Esportiva a la Font Freda (Gelida)

Escalada esportiva a la Font Freda de Gelida


Octubre 2018

Després de l'estiu, és hora de tornar a Gelida. En un dia on hi ha probabilitat de pluja i tothom et diu que es queda a casa perquè plourà, l'Edu i jo anem a gaudir de la bona temperatura matinal. El triomf és per a les valentes que arrisquen. Hem anat primer a la Font Freda, i hem escalat a l'ombra amb una temperatura genial: escalant amb màniga curta, assegurant amb gersei; fins que ens ha començat a tocar el sol. I hem fet això:

Franc (6a+, 16m): comencem al subsector Mamá Cebolla, per escalfar una mica. Aquesta via va per la dreta d'una panxa, seguint una fissura, amb molt bona presa, tot i que una mica polida. Recomanable.

Laia (6b, 16m): seguim escalfant amb la via del costat, reunió compartida. Però aquesta va pel mig de la panxa, bona presa, i després ataca una placa, amb un tram molt polit que dificulta l'escalada i n'augmenta el grau. Última part més fàcil. Recomanable.

?? (7a, 23m): anem més a l'esquerra, ja amb idea de projectes. Aquesta via es troba a la dreta de la via Xapes negres. Via de continuïtat, que et fa navegar d'un costat a l'altre, i amb una segona part més apretada on et vas inflant, fins arribar a la reunió amb un tram final amb bon canto, per sort. Encadenada al primer intent. Molt recomanable.

Sarai (7a, 25m): més cap a la dreta ens posem en aquesta, quasi totalment de passos llargs, però bones preses i amb un final dur. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Març 2018

Avui tornem a Gelida, aquesta vegada amb el Carles, i també la Rosana i l'Álvaro. Per ells és el primer cop, i jo encara hi tinc moltes vies per fer. El Carles i jo hem fet les següents vies:

Sector Clàssic dreta / El Torrent

Nº 1 (6a, 25m): via molt xula que recorre una curta placa vertical amb regletes a la meitat, i després segueix una fissura molt divertida d'escalar. Reunió pròpia. Molt recomanable.

Nº 2 (??, 25m): em poso en aquesta via, just a la dreta de l'anterior, i amb la qual comparteix entrada, pensant que és un 6b, com diu a la guia Hotrock i a la nova guia de Barcelona y alrededores. Arribo sense problemes a una petita repisa, i llavors veig una placa lleugerament desplomada, molt llisa i amb molt poques preses, i petites. El pas comença amb dos invertits, peus força petits i relliscosos, i no ho veig gens clar. Sembla que veig com es fa el pas, però em sembla impossible. Acabo posant la cinta de manera poc ètica, i acabo el tram agafant-m'hi, veig el què hi ha i com s'hauria de fer, però ni de conya penso que és 6b, ja que aquests els encadeno a vista sense problemes a Gelida. Penso que pot ser com a mínim un 7a. L'Álvaro la fa després, i sense poder encadenar-la, diu que podria ser més de 7a (ell n'ha fet uns quants més que jo). Caldria revisar la graduació d'aquesta via, a no ser que tingui una manera secreta o diferent de fer-la.

L'Álvaro intentant la via Nº 2 (esquerra) i el Carles fent la Nº 3 en top (dreta)

Nº 3 (6b+, 24m): una mica frustrat amb l'anterior via, em poso en aquesta esperant no trobar-me sorpreses. Però aquí no se'n troben, és una via amb trams desplomats, bona presa, passos atlètics, i un final de tibar, molt bonica tota ella. Encadeno a vista. Molt recomanable.

Sector Clàssic esquerra

Magnolia (6b+, 28m): anem més a l'esquerra, i fem aquesta, força llarga i molt entretinguda, amb alguns desploms suaus i amb bona presa, molt divertida de fer. Encadeno sense problemes, i em sembla menys que 6b+. Molt recomanable.

