Juliol 2018
L'anhel de descobrir llocs nous on escalar em porta fins aquest petit i solitari sector a prop de la Font de l'Escudella (d'aquí el nom) a la població de l'Esquirol, a la comarca d'Osona. No sé ni on n'havia sentit a parlar, però vaig preguntar a escaladors de la comarca i em van dir que estava prou bé. Així que he enredat al Benoit i la Maria i hi hem anat.
Trobem només dues referències a Internet d'aquest lloc, al bloc d'Osona Climbs, amb la ressenya més actual i la informació bàsica, i un PDF penjat al web del GEM (Grup Excursionista Manlleu) amb informació que aporta el mateix aperturista, en Pere Martínez, on explica l'inici del sector, l'accés, i on adjunta el croquis original.
Amb aquesta informació, limitada, hem anat cap allà. El primer problema que hem tingut ha estat en el pàrquing i l'aproximació. El cotxe no es pot baixar fins a l'esplanada de la Font de l'Escudella, i l'hem deixat a una esplanada just a l'inici del camí que baixa, a mà esquerra. I després, baixant a peu, cal anar cap a la dreta, passar pel costat de la font, i seguir cap avall fins al final de les feixes d'acampada. Al final surt un corriol que ens porta cap a la riera, seguint a la dreta a la bifurcació. Trobem un pont fet de branques que travessem, seguim per l'esquerra de la riera i de seguida trobem la paret, davant d'uns grans blocs.
M'he permès la llicència d'adaptar la ressenya del blog Osona Climbs, per afegir el nom i el grau de les vies al mateix croquis, i facilitar així la identificació de les vies.
Pel que fa a l'estat de la paret, cal
assenyalar dues coses. La primera, l'estat de la roca, que és gres arreu, en
determinades vies és bastant precari, i per dos motius. El primer és que
les vies 7 a 12 tenen uns primers metres amb força molsa, i això
dificulta l'escalada. El segon el mal estat de la roca en algunes vies,
amb força sorra, pols, fulles, i una roca que no és del tot compacta.
Tot i això, es deixa escalar amb una certa confiança, sobretot per
l'equipament, que és bastant nou i força abundant. Però cal tenir en
compte que degut a les poques visites de gent les preses queden brutes.
En
segon lloc, cal destacar que la presència del riu dóna alguns problemes
a l'hora de manejar la corda, especialment de les vies 2 a la 4, però
també de la 5 a la 9. El fet és que el riu arriba fins al peu de via, i
tant assegurar com sobretot tirar la corda després de l'escalada implica
el perill que aquesta es mulli. Com que avui érem 3 he aprofitat els
moments de descansos per col·locar algunes pedres i intentar cobrir
l'espai d'aigua, i ho he aconseguit en gran part.
Pel que fa a les vies, trobem les següents (comento les que he fet):
1 César Romero, 30mts. 6b/A0 (7a, 1pas)
2 Cloti, 30mts. 6b+
3 Esperó Gargantua, 25mts. 6b/7b (sostre)
4 Diedre Lo Desig del Cel, 32mts. 6a: uns metres fàcils de ressalts tombats, i de seguida ens posem en la llarga fissura, que escalem sobretot en diedre, després superem un ressalt (reunió intermitja), i ens trobem una placa fissurada amb algun pas tècnic. Molt recomanable, tot i l'estat precari de la roca en algun punt de la fissura inicial. Reunió de mosquetó que no es pot obrir.
2 Cloti, 30mts. 6b+
3 Esperó Gargantua, 25mts. 6b/7b (sostre)
4 Diedre Lo Desig del Cel, 32mts. 6a: uns metres fàcils de ressalts tombats, i de seguida ens posem en la llarga fissura, que escalem sobretot en diedre, després superem un ressalt (reunió intermitja), i ens trobem una placa fissurada amb algun pas tècnic. Molt recomanable, tot i l'estat precari de la roca en algun punt de la fissura inicial. Reunió de mosquetó que no es pot obrir.
via no ressenyada (?): via just a la dreta del Diedre Lo Desig del Cel, que va per un desplom i segueix per la placa vertical, i acaba ràpidament a sota de l'arbre. Reunió de dos mosquetons contraposats. No l'hem provat.
5 El Vol d’Ícar, 15mts. 5a
6 Tempus Fugit, 15mts. 5b: placa tombada amb passos d'adherència, i finalment superar un petit bombo amb bona presa.
14 Nagumba, 32mts. 6c: continuació de la via 5 o 6, nosaltres hem començat per la 6. Tempus fugit. La via té una fissura on fer bavaresa-diedre, superar una panxa amb pas llarg, i després placa de regletes tècnica fins a la reunió. Mantinguda i variada. Molt recomanable. Reunió d'argolla.
Via Tempus fugit |
7 C.E.E. 25 Anys, 15mts. 4c (reunió pròpia)
8 Arcàdia, 13mts. 5a
9 Sophia, 13mts. 5b
15 Big-Bang, 32mts. 6c+ (segon llarg de les vies 8 i 9)
10 Sibil·la, 13mts. 5c
11 La mare d'en Tano, 13mts. 4b
16 Güindous a Vista, 30mts. 7a (segon llarg de les vies 10 i 11)
12 Gorgue’s Blues, 18mts. 6b+: començament amb molsa però fàcil, i pas de bloc i llarg a la quarta xapa, després fissura per fer bavaresa. Recomanable. Reunió d'argolla.
17 Xemeneia d'en Pep, 13mts, 6a+ (via a la dreta de la paret central, que comença sobre una petita repisa a 3 metres per sobre del riu)
13 Travessera de L’Escudella, 18mts. 6a+ (via de flanqueig que va d'una R a la via 14 fins a la R de la via 12).
Hola, sóc en Pere Martínez. M'han agradat els teus comentaris de les vies de l'Escudella. Gràcies per dir la teva d'un lloc molt poc visitat. L'altre dia vaig netejar bona part de la molsa que hi havia entre les vies 7 i 12; encara hi he de tornar per fer el tros que va quedar pendent, però ara estan molt més netes. Feia temps que ho tenia pendent de fer, perquè, a més, cada hivern es tornen a omplir de fullaraca i molses. Salut!
ResponEliminaMoltes gràcies a tu per equipar i mantenir el lloc!!
Elimina