recomanable, però m'ha agradat més
l'anterior, en general.
3. Tony
(IV+): via molt fàcil, que et convida a grimpar ràpidament per la seva
paret sense mirar-s'ho gaire fins a la reunió. Recomanable per
iniciació.
4.
Martinuska/Eloi ?
(III+): faig aquesta via per desmuntar-la, i veig una escala tant
evident i fàcil que l'escalo amb botes. Molt recomanable per agafar
confiança en la iniciació.
Es comença a fer fosc, i a més la set de birra
apreta,
així que decidim plegar veles i anar a fer un glop a Collbató. Ens ha
quedat pendent, però, fer la via Nerea eh, el proper cop! ;)
Ha estat un dia genial, molt entretingut i alegre. Sobretot amb gent tant maca, dóna gust! Un gran plaer! Fins una altra!