Mar L1 + L2 (6b/+, 30m): acabem el dia amb aquesta via, que comença a l'esquerra de la gran cova, segueix per sobre, i va seguint alguns ressalts i tombant-se, fins arribar a un relleix, on la roca es torna a posar vertical, on continua la segona tirada, amb fissures diagonals, i amb un tram final tens i incòmode a l'hora de xapar la reunió. M'ha semblat més difícil que la via anterior. Molt recomanable.

Gener 2018

Torno a Gelida, a buscar el sol d'hivern, aquest cop amb el Javi, que no ha estat mai a la Font Freda. Així que anem per feina.

Sector Clàssic dreta / El Torrent

Nº 6 (6a, 15m): inici força polit, i continuació de dos desploms amb molt bona presa. Divertida i recomanable.

Font Freda

Els Vegetarians (6b+, 18m): primers passos de bidits durets i sobadets, i amb un pas llarg que costa de veure i de fer. La continuació és més fàcil, no sense abans trobar un altre pas de travessa després del començament. L'he encadenat al segon intent. Recomanable.

Pigsa (6c, 22m): via amb una presa artificial, un petit roc anclat a la paret amb un cargol (que per cert, es mou uns mil·límetres). No en tenia ni idea, i quan he arribat a la meitat l'he vist i m'he desmoralitzat una mica. No obstant, sort d'ell, perquè sinó la via no seria un 6c, sinó possiblement un 8è... L'he encadenat al segon intent. Recomanable, si no us fa res el pas "d'artificial".

Blonda / L'esquirol (6b+/6c, 20m) (nom i graduació segons guia): acabem amb aquesta via, que segueix en la seva primera part una fissura molt marcada, i també molt rentada, però molt... Tot i això, es pot fer la via si no tens fòbia a la roca polida, i val força la pena, ja que la segona part no ho està. Recomanable.

Ara que ha començat el fred, encara no he vingut a Gelida aquest hivern, així que, tot i que no era el pla inicial, hem acabat venint a aquestes preuades parets per a l'escalada. Hi he vingut amb el Javier, una nova coneixença, amb qui hem compartit un matí de bones tibades, i he escalat per primera vegada a la paret mítica de la Font Freda, a l'esquerra de tot del sector.

Sector Clàssic dreta / El Torrent

Abans, però, ens hem dirigit a aquesta part de la paret, a la dreta de tot, que és on hi comença abans a donar el sol de ple, i hem fet aquestes dos vies per escalfar:

Nº 13 (6a, 15m): via amb un inici de placa fàcil, fins arribar a una zona una mica desplomada, i que resulta una mica dura pel grau proposat, però factible de fer si no t'ho penses gaire, com ha estat el nostre cas. Recomanable.

Nº 12 Mirall capgirat (6b+, 15m): ens posem a la de l'esquerra, que després de recórrer una placa en diagonal cap a la dreta, ataca un pronunciat desplom per una fissura que ofereix una petita aresta. Aquest tram és el dur de la via, amb passos molt físics de braços, i amb peus insipients. Després de xapar la cinta del pas, he descansat uns instants a la bona bústia de sota, i he atacat el desplom amb llançaments decidits de braços, fins a superar-la, no sense fer una bona tibada, encadenant la via a vista. Molt recomanable.

Font Freda

Anem cap a l'esquerra, a fer unes vies que em proposa el Javier:

Zona alta (6c/+, 21m): seguim per aquesta, que em diu que és factible i que només té un pas més dur. Començo per la primera part, que és fàcil, fins arribar al forat característic. A partir d'aquí em costa i no ho acabo de veure, li pregunto si és aquí el pas i em diu que sí. M'ofusco i em penjo, ruc de mi. Després veig el pas, força clar, i segueixo. Però les dificultats no s'acaben aquí, el que ve just després també costa, però segueixo fins passar el tram difícil, ben inflat, i ja a poc a poc i descansant de tant en tant per propis mitjans, arribo a la reunió. Després de fer-la ell, li faig un segon intent i l'encadeno, no sense liar-me una mica en el tram de sortida de la secció difícil. Molt recomanable.

