Viatge als Ecrins

 Els Ecrins i els seus voltants

Aquest estiu hem fet un viatge al Parc Nacional dels Escrinhs (també Écrins), que està situat a la zona dels Alps francesos, i està considerat Parc europeu d'alta muntanya. El seu punt més alt és la Barra dels Écrins, de 4.102 m d'altitud. La idea del viatge, d'aproximadament 16 dies, era fer vies llargues i excursions a llocs emblemàtics.

Volta que hem fet pels Écrins

Via Brazil a Quiquillon est (Orpierre/Aurpèira) - 200m, 6a

De camí al nostre destí principal, vam parar a la zona d'Orpierre a tastar la roca d'aquesta zona, a la paret de Quiquillon hi ha unes quantes vies, de roca calcària i uns 150-200m. Paret orientada a l'est, amb ombra a partir de les 15 h, la via Brazil està completament equipada i la única dificultat és seguir el seu recorregut, ja que hi ha altres vies al costat o que la creuen. La baixada es fa caminant per darrere la muntanya. Ens va agradar força.

Ressenya d'Antxpavil

Via Ecrins Total a La Poire (Ailefroide) - 225m, V+

La nostra primera destinació principal és Ailefroide, una vall envoltada de muntanyes al mig dels Écrins, que és un paradís de l'escalada, ja que s'hi pot fer via llarga, esportiva i bloc. També moltes excursions, sobretot per anar a diferents glaceres. Nosaltres vam triar aquesta via per començar, de roca granítica, força variada i amb un parell de tirades més difícils que les altres. La paret està orientada a l'est, amb ombra a partir de les 15 h aproximadament, i la via completament equipada, només cal dur les cintes exprés.

Ressenya d'Eskalatzencas

Caminada al refugi de Séle

Vam anar fins al refugi de Sélé, des d'Ailefroide mateix, i després vam seguir una mica més amunt per veure de més a prop la glacera, que té algunes coves de gel. Hi ha un tram aeri equipat amb cable, i tot el paisatge és molt bonic. En total són uns 19 km.

Via Little Palavar a Première Pointe de Palavar (Ailefroide) - 280m, V+

La intenció inicial era fer la via Palavar-les-Flots, però degut a la calor i la llargada de la via, vam optar per fer la via alternativa que ja teniem pensada, i penso que va ser una gran decisió. Aquesta via em va encantar (potser la millor del viatge) perquè és molt variada: té plaques d'adherència, té passos de panxeta, té placa amb regletes, té un tram d'esperó. En definitiva, una petita joia. La paret és de granit i està orientada al sud, té sol pràcticament tot el dia, la via completament equipada, i es baixa rapelant. Nosaltres vam escalar fins a la R7, abans d'arribar a la reunió-cim, i així ens vam estalviar un rapel. Atenció en el 3r rapel (2n nostre), ja que la ressenya sembla que s'hagi d'anar a buscar en tendència a l'esquerra i no és així, sinó recte i més aviat en tendència a la dreta.

Ressenya d'Antxpavil

Caminada fins a la glacera Blanc

Sortint de Pré de Madame Carle, ens dirigim  al refugi de la glacera Blanc, al vessant nord de la Barra dels Écrins, i d'aquest pugem una mica més per veure més de prop aquesta glacera tan imponent, que es va desfent inexorablement amb les altes temperatures. Aproximadament uns 13 km en total, i uns paisatges altra vegada impressionants.

Briançon

Aprofitem que ens donem un dia de descans per visitar la bonica ciutat de Briançon (la segona ciutat més alta d'Europa), a 1.350 m, que té nombroses edificacions i altres construccions catalogades com a monuments històrics. El seu nucli urbà val molt la pena una visita.

Via Spigolo Boccalatte a la Tour Germaine (Vallée Etroite/Valle Stretta) - 250m, V

Ens dirigim a la Torre Germana de la Vall Estreta (això és França o és Itàlia?), per ascendir a aquesta bonica agulla, per la qual s'accedeix escalant prèviament la seva agulla germana petita Tour Gervasutti. Escalada clàssica amb poques assegurances, però tampoc cal posar gaire cosa, em sembla que amb 6 cintes en vam tenir prou. Roca calcària i paret orientada al sud-oest, diuen que l'ambient sembla dolomític, i es baixa fent un rapel una mica difícil de trobar i després baixant per tartera. Una via bonica d'estil love climbing.

