Via Urquiza-Olmo a la Roca Gris

Via Urquiza-Olmo a la Roca Gris (Plecs de la Vinya Nova, Montserrat)
V+, 150m

29/11/17

Feia dies que li vaig proposar al Carles d'anar a fer una via llarga, ja que ell no n'ha fet mai cap i tenia ganes de provar-ho. Així que m'ofereixo a introduir-lo en el món de la via llarga, perquè descobreixi l'essència que t'hi enganxa de ple. En principi la via que havia triat és la Montpart a la Miranda de les Boïgues, però per motius de temps prefereixo triar una altra via, que sembla que trigarem menys a fer. Aquesta és la Urquiza-Olmo a la Roca Gris dels Plecs de la Vinya Nova.

Els Plecs de la Vinya Nova, a l'esquerra, a ple sol del migdia

Característiques i informació general

Oberta per J. Urquiza i J. Olmo el 1995
Dificultat: V+
Llargada: 150 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 10 cintes exprés i un parell de bagues per savines
Orientació: Est (amb poc sol!)
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Bona
Temps emprat: via inacabada

Aparcament i aproximació: per arribar hem de deixar el cotxe al pàrquing inferior de la Vinya Nova, i anar el direcció nord, pel camí que passa entre els Totxos i la Placa Cangur. Seguim un tros pel canal i de seguida agafem un corriol amb una fita que va cap a la dreta i amunt. El seguim fins a trobar una desviació cap a l'esquerra, que ens mena fins al canal entre el Pollegó oest i la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem pel canal fins a arribar al peu de via, que ens ha costat una mica de trobar. Aproximadament uns 40 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'El col·leccionista de vies i al d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'El col·leccionista de vies

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via va per una evident placa lliure de vegetació, però envoltada d'ella per ambdós costats. Un recorregut, doncs, molt evident i per roca de qualitat en general. Les expansions es troben força distanciades, per la qual cosa haurem d'anar bé amb el grau. Aquest fet penso que li afegeix una mica més d'exposició i compromís (baix-mitjà).

Un altre aspecte a puntualitzar, i que no he trobat indicat en cap ressenya, és que tot i estar orientada a l'est, la via no rep gaire sol a l'hivern (no sé com serà a l'estiu), ja que el Pollegó oest li fa ombra des de primera hora del matí fins ben entrat aquest. Fins a les 12h no ha sortit el sol a la segona tirada, així que si feu la via a l'hivern aneu avisats que no hi trobareu sol fins ben entrat el dia. Tampoc deu durar massa estona el sol, a molt estirar fins a les 16h.

I finalment, avisar també que amb 8 cintes no en tindrem prou si volem fer la primera tirada sense aturar-nos a la R1 original. És a dir, si volem saltar-nos-la, caldrà agafar com a mínim 10 cintes.

1a tirada (L1+L2) (V+, quasi 60m): per trobar l'inici de la via ens hem de fixar en un espai de paret sense vegetació si mirem cap amunt, just a sobre un "pedestal arbrat" o ressalt. Per començar la via, es recomana pujar a sobre d'aquest pedestal/ressalt i assegurar des d'allà al primer de cordada, ja que sinó la corda no ens arribarà si volem saltar-nos la R1 original, i a més a més la corda fregarà menys i hi haurà contacte visual de l'escalador. A la crònica d'en Joan Asín es veu una foto amb el començament de via. Aquesta primera tirada té uns primers metres (després de la R1) exigents i amb alguns trams de roca a controlar. Les assegurances estan força lluny, per la qual cosa haurem d'escalar amb confiança i mirant bé els passos. Fixeu-vos amb la col·locació de les cintes, ja que són molt metres i la corda pot acabar fregant molt, amb el consegüent augment de pes que això suposa. Jo ho he passat força malament, entre el fred que tenia, els alejes i el fregament de la corda. He utilitzat dues savines, una a l'inici i l'altra en el replà que ens trobem a la meitat (per cert, no hauria estat mala idea col·locar aquí una reunió intermitja). Però finalment he arribat a la reunió, força cansat, i després el Carles ha anat pujant amb calma i els dits congelats.

2a tirada (IV+, 50m): li toca sortir al Carles. Repassem ràpidament les tècniques d'assegurament, i per sort ja ha anat baixant la línia del sol, fins arribar exactament a l'alçada de la reunió on som quan el Carles ha decidit sortir cap amunt. Ha anat poc a poc, per terreny més fàcil, amb més cantell i més tombat que la primera tirada, però també amb les assegurances allunyades (n'hi ha 7), fins a la reunió. Després he pujat jo una mica més còmode, i he proposat de baixar, ja que se'ns ha fet molt tard i jo he d'arribar a treballar a la tarda.

3a tirada (IV, 45m): no hem fet aquesta tirada, ja que anàvem molt justos de temps i hem hagut de marxar.

Descens: per baixar fem dos ràpels (ja que no hem arribat fins al cim), bastant còmodes de fer. Des de la R2 arribem al terra amb 58 metres. Després desfem el camí d'aproximació amb menys de mitja hora fins al pàrquing de la Vinya Nova.

Valoració general

M'ha semblat una via bona, sense massa pretensions. La línia és bastant lògica, i la roca en general bastant bona, tret d'algunes preses a la primera tirada una mica dubtoses que s'han de controlar. Recomanable començar la via des de sobre el ressalt, i seguir fins a la R2, tenint en compte els metres i les cintes que calen. Tampoc m'ha fet gaire pena deixar la via abans de la última tirada, ja que aquesta s'ajeu molt i sembla que perd molt l'ambient. Tot i això, ha estat un bon aprenentatge per al Carles, que a més a més li ha servit per practicar el ràpel. Espero que aquesta sigui la primera de moltes, company! Fins molt aviat!!