Xapes negres (7a+, 22m): com que tenim aquesta via just a la dreta de l'anterior, aprofitem i li posem les cintes, per fer-la més relaxadament. Obro jo, i igual que l'altra, primera part fàcil, pas dur al mig, i continuació també amb algun pas dur, o almenys físic, cosa que s'ha de tenir pila per poder acabar en condicions. Al primer intent em penjo algunes vegades després de xapar, i el tram difícil em costa molt. Però arribo a la reunió, fet caldo. I quan acaba el Javier, li faig un pegue en top rope i per sorpresa meva "encadeno" sense penjar-me, i resolent el pas dur d'una manera diferent, més acrobàtica. El proper cop s'haurà de provar un altre cop per encadenar de primer. Recomanable.

Setembre 2017

Feia molt que no venia a Gelida, i ja venia essent hora, ara que comença a baixar la calor. Així que ens n'anem cap allà a fer una escalada de tarda amb la Olga, el Robe, l'Ivan, la Carme i els seus, i la Eli. Anem a la dreta de tot, i fa bastanta calor, però tot i així ens hi posem.

Clàssic dreta / El Torrent

El aquest subsector hi trobem 16 vies entre el V+ i el 6b+, de diferents estils: placa, diedre, desplom. Les vies de la dreta fan uns 15 metres d'alt, i les de l'esquerra uns 25 metres. Els números abans del nom de la via corresponen als de la guia de Barcelona y alrededores nova, però també als de la guia Hotrock. Més avall també podeu trobar les ressenyes que hi ha a Internet.

Els companys escalfant amb els cinquens

(16) sense nom (6a/+): escalfo amb la via del final de tot, que té un inici bastant dur, finet i amb pocs peus. Després és aprofitar fissures i altres preses en millors condicions. Pel començament li posaria un plus més del que marca. Recomanable.

(11) Figuerete (6a+): segueixo amb aquesta, que comença en placa, i a la meitat té una xapa molt separada a l'esquerra, que suposo que indica per on va la via, però tot i això està excessivament desviada. Després una petita panxa que superem per la dreta, entre les dues panxes. Recomanable.

(10) By me side (6b): just a l'esquerra hi ha aquesta, més picanteta, amb inici de placa fina, pas de panxa atlètic i d'equilibri i gairebé ja hi som. Molt recomanable.

(5) sense nom (6b): veig aquesta altra, amb les preses blanques de magnesi, i m'hi poso. De seguida comença a posar-se lleugerament desplomada, però les preses, encara que una mica sobades, es deixen agafar. Cap a la meitat hi ha un pas que no veig a la primera, intento trobar-ho però no ho veig, així que em penjo. Però de seguida el veig, i segueixo, fins a la reunió. Després li faig un segon intent i l'encadeno sense problemes. Molt recomanable.

(14) sense nom (6b): comença a fer-se fosc (que ràpid ja) i demano que m'assegurin en una via que hi ha més a la dreta, que vaig fer fa més d'un any pensant-me que era un 6a, i llavors no feia 6b's. M'hi poso i de seguida ja apareixen els passos d'equilibri, amb preses més aviat finetes. Després es va desplomant una mica i cal apretar, amb algun pas físic, però aconsegueixo superar-lo i arribo molt content a reunió. 

Ja és ben fosc, així que hem de marxar, molt content pels encadenaments, i poc a poc recuperant el ritme. Som-hi!!

Febrer 2017

Torno a Gelida després de 3 mesos, quines ganes en tenia..!

Clàssic esquerra

Cris (V+): entrada una mica atlètica, però continuació de placa amb bones mans i regletes grans. Té una reunió intermitja, perquè el tram que continua és de 6b. Jo no h he vist clar però el Lau l'ha fet. Recomanable.