Ressenya d'Antxpavil

Caminada a l'Aiguille Rouge

Seguim a la Vall Estreta i anem a pujar a l'Agulla Roja, des de les Granges de la vall, un camí ben frondós fins al col des Thures, i després pujada fins al cim de l'agulla. Molt bones vistes des d'aquí a tota la vall i l'altra banda. Tornada pel mateix lloc, en total uns 13 km.

Via de l'Eperon a Pointe Buffère (Col de Buffère) - 250m, V

Anem cap a una altra banda, també a la zona de Névache, en un indret solitari i alpí, on ens trobem aquesta muntanya de roca quarsita, el cim de la qual està a 2.742 m d'altitud. Fem una via ben fàcil, poc equipada però tampoc cal posar gaire cosa (com a molt 6 o 7 cintes), que segueix per la seva esquerra un marcat i aeri esperó. Paisatges de muntanya per gaudir i no patir. El descens es pot fer desgrimpant un tram i després per una vira.

Ressenya d'Antxpavil

Caminada pel Plateau d'Emparis

Anem a la zona de la Grave, tornem a entrar als Écrins, on fem una excursió circular molt bonica on podem divisar ben d'aprop el vessant nord de les glaceres de la Meije. Fem una volta, passant pel llac Lérié i el llac Noir, i tornant pel coll de Souchet. En total uns 18 km.

Normal a l'Agulla Dibona - 138m, IV

Donem la volta a la Meije i anem al petit poble de Les Étages, per pujar fins al refugi de Soreiller. Una mica més d'11 quilòmetres, i 1.264m de desnivell positiu, en unes 2:30 o 3 hores. Fem nit al refugi i l'endemà ascendim a l'esvelta agulla per la seva via més antiga i més fàcil, la Normal. Està poc equipada però tampoc hem posat gaire cosa, i després d'arribar al seu cim a 3.131 m d'alçada, baixem a dinar. Molt bon ambient i molts escaladors. Per fer la via, podria ser recomanable arribar-hi per la voie du Nain (cara est).

Ressenya de Vagabundo de las Estrellas

 

Via Pujolidal a la Tête de la Maye (La Bérarde) - 300m, V+

Seguim la carretera endinsant-nos a la vall per arribar a La Bérarde, un lloc envoltat de muntanyes i molt tranquil, amb tots els serveis necessaris (excepte supermercat). M'ha agradat més que Ailefroide, ple de gent i sense possibilitat de fer camping car. El nostre objectiu és la via Pujolidal, de roca granítica, completament equipada, i això sí, molt concorreguda. Encarada al sud, té un recorregut molt bonic i evident, amb llargs força variats de plaques d'adherència i també algunes verticals. Unes bones vistes al poble i a les glaceres properes. I el millor, baixada caminant.

Ressenya d'Antxpavil

Escalada esportiva a L'Éboulis (La Bérarde)

L'últim dia decidim quedar-nos a la Bérarde i anar a un sector d'esportiva que està orientat al sud-oest i al matí queda a l'ombra. L'aproximació és bastant infernal, perquè no hi ha camí pròpiament dit, tot i que està marcat amb fites, però bàsicament és pujant per pedregots i matolls. Des de baix el sector no pintava gaire bé, però un cop ens hi posem la roca i les vies són millors del que ens pensàvem. Escalada vertical per regletes principalment. Hem fet algunes vies del costat esquerre (V's i 6a's), i el costat dret, que té sol a mig matí, està completament impracticable per la presència de vegetació.

De tornada volíem parar a Grenoble per fer-hi una visita, però ens va fer enrere la pluja i el fet que havíem llegit que era molt possible que t'obrissin la furgo/caravana mentre visitaves la ciutat, així que vam anar baixant i vam parar a Nimes. Una ciutat d'època romana que ens va agradar i sorprendre, amb uns edificis romans com són un temple (La Maison Carée), un amfiteatre (Arena), el temple de Diana, i la torre Magna, i també ens van agradar molt els Jardins de la Fontaine.

