Esportiva al Roc de la Lluna

Escalada esportiva al Roc de la Lluna (La Pobla de Lillet, Berguedà)

El Roc de la Lluna és un d'aquells llocs que és difícil descriure, perquè el millor per copsar la seva bellesa i el seu ambient és anar-hi. Tot i això, una de les millors descripcions que es poden trobar d'aquest lloc i la seva escalada és la del Blog d'en Pere Herms, ja que explica molt bé l'essència de l'indret, i a més ens enllaça les ressenyes de l'escola.

Així doncs, aquest espai és especial i jo diria que únic, perquè enlloc es troba una escalada així, en una placa vertical plena de forats de tots els tipus i formes, en que has d'anar escollint el més bo i la col·locació de peus més adient. Un lloc que és especial també per l'entorn ple de boscos, muntanyes, prats i valls, i amb el Pedraforca de teló de fons. Un indret on la tranquil·litat i la pau ens envaeix, i on el cel blau brilla darrere les muntanyes.

L'escalada, doncs, es desenvolupa sobre línies de continuïtat en la seva majoria, plenes de forats, amb parets lleugerament tombades, verticals i lleugerament desplomades, alguna amb algun pas de bloc aïllat. No hi ha gaires vies, tampoc, cosa que fa d'aquest sector un lloc per visitar un cop o dos a l'any. Les parets estan orientades al Sud, per la qual cosa la millor època per venir serà entre la tardor i la primavera. Nosaltres, per portar la contrària, hem vingut a ple estiu. Tot i això, hi hem pogut escalar sense fregir-nos massa, ja que el peu de via gaudeix de bona ombra. Hi ha dos parets principals per escalar, i una de secundària.

La primera, el sector del Joc de Pilota, té una vintena de vies, o més, amb una part a l'esquerra amb 5 vies d'iniciació, una part central amb tres vies dures, i una part dreta amb la majoria de vies (12) entre el 6a i el 6c, equipades per en Toti Valés i en Joan Cano principalment. Recentment han aparegut noves vies a la part central, ressenyades a la guia Berguedà Vertical.

Vistes del Pedraforca des del Joc de Pilota

El segon sector, la Flor de Neu, és una mica més lluny, i disposa d'unes 15 vies, entre el 6b i el 8a, equipades pel Jordi Pou principalment. Recentment han aparegut noves vies, ressenyades a la guia Berguedà Vertical.

Part de darrere del sector Flor de Neu

Finalment, hi ha La Moreneta, una paret orientada al nord que té únicament tres vies.

Vistes de La Moreneta

Agost 2018

Avui he tornat a l'idíl·lic Roc de la Lluna, aquesta vegada amb la Mònica, i també he repetit bivac al mirador inferior. L'endemà al matí hem escalat i hem començat fent les cinc vies del petit sector esquerre del Joc de pilota, inclosa la via Tots els matins del món (IV+), que no havia fet, i que és una via equipada amb burils antics el 1990.

Després hem anat al subsector Flor de Neu, i he fet les següents vies:

Tabola (6b, 19m): via equipada mes recentment, que va per una franja de roca una mica sorrenca i trencadissa, amb forats petits i d'anar fent. Poc recomanable.

Xevi Machine (6c, 19m): via també bastant recent, amb més desplom i algun pas dur i raro, amb forats petits i alguna regleta. Encadenada al segon intent. Recomanable.

Aquesta subsector és lleugerament diferent al Joc de Pilota, amb molts més forats i en general més petits, i segons la meva opinió ofereix una escalada de menys qualitat, menys divertida, però també molt de força-resistència.

Juliol 2017

Jo avui he fet això:

11. Alpinopausia (6b): em poso a "escalfar" en aquesta via. I déu-n'hi-dó si he escalfat! La via és una passada, un festival de forats i més forats, tots molt bons, però el fet que la paret desplomi una mica et va inflant poc a poc. És una via bastant llarga, totalment de continuïtat, de pila, i anar fent, sense parar gaire. He encadenat i ha estat una felicitat absoluta. Una passada, una via excepcional, de 5 estrelles. Molt i molt recomanable.

10. Mascamierdas (6c): entusiasmat pel moment, i després de descansar una estona, m'he posat en aquesta via, no gaire segur del tot. La via és de la tònica de l'anterior, però té dos passos durs, el primer a la segona xapa i el segon entre la 3a i la 4a, que si no vas molt segur et fan pensar-t'ho, com m'ha passat a mi, i sobretot si et falla la pila. La resta és anar fent, però no l'he pogut encadenar. El proper cop l'hauré de repetir. Molt recomanable.

8. Historias de "O" (6b+): veig un escalador fent aquesta via, i m'entren ganes de provar-la. La via és de 6b o menys excepte un parell de passos concentrats cap a la meitat de la via amb preses més minses i de tibar fort amb decisió. Em surt amb una mica d'esforç i arribo ràpidament a la R, cap a l'esquerra. Recomanable.

6. Ojos y oídos del mundo (6b): i per acabar el dia, no podia faltar l'encadenament d'aquesta via, que tenia pendent des de l'últim cop que vaig venir, ja que la vaig intentar dos cops i no la vaig poder acabar, ja que em vaig caure a un pas fi que té al final. Aquest cop, però, més preparat, l'he pogut acabar, no sense notar el pas raro que té, però aquest cop no se m'ha pogut resistir. Recomanable.

I fins aquí el matí, amb unes bones tibades en roca excel·lent. Encara queden un parell de visites més en aquest racó tan especial. Fins a la propera, doncs!

Ja hi vam ser l'any passat, i vaig fer les següents vies:

Joc de Pilota esquerre

1. Mastarile dream (6a): via que no té res a veure amb la resta, doncs va per una placa llisa sense pràcticament preses, i les assegurances es troben bastant allunyades.

2. ??? (V+): via de forats molt fàcil.

3. Em kagu en el kumba (V+): via de forats molt fàcil.

5. Xapes Jom (V+): via de forats molt fàcil.

Joc de Pilota dreta

2. Dulcinea del tobillo (6a)

3. Catllaràs per sempre (6b)

6. Ojos y oídos del mundo (6b): no encadenada

7. La sombra del llop (6a+)