Del Antonio (V+) + segon llarg Clàssica (6a/+): la primera part ja l'havia fet, però el segon llarg (que normalment es fa des de la via de l'esquerra) és molt guapo, finet, amb regleta, d'anar fent però exigent. Molt gaudidora. Molt recomanable, sobretot el segon llarg.

Nº 11 o "Travessa pel sostre" (6b+): molt guapa, guapíssima, començament de fissura sobat però fàcil, pas de flanqueig per sota el sostre fàcil, i final de placa, amb una primera part fàcil i una segona bastant dura, on està el grau de la via. Mans molt petites i pas molt dinàmic a buscar una bona mà. Encadenament a vista. Molt recomanable.

Línia de la via nº 11

Nº 12 o "Extraplom de la parra" (6b/+): aquest cop l'he aconseguit encadenar, fixant-me més amb el pas de desplom, col·locant bé els peus. Continuació més fàcil i un passet més fi abans de xapar la R. Molt recomanable.

Nº 16 o "Black & White" (6b/+): aquesta altra també estava pendent, i s'havia de treure. No ha estat possible a la primera, però després de veure el pas, a la segona ha sortit sense més problemes. S'ha d'anar ràpid, agafar un bidit amb dreta i anar a buscar una bona presa amb esquerra, i després sortir del desplom amb pocs peus. M'he trobat un maillon just en aquest pas, i ha estat el premi per encadenar-la. Molt recomanable.

Mamá Cebolla

De mates un dos (V+): via de fissura bastant sobada però que no impedeix escalar-la. Bastant recomanable.

Mamá cebolla (6a): via de regletes entre mitges i grans una mica o bastant sobada, però que es pot anar fent, amb un pas de desplom. Bastant recomanable.

El descans del guerrer de la roca

Novembre 2016

Clàssic esquerra

Avui ens llevem amb ganes de tibar. Necessitem roca, roca, roca. No anar al lavabo, eh...no us confongueu. Busquem un sector apropet de pixapilàndia, amb moltes vies i encarat al solet, que ja fa fred. El resultat del cercador és el següent: Gelida, sector Font Freda dreta, o com surt a la guia Hotrock, Clàssic. Apa, doncs som-hi, que hem de fer cas del que diuen les noves tecnologies...

No fa gaire que vam venir per aquí, concretament al subsector Paret dels Corbs, però aquest cop volem tastar aquest altre racó de la Font Freda, on es veuen vies més llargues. Però aquest cop, més espavilats, deixem el cotxe a la vora del camí, ben a prop de la Font Freda, hi ha espai de sobres, i som dels primers en fitxar. La roca, la mateixa calcària generosa (mentre no estigui sobada), i vies per tots els gustos, de placa, de desplom, de diedre, etc.

Avui hem sigut 3, la Maria, jo mateix, i el senyor Bola de Fum. Encara l'esperem... ;)

 Ambient d'escalada "dominguero" a la Font Freda

Ja tenim la guia Hotrock, però per si és del vostre interès, podeu trobar les següents ressenyes a Internet:

Ressenyes de Groinket (originals)

Així doncs, ens disposem a escalar, amb una mica de fred encara, però que aviat se'ns passarà. Hem fet aquestes vies, per ordre (noms de vies corresponents als números de la guia Hotrock). Les vies que no tenen nom (mira que no costa gens, si ets mínimament original), me n'he inventat un, que podeu trobar al peu de foto (hehe):

Del Antonio (V+): Triem aquesta via per escalfar, a l'esquerra del subsector. Comença amb una placa no gens fàcil, on has d'estar "al tanto". Després millora però torna a fer-t'ho mirar, en un pas de panxeta divertit. Un cop superat, poc a poc fins a la reunió, amb poques mans. La reunió queda molt a la dreta de la línia. Recomanable.