I fins aquí el nostre viatge, curt però intens, on hem fet un munt de coses: ens hem torrat les cames, braços i coll, hem contemplat paisatges espectaculars, ens hem meravellat amb la imatge imponent de les glaceres, ens hem banyat en rius gelats, hem sopat una pizza a Itàlia, i hem endrapat gelats de gust. Fins al proper viatge!

*Menció i agraïments especials al blog kutrescaladors k pa team (antxpavil.blogspot.com) d'on he tret la majoria de ressenyes i informació per fer les vies. Moltes gràcies!

Via Chani a La Falconera (Garraf)

Via Chani al penya-segat de La Falconera (Garraf)
V+, 155m

11/11/18

La Falconera és un penya-segat a la vora del mar que banya el poblet del Garraf. La via Chani és una de les vies més conegudes i de segur més repetides d'aquesta espectacular paret que hi ha entre el port esportiu i el sector d'escalada esportiva de la Maladona. Jo és la primera vegada que hi escalo, i els proposo la via a l'Edu i l'Ana, que accepten entusiasmats.

Foto de Ireneu Castillo al bloc Memento Mori!

Característiques i informació general

Oberta per J. Álvarez (Chani), Eliot i Josep Romeu l'any 1972
Dificultat: V+
Llargada: 155 metres
Equipament: poc reequipada (el 2017) amb material divers
Material necessari: 10 cintes exprés i un joc de friends i/o tascons
Orientació: Sud-est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.

Gos abandonat al ràpel de descens

Aparcament i descens/aproximació: deixem el vehicle a l'aparcament que hi ha abans d'entrar al port esportiu, creuem el túnel i seguim la pista, cap a l'esquerra, i pujar fins a trobar un cartell a prop d'un forat. Seguim cap a l'esquerra i a pocs metres prenem un corriol poc marcat que ens porta fins al ràpel de descens, al costat d'un arbre. Ens trobem també un gos lligat, però sol, bordant com un desesperat i sense aigua. La gent que tracta així els animals no n'hauria de poder tenir... A més ens trobem durant tot el ràpel una instal·lació de cordes per fer espeleologia. Dos ràpels: un de 20m i un altre de 45m. M'encanten aquestes vies que tenen el ràpel al principi...i no al final.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya de la Montse Molano, i també pot ser útil la dels kutrescaladors ke pa team, a partir de la de Caminos verticales.

Ressenya de Montse Molano

Descripció de la via

La via Chani és una de les més conegudes, amb grau amable, i fa poc ha estat re-equipada mantenint el seu estil, només alguns parabolts en reunions i on el material estava massa deteriorat. Tot i això, la via és un gaudi per a l'autoprotecció, ja que dóna moltes possibilitats i al final acabarem posant el que necessitem segons l'exposició que estem disposats a assumir. Normalment les ressenyes recomanen portar un joc de friends i de tascons. Nosaltres hem utilitzat només un joc de friends bàsic i el semàfor d'aliens.

1a tirada (III, 20m): comença l'Ana des de la R0, fent una travessa fàcil (només cal parar atenció als primers metres), que es pot fer amb sabates de muntanya. Un cop a la còmoda repisa ja ens podem calçar els peus de gat.

2a tirada (V, 20m): hi va l'Edu, en un començament vertical i diagonal per una fissura, amb un pas aeri a la meitat. Trobem un parell de ponts de roca i alguna expansió.

3a tirada (V, 35m): segueixo jo, ben recte per terreny fàcil, fins que, gairebé abans d'arribar a la reunió veig que hi ha una cordada de 3 a la reunió, així que per no haver d'esperar decideixo, improvisant, seguir per la variant de l'esquerra, separant-me de la via en els últims 8 metres.

4a tirada (V+, 25m): segueix l'Ana per la variant de l'esquerra, que solca un seguit de fissures i blocs, fins que va cap a la dreta a buscar la gran feixa. Algunes expansions, sobretot al principi, i després es pot col·locar de tot.

