Via Alucina Carabina al Càmping

Via Alucina Carabina (Càmping, Montserrat)
6b, 80m

15/3/18

Característiques i informació general

Oberta per M. Millet, N. Dalmases i Ll. Martínez el 1983
Dificultat: 6b
Llargada: 80 metres
Equipament: equipada amb expansions diverses, rapelable.
Material necessari: 7 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir, i anem a buscar el camí de Sant Joan, fins que agafem el corriol que duu al mirador de Fra Garí (indicat), passant per sobre de l'Esperó del mateix nom i tornant a la dreta fins arribar al peu de via, evident. 15 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya trobada aquí

Descripció de la via

La via consisteix en tres tirades, ràpides de fer, que travessen aquest monòlit just al costat de La Granota, que si el mirem des del monestir s'assembla ben bé a un ganivet. La via discorre pel mig de la placa, especialment a la segona i tercera tirada, on trobem la millor roca d'aquesta zona.

1a tirada (V+, 40m): començo jo, amb un inici vertical i que ja et fa treballar, tot i que molt assegurat fins a la tercera xapa. La quarta ja està més lluny, i tot i ser fàcil, l'aleje et fa pensar-t'ho dues vegades, doncs la distància és considerable, amb possible topada contra el terra en cas de caiguda. Trobem una cinquena xapa més amunt i després la roca es tomba, fins arribar a la reunió, molt còmoda.

2a tirada (6a, 22m): la segona tirada comença amb un petit flanqueig amb un petit arbre pel mig, fins a col·locar-se a la placa, amb molt bona roca, aspra i cantelluda. Aquesta tirada és de traca i mocador, placa vertical, roca excepcional, assegurances força a prop, i que et fa gaudir al màxim. Recomanable fer-la de primer.

3a tirada (6b, 18m): ens queda aquesta placa de l'Escut, i em torna a tocar a mi, i m'hi poso poc convençut, doncs avui no estic molt fi. La sortida de bloc del bombo no és tan dura com em pensava, però requereix un pas llarg. Després la placa és exigent, presa petita, pocs i petits peus, i apretona tota ella, sense gaire descans. En resum, res a veure amb la segona tirada, aquí t'ho has de currar i tenir piles. Jo avui no en sóc capaç, i em penjo un parell de vegades, fins que arribo a la R. Com que aquesta és molt penjada, decideixo baixar fins a la R2 i que el Javi pugi de segon.

Descens: es pot fer un ràpel des de la R3 fins a la R2, i d'aquesta al terra (50-55m). Tot i que penso que l'ideal seria col·locar una instal·lació de ràpel a la R1, i fer dos ràpels (de la R3 a la R1, i d'aquesta al terra). Opinió personal.

Valoració general

L'he trobat una via molt divertida, especialment la segona tirada, per la qualitat de la roca i pel tipus d'escalada. La última tirada és més exigent, però no per això menys bona, i la primera m'ha semblat de tràmit per gaudir dels metres superiors. I el lloc és especialment bonic, si traiem els guiris emprenyadors que passegen i fan soroll per sota nostre. Una via molt ràpida de fer, per altra banda, combinable amb alguna altra propera, si tenim més temps.


En acabat, com que encara ens quedava una mica de temps, hem parat a l'Esperó de Fra Garí i hem fet la via Pitufina, fins a la primera reunió (6c?), una via força exigent per la qualitat de la roca, una mica relliscosa, però molt assegurada.

Ressenya de Kpujo