P.D. La via té un segon llarg, de 7a, que evidentment, no fem. Massa fàcil pel nostre gust..

La Maria sembla un àngel / L'àngel, una mica més amunt (via Del Antonio, V+)

Nº 13 (6a+): Com que la resta de vies de la vora estan ocupades, anem més cap a la dreta. La via que volem fer també està ocupada, així que ens fiquem a aquesta via de formes curioses, que també ens fa gràcia (sobretot a mi). Resulta ser força divertida, mig de placa mig de diedre, una mica rentada en algun punt, però entretinguda. Té un passet dur després d'atènyer una bona banya de dreta. Després placa xula fins a la R. Molt recomanable.

Maria, en dos moments a la via nº 13 (6a+) o "Gran Esperó"

Nº 12 (6b+, orientat de 6b): Des de l'anterior veiem aquesta via, d'entrada un 6b, que al ser de desplom ens pensem que no serà per tant...però oi tant que ho és! Des de baix no es veu ben bé per on va la via, però un cop a dalt ja ho crec que ho veus! Pas molt i molt dur d'extrapolm, que a més al sortir la posició et dificulta molt el xapatge. Impossible no "acerar", m'he d'agafar a la cinta per poder xapar. Una rebentada de braços completa. Després del pas segueixo com puc, però sense parar, ja que millora molt. Final molt guapo de fissura on es pot encastar una mà sencera. Molt recomanable, si ets Robocop. Queda pendent per quan ho siguem. Recomanable.

Descansant a la via nº 12 (6b+) o "Extraplom de la parra"

Nº 16 (6b): Intentem buscar una via per tibar una mica més, però plaquera, i trobem aquesta molt a prop. Resulta ser una via molt maca, pel meu gust, amb un parell de passos de panxa sense gaire peus. Tot i que la trobo una via assequible pel meu grau, després del "tute" que m'he fotut, no la puc encadenar. Les forces, i en conseqüència, la psique, comencen a decaure. Però caurà (la via), espero, el proper cop. Molt recomanable.

 Lluitant com puc a la via nº 16 (6b) o "Black & White"

Dinem una mica i aprofitem per descansar just quan surt el sol de darrere els núvols, i s'hi està de categoria. Acompanyat d'un bon te i una conversa filosòfica ben interessant.

Després de recarregar energia, com que el sol es torna a tapar, ens posem a escalar un altre cop, ja per tornar a la calma, que "el horno no está para bollos". Busquem, ara sí, un parell de vies més faciletes, que abans estaven ocupades.

Nº 15 (V+): Primer aquest quintet fàcil però entretingut, amb bonics passos i ben vertical. Preses de diferents tipus, que et fan gaudir d'una escalada variada. Encadenem sense problemes. Recomanable.

P.D. Ens hem trobat uns companys d'escalada molt simpàtics que ens han fet unes quantes fotos en aquesta via. Des d'aquí, moltes gràcies i fins una altra! ;)

 Nàdia a la via nº 14 (6a) o "Genoll encastat" (esquerra)

Maria a la via nº 15 (V+) o "Suau trepar" (dreta)

Nº 14 (6a): I ja per acabar, que la cosa no dóna per a més, aquesta altra, just a l'esquerra. Però no ens dóna treva, i cap a la meitat t'ho has de mirar bé, en un pas més dur del normal, sense bons peus i amb mans laterals en fissures. També trobem, just abans de fer aquest pas, una minicova on es pot fer un descans entaforant el genoll a sota i fent oposició. Divertit, si més no. Un cop superat el pas, no sense certes dificultats, ja directe cap a la reunió.

I fins aquí el dia d'avui. Resumint (per si no us heu llegit la descripció de les vies ;) ), una tibada important, que ens ha deixat rebentats, però amb molts aprenentatges i ben contents, i amb ganes de tornar!

A reveure, "Gèlida"!