5a tirada (V, 30m): hi torno jo, amb uns primers metres verticals i amb molt bona roca, per seguir per unes fissures i diedres molt divertides d'escalar, fins arribar a la reunió en un molt bon replà. He col·locat diversos friends, a part de les expansions que ja hi ha.


6a tirada (IV+, 25m): acaba la via l'Edu, superant la llaminera placa gris amb fissuretes boníssimes, saltant-se una reunió intermitja i arribant al cim més ràpid que una llebre! No ha posat res, només les expansions que hi ha.

(Des)aproximació: per tornar al cotxe només caldrà seguir el camí més evident (cap a la dreta) entre la vegetació fins a trobar el camí principal, que caldrà seguir cap a l'esquerra i ja desfer el camí d'anada.

Valoració general

La via ens ha semblat a tots tres molt bona: per l'entorn, pel ràpel d'aproximació, per la bona roca que trobem, per la facilitat d'autoprotecció que presenta, per l'agradable solet, per la remor del mar al darrere, per la rapidesa amb que es pot fer, i més coses. És la primera via que faig a La Falconera, però segur que no serà la última...

Via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret

Via Aresta Brucs o Cerdà-Riera a l'Agulla de l'Arbret o Mitra (Agulles, Montserrat)
IV+, 90m

4/11/18

La via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret va ser oberta fa exactament 61 anys i sense expansions per la cordada Cerdà-Riera. Avui la repetim la Mònica i jo, perquè s'estreni en això de la via llarga. Una petita llaminadura en un immens paradís d'agulles rocoses.. Per cert, la meva segona Cerdà-Riera, i la meva primera Aresta Brucs!

Foto de Tot Montserrat

Característiques i informació general

Oberta per J. Cerdà, J. Riera i E. Auqué el novembre del 1957
Dificultat: IV+
Llargada: 90 metres
Equipament: poc equipada amb parabolts i espits
Material necessari: 5 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà i baix
Valoració: molt bona.
Temps emprat: 1:15 hores aprox.

Les cabres ens donen la benvinguda

Aparcament i aproximació: aparquem a Can Massana i prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé, desviant-nos a la dreta per passar pel Coll de la Portella. Descendim cap a la dreta i un cop arribem al refugi prenem el camí que puja cap al nord, i es desfà en un canal ample a l'esquerra de les Bessones. Just passada la bessona inferior ens desviem i pugem cap a l'esquerra a buscar el coll on comença la via al peu de l'Agulla de l'Arbret. 1h aproximadament. Petita bauma i espit rovellat a l'inici.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, al del Col·leccionista de Vies i al de Silencio Mineral, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via recorre la part central de la cara sud de l'Agulla de l'Arbret, en tres tirades amb bona roca en general. Poc equipada, només ens calen 5 cintes exprés per fer la via. La primera tirada és més difícil del que sembla, i a l'estar a l'ombra també trobarem la roca més freda i ens pot constar entrar.

1a tirada (IV+, 35m): la via comença vertical i amb la roca a l'ombra. Trobem el primer espit a pocs metres del terra, i després alegria entre assegurances, i anar fent, amb algun passet més delicat (potser IV+), en lleugera tendència a l'esquerra. Fem la reunió en una gran bauma, molt còmoda. A la dreta trobem la reunió de la via Om Mani Padme Hum, que trepitja la nostra via.

2a tirada (IV+, 40m): sortim de la bauma cap a l'esquerra a buscar la primera expansió, i seguim recte amunt per terreny més amable, i ja al sol, molt més còmodes, fins arribar a una petita panxeta que superem fàcil per l'esquerra, i d'aquí a la reunió ja és ple de bones preses. Passem una reunió i la fem a un relleix, ple de cagades de cabra, molt còmode.

3a tirada (III, 15m): ens queda una grimpada a pèl de III grau, fins a la reunió cimera o al famós arbret que dóna nom a l'agulla, on també podem fer la reunió. Per cert, l'arbre sembla estar ben mort, pobre. Si ho volem podem grimpar fins al cim a dalt de tot, però després haurem de desgrimpar fins al ràpel.

Descens: es pot baixar fent un ràpel de 50 metres per la cara est, o bé dos ràpels per la mateixa via (un de 45m fins a la R1 i un de 35m fins al terra). Escollim aquesta última opció, ja que just a sobre la instal·lació de ràpel de la cara est, on hi ha un canal, hi ha dues roques molt grosses mig esllavissades, que fan molt de mal rotllo (veure foto de sota).

Reunió de la cara est, sota les roques esllavissades

Valoració general

La via m'ha agradat molt, i a la Mònica també! Una via amb força història, que es va obrir sense assegurances, i ara es pot escalar tan sols amb 5 cintes, és un bon exemple de com es pot intentar preservar al màxim l'esperit clàssic d'una via, tot i adaptar-se als temps actuals. La roca molt bona en general, i sense gaires sorpreses. Una bona recomanació per començar a fer via llarga, tot i l'exposició.

Les Bessones, i el refugi Vicenç Barbé al mig

Via Esperó del Místic a la Roca d'Esparreguera

Via Esperó del Místic a la Roca d'Esparreguera (Càmping, Montserrat)
6a, 140m

26/10/18

Un altre divendres amb l'Ana, anem a fer una vieta a Montserrat. La triada és l'Esperó del Místic a la zona del Càmping de Montserrat, una via a priori no gaire difícil, amb sol al matí, i prou llarga. Som-hi!

Característiques i informació general

Oberta per J. Martin i J. Reche l'any 1984
Dificultat: 6a
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 10 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Bastant bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.

La Roca d'Esparreguera

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i agafem el camí que surt des de l'estació del funicular, en direcció a l'ermita de sant Miquel. Després de passar la tanca per l'esquerra veurem una paperera, i uns metres més endavant, a la dreta, una obertura on s'intueix un corriol. Ja no hi ha la pedra amb la marca groga com diu a altres ressenyes (adjuntem foto). Seguim el corriol, que ens duu fins al peu de via, una mica cap a l'esquerra, on trobem un parabolt molt rovellat. Nosaltres hem començat la via una mica més amunt i a l'esquerra, just on hi ha un parabolt amb un cordino.

Inici del corriol

Ressenyes

Podem trobar la ressenya del Luichy o al web d'Escalatroncs, entre d'altres.

Descripció de la via

Tot i el nom de la via, aquesta discorre per una sèrie de plaques majoritàriament verticals, i també amb alguns trams ajaguts, amb molt bona roca. La via es troba equipada, amb certs allunyaments quan el grau baixa de V+. Força ràpida de fer, i amb sol només al matí.

1a tirada (6a+, 20m): comença l'Ana, amb una entrada vertical i un pas de 6a+, curt, però intens. Després la cosa suavitza fins arribar a reunió, al costat d'un matoll, no gaire còmoda.

Arribant a la R1

2a tirada (6a, 40m): segueixo jo, entrant una mica per l'esquerra fins a xapar el primer parabolt, i es tracta d'una tirada força llarga, ben vertical, molt mantinguda i amb allunyaments importants, però amb molt bona roca. Després hem vist que la via original anava més a l'esquerra, així que nosaltres hem fet la variant que va recte (a la ressenya del Luichy). Cal anar llegint el recorregut més adient, cosa que et fa fer esses en algun moment. Tirada sensacional. Reunió còmoda.

3a tirada (V, 30m): hi torna l'Ana, atacant (ara sí) un curt esperó per la dreta de la panxa, per després anar cap a l'esquerra, quan comença a ajeure's la paret, i de seguida ja és a la R, molt còmoda.

4a tirada (L4 + L5) (V+, 45m): acabo la feina, enllaçant les dues últimes tirades. La primera comença flanquejant a l'esquerra per un tram bastant amable i molt equipat, fins a arribar a una fissura on seguim amunt en placa i bastant cantell. Arribem a una petita panxa i després ja a un relleix, amb molta roca solta. Segueixo a buscar la última tirada, que supera un tram vertical i amb certa panxeta, amb bon cantell si anem lleugerament per la dreta del bolt, i en dos metres ja som a la reunió, força incòmoda (penjada).

Descens: per baixar podem fer-ho en dos ràpels, amb cordes de 60m, des de la R5 a la R2 (justos 55m), i d'aquesta al terra (aquest últim molt net i divertit).

Valoració general

La via ens ha agradat molt, gràcies a la bona roca que hi trobem, i a la dificultat mantinguda que presenta, sobretot en les tirades 2 i 4 (personalment he trobat més difícil la segona). La via, després de fer-la, m'ha resultat un xic més difícil del que em pensava després de veure la ressenya, però deu ser perquè la dificultat es manté bastant i no baixa gairebé del cinquè grau. La única pega que hi trobo és la sorollada que podem trobar als entorns del camí i l'ermita de sant Miquel, sobretot quan coincidim amb grups d'escolars que no paren de cridar. Una llàstima, però si sou capaces d'escalar obviant això la via us agradarà molt.

Vies Pornostar i Lucero del Alba a la Roca Alta

Via Pornostar (Roca Alta, Vilanova de Meià)

6b, 105m

19/10/18

Característiques i informació general

Oberta per J. Armengol l'any 1993
Dificultat: 6b o V/A0
Llargada: 105 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 14 cintes exprés i una baga savinera
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:30 hores aprox.

Aparcament i aproximació: si anem a la Roca Alta, l'aparcament més proper és troba en un petit descampat a sota de la paret. Per arribar-hi cal agafar, des del poble, la carretera cap al Pas Nou, després desviar-se cap a l'esquerra per una pista direcció a Rúbies, passant el desviament cap a l'ermita. Seguir la pista una estona fins arribar a un desviament a mà dreta, on trobem una pista en més mal estat que l'anterior. Si la seguim fins al final arribarem a la petita esplanada, a prop d'unes caixes de fusta. Seguim a peu per la pista i després per un corriol que va pujant fins arribar al peu de la Roca Alta. Per trobar la via cal seguir cap a la dreta fins a trobar la paret de la dreta i de seguida arribarem al peu de la via.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La Pornostar és una via completament equipada, de dificultat moderada, de roca molt bona, i molt plaent d'escalar. Ràpida i fàcil de combinar amb alguna altra via de la Roca Alta o de la Roca dels Arcs.

1a tirada (V+, 30m): la via comença just davant d'un arbre, que fem servir per ascendir els primers metres fins a agafar-se a preses, fent uns primers passos força apretats fins arribar a la savina, que encintem per disminuir l'exposició. Després en diagonal cap a la dreta anant trobant parabolts i bones preses, fins superar un relleix on trobem la reunió, molt còmoda.

2a tirada (6a+, 20m): els primers metres és on trobem tot el tomàquet, una panxa amb bones preses però passos llargs, i després una altra però més fàcil, i després d'un tram vertical arribem ràpidament a la reunió, que trobem cap a l'esquerra des de l'últim parabolt, molt còmoda.

3a tirada (V+, 35m): des de la reunió es veu el camí de xapes, una mica a l'esquerra, que va per terreny vertical i fins i tot una mica tombat endavant. Escalada molt entretinguda, però personalment trobo que hi ha massa expansions, no calien tantes assegurances en terreny de dificultat baixa. Només trobem un pas més dur uns metres abans d'arribar a la reunió, abans de la última panxeta. Reunió còmoda.

4a tirada (6b, 20m): últims metres, i on trobem la màxima dificultat de la via. Un tram d'uns 3 metres de placa amb dos passos a bloc bastant durs i difícils a vista. Després ja només ens queda grimpar fins a la reunió del cim.

Descens: podem baixar rapelant (dos parabolts i anelles) o caminant per la banda dreta de la paret.

Valoració general

Via molt bona, amb una dificultat moderada, que ofereix placa, desplom i bona roca en tot el seu recorregut. Molt ràpida de fer i en un entorn bastant tranquil. Totalment equipada i amb possibilitats d'estalviar-se els passos més difícils i obligats.

Via Lucero del Alba (Roca Alta, Vilanova de Meià)

7a, 110m

Part esquerra de la Roca Alta, amb el diedre més evident de la paret

19/10/18

Un cop arribem altre cop al peu de via, mengem una mica, recuperem forces i veient que el temps segueix sent de bonança, ens disposem a escalar la segona via del dia.

Característiques i informació general

Oberta per A. Caballero, S. Mellado i P. Serrano
Dificultat: 7a o 6a/A0
Llargada: 190 metres
Equipament: totalment equipada amb parabolts
Material necessari: 15 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:30 hores aprox.

Aparcament i aproximació: igual que a la via Pornostar.

Ressenyes

Podem trobar una ressenya que és una foto de la original, però nosaltres hem preferit compartir la que hem extret del blog Els Visas, per ser molt més clara.

Ressenya extreta de Els Visas

Descripció de la via

Via de concepció esportiva, al costat de la Pornostar, i de característiques molt semblants: totalment equipada, grau moderat (excepte el primer llarg), molt bona roca, placa i desplom.

1a tirada (7a, 30m): el primer llarg és desplomat i dur, amb algunes seccions de presa petita i passos estranys. A partir de la tercera xapa es complica especialment, i es fa dur no parar-se a descansar. La gran quantitat d'expansions (fins a 14) et permeten fer-lo en A0 fàcilment, però jo l'he volgut fer en lliure, i tot i que m'hi he penjat unes quantes vegades per descansar, ho he aconseguit. He trobat especialment difícil el pas de sota un sostre, per la incomoditat de posar la cinta i passar-hi la corda, ja que no hi ha on agafar-se i com col·locar-se. Reunió còmoda.

2a tirada (6a, 25m): va cap a l'esquerra molt a prop del diedre poc definit (per on va la via Diedre Blau), però buscant la placa lleugerament desplomada de la seva dreta, amb passos entretinguts. Reunió còmoda.

3a tirada (6a+, 35m): aquest llarg ja comença amb una panxa, amb bona presa, i després ve un tram de placa, fins arribar a un altre tram de panxa brutal, antològic, que et fa xalar de valent, fins arribar a un relleix, on trobem la reunió uns metres a la dreta, molt còmoda.

4a tirada (V+, 20m): la última tirada se'n va descaradament cap a la dreta, per una placa llisa però amb bones preses, fent un pas cap a l'esquerra i amunt, per després tornar a la dreta, amb la xapa una mica fora de lloc. Segueix una travessa molt divertida, fins arribar a la reunió-cimera, molt còmoda també.

Descens: igual que a la via Pornostar.

Valoració general

M'ha agradat molt, quasi més que la Pornostar, sobretot el tercer llarg. Molt ràpida de fer també, i la roca encara millor (la via és més nova). Malgrat el difícil primer llarg, la resta de la via té una dificultat homogènia.

Via Chiricahua Roc al Roc de Benavent

Via Chiricahua Roc al Roc de Benavent (Benavent de la Conca, Pallars Jussà)

6b+ (6a+/A0), 190m

5/10/18

Aquesta setmana no he pogut escalar gaire, per assumptes diversos, i tenia moltes ganes d'anar-hi. No ha pogut ser fins divendres, i com que el Situ i jo teníem tot el dia lliure i podíem marxar dijous a la nit, hem fet una escapadeta més lluny del normal. Li vaig fer tres propostes, i va triar anar al Roc de Benavent, un lloc pel qual havia passat amb la Mònica anant cap a Abella de la Conca, i que m'havia despertat curiositat. Doncs anem a investigar!

Característiques i informació general

Oberta per Joan Vidal l'any 2008
Dificultat: 6b+ o 6a+/A0
Llargada: 190 metres
Equipament: totalment equipada amb parabolts
Material necessari: 15 cintes exprés
Orientació: Oest
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bastant bona
Temps emprat: 3:30 hores aprox.

La paret per on discorre la via

Aparcament i aproximació: cal arribar fins al poble de Benavent de la Conca, i agafar una pista a mà dreta només entrar al poble, seguir pel camí que va per baix, i en poca estona arribarem fins al tros de paret on hi ha una gran placa i l'enorme pont de roca que és el Sac Bernat, molt visible. Aparquem a un costat del camí, i accedim al peu de via passant pels camps de conreu, fins a trobar un corriol poc marcar que ens duu fins a l'inici de la via, just a la dreta del pont de roca gegant. 10 minuts.

* Cal dir que a l'inici de la via ens hem trobat un cartell que indica que l'escalada està restringida per nidificació d'aus des del 16 de febrer fins al 31 d'agost, quedant lliure per escalar l'altra meitat de l'any (tardor-hivern).

Restricció per nidificació

Ressenyes

Podem trobar diverses ressenyes, i adjunto l'adaptada per Bloc Empotrat, perquè presenta els graus en lliure més adients segons la meva opinió. N'hi ha d'altres: Escalatroncs,  aquí, i aquí.

Ressenya trobada a Bloc Empotrat

Descripció de la via

La Chiricahua Roc és una via força llarga, tota equipada amb parabolts per no patir gens, i bastant fàcil, tenint en compte que els passatges més durs es poden fer en A0. Es troba en un indret molt bonic, solitari i amb unes vistes impressionants, i la seva roca calcària és molt bona en general, oferint una escalada variada, entretinguda i poc obligada.

1a tirada (6a, 35m): la via s'inicia en una fissura que mica en mica es va obrint, fins a quedar un diedre que escalem atlèticament, i acaba en un tram de placa. Vigilar amb alguns rocs que es mouen.

L'enorme pont de roca

2a tirada (6b+, 35m): segueix l'anterior placa, amb passos entretinguts, fins que arribem a un tram més finet, on podem desviar-nos una mica cap a l'esquerra o seguir una mica recte, jugant amb l'equilibri i les petites preses. Tant jo, de primer, com el Situ de segon, l'hem passat totalment en lliure. Seguim cap a l'esquerra per terreny més fàcil, fins arribar a la reunió, molt còmoda.

Segona tirada

3a tirada (6a+, 25m): segueix cap a l'esquerra per placa amb bona presa, fins que la via torna cap a la dreta i segueixen més metres de placa. Arribem a una gran repisa, i trobem una panxa que superem una mica per la dreta, just a sota de la reunió (6a+).

Tercera tirada

4a tirada (6a+, 35m): l'inici és la part més difícil d'aquest llarg, una panxa de 6a+, però només són dos passos. Després apareix una placa tombada amb una mica de vegetació, oferint un llarg poc agradable. Arribem a una cova i cal flanquejar cap a l'esquerra, fent que la corda fregui molt.

La gran escletxa del Sac Bernat

5a tirada (6a, 30m): sortim per l'esquerra, en un canvi de paret i uns metres força interessants, i després la cosa es tomba fins que arribem a un jardí terrós on hi ha la reunió.

El cim del Sac Bernat

6a tirada (6a+, 30m): altre cop el més difícil de la tirada és l'inici, una panxeta que fem una mica per la dreta, i després resta un passeig molt fàcil per ressalts, fins a petjar el cim, on trobem la reunió cap a l'esquerra.

Camps i més camps en l'horitzó

Descens: la via està equipada per rapelar, on trobem una anella i cordino amb dos parabolts per reunió. Possiblement (no ho hem comprovat) amb cordes de 60m es pot descendir en 4 ràpels (R6-R4; R4-R2; R2-R1; R1-terra).

No obstant, també es pot baixar caminant, i potser és el més recomanable, sempre i quant no ens equivoquem de canal. I és que el track d'una ressenya ens ha fet baixar per la canal (o potser seria millor dir barranc) que no tocava.
Atenció: des del cim cal caminar en direcció sud fins a trobar una pista, i seguir fins que trobem unes fites en un canal força evident i ampli, que està equipat en els últims trams. Finalment arribem als camps i a la pista.

Abella de la Conca al fons

Valoració general

M'ha semblat una via bastant bona, ideal per als matins d'estiu i quan es vol estar tranquil i gaudir del paisatge en aquest racó apartat del Pallars Jussà, amb unes vistes impressionants dels camps de conreu i d'Abella de la Conca. Equipada per no patir, amb els trams més difícils trampejables, i amb bona roca conglomerada. Una bona opció a tenir en compte, doncs.